Reflexió – Elevació cap a Déu – Cap a la Nova Creació

A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

15 de maig de 2021

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans i germanes, avui reflexionem sobre el tema “Elevació cap a Déu”. En la darrera reflexió que vaig fer[1] vaig parlar del final del temps de Pasqua. Aquí hi és tot concentrat, tots els misteris de Déu, aquí s’enquadra la vida espiritual que podem veure des de la concepció fins a la maduresa plena, cristiana, que ens porta al misteri de Déu, a estar amb Déu. Aleshores, totes aquestes solemnitats estan enllaçades entre elles i és molt important que recollim aquesta unitat que passa a través de totes aquestes solemnitats que celebrem. Estem dins la novena de l’Esperit Sant, perquè a Itàlia l’Ascensió se celebra el diumenge[2].

Durant aquesta setmana tot l’Evangeli ens porta les paraules de Jesús que parla al Pare, assenyala el camí als Apòstols, als deixebles, cap al Pare i anuncia que se separarà d’ells de manera visible[3], i podem comprendre l’amistat que s’havia creat entre Jesús i els deixebles, i que per a ells això era dolorós. D’altra banda, Jesús havia d’anar al Pare i crear l’espai a través del qual els cristians han de fer camí fins a arribar on està el seu Senyor, i així ens indica a l’Evangeli, avui dissabte: “No us dic que pregaré al Pare per vosaltres: el Pare, ell mateix, us estima, perquè vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he vingut de Déu. He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo de nou el món i vaig al Pare”[4]. “No us dic que pregaré per vosaltres”, Jesús ens posa en relació directa amb el Pare i això és molt gran, indescriptible, on nosaltres que hem nascut del Pare tornem i tenim una relació directa amb el Pare.

Després, aquests dies, continuem seguint la litúrgia i pregant a l’Esperit Sant perquè ens ompli, però hem de passar a través del Fill, en l’Esperit Sant, acompanyats de la Mare Immaculada, l’Esposa per excel·lència de l’Esperit Sant. Recorrem els camins de Jesús i ens elevem al Pare, però hem d’acollir Jesús amb el Pare, perquè és aquí el nostre lloc. Som hereus , cohereus com diu Sant Pau[5]. En Crist, en l’Esperit Sant podem mirar el Pare. I veieu, si ens elevem així i demanem al Pare l’Esperit Sant, ens el dóna si nosaltres acollim el Fill, ens envia al Fill, per viure com viu el Fill, com va viure entre nosaltres. Si acollim Jesucrist així, integralment, aleshores ens dóna una abundància de l’Esperit Sant, de la vida, i ens envia a donar testimoni d’allò que hem viscut, del que hem vist. Aleshores comença aquella missió dels Apòstols, nosaltres partim en missió. Veritablement hem de veure aquest cicle, enquadrar-lo molt bé, perquè és inútil, poc útil, demanar qualsevol gràcia a l’Esperit Sant, perquè ens sostingui, per tenir algun carisma, alguna visió, alguna locució, etcètera, etcètera, si no acollim Jesucrist integralment, i tampoc l’Esperit Sant pot actuar en nosaltres integralment.

La setmana vinent pregarem tres dies amb Jesús Sacerdot Suprem la seva pregària: “Pare, ha arribat l’hora: manifesta la glòria del Fill perquè el Fill manifesti la teva glòria. Tu li has donat poder sobre tots els homes, perquè tots aquells que li has confiat rebin la vida eterna. La vida eterna és aquesta: conèixer-te a tu, únic Déu veritable, i conèixer Aquell que tu has enviat”[6]. Aquesta és la vida eterna, i la nostra pregunta és: aquells que reciten el Pare Nostre”, coneixen el Pare? Són elevats a relacionar-se amb el Pare en l’Esperit? Aquesta pregunta us la deixo a vosaltres, a cadascú personalment i per fer una mirada en el cristianisme.

A l’última part de la seva pregària Jesús diu: “No prego només per aquests deixebles meus, prego també per altres, per aquells que creuran en mi després d’haver escoltat la seva paraula. Fes que tots siguin una sola cosa; com tu, Pare, estàs en mi i jo estic en tu, que també aquests estiguin en nosaltres, així el món creurà que Tu m’has enviat”[7]. Ser u amb el Pare per mitjà del Fill, viure aquella vida, que és misteriosa, amagada per qui no creu; que és lluminosa, clara dins el nostre esperit per qui acull Jesucrist. Aleshores podem testimoniar l’únic Déu, el Déu veritable, i podem desemmascarar els falsos déus, les falses religiositats. La pregunta és: aconseguiu diferenciar l’únic Déu veritable d’una superficialitat, on sembla que tots els déus de la Terra estan reunits en un concepte “déu”, on sembla que totes les religions, totes les religiositats, siguin camins iguals? Demaneu-vos a vosaltres mateixos i demaneu la llum a Déu perquè pugueu conèixer el Pare per mitjà del Fill en l’Esperit Sant.

Hem citat una part del missatge de la Mare de Déu d’aquest 12 de maig[8], ara cito aquella part tota sencera: A vosaltres, cristians de la Terra, us dic que és hora de tornar a posar al centre de la vostra vida la Persona del meu Fill Jesucrist i no la imatge que us heu fet d’Ell en el vostre cap.[9] Molts heu deformat la imatge de Déu, per fer-lo a la vostra imatge i semblança, mentre que hauríeu de ser vosaltres a la seva imatge i semblança. Separeu-vos una vegada per totes de les vostres idees fixes, de les pors i de les dependències que us fan presoners del món i us deixen a mercè del dimoni. La pandèmia que us oprimeix és fruit de la corrupció de gran part de la humanitat, de l’acció del Mal (amb majúscula), i de la tebiesa de massa cristians que es rendeixen a l’acció del maligne sense lluitar. I si lluiten ho fan de forma superficial o fanàtica, cosa que no produeix més que divisions i enfrontaments. El Cristianisme de la Terra ha esdevingut per alguns una ideologia a defensar amb la força, per altres una religió entre moltes per viure-la de manera discreta i gairebé invisible. No, estimats fills meus, el Cristianisme és el combat de la vida, resurrecció. Ser cristians vol dir deixar que Jesús regni en vosaltres i actuï en el món a través vostre; els cristians donen Jesús al món i no ells mateixos”.

Però també aquestes paraules de la Mare de Déu són més aviat una pregunta per a cada un de nosaltres sobre la qual reflexionar. No podem imposar res als altres, podem senzillament proclamar aquestes paraules i cadascú ha de reflexionar, veure dins seu. Crec que molts de vosaltres veieu la situació així, i després us pregunteu què cal fer, com es pot canviar? En aquest punt el camí és molt senzill si l’acolliu. Quan la Mare Santíssima va ser visitada per l’Arcàngel Sant Gabriel per concebre Jesús, havia de respondre al Pare: “Sí, l’encarno”. Aleshores va davallar l’Esperit Sant en Ella i va concebre per obra de l’Esperit Sant. Un cristià de veritat ha d’elevar el seu esperit prop del Pare, a través de Jesucrist, demanar de conèixer el Pare, la seva voluntat, perquè la seva voluntat, el seu designi en cada un de nosaltres hi és des de la nostra concepció. I tota la cristiandat que ho és de veritat, hauria d’elevar l’esperit al Pare, desitjant ser sotmesa al Pare, i aleshores la Pentecosta còsmica seria tan potent com per llençar el dimoni a l’infern.

Aquesta és la regla: la Mare de Déu ha dit sí, però sí a la concepció, sí a alletar el Fill, sí a seguir el Fill, a escoltar la seva paraula, sí a estar al peu de la Creu i amb Ell oferir-se, i després sí a la seva Resurrecció, la va viure. I quan Jesús va anar al cel, el seu cor cremava de desig d’estar en Déu, però també Déu necessitava una mare, i per nosaltres la va atreure amb tota la potència. Aquest és el nostre camí. També nosaltres, si amb la seva ajuda seguim Jesús així, i dins nostre deixem que l’Esperit Sant alliberi aquell amor potent, tard o d’hora, serem també atrets nosaltres per l’amor de Déu, o passant a través del Paradís o a la fi dels temps, tots els que som seus, serem, com diu Sant Pau[10] , transportats, vius, transformats, cap al cel. Aquesta és l’acció de Déu Tri i U, des de la nostra concepció, a través de la nostra vida, i ens espera aquest final. Així, aquest sí a Déu des del moment de la concepció, que la Mare de Déu ha dit, nosaltres l’hem de repolir amb la seva ajuda, entrar en aquesta potència de l’Esperit Sant per tal que Jesús actuï en nosaltres a través de la potència de l’Esperit Sant.

Hi ha un altre punt per comprendre senzillament com es va cap al cel, les paraules de Jesús “Segueix-me”[11], i després diu: “Qui vol salvar la seva pròpia vida la perdrà, qui perd la seva vida per mi, pel regne de Déu, la salvarà”[12]. Aleshores, la pregunta és: estem a punt per ser deixebles de Crist fins a elevar el nostre esperit ja des d’ara, a través d’Ell, en la fe, en l’esperança? Si recorrem les etapes de les nostres proves, ens elevem cada vegada més, entrem en aquella dimensió de la Pentecosta còsmica que accelera el procés a la Terra i a tot l’Univers. Si fem això i ens elevem en l’Esperit Sant, més enllà de les nostres proves, provocacions de Satanàs, som vencedors i en nosaltres hi ha la resurrecció i en nosaltres hi ha l’ardor d’arribar a la nova creació, de ser sotmesos a les Lleis de l’Esperit pur, i torna el fruit a la Terra i a tot l’Univers. El fruit és la creació nova, el nou ordre en tot l’Univers.

Aquestes són les coses senzilles en la fe, que cada predicador, a nom de Jesucrist hauria d’explicar-vos. No són invencions privades, visions privades, aquest és el cor de la nostra fe, i aquest és el compliment del cicle pasqual que volem viure a fons.

A la conclusió he d’afegir: els temps són així, si volem ser cristians tenim poc temps per decidir sí o no, cada vegada més ens trobarem en el pas estret. No podem mantenir-nos indiferents, estancats. Almenys en la fe, hem de veure aquest camí, perquè cada vegada més experimentarem, caminant, que preguem amb el Pare, que tenim una relació directa amb el Pare, per mitjà de Jesucrist, un intercanvi. El nostre esperit coneix el Pare, coneix la font. I a la humanitat li espera el temps, també als cristians i a les persones que practiquen certes formes religioses, en el qual el Senyor ja no respondrà més. “No us conec”, diu l’Evangeli, “Però com que no ens coneixes, hem menjat amb tu, hem predicat a les places, hem fet miracles, profecies, hem fet fora dimonis”. “No us conec, aneu-vos-en, maleïts”[13]. La humanitat serà sacsejada amb força, cridada a un canvi, i els cristians estan cridats a desvetllar-se, i viure una relació profunda amb Déu, altrament, experimentareu que invoqueu els vostres sants estimats i no us respondran, no us escoltaran, perquè Déu no respon més, perquè viviu només per sobreviure a la Terra, no us interessa la vida amb el Pare, per mitjà del Fill.

Això és lògic, és fàcil concloure i veure les etapes, però d’ara endavant només es pot viure en l’Església en tot l’Univers, vivint aquests programes, i unint-nos uns als altres i accelerar aquests programes, per tal que també la Terra sigui canviada, sotmesa a les Lleis de l’Esperit pur, en les quals ja no hi haurà més lloc per Llucifer.Nosaltres pregarem per vosaltres i desitgem que també vosaltres pugueu orientar-vos fermament en aquests dies i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit

[1] Cfr. Reflexió del Pare Tomislav del 12 de maig 2021, “El Triomf del Cor Immaculta de Maria”, publicada en aquest web

[2] A Itàlia l’Ascensió es celebra el 7è diumenge de Pasqua.

[3] Cfr. Jn 16, 29 – 17, 26; 21, 15-19

[4] Cfr. Jn 16, 26-28

[5] Cfr. Rm 8, 17

[6] Jn 17, 1-3

[7] Jn 17, 20-21

[8] Cfr. Missatge de la Mare de Déu, “Deixeu que el meu Cor triomfi en vosaltres”, publicat en aquest web

[9] Cfr. Lc 9, 23-24

[10] Cfr. 1 Co 15, 51-53

[11] Jn 21, 19

[12] Cfr. Mt 16, 24-25; Mc 8, 34-35; Lc 9, 23-24; 17, 33