Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

23 de gener de 2021

(Transcripció d’àudio)

Aquesta setmana hem passat a través de la consagració a la Santíssima Trinitat, hem rebut i escoltat les paraules de Déu Pare[1].

Vivim aquests temps meravellosos i terribles al mateix temps, aquests temps en els quals contínuament a tota la humanitat se li demana de fer una tria, la tria definitiva. El centre d’aquests temps, el cor de totes les paraules que rebem, de la guia que rebem de la Trinitat, de l’amor de Déu que contínuament ve a cridar el seu poble. El Cor de tot, com deia, és  aquesta acció de Déu, aquesta acció de la Santíssima Trinitat, a través de tots els seus instruments, dels instruments sublims Maria Santíssima i Sant Josep, els instruments extraordinaris: Nucli Central, Àngels i Arcàngels i germans fidels, i després l’instrument ordinari de sempre, la seva Església, l’Església de Jesucrist de l’Univers que és present també aquí a la Terra; l’Amor de Déu, etern, que busca contínuament l’home, busca els Seus fills.

La intervenció central, la més gran d’aquest temps, és la Presència Viva de Jesús. L’ha definit la Seva Vinguda Intermèdia[2], Presència Viva del Pare que envia el Fill, de la mateixa manera com va ser la primera vegada per la redempció. Podem dir que l’envia amb l’ordre -encara que no és una ordre- d’estar amb nosaltres fins al seu Retorn Gloriós; és a dir, que és una presència i una preparació que fa ara, a qui ho vol, a qui l’acull, a qui el cerca, i després serà una presència visible per a tothom, tan per qui ho vol com pels qui no ho volen.

No és totalment just, però penso que es podria comparar amb la seva presència durant aquells trenta anys abans de la sortida pública. Estava a la Terra, ja hi era, la Seva pregària hi era, la seva gràcia hi era; tota la potència del seu Esperit, de la Seva ànima hi eren, però estava reservat a pocs; però totes les ànimes de l’Univers, també les de la Terra, de bona voluntat, sentien aquella presència. Ara és així, Ell hi és, està present; sentir-lo i participar amb Ell depèn de qui l’acull.

Us convido una vegada més a tornar a llegir les paraules de Jesús[3], les paraules de Maria Santíssima[4], les paraules del Pare[5], les últimes que hem rebut, perquè fixeu-vos que hi ha tant en aquests missatges! Hi ha explicat tot el que hem de fer. El que se’ns demana a nosaltres, jo diria que és el de sempre, però que es tracta de prendre-ho seriosament: se’ns demana la fe, la senzillesa; se’ns demana viure la veritable humilitat, saber que som criatures necessitades de tot, i la pregària, són coses senzilles. En les paraules que ens han vingut a dir, descriuen la situació de la Terra, descriuen també l’acció de Llucifer i dels seus, perfectament, però després donen també la descripció del que Ells volen fer -la Santíssima Trinitat-, d’allò que estan fent , i a nosaltres només ens demana: “Creieu-nos, pregueu, sigueu senzills, humils i jo actuaré”.

Quina és la conseqüència de la nostra participació d’aquesta manera, què produeix? Produeix pau, ens porta a una vida senzilla, abandonada; la conseqüència d’aquesta fe, d’aquesta pregària, ens porta a viure com a testimonis, i aquí està la nostra evangelització. No ens demana fer res, ens demana creure, i Ell fa, Ell fa també a través d’allò que porta aquesta acció en nosaltres; la conseqüència és la pau, és sentir-se a les mans del Pare i ningú ens pot arrencar de les seves mans[6].

En aquestes paraules que ens han dit, encara una vegada més se’ns diu: hi ha una creació, un món, una manera de viure que està morint, i hi ha alguna cosa que està naixent. Aquesta acció de la creació nova és una acció de Déu, no és una acció nostra, és una acció a la qual nosaltres podem participar amb l’actitud que he comentat més amunt, és contemplar el que Déu fa, en nosaltres i al voltant nostre, però demana la Fe, la fe amb majúscula.

L’acció del mal està davant nostre. Aquesta és més fàcil de veure, es toca, hi estem immersos. Creure en l’acció de Déu és el passatge que se’ns demana. Creure que és Déu que guia la història, perquè ens ho ha dit; creure que Ell vol salvar aquesta Terra, creure que també el mal s’ha de sotmetre davant el poder de Déu, també l’Anticrist i també el Fals Profeta, que estan actuant i que hem sentit que han estat omplerts de poders ocults, esotèrics. Però també aquests han de doblegar-se davant Déu, també ells seran els qui a la fi atrauran tot el mal cap a ells, tots aquells que concretament no volen el Crist, no volen el Pare i se n’aniran on han d’anar. Ells també serviran per fer neteja, netejaran aquesta humanitat, i s’enduran tots els que són semblants a ells.

Les lectures d’aquest diumenge[7], tercer del temps ordinari, ens parlen totes d’aquesta batalla entre el bé i el mal. Certament, les paraules que hem sentit de la resposta de Nínive, són una mica diferents de la resposta que estem donant nosaltres de la Terra. Tots van creure a la paraula de Déu, es van penedir i van canviar la manera de viure. Malauradament els cristians, no dic tota la Terra, dic els cristians d’aquesta humanitat, no sé si ho estan fent. Tots diuen que la Terra s’està destruint, tots els científics, tots. Hi ha aquesta pandèmia en procés que sembla que estigui delmant la humanitat, però Déu Pare ens ha dit, i penso que està davant els nostres ulls: “Els cristians de la Terra ja no recorden que tenen un Pare a qui adreçar-se, i no canvien de vida”[8]. Busquen tots els remeis per la pandèmia, però a ningú se li acut dir: “Potser si canviem de manera de viure, s’aturarà tot això”. Es vol aturar la pandèmia però seguir vivint com es vivia abans, cosa que és impossible, perquè és l’esperit que ha de canviar. Si no canvia l’esperit, aquesta Terra està destinada, tal com està passant, a acabar malament, però tenim la promesa de Déu.

Aquesta batalla entre el Bé i el Mal ha esdevingut més ferotge, i ho serà cada vegada més perquè s’estan acostant els temps del compliment, perquè Llucifer sap que la seva fi és propera. Aquí estem en aquella situació en la qual ell sap que no pot vèncer contra Déu, però el seu orgull i la seva ràbia continuen fent-lo tornar més violent, i com més ens acostem a la fi dels temps, més l’Església Celestial baixa cap a nosaltres, més present es fa Maria. Ara Jesús està entre nosaltres, i ell ho nota i s’enrabia encara més, tota la violència, tota la malícia que veiem és això.

També Sant Pau, en la lectura d’aquest diumenge[9], afirma, com sempre, el missatge d’un home que ha trobat Déu. És bonic en Sant Pau perquè en les seves paraules sempre trobem una ànima que ha trobat l’amor de Déu, més enllà del seu passat, més enllà d’on ve; va trobar Déu. I aleshores, a cada pas, en les seves paraules es veu aquest amor envers Déu, que tota la seva vida és Crist, el seu viure és Crist, el seu morir és Crist, tot; la seva vida està sepultada en Crist, allò que nosaltres en diem el baptisme. Nosaltres ho professem en el baptisme, no ho vivim amb la mateixa fe, força. Jo, avui he de dir, no cometem l’error de dir: “Sant Pau és únic”. És cert que és únic en la seva originalitat, però no és l’únic que ha de tenir aquesta fe, a cada un de nosaltres se’ns demana aquesta fe, cadascú amb la seva pròpia originalitat. A tots els membres de l’Església de Jesucrist, que juntament amb la Santíssima Trinitat han de construir la nova creació, es demana la fe, aquest amor cap a Ell: “La meva vida és Crist. Tot ho considero escòria a canvi de conèixer a Crist”[10]. Aleshores, a tots ens semblarà normal concretament el que llegim aquest diumenge: “Qui està casat que visqui com si no ho estigués, qui té com si no tingués…”, no en el sentit que ha de deixar l’esposa, sinó en el sentit que el cor és de Crist, el centre és Crist. El centre no és viure bé el matrimoni, viure bé els negocis, viure bé, el centre és viure bé amb Crist; la conseqüència és que visc bé tota la resta, tal com deia abans: si tinc fe, prego i sóc senzill, la conseqüència és que estic bé, estic en pau.

Tots els membres de l’Església de Jesucrist -i està clar en els missatges que hem rebut, en les paraules- estan a la nostra disposició amb la seva senzillesa i amb la seva força: els Arcàngels davant nostre, Maria i Jesús entre nosaltres. Ens han indicat clarament el camí: consagrar-se a Maria, tenim el signe, un altre instrument, les consagracions que ho recullen tot. Ens ha estat dit per Jesús: “Invoqueu l’Esperit Sant, consagreu-vos al Pare en el meu Nom”[11]. Tenim indicacions, pas a pas, tal com ens ha estat promès i res queda a l’atzar. Hem arribat a consagrar-nos a la Trinitat[12], a través de Maria Santíssima, a través de Jesús en l’Esperit Sant. També això, si es fa amb fe i no com un ritu, és l’única arma que tenim contra aquella dictadura, que Déu Pare ens diu, de l’esoterisme i de l’ocultisme[13]. Nosaltres no podem fer res contra això, però Déu ho pot tot; consagrats podem.

A finals de l’any 2020, vam dir d’oferir-nos segons les intencions de Maria. Havíem consagrat tot l’any passat a la guia de l’Esperit Sant. Se’ns va indicar de viure així i de pregar per tothom, bons i dolents: l’Evangeli es resumeix en això; si recordeu el missatge de Sant Miquel a la vigília de Tots Sants, era el resum de l’Evangeli[14]. Vivint així, som la seva Església. Viure així és veritablement una potència que venç el món.

Però aquí vull dir una cosa, perquè ho sento, crec que no dic res de mal: quan tenim un problema, tenim una situació, hem de prendre una decisió, triar, ens esforcem, prenem moltes iniciatives. I quan ho hem provat tot una mica, diem: “no em queda més remei que pregar”, gairebé com si diguéssim: “Ara que ja ho he provat tot, provo també de pregar”. O també: “Ho he fet tot, ara prego a Déu que faci tot allò que jo he intentat fer, perquè ell ho porti a terme”. Això no és bonic. Nosaltres hauríem d’aprendre a viure amb una actitud totalment al contrari. Qualsevol cosa que he de fer, però des de la més senzilla a la més gran, a les decisions i tries, als problemes, però tot, també el matí, en el treball, en tot, a la família, per què no partim de la pregària?

Quan dic de la pregària no vol dir que he de dir tres rosaris. La pregària és partir de la presència viva de Jesús que és aquí, aleshores parteixo d’Ell, parteixo demanant a l’Esperit Sant, parteixo consagrant-me a Maria, però amb senzillesa, no és necessari llegir tota la pregària de consagració cada vegada. Prego, escolto i tiro endavant, no al contrari: em poso a caminar i després prego. La pregària és la nostra relació amb Déu, és l’arma més forta que tenim, qualsevol situació, problema, tot, i no només nostre. Veiem el món que no funciona, és inútil començar a dir: “S’hauria de fer això, s’hauria de fer allò”. O algú que ens presenta els seus problemes, és inútil donar-li solucions. Què puc fer jo? Prego, el presento a Déu. Presento a Déu el que veig al telenotícies i esdevé un mitjà de pregària preciós. Quantes coses sento al telenotícies per presentar a Déu, sotmetre al poder de Déu, beneir les vacunes, beneir els metges, beneir el virus, beneir els polítics, beneir qui ha de decidir, escollir; no entrar en un judici, entrar en una solució, donar solucions; pregar, presentar a Déu: és una missió sacerdotal, senzilla, que allibera. Per què allibera? Perquè allibera si estic en la fe, és a dir, si sé que estic presentant-ho a qui tot ho pot –“Res és impossible a Déu”- així doncs, no estic parlant al buit, no estic suplicant, no estic demanant a un rei, que si ho dic bé, que si ho dic malament, em donarà segons l’humor en què es trobi. Estic presentant a un Pare, parlo amb un Pare, prego amb Ell. No només prego a Ell, sinó que prego amb Ell, perquè us dic que passa també això. Prego amb Jesús al Pare, prego amb Maria al Pare; és bonic! Prego amb els nostres difunts al Pare, no “prego pels nostres difunts”; és més bonic! Aleshores em sento lleuger -creieu-me, proveu-ho- perquè no em queda el problema a l’esquena, la situació, no em queda la por que esclati una guerra, la por, què passarà aquí, què passarà allà; ho he confiat al Pare i estic per contemplar; entra la pau.

Mireu que, tal com justament ha dit Déu Pare, nosaltres estem espantats amb aquesta pandèmia, estem espantats per la guerra, veiem com el mal actua, es veu, però Ell ha obert un escenari amb les paraules d’aquest any, ha parlat d’aquesta dictadura de l’esoterisme[15]. Aquest és l’enfrontament, és a dir que ens ha portat a les arrels del mal. Per què ho ha fet? Per fer-nos pregar! Quan Ell ens posa al corrent, ens fa conèixer, Ell no vol tenir misteris -els misteris els té Llucifer- Ell és llum i vol parlar amb els fills, però com a bon Pare, en el seu amor, ho fa en la mesura que caminem, no fa portar a qui no sap portar, a qui no pot portar.

Jo ho llegeixo com un pas de creixement que ara ens ha portat aquí, perquè molts em diran: “Ja se sap de sempre”. Si ho escolteu dins vostre, és un saber d’una manera diferent. Tots sabem que l’esoterisme hi és, estic d’acord, però entreu en el vostre interior per sentir aquesta dictadura de l’esoterisme i veureu com actua. I com sempre, quan el mal es comença a descobrir, és l’inici de la fi. Quan a Llucifer se’l comença a veure és l’inici de la fi, perquè ell vol estar amagat, ell actua amagat. Aleshores és el nostre deure, ara, comprendre que l’arrel està allà, pregar sense por, sense preocupar-se i també aquí us sentireu alliberats i alliberareu els altres, serà un exorcisme, sense fer acrobàcies, és un exorcisme.

Certament, Déu Pare sempre ens feia notar: si no vivim així en la llum, quina és la via més fàcil? Perdre la pròpia identitat, entrar en una religió única que posa tothom d’acord[16], perdre l’esperit, i posar-se a nivell humà. El nivell humà és aquell de l’acord polític, econòmic, també religiós: tu deixes anar una cosa i jo n’acullo una altra. Però aquí hi ha dues columnes que no es poden treure, i que nosaltres no volem treure: Maria Santíssima i l’Eucaristia. El problema de l’ocultisme i de l’esoterisme, que no els permet anar més enllà d’un cert límit, són Maria Santíssima i l’Eucaristia; per aquí no passen.

Maria Mare i Reina de la nova creació i Corredemptora, la batalla que s’està lliurant és la batalla entre els fills del Drac i els fills de Maria Santíssima, en aquesta batalla hi ha Jesús que ve viu entre nosaltres, Déu Pare que l’ha enviat, i aquí ja no passa ningú.

Aleshores torno a dir, aquest és un d’aquells motius pels quals “quan passen aquestes coses alceu els ulls al cel, perquè s’acosta la vostra recompensa”[17].

Tenim Jesús, ja el teníem en l’Eucaristia, certament, però ara encara més amb aquesta presència de la seva vinguda intermèdia. I també, tenim tots els instruments. Sabem que sense Maria no podem. Tenim l’Eucaristia. Visquem l’Eucaristia, com a sacerdots, pregant, oferint-nos, amb tots els passos que us hem indicat, no vull repetir-ho tot. Estem units a Maria i tots els seus instruments i contemplem l’acció de Déu, en pau.

Tot això, què requereix? Senzillesa, pregària, oferta i deixar a Déu reescriure la història. Déu no ha vingut a afeixugar-nos, no ha vingut per donar-nos una càrrega de qui sap què hem de fer; Déu ha vingut a salvar el seu poble, enmig del seu poble.

Com hem dit moltes vegades, ho tenim tot. Tenir Jesús entre nosaltres, conscients que Jesús ha vençut el món, ja hem vençut; només hem de caminar amb la fe al seu costat, al seu voltant, juntament amb Ell i aleshores també nosaltres vencerem el món.

Confio novament a Maria Santíssima, a tots els instruments extraordinaris, i confio de forma especial al Cor Ardent de Sant Josep, al Sacratíssim cor de Jesús i al Cor Immaculat de Maria, tota aquesta Església aquí a la Terra. Confio tots els malalts, tots els qui sofreixen, els moribunds, confio totes les dimensions de la vida que toquem, el treball, la família, que tot esdevingui aquell camp de batalla on Jesucrist, juntament amb els seus instruments, pugui actuar, i que cada un de nosaltres, cada un de vosaltres permeti aquesta acció de Déu, amb la seva senzillesa, amb la seva fe i amb la seva pregària, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Missatge de Déu Pare del 16 de gener 2021, “El temps que vindrà”, publicat en aquest web

[2] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de desembre 2020 “Les ànimes esposes”, pubblicato en aquest web, en català; i en el llibre “Verso la nuova creazione – Vol. VII – Anno 2020” pàg. 140, en italià.

[3] Cfr. Missatge de Jesús del 5 de gener 2021 “En el meu Nom, vencereu”, publicat en aquest web

[4] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre 2020 “Consagrats al servei de l’Amor”, publicat en aquest web

[5] Veure nota 1

[6] Cfr. Jn 10, 27-30

[7] Cfr. Jon 3, 1-5.10; 1Cor 7, 29-31; Mc 1, 14-20

[8] Veure nota 1

[9] Cfr. 1Co 7, 29-31

[10] Cfr. Fil 3, 8-11

[11] Cfr. Missatge de Jesús del 5 de gener de 2021 “En el meu nom, vencereu”, publicat en aquest web

[12] El 17 de gener d’aquest any hem renovat la consagració a la Santíssima Trinitat

[13] Veure nota 1

[14] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 31 d’octubre de 2020, “El Senyor vindrà amb tots els seus Sants”, publicat en aquest web, en català; i en italià al llibre “Verso la nuova creazione – Vol. VII – Anno 2020”, pàg. 126

[15] Veure nota 1

[16] Veure nota 1

[17] Cfr. Lc 21, 28