Reflexió – El Misteri de la Redempció

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

13 de febrer de 2021

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav:

Estimats germans, estimades germanes, avui vull desenvolupar el tema “El Misteri de la Redempció” i celebrar el Misteri de la Redempció com el poble de tot l’Univers, com l’Església de tot l’Univers. Tal com hem experimentat tot l’any anterior, també durant el temps de Nadal, una participació especial de la vida de Déu en la nostra vida, i la nostra participació a la vida de Déu. Ara, amb el dimecres vinent, entrem a la Quaresma. Comença aquest camí de la celebració del Misteri de la Redempció que acabarà amb l’Ascensió i amb la Santíssima Trinitat on el Fill de Déu, el Redemptor, tornarà en la glòria del Pare. Aleshores aquesta és la línia, aquest és el camí per viure aquest misteri. Desitjo apuntar alguns punts orientatius per aquesta obertura de la Quaresma, i després tots els sacerdots us acompanyaran, aquells que tindreu més a la vora.

Partim de les lectures del diumenge 6è cicle B. La primera lectura del Levític parla del leprós[1]. En aquella mentalitat el leprós era vist no només com a un malalt físic sinó com a un pecador, perquè la lepra era conseqüència del pecat, segons la mentalitat d’aleshores. I el leprós no podia estar en comunió amb el poble de Déu, estava separat, vivia la solitud, vol dir que era tractat com a persona sense gràcia. L’Evangeli de Marc presenta la guarició d’un leprós[2], cridava agenollat davant Déu: “Si vols, pots guarir-me”. Per què cridava? Cridava des del fons del seu cor, conscient del mal que vivia, també espiritualment. I Jesús respon commogut: “Ho vull, sigues guarit!”, i l’home es va guarir. Després d’això, Jesús li prohibí que el seguís, que parlés, per no destorbar, però sí donar testimoni, però aquell leprós proclamava per tot arreu la gràcia de Déu.

Veieu aquests elements, tots els elements ens serveixen per desenvolupar aquest temps de la Redempció: la nostra consciència individual, col·lectiva de tota la humanitat: si estem separats de Déu, estem en perill mortal. I que cada un de nosaltres i tots junts recorrem el camí cap a la nova creació, cap a la Resurrecció, per mitjà de Jesucrist en la potència de l’Esperit Sant, i vivim per a la glòria de Déu, ja aquí a la Terra, per arribar a  la glòria en els cels. Sant Pau diu: “Sigueu imitadors meus, tal com jo ho sóc de Crist”, i diu: “Feu-ho tot per la glòria de Déu[3]. Aleshores, l’orientació fonamental per aquest temps és elevar-se per viure per la glòria de Déu, conscients que Déu és, en el seu Fill Jesucrist Rei de l’Univers, entre nosaltres. Si estem preparats com aquest leprós, per ser transformats, portats a la glòria de Déu, Jesús diu: “Sí, ho vull, quedes guarit!”. Naturalment aquella és una guarició especial, com a signe, i nosaltres hem de fer un camí, com tota vida que neix té el seu propi camí en la llibertat, en el procés de maduresa, per arribar a la plenitud. Així, aquesta és la línia per aquesta celebració del Misteri de la Quaresma, del temps Pasqual, orientats cap a la victòria, envers la glòria de Déu, que és també la nostra glòria, la Resurrecció, i així podem imprimir per a tota la humanitat aquesta llum i aquesta gràcia.

Quan se celebra un Misteri de la Fe, se celebra el memorial de la salvació. Què és el memorial? Vosaltres sabeu que nosaltres som creats a imatge de Déu, però no només a imatge de Déu, sinó també a semblança de Déu. Aquella imatge està davant nostre, aquell record d’allò que hem sigut. La semblança és actuar semblantment a Déu. Aleshores tota memòria conté en ella també el memorial. També veiem grans tragèdies humanes en la societat. Alguns celebren herois, altres celebren botxins. En les festes especials, per exemple per Nadal, quan la família es reuneix, quan se sent la presència de Déu, sovint es produeixen suïcidis, autolesions, sobretot de nens que han patit. Avui, amb l’epidèmia, això passa sovint. Què vol dir? Vol dir que en nosaltres, en la nostra memòria, hi ha dues energies que s’oposen entre elles: l’energia neta, vital, primària i aquella energia destructiva. Així, algunes persones, recordant certs esdeveniments dolents de la vida, quan es desvetllen es desvetlla en ells l’energia negativa de forma potent. Després del pecat original, la Terra està rodejada d’aquesta energia disgregadora, negativa, i la nostra memòria, tal com ens testimonien els germans fidels, està reduïda a molt poc. Aleshores ni tan sols el memorial pot ser dinàmic, no es pot expressar de manera vital tal com ens ha pensat Déu. Hem perdut la memòria del que hem estat, del que Déu volia donar-nos: la pròpia vida, participar a la Seva vida. Perdent la memòria hem perdut també la gràcia d’actuar semblantment a Déu, i estem ocupats per l’energia negativa.

Aquest temps en què vivim és el temps de la presència, tal com hem anunciat, de Crist, de manera particular amb la seva vinguda intermèdia per preparar la vinguda gloriosa. I la seva presència serà molt potent, progressivament en un poble que camina per ser transformat, ressuscitat des de dins, i portat cap a la creació nova. Aquells que es tanquen a la gràcia, que refusen la salvació de Crist Rei, s’enfonsaran en l’energia negativa. Aquesta és la Llei que governa la vida, digueu-ne psicològica, com vulgueu, però és així, així veiem la Terra i tot l’Univers.

Què hem de fer nosaltres? Durant aquests anys ha estat tot traçat davant nostre, en nosaltres. Primer de tot se’ns ha presentat el camí per a la nostra participació a l’acció trinitària dins nostre: l’oferta a Jesucrist a través del Cor Immaculat de Maria, per poder participar a la vida trinitària. En el nostre recorregut hem fet passos a través del Cor Immaculat de Maria, Mare nostra, Reina, Corredemptora, Mare i Reina de la nova creació. Això no són títols. Això és el fet de confiar la nostra vida a la potència de la Mare Reina, és per a tots nosaltres un accés a participar a la reialesa de la Mare, a la seva omnipotència, Corredemptora per gràcia de Déu, a la seva decisió de fer servir tota la potència que Déu li ha donat, per protegir, per generar, acompanyar els fills de Déu. D’aquí a una setmana, més o menys, el dia 21, com tota l’Església de l’Univers, celebrem la missa en honor a la Corredemptora. Dilluns 22, Càtedra de Sant Pere, però també l’aniversari de la manifestació de la Corredemptora, a les nostres cases, amb el poble que s’hi reuneix, celebrarem solemnement aquesta veritat i oferirem lloança a Déu per aquest do. La Mare Corredemptora aquest any ha preparat la presència intermèdia de Jesús entre nosaltres.

Què farà Jesús durant aquest any? Si estem disposats com aquell leprós, reconeixent que tenim problemes que hem de resoldre, que aquesta humanitat ha de canviar, trobar el camí per trobar-se amb Déu, viure amb Déu, aleshores el Senyor actuarà profundament en nosaltres, tal com va actuar en Sant Pere, en Sant Joan, en tots els apòstols, conduint-nos per experimentar dins nostre aquella potència del Crist Ressuscitat. Aleshores l’evangelització vindrà com un fruit, com una flor que floreix, com una fruita madura que ens diu: agafeu-me, tasteu, us farà bé. La nostra vida és capaç d’emanar aquesta vida, manifestar aquesta vida a la Terra. És l’única manera per sortir d’aquesta epidèmia, de totes les epidèmies, també espirituals.

L’Església de Jesucrist ha d’entendre, comprendre això des del seu interior, com el camí que porta molt de pressa cap a la nova creació, i al mateix temps ha de prendre la responsabilitat de la vocació de pertànyer a l’Església de Jesucrist a favor de tots els fills de Déu que volen entrar a la nova creació. Amb la nostra obertura al Crist, tal com diu Sant Pau, “sigueu imitadors meus tal com jo ho sóc de Crist”, estem cridats a aquesta obertura perquè en aquesta Quaresma ens transformi, de manera que dins nostre Ell venci el mal, fins i tot  aquell mal que ha  enfonsat la nostra vida com en un suïcidi; la mort és una mena de suïcidi, perquè Déu no porta la mort, és Satanàs que va portar la mort. Jesús davallarà en cada un de nosaltres, entre nosaltres, a guarir allò que encara està malalt en nosaltres, fins a portar-nos a aquella imatge nítida de Déu de la nostra vida, i fer-nos capaços de vèncer el mal, vèncer la mort i cantar la vida. Aleshores el nostre recorregut quaresmal no va en la direcció de contemplar la Passió de Crist per plorar sobre nosaltres mateixos, i tampoc sobre Jesús, sinó anar amb Ell cavalcant totes les onades del mal que avui hi ha en el món, vencedors, pas rere pas. Al final tota la creació serà alliberada.

La presència de Jesús entre nosaltres porta la gràcia que puguem participar en una acció trinitària potent dins nostre. Així se’ns ha dit per mitjà de la seva Església única en tot l’Univers. Aleshores, recordeu què és per a nosaltres la Mare de Déu: està entre nosaltres, al costat de cada un de nosaltres. Tota l’Església de l’Univers és al costat nostre, sants, germans fidels, ànimes del Purgatori, germans vius en tot l’Univers i a la Terra i tots els que són de l’Església aquest any celebraran la Pasqua de forma especial amb la presència de Crist, i nosaltres podem participar en aquesta gràcia. Què hem de fer? Obrir-nos, deixar que el Senyor ens parli, que ens canviï, que ens transformi i ens faci capaços de contemplar Déu, el Rostre de Déu, i, com els àngels, assaborir la vida que comença a circular dins nostre i entre nosaltres. Al final aquesta vida vessa, la nostra vida, i es manifesta als altres.

Coses concretes. La primera cosa és la pregunta: vols ser guarit fins al fons? El leprós era conscient, va cridar: “Si vols, pots guarir-me”. Dins nostre ha d’haver-hi aquest crit; crit, pregària, desig que el Senyor reveli tot allò que nosaltres amb Ell hem de travessar i vèncer aquella font d’energia disgregadora dins nostre, que ens porta a una mena d’autolesió o destrucció, perquè nosaltres hem de participar amb la fe a aquella transformació. Com ho podem fer? Una cosa és segura, qui vol fer aquest camí no pot acontentar-se a recitar, ser rutinari per deure a la religió. Ha de relacionar-se amb Crist vivent, que toca, a qui podem accedir i tocar: “Si vols pots guarir-me, tu pots”; “Ho vull!”. Quan sincerament ho demaneu, Ell ja és allà: “Ho vull!”, i comença a fer, a la seva manera, en els temps que Ell preveu, gradualment com ho fa un pare, una mare que acompanyen el fill en el creixement.

La segona cosa és: en aquest temps heu de trobar el temps per llegir, meditar i contemplar. Què? La paraula de l’Evangeli, de l’Escriptura, però heu de participar en la paraula de Déu que ha arribat en aquest temps, a través dels germans fidels, a través dels àngels, a través dels sants, a través de la Mare Santíssima, a través de Jesucrist, a través de l’Esperit Sant, el Pare ha parlat. Aquestes no eren paraules, missatges personals, privats: tota l’Església de l’Univers ha parlat a tots els fills de Déu, ha transmès la seva experiència, la seva potència, l’energia de la gràcia, com Sant Miquel, començant per ell, però igualment els nostres àngels de la guarda, tots estan treballant al nostre voltant. Aleshores, aquestes paraules que Déu Tri i U i tota l’Església han expressat a través d’aquestes revelacions, són vives al nostre voltant, són l’Església present, vivent en aquest temps amb nosaltres. Meditant tot això, vivint tot això, ens inserirem en aquest camí com l’Església de tot l’Univers, acollint i recollint tot el bé dels mil·lennis, perquè pertany als fills de Déu, i aquesta riquesa que es reflectirà sobre tota la Terra, en tothom, també sobre l’últim, i és tot això que hem de recollir. Ens toca a cada un de nosaltres prendre aquesta actitud.

Hi ha algunes coses pràctiques: avui es parla dels trastorns a causa de l’epidèmia, psíquics, psicològics, en les famílies. Si us esforceu a posar, a desvetllar en els vostres fills, en les vostres famílies aquesta relació amb Déu vivent, amb l’Església de Déu vivent, tota l’Església de l’Univers es presentarà a les vostres cases, a les vostres famílies, vosaltres sentireu tota la gràcia. Els vostres fills es desvetllaran a la vida, no l’autolesió. Aquest és el moment en el qual els cristians de bona voluntat han de fer un salt de qualitat, per la seva pròpia necessitat i pel seu propi deure envers tots aquells que estan desesperats, que no saben com sortir.

No us suggereixo que sigueu monjos, però us suggereixo de trobar temps de silenci per trobar Déu viu, Crist dins vostre, per sentir aquesta gràcia en vosaltres. Que trobeu els moments per entrar en aquesta relació, no aneu a l’església per complir un deure, us equivoqueu, la religió no us salva. Però si aneu a l’Església per trobar Déu viu, si busqueu això, ho trobareu. Si els sacerdots no estan a l’altura, hi ha l’Església de tot l’Univers que cobreix, trobareu Déu viu. Teniu desordres en les vostres famílies? Invoqueu Crist present, invoqueu la Mare Reina Corredemptora, invoqueu els àngels de la guarda, tota l’Església de l’Univers, sereu omplerts de la gràcia.

Aquestes són les línies i els punts a seguir, entreu en una actitud i prepareu-vos per posar-vos en camí. Després, la pròxima vegada serà la nostra solemnitat de la Corredemptora i us parlarem. Però és inútil parlar si no us immergiu, si no us prepareu. Prepareu-vos i experimentareu que Jesús ve a l’instant per ajudar, i envieu-lo als desgraciats, als pobres, als confusos.

Aquests dies m’he trobat en dificultats per la salut i aleshores he dit a Jesús: “Tu m’has enviat i ara sóc jo que t’envio a Tu. No puc fer res, vés als pobles, als governants, confusos, descontents, vés per tot arreu”. Ho hem de fer així, perquè la presència de Crist ompli la Terra i tot l’Univers i com sempre prometo acompanyar-vos, i tots nosaltres que estem consagrats per fer aquest servei.

I us beneeixo perquè el Senyor Jesús es faci present entre vosaltres i pugueu sentir la Seva presència en totes les situacions, també quan sembla que no sabem com sortir d’aquella situació. Que sigui Jesucrist present qui governi totes les ones que us colpeixen, que sigui Ell que faci fora les ones del mal, perquè sapigueu acollir les ones de la gràcia i viure la salvació, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Lv 13, 1-2.45-46

[2] Cfr. Mc 1, 40-45

[3] Cfr. 1Cor 10, 31-11, 1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s