Les armes de la Llum. part 2

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

6 de març de 2021

(Transcripció d’àudio)

Ja fa temps que estem parlant d’aquesta batalla, batalla anunciada pels instruments. A la darrera reflexió[1] vam parlar de les armes que tenim per aquesta batalla, i si mirem concretament els instruments extraordinaris d’aquest temps, tot està orientat cap aquesta batalla. Però, què és aquesta batalla? Mireu, la batalla és l’intent de sempre, de Llucifer, d’impedir que l’home trobi el seu creador. És l’intent de Llucifer de mostrar a l’home una cara errònia de Déu, si no aconsegueix impedir que trobi Déu. Mostrar el rostre d’un tirà, un rostre de Déu que és un problema per l’home enlloc d’un pare; mostrar un rostre de Déu entre els núvols, impossible de viure’l, un Déu jutge, un Déu que no mereix ser estimat. I ho fa mostrant la seva idea de vida, la idea de Llucifer; ho fa canviant i mostrant el rostre equivocat del significat profund del què és la vida, de què és l’amor, del per què hem estat creats, mostrant i difuminant les veritats més veritables, més sanes, més santes: d’on venim, cap on anem, per què estem en aquesta Terra.

En aquesta batalla, Déu, amb els seus instruments, mostra el seu Rostre: l’instrument per excel·lència ha estat Jesucrist, el seu Fill, que ha vingut a portar el rostre del Pare. Els seus instruments extraordinaris, que ara ja sabeu -Nucli Central, Arcàngels, germans fidels-, però penseu també en les aparicions marianes, -la darrera vegada[2] vam tornar a parlar del signe que Maria ha donat-, aleshores, són aquell centre, són l’ajuda que Déu dóna perquè tot home trobi el seu creador. Així doncs, el centre del nostre camí aquí a la Terra és precisament trobar Déu, trobar el veritable rostre de Déu i no tenir una relació amb Déu per poder viure bé aquí, sinó que tot allò que visc aquí, tota la meva experiència, tots els meus passatges, tenen com a centre trobar el rostre de Déu.

Un cop s’ha trobat aquest rostre, tot home que el troba pot començar a contemplar-lo, pot començar a estudiar-lo, pot començar a conèixer-lo, pot començar a veure’n les característiques, la manera d’actuar de Déu, la manera com Déu es relaciona amb nosaltres, amb l’home, amb la creació. Aleshores comença a veure que Déu estima, comença a comprendre el significat del què és l’amor i adonant-se d’això, d’aquell amor, adonant-se de com arriba a ser estimat, comença a estimar Déu, no perquè vol una cosa a canvi, sinó perquè Déu mereix ser estimat. I comença a estimar Déu perquè comença a comprendre també què és la vida: la vida és Amor, Amor amb majúscula, comença aquella relació que és la transformació de tot l’ésser. Cada vegada més s’entén que la vida és només i concretament això: deixar-se estimar per Déu; amb el mateix amor amb el qual som estimats, estimar-nos nosaltres mateixos i els altres. I tot gira al voltant d’això, i la vida canvia.

Hem parlat de les armes de la Llum: la pregària, la benedicció, el perdó. Si us hi fixeu, aquestes que nosaltres anomenem “armes de la Llum” són les característiques de Déu, és el rostre de Déu que ha vingut a mostrar-nos Jesús, és el rostre del Pare. Aleshores, quan diem “fer servir aquestes armes” vol dir comportar-se com Déu; actuar amb aquestes armes és cert que venç l’enemic en nosaltres i al nostre voltant, perquè tu et comportes com el teu Pare, et comportes com Déu: perdones, beneeixes i comportant-te així, tal com he dit abans, fa que s’iniciï aquell procés de transformació que ens porta a esdevenir fills de Déu, el propòsit de tot el nostre passatge.

És sempre una acció de l’Esperit Sant, una acció de la Trinitat, ajudada pels instruments que Déu ens dóna, els sagraments en primer lloc, però que ens porta a actuar com Déu; més d’un passatge de l’Evangeli ens diu: “Vosaltres sou déus[3]. Ens porta a posar en pràctica aquelles recomanacions que Jesús ens ha donat: comporteu-vos com el vostre Pare que fa ploure sobre justos i injustos[4], sigueu sants perquè el vostre Pare és sant[5]. He dit que sols no podem, no és una cosa que nosaltres puguem, sinó que és una cosa que Déu fa, perquè Ell ja ha posat en nosaltres aquella llavor: ens ha creat a la seva imatge i semblança.

Ell fa, a través del seu Fill en primer lloc, Maria Santíssima, els sagraments, la seva Església, l’Església de Jesucrist de l’Univers, i per tant reconèixer que estem inserits en aquesta batalla no és qualsevol cosa. Reconèixer quin és el propòsit del meu passatge aquí no és qualsevol cosa: et fa donar prioritat a les coses, et fa posar en ordre les coses, et fa posar Déu al primer lloc, sinó no el poses mai al primer lloc, el posarà prop del primer lloc, però mai al primer lloc.

Tots volem ser feliços i és just, tots busquem la pau -mai com en aquest temps- i és just, però només hi ha un camí per tenir la pau i només hi ha un camí per ser feliços, i aquest camí és actuar com Déu ha actuat i com Déu actua en cada situació. Fixeu-vos que això no és orgull, això és el manament de Jesús: “estimeu-vos com jo us he estimat[6]. Aquest camí és perdonar sempre, és una cosa concreta, no és una cosa per a uns pocs. Perdonar sempre, estimar sempre, no judicar mai, donar, donar sempre, sempre i en qualsevol cas, no mesurar ningú amb la nostra mesura, i tampoc nosaltres mateixos. Tota la vida mesurar-la en aquell camí que parteix del confrontar-se amb Déu, de l’estar cara a cara amb Déu, de meditar el que Ell ha fet i el que Ell ha dit, no manat. Si us hi fixeu, no ho ha manat, ho ha fet ell primer, i després diu: “qui em vulgui seguir…[7], però Ell ho ha fet primer. Aquest és l’únic camí de la vida, tots els altres, poc o molt, es barregen i són suggerits de l’esperit del món, poc o molt tenen alguna cosa inspirada per l’enemic.

Qualsevol càlcul humà, tota temptativa basada en la lògica humana ens porta a fer trista la vida, no ser feliços; ens porta, d’alguna manera a fer compromisos, i en canvi aquest camí, en aquests temps més que mai -perquè com més ens acostem al compliment i serà sempre més evident, no es pot estar al mig- no permet cap compromís. Perdonar sempre, estimar sempre, donar sempre, però no amb tristesa, amb la fe i la certesa que és el camí que Déu a fet, és el camí de la vida; per tant, amb joia.

Cada vegada que tenim una expectativa, també l’expectativa de voler ser sants, però segons una idea que ens hem fet nosaltres o que podem haver après, ens portarà sempre a tenir judicis. Ens portarà sempre a confrontar-nos amb allò que he dit abans: perdonar sempre, no judicar mai. Tot això que és nostre, ens portarà sempre a tenir una mirada que és la nostra, i per tant toparà amb la d’algú altre, i, per tant, et portarà a buscar tenir raó, et portarà a pensar que estàs al lloc correcte i que l’altre està equivocat. Et porta a una tristesa i no a una plenitud, encara que ho vulguis fer per amor a Déu, encara que preguis a Déu que t’ajudi; no et porta a la veritable llibertat.

Si us hi fixeu, Déu és omnipotent, però no busca mai tenir raó, no busca convèncer ningú; Ell estima i prou. Déu no gira al seu voltant, ni de les seves raons; Ell estima i prou. Només contemplant això entens què és l’amor, sinó tu veus només una imatge de l’amor. Déu no recorda el mal, mai: el deixa; no busca raons, no mira al mal, no li interessa, sap que el mal es desintegra tot sol; Ell estima i prou. Ens aconsella contemplar i buscar les coses de dalt no les de la Terra. Així, fer això, contemplar les coses de dalt, viure així com hem dit, ens immergeix directament en el vòrtex trinitari, en el vòrtex d’amor, i aleshores, com he dit, no és una cosa que ens haguem d’esforçar a fer, sinó que és una vida que s’apoderarà de nosaltres, es desenvoluparà en nosaltres, ens transformarà a la Seva imatge i semblança i farà de nosaltres veritables fills de Déu.

Més d’una vegada hem dit de transformar el nostre pensament. Nosaltres no podem transformar el nostre pensament, podem permetre a Déu que ho faci, podem deixar lliure Déu per transformar el pensament. Aleshores, a poc a poc, començarem a veure la vida com la mira Déu, a mirar-nos nosaltres mateixos com Déu ens mira, a mirar el pròxim com Déu el mira, i aquesta és la llibertat, perquè allí cauen les pors, cauen els sentiments de culpa, no hi ha més “Si puc, si no puc; sóc bo, sóc dolent”, entres només en el vòrtex que estimes i prou.

Així doncs, aquest és l’únic camí, com deia, per descobrir la vida, per descobrir el significat de l’amor, i és l’únic camí que, si contempleu Maria, l’ha recorregut de ple. I ara, si contemplem com Maria combat aquesta batalla, fins i tot quan parlem d’exorcisme, Llucifer, Satanàs, el mal, sabeu com ho fa Maria respecte a tot això? Una mirada d’amor i Llucifer no s’acosta, el mal no s’acosta. No és temptada, està en un vòrtex en el qual Llucifer no s’acosta, l’energia disgregadora no et toca.

Estem tots cridats a entrar en aquest vòrtex i tots en tenim la possibilitat, i així vencerem la mort i els inferns, i ho podem fer ara mateix, i viure en la creació nova juntament amb Ell, immediatament, construir-la amb Ell. Fixeu-vos que tot l’Evangeli, vist amb aquesta mirada, esdevé veritablement quelcom molt bonic, a l’abast de tothom, perquè és Déu que ens porta fins a aquest punt.

Aleshores, confio una vegada més tota l’Església de Jesucrist a la Mare de l’Església, Maria Santíssima Corredemptora de la humanitat, i que la seva benedicció acompanyi a cada membre de l’Església de Jesucrist a entrar plenament a la vida, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Reflexió a càrrec de Mauro del 3 de març de 2021, “Les armes de la llum”, publicada en aquest web

[2] Veure nota 1

[3] Cfr. Jn 10, 34

[4] Cfr. Mt 5, 44-45

[5] Cfr. Lv 19, 2

[6] Cfr. Jn 13, 34; 15, 12

[7] Cfr. Mt 16, 24

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s