Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

3 de març de 2021

(Transcripció d’àudio)

Una vegada més, intentem mirar junts els moments en què vivim i intentem, una vegada més, mirar junts totes les indicacions que ens han estat donades a finals del 2020 i a començament del 2021. Aquestes indicacions, fixeu-vos que són la preparació que tots els instruments extraordinaris, i especialment la preparació que la Trinitat, la Santíssima Trinitat i Maria Santíssima han fet de cada un de nosaltres, ha fet de la seva Església, perquè participin plenament a la seva acció, i participant a la seva acció visquin la glòria, siguin glorificats. En aquelles paraules, no són paraules i prou, sinó que en elles hi ha tota la gràcia, hi ha la Paraula de Déu que va fins al fons, com una espasa que divideix.[1]

El que està sent la dinàmica d’aquest any, ens va ser anunciat per Sant Miquel l’abril de 2020[2], per arribar després a Jesús, vigília de Crist Rei[3] i Maria Santíssima[4]; és aquest combat que s’està lliurant a la Terra i que és l’últim combat. Combat que ve des de la creació del món, perquè va començar aleshores, però que ara ha d’arribar al final, al compliment, perquè ha de permetre el retorn gloriós del Senyor Jesús, ha de permetre la plenitud de la misericòrdia i també de la justícia.

Sabem que en aquesta batalla els exèrcits estan definits, se’ns ha dit moltes vegades[5]. Qui ha escollit formar part de l’Església de Jesucrist de l’Univers està definit, no compta què fas, qui ets, no compten els límits que tens, no compten les gràcies que tens, estàs definit amb la tria que has fet, ets part de l’Església, estàs en els exèrcits de Déu.

Si ho mirem humanament, aquest exèrcit pot semblar petit, format per pocs, i aquests pocs, tots ells febles i limitats, però sabem, i en la fe ens ho hem de dir, que en aquest exèrcit, ara, qui hi ha? Concretament aquí a la Terra, eh? Maria Santíssima hi és present, Jesucrist està entre nosaltres en la seva vinguda intermèdia, tots els Arcàngels estan davant nostre i al nostre voltant per preparar-nos el camí. Tots els sants han estat potenciats en la gràcia per participar en aquesta batalla. El Nucli Central està treballant per actuar en la seva dimensió, en esperit, i també per desvetllar dins de cada un de nosaltres totes les gràcies sembrades des de la concepció, i els germans fidels en la seva dimensió, que toca també la matèria, estan al voltant nostre.

Ja no podem dir que és un exèrcit de pocs. Al contrari, puc dir que davant aquest exèrcit tot l’infern tremola, puc dir que tot allò que ara a nosaltres ens sembla maldat de Llucifer, que sembla que potser té la supremacia, és en canvi la seva bogeria, és ell que ja no sap què fer, és la seva maldat que dóna cops a cegues, perquè tan sols el fet de saber que Jesús està aquí l’ha posat… en un terror terrible, ja no sap què fer, té tots els seus seguidors pressionant, preguntant-li com fer-ho, i ja no sap què fer.

Sobre el nostre exèrcit, no podem pensar que sigui petit i fer-nos venir por, què ens passarà; pensar en aquest exèrcit ha de fer sortir de dins nostre l’esperança i elevar els ulls al cel i dir: la nostra recompensa és a prop[6]. Però aquesta batalla de la qual parlem, amb Llucifer i els seus exèrcits, amb l’església negra, que hi ha a la Terra, on té la seu -podem dir, també, que la seu és a Itàlia-, les batalles contra aquesta església són a nivell de poble, d’Església, però també a nivell personal, de passatges concrets, personals: les batalles que cada dia tenim cada un de nosaltres, amb el nostre jo, amb els nostres límits, amb l’energia disgregadora que ens envolta; tots tenim la nostra batalla.

Doncs l’exèrcit de Jesucrist està amb nosaltres també en aquestes batalles, no només en la batalla gran sinó també en les personals. I per això, també en les meves batalles personals tinc Jesús a prop, Maria, Sant Josep -i jo, perdoneu, dic que ja en tindria prou amb això-, però per a Déu no ha estat suficient, em dóna el Nucli Central, em dóna els sants, em dóna els àngels, els Arcàngels, els germans fidels i em dóna també els germans vivents de la Terra, perquè tots estem units l’un a l’altre. Des del moment que hem decidit formar-ne part, on hi ha un membre de l’Església hi ha tota l’Església, aleshores també aquestes batalles són un passatge.

Tenim armes per combatre aquestes batalles, individuals i després tots junts com a Església. La primera arma és la fe, la fe que ens ve de saber el que he dit abans: si Déu està amb mi, qui està contra meu?[7] Si Maria està al meu costat, de qui tindré por? Si Jesucrist ha tornat en aquesta vinguda intermèdia, què em pot passar? Qui ens separarà de l’amor de Crist?… Sant Pau[8]. En aquesta batalla tenim la possibilitat de viure totes les promeses. Totes les paraules, boniques, de Sant Pau, dels sants, esdevenen les nostres paraules, les podem expressar nosaltres, mentre caminem. Que bonic poder dir; “Qui ens separarà?” Perquè estic vivint alguna cosa, i dient aquestes paraules, és la meva força. “Qui està contra mi?” Que vingui. Jesús està amb mi. Que bonic!

Les armes, sabeu que són: la pregària, l’oferta, la comunió; però provem de mirar-les junts per viure-les com a veritables armes, perquè són més que una bomba atòmica.

La pregària, pregària per qui? Pregària pels enemics, pregària pels nostres perseguidors, pregària per qui ens ataca, pregària per qui ens ha portat a la prova; la pregària pels enemics ho venç tot.

La comunió amb tots els instruments, com he dit abans, que m’ajuden a pregar pels enemics, que m’ajuden a beneir qui em maleeix, m’ajuden a ser benedicció per a tothom, bons i dolents.

En la pregària, la lloança; en cada prova, la lloança; de cada cosa, donar-ne gràcies, estar sempre contents, donar gràcies de tota prova com de tota joia, donar gràcies de la malaltia, donar també gràcies per la pandèmia, que no vol dir: estic content perquè hi és. Vol dir: sé que també en això passa la mà de Déu, sé que també a través d’això puc viure de ple el meu ser fill de Déu, sacerdot, profeta i rei; sé que també aquí Déu m’ha preparat un refugi, un lloc on jo em puc desenvolupar i arribar a la meva plenitud. I aleshores, de totes les coses en dono gràcies, estic sempre content, perquè sé que aquesta és la voluntat de Déu en Crist Jesús[9].

Vivint així, venço totes les pors; vencent totes les pors, trenco les armes de l’enemic, que en canvi són la por, la desesperació, portar-nos a creure que estem sols, deixar-nos en una solitud, portar-nos a mirar els nostres límits i fer-nos creure que no ens en podem sortir. Vivint aquestes armes plenament, nosaltres, com a membres de l’Església, esdevenim instruments a les mans de Déu, esdevenim com les fletxes que Déu pot utilitzar, per enviar-nos a tots els sistemes i fer-los caure: no nosaltres, Déu a través nostre. Aleshores, podeu veure com  els nostres límits, quina gràcia! El nostre límit esdevé un sistema, perquè aquest límit com el meu, qui sap quantes persones el tenen, i jo, que passo amb Déu en aquell límit, esdevinc gràcia per als altres, perquè hi passa tota l’Església, i aquí allibero els presoners, ressuscito els morts, guareixo els malalts: no jo, Déu a través meu.

Que bonic saber -ho he dit abans, si ens mirem, tots som febles, fràgils-, que bonic ser així, que bonic saber que no he de ser perfecte; quina gràcia saber que el fill de Déu i tota l’Església que Ell ha constituït darrere Seu, va concretament allà on sóc limitat a posar el que hi falta. Saber que no sóc judicat, saber que el meu límit a les seves mans és una força. Mirar així l’acció d’aquesta batalla penso que també ens porta a contemplar ja la creació nova, creació nova que ve a formar-se en cada victòria, a partir de mi mateix, de la meva vida personal, al meu voltant, i després, a poc a poc, amplies, veus l’Església que està naixent. De fet, podem dir-ho sense ser exaltats: veiem aquest poble que es forma, veiem els nuclis, veiem els punts llum, veiem els petits pobles que estan naixent. Certament, si miro qui viu a cada petit poble, qui viu a cada punt llum i em limito a mirar-ho humanament, veig persones limitades, senzilles, i dic: cap on anem? Però units a l’Església, sents una alegria. Dius: realment, Déu està treballant.

Acabo recordant potser un dels instruments més senzills que la Mare de Déu ens ha donat, que va donar en el missatge del 7 de desembre 2020, “El temps messiànic”, un instrument que potser, precisament perquè és senzill -utilitzo una paraula poc adequada: per nosaltres potser banal-, nosaltres que volem fer, que pensem que hem de fer-hi la nostra, potser no utilitzem totalment, potser no ens donem i no ens posem totalment a disposició perquè a través d’aquest instrument sigui la Mare de Déu que passa. I llegeixo les seves paraules. Estic parlant del Signe, la creu de la qual Ella parla en aquest missatge del 7 de desembre 2020. Llegeixo:

“El signe que us he donat conté en ell la meva potència de Reina, Corredemptora i Mare de la humanitat. La meva tasca en aquest temps és custodiar l’Església de tot l’Univers i preparar-la per a la vinguda gloriosa del meu Fill a la fi dels temps, però també a la seva vinguda intermèdia en aquest temps. La meva presència i la meva obra entre vosaltres acompanyaran la glorificació del meu Fill i la del seu poble en aquest temps messiànic.

Aquest signe ja està difós per tot l’Univers i ha de ser difós a la Terra, per mitjà de l’Església de Jesucrist present en aquest planeta. Serà el signe de la pertinença al poble de tot l’Univers. Serà potent i produirà fruits de conversió i guarició, contribuint així a l’evangelització de la Terra. La potència del signe serà també la manifestació de la potència de l’Església de Jesucrist de l’univers. Juntament amb el signe, seran importants les dues pregàries de consagració que us han estat donades per Sant Miquel Arcàngel l’any 2007[10]. En aquest temps, aquestes pregàries adquireixen tota la seva magnitud, perquè resumeixen les pregàries de tot el poble de l’Univers al meu Fill i a mi.

Prometo a tots aquells que portaran amb fe el signe i pregaran les pregàries de consagració que us he indicat, la conversió i la guarició de l’esperit, de l’ànima i del cos. Estaré prop seu i els protegiré amb la meva potència de Reina, Mare i Corredemptora. Recompensaré amb moltes gràcies a tots aquells que difondran el signe i ensenyaran als altres les pregàries de consagració. Així m’ajudareu en la meva obra i ja des d’ara us en dono gràcies. Sigueu forts, fills meus, i sigueu sempre humils. Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

Us deixo amb la invitació de veritat de llegir tot el missatge i amb la joia de ser part de l’Església i també amb la joia d’aquesta batalla, no perquè sigui bonic tenir una batalla, però Llucifer, els seus i aquesta energia disgregadora ha de sortir, ja no ha de trobar lloc aquí a la Terra, i si per fer-ho és necessària una batalla, nosaltres ens fiem de Déu. Fem-la! I que el Senyor us beneeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. He 4, 12

[2] Cfr. Missatge de sant Miquel Arcàngel del 2 d’abril 2020, “Crida a la humanitat de la Terra”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – Volume VII Anno 2020” pàg. 62, en italià; i en català en aquest web

[3] Cfr. Missatge de Jesús del 21 novembre 2020 “Estigueu a punt per la batalla”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – Volume VII Anno 2020” pàg. 131, en italià; i en català en aquest web

[4] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre 2020 “El temps messiànic” publicat al llibre “Verso la nuova creazione – Volume VII Anno 2020” pàg. 135, en italià; i en català en aquest web

[5] Veure nota 4

[6] Cfr. Lc 21, 28

[7] Cfr. Rm 8, 31

[8] Cfr. Rm 8, 35

[9] Cfr. 1Te 5, 16-18

[10] Es tracta de la pregària de consagració a la Mare i Reina de l’Univers i de la pregària de Consagració a Jesucrist Rei de l’Univers. Les trobareu en aquest web a l’espai “Consagracions i pregàries”.