Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

24 de febrer de 2021

(Transcripció d’àudio)

Les lectures d’avui ens porten directament a allò que estem vivint en aquest temps, amb aquesta pandèmia, amb aquesta situació de la Terra. Són la primera lectura del profeta Jonàs[1], quan ha de travessar Nínive per anunciar que serà destruïda, i després, l’Evangeli[2], on Jesús parla de qui busca el senyal. Deia que ens porten al moment en el qual vivim, si pensem en com ha anat a la primera lectura, tota Nínive canvia, es vesteixen amb sacs. Ens recorda la necessitat de canviar el camí, la necessitat que aquesta Terra canviï l’esperit, perquè només canviant l’esperit, canviant concretament tota l’actitud interior de la pròpia vida, pot sortir d’aquest túnel, del que el coronavirus que estem vivint n’és només un exemple, és només una punta, una punta de l’iceberg d’aquesta humanitat que s’ha trobat sense identitat, sense valors, i està cada vegada més immersa en l’esperit del món.

Fa pocs dies hem recordat la Mare, Reina de la humanitat i Corredemptora. Es va proclamar així l’any passat. L’Església de Jesucrist l’ha acollit i ha proclamat Maria Corredemptora. I és bonic veure com Maria, que es proclama Corredemptora, així com tota l’Església de Jesucrist de l’Univers, que cada vegada surt més a la llum, ho ha fet en concret simultàniament amb aquesta pandèmia, simultàniament amb aquesta situació de la Terra que sembla que estigui anant cada vegada més cap a l’abisme.

I tot l’any 2020, ja hem vist en diverses reflexions, com ens ha indicat la línia de com viure aquest any i de com afrontar aquesta situació.

En les últimes paraules que ens va donar, en el darrer missatge, ve a dir-nos novament que Jesús està entre nosaltres[3]. Jesús entre nosaltres és un signe molt més gran que el de Jonàs, com diu precisament l’Evangeli. Jesús entre nosaltres és aquell passatge, és aquella gràcia, és aquella força -si se l’acull- per canviar la direcció, per viure plenament la nostra transformació personal i transformació de la humanitat. Jesús entre nosaltres és el do més gran que una vegada més ens podia fer el Pare, enviar una vegada més el Fill -vindrà definitivament en el seu retorn gloriós-, però l’ha enviat una altra vegada. El punt, però, tal com us deia, en l’Evangeli d’avui, és: quants el busquen? Quants cerquen Jesús? Quants el volen? Quants volen emprendre el camí de la resurrecció personal i de la humanitat i també de la creació?

Sabem que el camí per trobar plenament Jesús, el camí per viure plenament la nostra transformació és sempre Maria Santíssima. Maria Santíssima que està entre nosaltres, es pot dir que ja fa més d’un segle, precisament per preparar-nos per aquests esdeveniments. Però Ella també ha estat refusada per molts cristians. Penseu en quantes confessions cristianes no li donen la importància justa; cal dir que ha estat refusada i també sovint utilitzada pels catòlics; penseu en Medjugorje, igual com en moltes altres aparicions, que sempre s’ha tingut el valor de judicar si eren veritables o no eren veritables -penso a Ghiaie de Bonate entre moltes altres.

Però, malgrat això, en el darrer missatge[4] Ella ens diu que el seu amor, amor que té per nosaltres, la porta a venir entre nosaltres, la porta a estar davant Déu per pregar per l’Església de Jesucrist de l’Univers -ens ha dit que ha pregat per nosaltres-, però també per pregar per qui no l’estima, perquè és una mare.

El pas per trobar Jesús, a través d’Ella, el diu clar en el missatge: “A tots els meus fills de la Terra us dic: veniu a mi sense por; obriu el vostre cor i confieu-me els vostres pecats, les vostres pors, els dubtes que us turmenten. Compartiu amb mi les vostres alegries, els vostres projectes, tots els desitjos de bé. Jo us acolliré i us donaré confort; us purificaré amb la meva immaculadesa. Intercediré per vosaltres segons els desitjos de Déu; us indicaré el camí que porta directe al Cor del meu Fill Jesús, on trobareu repòs per a les vostres ànimes.”[5]

Així doncs, una vegada més se’ns indica el camí, se’ns indica com viure aquest temps, com viure cada prova, cada passatge. Se’ns explica amb senzillesa com trobar Jesús, Jesús que és entre nosaltres. No podem dir: és només per a uns quants, és només per als místics, és només per als sants; és un passatge per a tothom. Ens porta a trobar un Jesús viu, un Jesús que és el Signe que Déu dóna a aquesta humanitat en aquest temps, i fent això, tal com ens indica Maria Santíssima, podrem desenvolupar plenament el nostre sacerdoci personal, el nostre baptisme, la nostra fe, i entrar plenament en la nostra missió, la missió de tot cristià, que després és la missió de tota l’Església.

Seguint tal com diu Maria Santíssima: “També he pregat per tots els homes de la Terra que sofreixen i ploren. El seu crit m’esquinça el Cor, perquè sóc Mare de la humanitat i no puc quedar-me indiferent davant del dolor de tots els meus fills, també d’aquells que no m’estimen. Jo no puc no estimar, perquè estic plena de l’amor pur de Déu que abraça tota creatura.

En cada home que sofreix, revisc el sofriment de Jesús que ha donat la vida per tothom, bons i dolents. Per això no tinc por d’acostar-me als pecadors, igualment com Jesús no tenia por quan tocava els leprosos i els guaria. El dolor i el pecat no em torben, perquè sóc la Corredemptora de la humanitat. Puc baixar als vostres abismes per mostrar-vos el camí que porta cap a la llum de Déu.”

Això és el que fa la Mare de l’Església, això és el que ha de fer l’Església. Ja hem tocat aquests punts en altres moments: pregar per bons i dolents, oferir-se per tothom, i portar, elevar, en el nostre sacerdoci, tota creatura, tot home, tot sofriment. I repeteixo: aquest és el signe per aquesta humanitat: un poble, una Església que viu així, i podem viure així només trobant Jesús. Mireu que no serà donat cap altre signe; més que Jesucrist no hi ha res per sortir d’aquest túnel. Aleshores, ser Església és això, i això és la vida, hauria de ser la vida de tot fill de Déu, de tot cristià.

Acabo, encara amb les paraules de Maria:

“Avui us demano que sigueu cada vegada més conscients de la vostra missió, en aquest temps extraordinari de la vinguda intermèdia de Jesús enmig del seu poble. Ara més que mai el rostre de Jesús ha de resplendir en cada un de vosaltres i en tota aquesta Església. Que els vostres rostres siguin el reflex de la seva glòria, perquè la humanitat encegada torni a veure la llum. Que les vostres ànimes siguin una font en el desert, perquè la humanitat assedegada calmi la seva set d’amor i de vida.

Jesús és aquí, entre vosaltres. La seva presència viva ha de renovar la vostra vida. Jesús és aquí per transformar el vostre pensament, per indicar-vos nous camins a recórrer, per portar al món la seva paraula que salva. Sou els missioners d’aquest temps, sou la primavera de la Terra, el brot de la nova humanitat, destinat a créixer i portar fruit. Deixeu que el Senyor us transformi. Poseu tots els vostres esforços per no decebre Aquell que us ha creat i que té fe en vosaltres. No decebeu el Cor del meu Fill i tampoc el meu. Sé que puc comptar amb vosaltres.”

I demano la benedicció de Maria Santíssima i de tota l’Església, per nosaltres; la demano per cada malalt, la demano en totes les situacions difícils, la demano sobre totes aquelles situacions que d’entrada pot semblar que Déu no hi és; la demano per a cada home de bona voluntat que busca Déu, la demano sobre aquesta pandèmia, la invoco pels màrtirs d’aquesta pandèmia i sobre els màrtirs de l’esperit d’aquest món, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Jon 3, 1-10

[2] Cfr. Lc 11, 29-32

[3] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 21 de febrer de 2021, “Jesús és aquí, entre vosaltres”, publicat en aquest web

[4] Veure nota 3

[5] Veure nota 3