Reflexió – Jesús està present entre nosaltres

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

30 de gener de 2021

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav:

Estimats germans, estimades germanes, hem considerat bo anticipar la vigília de la festa de la Presentació de Jesús al temple, per tal que tots vosaltres pugueu tenir temps per preparar-vos bé, perquè es tracta d’un passatge molt important per a nosaltres.

En la litúrgia preconciliar, el temps de Nadal acabava amb la festa de la Presentació de Jesús al temple. Estava enllaçat amb Jesús, nen petit, però recentment aquesta celebració està relacionada amb els consagrats en les esglésies, consagrats de manera especial, religiosos i religioses, i nosaltres som un poble consagrat a Déu i tots aquells que volen pertànyer a l’Església de tot l’Univers han de ser consagrats; no en el mateix sentit que els religiosos i les religioses, que és específic, sinó en el sentit de la santedat i de la dedicació completa a la vida de Déu dins nostre i a través nostre. Així, per nosaltres, els dos elements que he esmentat, ara estan en joc.

Des del temps d’aquest Nadal passat fins al 16 de gener, hem rebut totes les directrius sobre com comportar-se durant aquest any, hi ha tots els elements del nostre comportament[1]. Amb la celebració de la Presentació del Senyor al temple, entrem en una consagració per estar amb Ell en el temple del Senyor, estar amb Jesús present entre nosaltres i participar en la seva acció potent sobre la Terra i a l’Univers. Què vol dir? Vol dir que d’ara endavant totes les nostres festes seran una consagració, un aprofundiment, cada pregària nostra, cada moment nostre d’ara endavant, ha de ser una crida a estar amb el Senyor, a percebre el Senyor i la seva acció, i donar la nostra disponibilitat a transmetre aquesta acció que sentim que fa el Senyor.

Tots els elements que hem rebut ens condueixen, en aquest moment, al fet que el Senyor Jesús, Rei de l’Univers, està entre nosaltres d’una manera especial, en cada un de nosaltres, en el nostre temple interior, en les nostres relacions entre nosaltres i en les nostres relacions amb tot l’Univers. Ja no estem a l’espera d’Ell, sinó que estem davant la seva presència, i la seva presència no deixa temps per les decisions. En la seva presència el poble està cridat a sentir la seva glòria, a sentir, percebre la seva vida dins nostre i contínuament a través de totes les celebracions en aquest any, promoure aquesta vida dins nostre que cada cop brolli més, amb la potència de l’Esperit Sant que empeny aquesta vida des de l’interior nostre per ser exterioritzada, comunicada als altres i a tot l’Univers. Això passa només a través de la consciència de la seva presència i la consciència que puc sentir la seva presència en mi, que puc sentir la seva presència enmig nostre i la seva sol·licitud pel meu servei, per la meva acció.

Cito una part del Missatge de Déu Pare[2] en la que ens ha explicat que Llucifer vol destruir la Terra, vol destruir la vida, i el Pare diu que Ell té el seu pla i que vol portar-lo a la pràctica per salvar la  humanitat. “Tots aquells que a la Terra desitgen pertànyer a “L’Església de Jesucrist de l’Univers”, no de paraula sinó de fets, i estan disposats a estimar i servir en el nom de Jesús, aquells que decideixen consagrar la vida al servei de la Santíssima Trinitat, per mitjà del Cor Immaculat de Maria, a viure en la integritat i en la comunió amb tots els germans de l’Univers, sentiran en ells, com mai fins ara, la presència viva de Jesús i la seva acció potent”. Quan parlem de la seva potència de la seva vida, més que abans, és una vida de Crist Ressuscitat; a l’Alt Univers, veuen Jesús amb els ulls oberts, participen a la Seva acció, també a l’Univers Mitjà. Aquesta potència ara es desplaça també a la Terra, i el Senyor vol comunicar aquesta potència.

La carta als hebreus[3] parla de Jesús que ha entrat a prendre a Satanàs el poder sobre la mort, a treure-li el poder a través de la Seva mort, vol dir remoure aquella causa principal en el nostre interior, perquè puguem viure la resurrecció partint des de dins nostre. Aleshores, el punt fonamental per a la nostra reflexió és que el nostre poble participi a la presència viva i operant de Jesús, que ha vingut a visitar-nos en una vinguda intermèdia, per preparar a poc a poc la nostra obertura a la seva manifestació Gloriosa. Què vol dir per a nosaltres aquesta preparació? Nosaltres ja ho sabem, però no vull que quedi com una frase “consagrar la vida al servei de la Santíssima Trinitat per mitjà del Cor Immaculat de Maria”. Maria, com a Mare, per a nosaltres és el temple Immaculat i Ella és al mateix temps la Mare i Reina en el temple de l’Anyell en la nova creació, al costat del Pare, nosaltres som fills de la Mare. Aleshores, tal com diu la Mare: “Jo participo amb la meva vida a la santíssima Trinitat. El Pare m’estima com a filla seva predilecta. El meu Fill està plenament unit a mi i jo a Ell. Sóc esposa de l’Esperit Sant”. Aleshores, cada un de nosaltres que es consagra veritablement a la Mare, entra en aquest vòrtex del seu Cor Immaculat que ens prepara per entrar en aquella dimensió en la qual es troba Ella a la glòria, i aleshores triomfarà el seu Cor, triomfarà el Cor del seu Fill Jesucrist. Sense la Mare que ens regenera, que ens ajuda a superar totes les proves, ja n’hem parlat, no es pot anar endavant, per això torno a dir de nou que la nostra consagració a la Santíssima Trinitat, a través de la Mare Immaculada no és una fórmula, un ritu, sinó una realitat. Si la vivim com la realitat, viurem Jesucrist realment present en nosaltres. Aleshores, tal com ens deia Ella: “Aleshores sentireu que sou estimats pel Pare, que el Pare ha enviat el seu Fill per salvar-vos. Aleshores sentireu la potència de l’Esperit Sant”, aquesta és la força que brollant de l’interior vivifica, que ens fa ressuscitar d’entre els morts.

En el text de la carta als Hebreus es parla de la prova, i Jesús és provat fins a la mort. A l’Evangeli se’ns diu que el Cor de Maria seria traspassat perquè es revelessin els pensaments amagats al cor de molts. Nosaltres hem de ser provats. El profeta Malaquies diu: “El Senyor de l’univers diu: Enviaré el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Senyor que vosaltres cerqueu. […] Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè és com el foc del fonedor, com el sabó de rentar roba[4]. L’home ha de ser provat, perquè està cridat a mirar Déu tal com és. Recordeu prou bé, a l’Antic Testament, és impossible veure Déu i mantenir-se viu, una experiència que vivien a l’antiguitat. I si nosaltres volem veure el Creador, ens hem de veure nosaltres mateixos com som en Ell. Malauradament, nosaltres avui no som tal com Ell ens ha pensat, estem tancats en nosaltres mateixos. Igual com quan una persona ha quedat soterrada, després de dos o tres dies no pot mirar la llum perquè s’ha deshabituat a mirar-la, per l’home és difícil veure aquella llum sense l’Esperit Sant i sense la intercessió de la Mare Immaculada Maria, i l’Església de tot l’Univers que participa en l’obra de la Mare i amb la Mare.

Les persones es tanquen davant la prova. Les proves que Déu permet són per portar-nos a poc a poc a la llum, fora d’aquelles dimensions en les quals ens trobem després del pecat original i després del pecat col·lectiu i el nostre pecat personal, i les persones es tanquen. Però nosaltres estem destinats a ser canviats. “S’asseurà per fondre i purificar; […] i purificarà els descendents de Leví. Els refinarà com la plata i l’or. Llavors presentaran al Senyor ofrenes dignes d’Ell. Les ofrenes de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren en els temps antics, en èpoques passades”. Estem destinats a ser transformats,  a ser purificats. Què és una prova que Déu permet? Tinc dues imatges: una imatge és la xarxa en la qual Déu posa totes les nostres distraccions d’Ell, totes les distraccions i les fa callar. Això és una gràcia, perquè hem d’estar preparats per estar cara a cara amb Ell. Quan parlem de la immaculadesa dins nostre és precisament això, quan la prova fa callar l’home mortal. Una altra imatge és que Déu ens tanca tots els accessos a les tries equivocades, només en queda un que és el que porta a la vida plena, però això no és suficient si no hi ha de part nostra la participació.

Així podeu veure cap a on ens porten les nostres confessions, quan es diu confessió general, i ara serà general per a tot l’Univers, per a tota la Terra, per tothom, per les nostres profunditats. La nostra confessió davant el Rostre de Déu serà presentar les nostres pors, presentar els nostres complexos interiors, les nostres fugides del seu Rostre, els ídols que s’han aposentat en les nostres ànimes. No n’hi ha prou amb pertànyer a una religió. Nosaltres hem escollit Jesucrist, el Salvador que ho regna tot en nosaltres i que tot ho posa al lloc just. Aleshores la nostra consagració és acollir Aquell que regna, que ens allibera del poder de la mort, perquè tot el nostre ser arribarà al punt de volar cap a la creació nova, l’esperit, l’ànima i el cos. No és una cosa màgica que passarà amb la vinguda gloriosa de Jesús. És un procés que passa dins nostre, que nosaltres com Església de Jesucrist de l’Univers seguirem a través de tots els nostres diumenges, a través de totes les celebracions eucarístiques, a través de totes les pregàries, sempre aprofundint, que la paraula de la Bíblia, que la paraula que hem rebut en les revelacions ens parli cada vegada més, cada vegada amb més potència. Aleshores, al final, sentirem dins nostre aquella vida que brolla, a la qual no podrem resistir-nos, sentirem que esclatarà la vida dins nostre, la vida serà canviada.

Això hauria de ser dins nostre un recorregut durant tot l’any. Ara comencem amb una actitud justa, conscient i responsable, tots junts, junts també amb tota l’Església de l’Univers. Quan ens consagrem a Jesucrist, a través de la Mare Immaculada, vol dir que desitgem participar, com Maria ha participat a la vida de Jesús, i amb Ell vèncer també aquella crueltat que Ella ha viscut sobre el seu Fill, la crueltat de la mort, veure més enllà, creure, esperar i estimar, i això desenvoluparà dins nostre l’Esperit de Jesucrist. Quan Déu estreny amb una prova, permet la prova, i ens deixa només un pas que porta a la vida, què hauria de brollar dins nostre? La fe sense límits en Déu, l’esperança i l’amor, i això genera els fruits de l’Esperit Sant dins nostre, la joia, la pau, la comprensió, tot allò que són els fruits de l’Esperit Sant. I aleshores la nostra vida comença a comunicar, en esperit, amb paraules, o en el silenci, comunica a tothom.

En el missatge citat, el Pare diu: “Jesús us enfortirà a tots vosaltres i l’Esperit Sant us instruirà per a una missió cada vegada més visible i penetrant. La presència del meu Fill farà fora del meu poble l’acció del mal i la Terra començarà a sentir una acció benèfica, a través d’aquesta Església, els fruits de la qual s’escamparan per tot l’Univers”. Aquí comença la nostra missió. Ara tornem de nou al temple de Jerusalem, tornem de nou al temple, al Cor de Maria, perquè bíblicament el cor és l’esperit de l’home, que Ella ens ofereixi, oferint Jesús dins nostre, i ens ofereixi com ha ofert Jesús. Tot el poble ha de ser ofert a Maria; tal com Maria ha ofert Jesús, així ens ofereix tots nosaltres, fills, i es fa garant per nosaltres, si estem decidits a participar.

I amb això que he explicat, si deixem que sigui el Senyor que ens guiï des del nostre interior, purificats, aleshores la nostra oferta s’eleva, una oferta que no té límits. Aleshores, quina és l’actitud que hem de tenir? La nostra consagració a través del Cor Immaculat de Maria és la submissió voluntària, lliure, de tota la nostra vida, de tots els nostres passatges, al voler del Pare per mitjà del Fill. Quan exercitem això, a cada pregària, a cada celebració, nosaltres ens elevem cada vegada més, s’obre el camí perquè puguem presentar-li els altres. Si tenim conflictes amb certes persones, quedem impedits per presentar-les a Déu. Si fem judicis sobre les altres persones, no les podem presentar davant Déu. Aquella oferta no és agradable a Déu, i les persones no poden sentir l’acció de Déu a través nostre. El Senyor no ens vol perfectes ara, però ens vol conscients que estem immersos en aquella llum en la qual acollim el nostre límit i el límit de l’altre i el d’aquesta humanitat, i ens presentem nosaltres mateixos a ser sotmesos al voler de Déu, que són les Lleis de l’Esperit pur. I amb un ardor de l’amor de Déu, presentar-li els altres, bons i dolents, amb els seus problemes, per tal que siguin sotmesos al poder de Déu, que els alliberi del mal.

Avui, ja veieu quina és la situació a la Terra. Ni els científics saben les coses, com moure’s. Em pregunto, us faig una pregunta a vosaltres que escolteu les prèdiques dels sacerdots, dels predicadors: saben què fer? I nosaltres sabem què fer! És necessari sotmetre tot l’Univers a les Lleis de l’Esperit pur que estaran en vigor en la creació nova, donar la possibilitat a tothom. Si nosaltres no fem això, si no fem aquest servei, no som Església. Però, el Papa s’anomena Vicari. Si és Vicari de Crist, que faci alguna cosa, que convoqui tots els cristians a canviar l’actitud! Els cristians haurien de tenir…, tenen un poder dins seu per canviar aquesta situació. La canvien o estan atordits?, tal com diuen certs comentaristes espirituals, com tots els homes d’aquest món. 4000 morts a Amèrica -es transmet com si fos una notícia quotidiana… A Itàlia moren 500 persones, es transmet com si fos una cosa…, es resignen.

L’Església de tot l’Univers, Església de Crist, ha rebut el poder del Senyor Jesús; Ell ha aparegut aquest any amb una presència intermèdia per tirar endavant el seu poble i donar la potent missió del seu poble per recollir tots aquells que desitgen servir Déu. És un compromís que aquest any ens espera. En aquest sentit, tal com se’ns ha dit, la nostra Litúrgia és sempre un esdeveniment que mou els esdeveniments del passat i del futur, canvia. Ho creieu? Prepareu-vos, anem! Aviat parlarem per la Quaresma, però hem de començar a caminar. No us deixeu atrapar per les xarxes de l’esperit d’aquest món, per les problemàtiques, ni mireu de resoldre-les amb els mitjans humans, no es resoldran. Eleveu-vos, permeteu que el Senyor Jesús sigui present en vosaltres, que actuï en vosaltres i a través vostre, i tots nosaltres preguem per vosaltres, us estimem, ens oferim i anirem endavant amb tota l’Església de Jesucrist de l’Univers.

I us beneeixo, a vosaltres i les vostres famílies, els vostres malalts, els que sofreixen, que a través vostre puguin tenir aquells impulsos potents de la gràcia, de la fe, de l’esperança i de l’amor, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de desembre 2020 “Les ànimes esposes”; Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre 2020 “Consagrats al servei de l’Amor”; Missatge de Jesús del 5 de gener 2021 “En el meu nom, vencereu”; Missatge de Déu Pare del 16 de gener 2021 “El temps que vindrà”. Tots els missatges estan publicats en aquest web.

[2] Cfr. Missatge de Déu Pare del 16 de gener 2021 “El temps que vindrà”, publicat en aquest web

[3] Cfr. He 2, 4-18

[4] Cfr. Mal 3, 1-4

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s