A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

16 de gener de 2021

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav:

Estimats germans, estimades germanes, us dono les gràcies a tots vosaltres que esteu reunits en esperit amb nosaltres per consagrar-vos a la Santíssima Trinitat. Tots aquells que es van consagrar a la Santíssima Trinitat des de l’inici -els set grans Arcàngels amb els àngels, els germans fidels a Déu- i que a continuació, després de la primera vinguda de Jesús, després de la Redempció realitzada per Ell, van rebre el poder d’ajudar-nos a tots nosaltres a tornar i viure amb Déu Tri i U. Dono gràcies a tots els instruments que Déu ens ha donat per aquest temps, dono gràcies a aquell poble que s’ha sacrificat i ha obert el camí perquè tots puguin tornar al Pare. Precisament perquè s’ha obert aquest camí, avui molts es consagren a la Santíssima Trinitat[1], amplien l’espai pels altres, perquè tot els altres, si són de bona voluntat, puguin ser atrets per Déu.

Hem dit diverses vegades: “Un moment decisiu i important”. Aquest pas cap a la novetat jo l’anomeno “la tria definitiva”. Per una banda qui tria Déu i s’hi encamina ja no torna enrere, qui ha escollit definitivament Satanàs, ja està condemnat. Entremig queden les persones indecises. Com més indecises estan i retarden la decisió, corren el risc d’entrar en el pecat contra l’Esperit Sant, ja és tard, i vivim en aquest drama a la Terra, per això les decisions són definitives. També, qui ha escollit Déu definitivament s’ha de moure per ajudar a salvar allò que és insalvable.

Vosaltres veieu com Déu Pare ens parla amb una intensitat més gran perquè és la font, i aquest missatge que sentireu, missatge del Pare[2], és la clau per comprendre el vostre passat, el passat de la història de la humanitat fins al pecat original, fins a la nostra creació en el ventre de la mare, tota la nostra història. Podem ser guarits, ressuscitats dins nostre, en la nostra existència i anar segurs cap a la nova creació sentint-la dins nostre. Al mateix temps aquest missatge és la clau de discerniment per allò que passarà durant aquest any, per tots els esdeveniments, és la clau per comprendre i per participar a l’obra de Déu, a la seva Gràcia.

El missatge del Pare comença: “Estimats fills meus, aquest any heu decidit renovar la consagració solemne a la Santíssima Trinitat. Aquest és un pas fonamental per a tota la humanitat de l’Univers i és això el que esperava de vosaltres com a signe de la vostra fidelitat”. I veieu, aquí s’expressa una continuïtat: qui ha escollit Déu ha de caminar per arribar a la nova creació. “Per això, a partir de la vostra consagració” -a partir de la vostra consagració!- “Jesús vindrà entre vosaltres i començarà una fase completament nova del vostre camí. Estigueu oberts per acollir la seva presència viva i ser obedients a Ell i a l’Esperit Sant, per mitjà de Maria Santíssima”. Aleshores, de seguida s’entén que la consagració solemne a la Santíssima Trinitat no és recitar unes paraules, no és una devoció, sinó una tria positiva, fonamental, perquè la Santíssima Trinitat pugui actuar en nosaltres, a través nostre, per mitjà del Fill de Déu que en aquest any estarà de manera especial amb nosaltres.

En el missatge, el Pare explica millor això, què vol dir aquest any consagrat al Fill Jesucrist Rei de l’Univers. “Jesús sempre ha estat enmig del seu poble. Ell és l’Emmanuel, el Déu amb vosaltres. Però la seva VINGUDA INTERMÈDIA de la que us parlo, serà una cosa especial, perquè el poble fidel experimentarà la seva proximitat, com si Jesús estigués present en carn i ossos, mentre que els homes rebels no se n’adonaran”. El sentiran, sentiran la seva presència i aquella seguretat absoluta: Déu és!  Fora d’Ell no hi ha cap altra seguretat. “Això durarà fins que la vinguda gloriosa del meu Fill serà visible als ulls de tota la humanitat de l’Univers, en el temps establert per mi”. Així doncs, la presència de Jesús, en la potència de l’Esperit Sant, com a Rei de l’Univers, ara serà contínuament amb el seu poble i serà com un riu que porta al mar, que porta a la seva vinguda gloriosa, a la creació nova.

Nosaltres no som qui posa termini a aquesta presència, però aquest és el camí, aquesta és la veritat que la gràcia ens dóna d’experimentar. “Però aleshores serà massa tard per a tots aquells que l’han refusat, no hi haurà temps pel penediment”. Vet aquí, aquest és el senyal del pecat contra l’Esperit Sant, perquè el riu de la Gràcia, la seva presència invisible, tangible per aquells que acullen Jesús en l’Esperit Sant, els omplirà del seu Esperit Sant i Ell, a través de la seva Església, esdevé tangible pels bons i pels dolents. Pels bons, perquè seran atrets cap a Crist, amb la potència de l’Esperit Sant, i el Pare els atraurà a Ell, i aquells que refusen Jesús cauran avall, entremig no quedarà res. Quan es manifesta tota la potència de la bondat de Déu, acaba el temps.

En aquest punt és molt important llegir aquests versets de la carta als Hebreus, que el dia d’avui hem tingut a la Litúrgia. “La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’Aquell a qui hem de donar comptes”[3], hem de donar comptes a aquesta potència del Crist que és una potència d’amor. Crist penetra amb l’amor tots aquells que ho desitgen, aquells que l’acullen, els transforma. Horror per aquells que volen amagar-se en la seva intimitat, en l’egoisme, que estan lligats a l’esperit del mal. Aleshores, veieu el pas cap al pecat contra l’Esperit Sant, perquè el Verb de Déu ve, el Sacerdot Suprem, l’Anyell Immolat ve per a cada un de nosaltres, l’Amor  perfecte de Déu Pare que s’expressa en el Fill es comunica a la humanitat. Aleshores la tria és definitiva, no hi ha més possibilitats.

Per tant és molt important que comprenguem en aquests temps el nostre pas a participar en aquesta acció dins nostre, i desenvolupar-nos cada vegada més com a instruments adequats per absorbir aquest amor net. Tal com ens deia Sant Francesc: “Si no arribeu a l’amor pur, no heu arribat a res”[4]. El Pare diu: El temps corre de pressa, fills meus, jo facilitaré els mitjans per salvar-se a qui encara ho desitja. Pels mèrits del meu Fill, de la seva Mare Immaculada i de tots els sants”, naturalment de tota l’Església de l’Univers. I desitjo que puguem comprendre aquest passatge, agafats a la carta als Hebreus que hem citat, el Verb de Déu que ens penetra.

En el llibre “L’Universo e i suoi abitanti”, vam referir-nos a les paraules de l’Esperit Sant, i diu -en aquest cas parlem del comentari sobre els illuminati, les associacions secretes, la Confederació de la llum- el comentari diu: “A cada home, per malvat que sigui, Déu concedeix sempre una altra possibilitat. Ningú de vosaltres seria el que és si Déu no li hagués donat sempre una altra possibilitat”[5]. On hi ha la disponibilitat, l’amor de Déu escruta, desvetlla si les persones ho volen. I l’Esperit Sant toca en continu, no deixa ningú, excepte els condemnats perquè ja a la primera vinguda de Crist van rebutjar el Seu sacrifici. Si una persona es desvetlla i sincerament comença a moure’s per ser transformada, aleshores l’Esperit Sant la porta, li fa conèixer el Salvador. Aquí és clar, l’acció en l’Esperit Sant, que nosaltres portem a tots els homes, bons i dolents, fràgils, perquè l’Esperit Sant pugui bategar potentment cap a tota la humanitat. És meravellós.

Però, aleshores hi ha un passatge nou, si Jesús veu que aquestes persones són sinceres, que volen fer un canvi, l’Esperit Sant  fa conèixer qui és aquest Salvador, que és necessari oferir-Li la vida, i aleshores Ell guareix. Diu: “Si oferiu la vida a Déu i voleu estar en sintonia amb les seves lleis, Jesucrist comença en vosaltres la seva obra de Redemptor”, quan ens oferim: “El primer que fa és purificar-vos del mal i us perdona”, i això què és? És un baptisme en l’esperit, ens retorna al punt del qual parteixen els germans fidels, i després passa una altra gràcia: “Després us confia a la seva Mare, Maria Santíssima”. Continua parlant: “Entengueu bé això: si no renaixeu en el ventre d’Aquella que ha generat el Déu-Home, no arribareu a la plenitud, sereu febles en el vostre camí. Correu el risc de no arribar a la meta si Jesús no us confiés a la Mare de Déu”[6]. Aquí, en la nostra ànima, hi ha un vòrtex: mentre l’Esperit Sant ens toca, a tots nosaltres, tots els homes, vol desvetllar-los, Jesús ofereix al Pare les pregàries, les súpliques, la lloança de tota l’Església de tot l’Univers, hi va tota la gràcia. Si la persona no es desvetlla, no hi ha res a fer, si no arriba a Jesucrist. Si els cristians s’acontenten en recitar superficialment, en participar superficialment als sagraments, i no volen canviar, hi ha poca cosa a fer. Si Jesús realitza la guarició en un individu que sincerament decideix donar-li la vida, però després es tanca com Judes, la Immaculada no hi entra, no pot entrar en una ànima bruta. Jesús va entrar també en l’ànima de Judes per donar la possibilitat, però si un cristià no comprèn que ha de participar en el sacrifici de Crist, a la seva resurrecció… i recordem bé l’explicació per part de Sant Joan apòstol i de l’apòstol Sant Bernabé[7], l’any passat.

Si no es participa, com es pot comprendre la Mare de Déu, com es pot acollir la Mare de Déu? Si Jesús no pot confiar-nos a la Mare de Déu perquè desconfiem d’Ella amb els nostres càlculs racionals, interessos, no arribem a la plenitud, o tenim grans dificultats per arribar a la meta, ho enteneu? Qui ha enfosquit, per dir-ho així, les darreres aparicions de la Mare de Déu per a la Terra a Medjugorje, quina responsabilitat tan greu! Nosaltres no judiquem ningú, tampoc nosaltres hem respost plenament a la seva crida, però també hi ha un fet objectiu pel qual el cristianisme ha de demanar perdó ràpidament. I aquells cristians que diuen que són devots de Maria, han de ser cristians que s’ofereixen, i vosaltres sabeu que aquesta paraula provoca, i provoca perquè va fins a la divisió de l’ànima i de l’esperit. Les persones han d’escollir pertànyer a Jesucrist vencent tots els obstacles, perquè han rebut la gràcia; vèncer cada prova de la vida, cada temptació que provoca Satanàs, ser ressuscitats.

El poble de l’Església de tot l’Univers està cridat a participar així, plenament, al Sacrifici de Crist a través de la Mare Immaculada, Corredemptora, Mare i Reina de la creació nova. És la Mare que genera per a la nova creació, la Mare i Reina que governa amb el Rei de tot l’Univers. Tenim la possibilitat i totes les gràcies.

Tornem al que dèiem al començament: aquest període és el de la tria definitiva, agafar un camí, una actitud, per caminar, donar fruit, ajudar també l’últim a orientar-se envers Jesucrist. Aquells que han escollit la perdició, nosaltres no els toquem, però volem protegir el poble. I els que continuen al mig no poden quedar-s’hi, perquè la llum del Rostre del Pare en el Fill cada vegada serà més lluminosa, i l’aparició gloriosa de Crist farà desaparèixer les tenebres i a qui ha escollit les tenebres. Qui tingui orelles que escolti! Nosaltres estarem contínuament en pregària, en l’oferta, per tots vosaltres que participeu, i tots vivim en l’oferta els uns pels altres; des de Sant Miquel, guia del poble, la nostra Mare i Reina, a la qual oferim la vida, fins a l’últim, per consagrar els sofriments dels febles, fràgils, arrossegats, seduïts, generosos que s’han encarnat també en els híbrids, per retornar tot allò que pertany a Déu a la dignitat dels fills de Déu. Penso que podem definir aquest any, pel poble de Déu meravellós, i terrible per a qui refusa Déu.

I us beneeixo perquè les paraules del Pare siguin la llum per a les vostres ànimes i per a la vostra vida, perquè el Rostre del Pare a través del Fill s’expressi en cada un de vosaltres, i s’expressi la paternitat que estima sense límits, i estima i il·lumina la veritat i la falsedat. Us beneeixo perquè el Rostre de Maria resplendeixi en tots vosaltres, i que el Santuari del Rostre de Maria resplendeixi, i que aquest poble s’uneixi fortament a aquell Santuari per expressar el Rostre de Maria tal com s’ha revelat, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Veure la pregària de consagració a la Santíssima Trinitat publicada en aquest web a l’enllaç “Consagracions i pregàries”

[2] Missatge de Déu Pare del 16 de gener de 2021, “El temps que vindrà”, publicat en aquest web

[3] He 4, 12-16

[4] Cfr. Missatge de Sant Francesc d’Assís del 17 de setembre de 2012, “L’amore puro di Dio”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – vol. III – anno 2012”, pàg. 98, versió original en italià.

[5] “El universo y sus habitantes”, Ed. Luci dell’Esodo; Part IV, cap. 2, pàg 288, “Las maniobras de Lucifer y los Illuminati – El año 1966”, veure versió en espanyol en pdf, en aquest web.

[6] Veure nota 5

[7] Veure el missatge de Sant Bernabé de l’11 de juny de 2020, “L‘últim sopar del Senyor”, publicat en aquest web, en català; i en el llibre“Verso la nuova creazione – vol. VII – anno 2020”, pàgs. 85 i 90, en italià.