Reflexió – L’Església vertadera i veritable en el Crist ressuscitat

A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

10 d’abril de 2021

(Transcripció d’àudio)

El títol de la nostra reflexió avui és: “L’Església vertadera i veritable en el Crist ressuscitat”, i amb aquest títol us desitjo bona Pasqua per continuar en aquest temps pasqual. Us hem comunicat que l’Església de Jesucrist, així tal com és en el seu Cor, baixa del Cel[1] i la seva presència intermèdia es manifesta en la seva Església[2], i aquesta Pasqua ha marcat, ha estat marcada amb aquesta veritat, i l’hem sentit.

En aquesta reflexió m’adreço a tots aquells que pertanyen a l’Església de Jesucrist, aquella resta, a tots aquells que en volen formar part, però també a tots aquells de bona voluntat, per explicar com verificar, arribar al coneixement de la presència intermèdia de Jesús. Desenvoluparé breument dos punts, els punts del fil conductor de les lectures d’avui i després els punts rellevants del missatge que aquest vespre ens ha donat Jesús[3].

En les lectures d’avui, de l’any B, del segon Diumenge de la Resurrecció, són aquests els aspectes que hi hem de veure: Jesús s’apareix als deixebles, no només als Apòstols, els comunica la pau, i diu: “Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, els seran perdonats; a qui no els perdonareu, quedaran sense perdonar[4],  La trobada amb Crist Ressuscitat, com la presenta Joan, fa alegrar els Apòstols, els porta a la intimitat amb Crist Ressuscitat i això tots ho desitgem, però hi ha un pas endavant de compromís que parteix d’aquesta alegria interior: “A qui perdonareu els pecats, els seran perdonats; a qui no els perdonareu, quedaran sense perdonar”. Cada pecat no perdonat, no tret, grava sobre la consciència individual i col·lectiva. Qui no perdona queda aixafat i bloquejat, en ell no pot actuar plenament la resurrecció de Crist, no pot actuar la misericòrdia.

Aquesta misericòrdia, per la qual molts cristians preguen en aquest dia, desapareix, com diu la Bíblia, com la rosada del matí[5], o el que diu l’Evangeli, que el talent enterrat és recuperat pel Senyor i la persona roman buida[6]. L’Església ha rebut la missió, en la resurrecció, de perdonar els pecats de la humanitat, de participar en la redempció de Crist per mitjà de la Corredemptora, no només a través dels ritus, sinó amb la potència per allunyar la font del mal i totes les conseqüències que sentim.

La carta de Sant Joan Apòstol, en el fragment que hem sentit, diu: “Qui creu que Jesús és el Crist”, vol dir ressuscitat, que és el Senyor, “Ha nascut de Déu i estima Déu. […] I les lleis que Jesús ens ha revelat no són feixugues, no són difícils, perquè qui ha nascut de Déu, i està en Déu, venç el món[7]. Aquesta és la força interior de qui ha acollit Jesucrist Ressuscitat que veiem presentada en la primera lectura, en els Actes dels Apòstols[8]; aquesta força interior movia els cristians sense les superestructures, tantes organitzacions, i es compartia senzillament, de forma natural es compartia tot, es distribuïa la caritat de Crist i per això els Apòstols anunciaven amb la potència i testimoniaven Jesús Ressuscitat.

Aquests són els punts de les lectures d’avui, però amb la lectura del missatge de Jesús titulat “La Misericòrdia és veritat[9], vull introduir-vos en aquests temps per prendre consciència del temps en el qual ens trobem i actuar per allunyar el mal de la humanitat, i seguint Jesús amb Maria Corredemptora, portar a la humanitat cap a la creació nova.

Jesús en el missatge diu: “Efectivament, després de la meva mort i resurrecció, em vaig aparèixer als apòstols i als deixebles per portar-los el fruit de la meva Passió i Resurrecció, és a dir, la Misericòrdia”, amb majúscula. La Misericòrdia és  fruit de la Resurrecció, de la Passió i Resurrecció de Crist. Qui no acull Crist Ressuscitat, vol dir també en aquests temps qui no acull la seva presència que actua dins nostre, no pot moure’s en acció, no pot donar testimoni. Participar a la misericòrdia vol dir participar a la vida de Crist que és Camí, Veritat i la Vida.

I diu: “Només acceptant morir i ressuscitar per vosaltres us he obtingut misericòrdia. Això val per a tots vosaltres. Si no accepteu entrar plenament en el meu Sacrifici, per mitjà de la meva Mare Corredemptora, no podeu ni obtenir ni donar misericòrdia”. I en aquests últims temps, i diverses vegades en els missatges, s’ha subratllat Maria Corredemptora com la condició ”sine qua non”. Us sembla difícil de comprendre? Si l’Església no entra en comunió amb Aquella que està plenament realitzada i pot comunicar-nos la vida de Déu, com pot l’Església ser universal, si no acull tots els instruments que ara estan al Paradís, tots els instruments que han estat fidels a Déu des de l’origen, tots els sants, com pot anar endavant? No pot anar endavant, per això Jesús segueix explicant: “Si en canvi accepteu ser immersos, mitjançant la Corredemptora, en la meva Passió, podeu arribar a la resurrecció per viure una vida nova, de ressuscitats. Aleshores neix en vosaltres com a fruit la misericòrdia, ja que el Pare veu renovar-se en cada un de vosaltres i en el poble el meu pas victoriós de la mort a la vida. Així us concedeix misericòrdia i, a través vostre, a tots aquells que desitgen ser perdonats i convertir-se, passant ells també de la mort a la vida.

No es pot perdonar si no es participa a la mort, passa a través de morir a si mateix per poder comunicar la resurrecció. En les nostres ferides, humanament hi ha dolors, venjances, retirades, guerres i tota la resta, i ningú roman indiferent si el Senyor no transforma la seva vida. Així, per part nostra, hi ha d’haver la participació plena a la vida de Jesús per poder percebre la seva presència i dur a terme l’acció juntament amb Ell amb l’ajuda de la Corredemptora i de tota l’Església. En aquest sentit Jesús subratlla: “Molts cristians de la Terra han oblidat que són anyells que s’immolen juntament amb mi, veritable Anyell pasqual, per la vida de tot l’Univers”. Però no en sentit patològic, sinó en el sentit de l’Anyell que és presentat a l’Apocalipsi, victoriós; que qui està unit al Crist, no deixant dins seu rastres del pecat, impediments, bloquejos, patologies, aquest és vencedor en totes les situacions, venç tots els obstacles, va directe endavant. Aquesta és el nostre compromís.

Després Jesús passa concretament al punt d’aquest missatge: “Sapigueu que la misericòrdia és veritat, perquè JO SÓC LA VERITAT”. Què és important en això? Avui està de moda dir que tots els creients creuen en el mateix Déu, és fals. Existeix un Déu veritable, no com un concepte filosòfic religiós, sinó un Déu Únic i Tri, veritable, revelat per mitjà d’Aquell que és la veritat, Jesucrist. Això és important. Ningú de nosaltres, ni de la Terra, ni de l’Univers, surt de la confusió si no entra en aquesta llum, en la veritat que penetra, que ens fa veure i ens fa capaços de buidar-nos de tot el mal i descobrir les fonts dins nostre per vèncer tot mal al nostre voltant. Mentre utilitzem un concepte tan abstracte de Déu, estem confosos en el nostre interior, exposats a la imaginació infinita, aleshores el rostre de Déu dins nostre té infinites formes, falsedat, déus, ídols, i no ens alliberem mai d’aquesta esclavitud i no podem alliberar ningú. En canvi, oberts a la misericòrdia que és Déu, que ens penetra per mitjà de Jesús amb la seva Resurrecció, Ell ens transforma, i en el missatge Jesús diu que vosaltres revelareu el rostre del Pare, naturalment a través del Fill, però fa servir aquesta paraula, i Déu per nosaltres no és alguna cosa abstracta, és el papà, és el Pare.

Jesús segueix dient: “La veritat que heu acollit, us fa lliures dels condicionants del món[10]. Us fa instruments de misericòrdia que alliberen aquella part de la humanitat que desitja un veritable canvi. Així, a través vostre, la misericòrdia actua en el món; però sense veritat no hi ha veritable misericòrdia”. En psicologia es fa servir la paraula empatia o simpatia. Per empatia hi hauria d’haver una distància a nivell objectiu per ajudar les persones, no implicar el nostre jo; comunicar la vida i la persona ha de decidir, ha d’escollir. “Si viviu immersos en la meva mort i resurrecció, esdeveniu també instruments de justícia, no de la justícia humana sinó de la divina: esdeveniu una llum que dispersa les tenebres. Així la vostra vida i les vostres obres agafen força de la veritat i judiquen la vida i les obres del món; però sense veritat no hi ha veritable justícia.

Tenim l’epidèmia, els cristians, han aprofundit en la causa de l’epidèmia? Es comporten de manera sana? O, entre els cristians hi ha extremistes com en tots els moviments? Hem de donar la resposta a Jesús. “La misericòrdia que celebrareu demà ha de fer-se carn en vosaltres. Ha d’impulsar-vos cap a la veritable i sublim caritat, perquè la caritat és misericòrdia”. I en aquest passatge Jesús s’adreça a aquells que pertanyen a l’Església o almenys diuen que pertanyen a l’Església de Jesucrist de l’Univers, a l’Església que està naixent del Cel, als seus membres, aquelles persones que caminen per ser unides al Cor de Maria Corredemptora, Immaculada, amb els sants, amb els àngels, amb els justos de tots els temps i amb els sants, i celebra, vol celebrar aquest any la Pentecosta còsmica.

Després ve un resum que fa Jesús, on podeu veure tota la doctrina que ens il·lumina en el nostre interior, perquè, veieu, aquests missatges ens porten en el misteri, és a dir, a la font de la vida. No tracten de fórmules, ritus, ni de quelcom superficial, sinó que ens introdueixen a com podeu entrar, immergir-vos en el misteri, i emergir a manifestar la vida de Déu. Diu: “Viviu doncs en la veritat i feu que la meva obra de Redempció sigui viva i actual, esdevenint vosaltres corredemptors al vostre torn. No arribareu a això si no accepteu immergir-vos en el meu Sacrifici per mitjà de la meva Mare. Recordeu bé que no sereu mai corredemptors sense l’obra de la Corredemptora. Ser corredemptors no és una simple afirmació, sinó la missió de cada un de vosaltres i de la meva Església de tot l’Univers”, és la missió. “És això el que fa de vosaltres els meus veritables deixebles misericordiosos i justos, portadors de la vida fins als confins extrems de l’Univers”. Hi ha oposició a aquesta veritat, que la Mare és Corredemptora, però tots nosaltres que som aquí hem experimentat que aquesta és la veritat. No ens preocupa que algú ho escrigui sobre paper, però nosaltres portem el testimoniatge que així s’entra en el misteri de Déu i proclamem que els cristians batejats no poden portar a terme la seva missió sacerdotal, profètica, reial, sense aquest pas. No poden ser cristians, i l’Església no s’eleva, es manté inactiva.

Tot això ens porta a comprendre la presència viva de Crist en la seva vinguda intermèdia. Fills meus, estic present entre vosaltres. La meva VINGUDA INTERMÈDIA a la Terra és el do del Pare en aquest temps per a la humanitat de tot l’Univers. […] Estic aquí en la potència de l’Esperit Sant per alliberar-vos i enfortir-vos, per mostrar-vos el rostre del Pare, per tal que també vosaltres el mostreu als altres”.

Germans, germanes, el temps pasqual és el temps en el qual els Apòstols van entrar en les profunditats del seu esperit, perquè eren guiats per Jesús. Aquest temps és per a nosaltres el temps per experimentar la presència de Crist en aquesta vinguda intermèdia, i manifestar-lo en la seva Església que ja és aquí a la Terra, sempre en comunió amb tot l’Univers, i per això Jesús ha dit: “Aquesta veritat ha d’encarnar-se en la meva Església”, ha d’esdevenir carn, i ha de manifestar-se el rostre del Pare que nosaltres hem honorat, a qui ens hem consagrat solemnement, i aquí rau la nostra responsabilitat per tot l’Univers. Així com en tot l’Univers tots els components de l’Església de l’Univers són generosos envers nosaltres, i han vingut en esperit, han ajudat i volen ajudar la humanitat de la Terra, i nosaltres hem de donar la resposta.

Però hi ha encara un punt molt pràctic, diu Jesús: “Agafeu la meva mà i sentiu-me al costat a cada moment de la vostra jornada i de la vostra vida. Si us abandoneu a mi sense reserves i em deixeu actuar en vosaltres, sentireu la meva presència”. Sentir la presència del Salvador, la presència de Déu, la presència del Rei de l’Univers, més que això no ens pot donar Déu. Per part nostra, hi ha d’haver la fe, un abandó confiat. Però, per què els cristians estan plens de pors? Qui estima no pot tenir por dins seu, l’amor venç. Qui està tancat en ell mateix tindrà por. Qui ha experimentat que ha estat redimit pel Senyor salta d’alegria, el seu rostre brilla, tots veuen que ha canviat alguna cosa, parla amb els amics, comunica. Això és espontani dins nostre i hem d’entrar-hi.

Hem vist que molts cristians, com tots els altres, tenen por de la vacuna, però per què? Quan Jesús deia als Apòstols: “Encara que beveu una cosa verinosa, no us farà mal[11], i Déu en aquest passatge de la Terra ens comunica les medicines a través dels metges. Si dubtem de tot això, donem poder a Satanàs que ens fa por, que ens confon, que ens fa insegurs. Si acollim la medicina amb fe, amb la benedicció, portem a la medicina la misericòrdia, la justícia i la veritat, i actuarà bé.

Vull dir una altra cosa: es parla de milions de persones mortes per l’epidèmia. Per què l’ha permès Déu? L’ha permès perquè l’ha provocat l’home, l’ha permès perquè nosaltres som tossuts, nosaltres vius, en lloc d’oferir-nos, de viure, d’experimentar aquesta potència del Rei de l’Univers en nosaltres, i alliberar la humanitat del pecat. Déu permet que hi hagi les víctimes que ens salven; quan una persona mor, la torna a cridar, li obre els horitzons, i les persones que han mort accepten i en aquest punt s’ofereixen per nosaltres. Però mireu la nostra missió, que ens ha estat confiada, a l’Església de la Terra: seguir les ànimes des de la concepció. I les ànimes que són concebudes en aquest moment, si troben una Església plena de la potència de la Resurrecció es posen a caminar directes, protegides. Si acompanyem com a pares i mares les ànimes que són al ventre de la mare, si consagrem els nens avortats i els bategem, si bategem aquells que estan morint, aquells que demanen l’absolució, aleshores portem cada dia milions i milions d’ànimes que ens salven, que salven la humanitat.

Aleshores, germans i germanes, jo no parlaré en aquest temps, us deixaré anar endavant. Poseu-vos a caminar amb els Apòstols, amb Jesús present en vosaltres i experimentareu això i manifestareu la seva presència als altres. Jesús té necessitat de l’espai existencial de la seva Església, és a dir, aquells que volen participar plenament a la seva vida, a la seva obra, i vol manifestar-se a través seu. Participar en aquesta Església és un honor, és una joia, és un premi.

Us desitjo aquest camí en el Temps pasqual, i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 31 octubre 2020, “El Senyor vindrà amb tots els seus sants”, publicat en italià al llibre“Verso la nuova creazione – vol. VII Anno 2020”, pàg. 126; i en català en aquest web

[2] Veure tots els missatge a partir del missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre de 2020 “El temps messiànic”, publicats en italià al llibre “Verso la nuova creazione – vol. VII Anno 2020”, pàg. 135; i en català en aquest web

[3] Missatge de Jesús del 10 d’abril de 2021 “La Misericòrdia és veritat”, publicat en aquest web

[4] Cfr. Jn 20, 19-31

[5] Cfr. Os 6, 4

[6] Cfr. Mt 25, 14-29

[7] Cfr. 1 Jn 5, 1-6

[8] Ac 4, 32-25

[9] Veure nota 3

[10] Cfr. Jn 8, 32

[11] Cfr. Mc 16, 18

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s