Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

11 de gener de 2021

(Transcripció d’àudio)

En la festa d’ahir, recordant el baptisme de Jesús, vam renovar les nostres promeses baptismals. Hauria de ser un pas joiós, un pas de maduresa de cada cristià, de cada home que camina cap al Crist, camina cap a la creació nova. Hauria de ser una etapa dins del llarg recorregut, en la qual davant Déu, renova cada any, més madur que l’any anterior, el seu sí. Renovant-lo, cada vegada acceptem la nostra missió, amb aquell sí a Déu acceptem l’acció de tota la Santíssima Trinitat dins nostre, aquella acció que a través d’un camí ens porta a la transformació de tot el nostre ser, ens porta de l’home vell al fill de Déu. Si no ho vivim així, esdevé un ritu. Recordar el dia del baptisme també pot ser un ritu si no participem en la gràcia baptismal.

Cada any hauríem d’entrar cada vegada més en la consciència que part integrant de la nostra missió és ser sacerdots, profetes i reis, perquè ho som pel baptisme, i cada any comprendre-ho una mica més. Una missió que porta cada batejat, o hauria de portar cada batejat a dir  cada vegada més: “M’adono que ja no sóc jo qui viu, és Crist qui veritablement viu en mi”[1]. Veritablement, any rere any, la meva vida, la vida que visc, la visc cada vegada més per amor de Déu i per la glòria del Fill de Déu. La visc cada vegada més a la recerca d’aquella Veritat amb majúscula, d’aquell Amor amb la majúscula, d’aquella Plenitud amb la Majúscula.

Podem dir, per aquest any, que hi haurà una acció cada vegada més incisiva, més forta; aquest any, que sabem que viurem la presència de Jesucrist cada vegada més viva, en nosaltres i en el seu poble, presència cada vegada més viva gràcies a la Seva vinguda intermèdia, que Ell ha anunciat[2] i que ja hem explicat.

L’any passat, en aquest període, concretament el 19 de gener, vam renovar la nostra consagració a la Santíssima Trinitat, i en aquella ocasió Déu Pare va parlar[3]. Va parlar amb aquell missatge fort que ens va sacsejar tots, un missatge que va ser veritablement un canvi, com moltes altres vegades, però va ser fort. Va anunciar la divisió entre la veritable Església i l’església falsa. Aquelles paraules, aleshores, ens van obligar -i per a qui les acabi de saber ara, us demano de fer-ho ara-  ens van obligar a calar-nos dins nostre, a estar davant el Rostre de Déu, per comprendre’n plenament el significat; no com rebre un missatge, una ordre. Déu no dóna ordres, Déu no fa les coses com les fem nosaltres els homes, per reacció, perquè perd la paciència. Tot el que fa, ho fa amb una finalitat de plenitud, ho fa per amor.

Aleshores, per què Déu Pare és tan fort, tan decidit? Penso que, per a qui ha seguit avançant tot el 2020, ha quedat clar; no oblidem que un mes després es desencadenava també aquesta pandèmia i tot el que ha passat. Era una decisió per amor, per justícia, era una decisió per sacsejar la humanitat, per donar encara una vegada més una possibilitat, a tots aquells que són de veritat de bona voluntat, d’entrar a la Vida, de trobar el Déu veritable, de no quedar-se encastats, aixafats per les estructures, pels sistemes. Fort, perquè la mesura és plena i per anar més enllà, i també, la misericòrdia sense justícia no és misericòrdia.

Hem entrat, cada vegada de forma més ràpida i més forta, en un temps de confusió, una confusió en tots els àmbits de la vida, una confusió que treu tota seguretat. Veritablement ens obliga, però en el bon sentit -fins i tot quan diem “ens obliga”, és un acte d’amor per part de Déu -ens obliga a arrelar-nos només en Crist, a tenir fe en Ell, estar segurs d’Ell, arrelats en Ell. Dic això perquè més d’una persona, alguns d’entre vosaltres que telefoneu, que escriviu, demanen el nostre parer respecte a diverses situacions -que hi són- de confusió, política i també religiosa. Especialment en la confessió catòlica, així dividida, sovint se’ns demana: “Estic amb Bergoglio? Estic amb Ratzinger?”. Aleshores, enllaço amb el que deia abans respecte a la consagració que vam fer a la Trinitat, consagració que renovarem diumenge vinent, i us convido a preparar-vos per aquesta consagració, respecte a aquesta Presència Viva de Jesucrist amb la seva Vinguda Intermèdia, respecte a la renovació de les promeses baptismals.

El que se’ns demana és estar arrelats en Crist, el que se’ns demana és tenir fe que la història la guia Jesucrist, que no passarà res pel mal dels fills de Déu; que tot, també el mal, Déu ho guiarà pel bé dels fills de Déu. Que tinguem tots la certesa que l’última paraula la té Déu, que tinguem la certesa que estem en el temps de la gran batalla, en la qual hi haurà un enfrontament directe entre els fills de Maria Santíssima i els fills del dimoni. I això genera aquesta confusió i un dels signes dels temps, però la nostra fe ens ha de portar a la pau, a la serenitat, a la joia.

Jo us aconsello: no us poseu ni de part d’un ni de part de l’altre, sigui en l’àmbit religiós, sigui en l’àmbit de la política; poseu-vos de la part de Crist! Totes les consagracions que fem, que us hem enviat, el mateix signe que hem presentat en aquest web, tot són accions que tenen una gran força si vivim en aquesta fe. Nosaltres consagrem la nostra vida a Déu, a través de Maria Santíssima, en el nostre sacerdoci ho consagrem tot: consagrem l’Univers, consagrem la Terra, consagrem la creació, consagrem les nostres accions, els nostres pensaments, les persones del nostre entorn, els nostres estimats. Tot ho consagrem. Què vol dir consagrem? Sotmetem a l’acció de Déu. Tot, tot poder, tot poderós, tot jerarca s’ha de sotmetre a Crist, i Crist se sotmetrà al Pare; aquesta és la doctrina.

Aleshores, no perdem energies: “Sóc d’aquest, sóc d’aquell, té raó aquest, té raó aquell, segueixo l’un, segueixo l’altre”. Seguiu Jesucrist, oferiu la vida a Déu, a través de Maria Santíssima. Mireu de viure íntegres, mireu d’actuar sempre estant davant del Seu Rostre. Cada cosa que feu, feu-la amb joia, feu-la per amor de Déu; mireu de tenir pensaments positius. Allibereu les persones, no les afeixugueu; no posem pesos, no posem normes, no posem regles, només posem la Fe, l’Esperança i la Caritat.

La confusió que augmenta és un signe del temps, és un signe positiu per nosaltres: “Quan passin totes aquestes coses alceu els ulls al cel, perquè la vostra recompensa és a prop”[4]. Tenim moltes confirmacions i molts motius per estar en pau, sabent que Déu guia la història. Ell sap com guiar-la, nosaltres fem allò que ens correspon. Ell s’ocuparà de tothom i qui sigui de Crist el trobarem en Crist, sense judicar ningú ni Ratzinger, ni Bergoglio, ni la política, ni els governants. Tenim les armes per vèncer. Estem cridats a beneir, i per això, beneïu-ho tot: beneïu les medicines, beneïu les vacunes, beneïu els malalts, beneïu el menjar i amb aquesta benedicció diu l’Evangeli: “Agafareu serps amb les mans i, si beveu algun verí, no us farà cap mal”[5]. Consagreu, beneïu, “doneu gràcies de totes les coses, perquè aquesta és la voluntat de Déu en Jesucrist”[6].

Aquest és el camí que tenim davant nostre aquest any, i aquest camí serà reforçat per la presència viva de Jesucrist en nosaltres i entre nosaltres. Amb aquesta fe, Déu farà les coses extraordinàries i revelarà la veritat. No hem de preocupar-nos de comprendre qui està en el bé i qui està en el mal, perquè correm el risc de judicar. Serà Déu qui ho revelarà, nosaltres caminem endavant.

Oferir la vida a Jesús a través de Maria, no és una opció -no ho ha estat mai, i en aquest moment encara menys. Oferir la vida a Jesús, a través de Maria Santíssima, ara és la garantia de poder viure aquests temps en la pau, beneint i promovent tothom, sense judicar ningú. Estar units als instruments extraordinaris, ara més que mai, ja no és una opció; viure en comunió amb tota l’Església de Jesucrist de l’Univers, ja no és una opció, és l’única opció, és l’únic camí, però en aquest camí trobarem tota la gràcia, la protecció, la llum i ens serà indicat cada pas. No correguem el risc de posar-nos a raonar nosaltres, i de baixar el nostre nivell, de perdre energies.

Aleshores, tal com he dit, diumenge renovem la nostra consagració a la Santíssima Trinitat; és una consagració que renovarem personalment i juntament amb el Pare Tomislav, membre del Nucli Central, la renovarem per tota l’Església, per tot el poble de Déu, l’Església de Jesucrist de l’Univers. Com preparar-se? Jo us dic: lleugers, amb senzillesa, amb un amor simple, veritable, però tenint al centre, com a únic desig, trobar cada vegada més a Crist i amb el Crist, en l’Esperit Sant, arribar al Pare. Amb aquesta senzillesa de voler viure el baptisme, i després serà l’obra de la Trinitat, juntament amb tots els seus instruments, que ens ajudarà a viure cada vegada amb més profunditat aquest esdeveniment.

Per això, una vegada més us confio al Cor Immaculat de Maria Santíssima, Mare i Reina de la nova creació, Corredemptora de la humanitat; us confio al Cor ardent de Sant Josep, a la seva paternitat i maternitat; us confio a les pregàries de tot el Nucli Central, de tots els germans fidels, a la protecció de tots els àngels i els Arcàngels, de tots els Sants; que aquesta gràcia de l’Església Celestial que baixa, aquesta gràcia de la comunió amb l’Església de Jesucrist de tot l’Univers obri dins nostre aquells segells, obri dins nostre tota la gràcia, i renovi, gràcia sobre gràcia, fins a arribar a la nostra plenitud, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Gal 2, 20

[2] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre 2020, “El temps messiànic”, i missatge de Jesús del 24 de desembre 2020, “Les ànimes esposes”, publicats en aquest web

[3] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener 2020, “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat en aquest web

[4] Cfr. Mc 13, 29; Mt 24, 33; Lc 21, 28

[5] Cfr. Mc 16, 17-18

[6] Cfr. 1Ts 5, 16-18