A càrrec de Pare Tomislav Vlašić
29 de maig de 2021
(Transcripció d’àudio)
Estimats germans, estimades germanes, celebrem la vigília de la Santíssima Trinitat en la qual solemnement ens consagrem a la Santíssima Trinitat. Tota l’Església de l’Univers celebra amb nosaltres, i nosaltres volem viure aquest moment, aprofundir les lectures del dia que avui tots els cristians llegeixen. I al mateix temps, hem agafat una part del missatge del Pare, “El temps que vindrà” del 16 de gener d’aquest any[1], per comprendre què significa aquest passatge per a nosaltres, en aquest temps.
A la primera lectura que hem llegit, del Deuteronomi[2], l’escriptor subratlla la crida del poble d’Israel. Déu va inclinar-se cap a ells. Interroga: “Hi ha hagut mai un déu que hagi anat a escollir un poble enmig d’un altre amb proves, signes, prodigis i batalles, amb mà potent i braç poderós i grans territoris, com ha fet per a vosaltres el Senyor, el vostre Déu, a Egipte, davant els vostres ulls?”. Aquesta és la realitat de tot cristià. Déu s’ha inclinat cap a nosaltres per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant, amb gràcies, signes, prodigis i al llarg de la història ho feia amb tota l’Església.
Això no vol dir que hem vist, acollit les gràcies, i aquest és l’aspecte que volem aprofundir, per què? Perquè Déu és misteri i ningú pot escrutar-lo amb la ment humana, ningú se’n pot apropiar i arribar-hi amb la lògica humana, amb interessos. El misteri de Déu és al mateix temps el misteri de la vida de l’home, que treu la vida de la Font, de Déu Tri i U. El misteri és la història de la humanitat, el misteri de l’Univers que tenim davant nostre, i com diu un científic, amb els descobriments que tenim, tan sols hem esgarrapat un bocí de la superfície del coneixement del misteri. I el misteri segueix sent misteri per qui no l’acull, per qui no l’adora, per qui no participa en la seva revelació, tal com diu la primera lectura: “Déu s’ha inclinat sobre un poble, l’ha escollit”.
La primera cosa que hem de sentir avui és que som cridats, que a tots aquells que desitgen renovar aquesta solemne consagració a la Santíssima Trinitat, els seran donades les gràcies proporcionals al camí. Però només es pot conèixer Déu acollint, estimant qui està en el misteri i automàticament descobrim la nostra vida que es revela dins nostre, perquè Déu que és misteri, no està tancat en ell mateix, sinó que diem que batega, es manifesta, desitja comunicar i comunicant, crear, redimir i consagrar.
L’Evangeli ens porta a la confirmació que Jesús és la imatge visible del Déu invisible[3], ha vingut en la forma humana, per fer-se visible per l’home, tangible, pot sentir la seva veu. I Ell ha preparat amb el seu Sacrifici les gràcies per a nosaltres i el do de l’Esperit Sant. I després ha dit als Apòstols. “M’ha estat donat tot el poder al cel i a la terra”, i comunica aquest poder a qui l’acull, qui el segueix, qui el vol testimoniar. Però que Jesús es va retirar al cel, en la seva glòria, l’home ha rebut en do l’Esperit Sant dins seu, ha esdevingut partícip de la natura divina, de la vida de Déu.
Sant Pau, a la carta als Romans: “Germans, tots aquells que són guiats per l’Esperit de Déu, aquests són fills de Déu”[4], i aquests no tenen por, sinó que tenen una relació amb Déu papà, Abbà, una relació oberta com un nen que confia en el seu papà, en la seva mamà. Quan el veu, explota de joia o, si ha estat trist, és consolat. Sant Pau diu que hem rebut, per mitjà de l’Esperit Sant, també l’herència. Som fills de Déu, cohereus, i l’Esperit Sant contínuament dóna el testimoni dins nostre. Sou conscients d’aquest procés, dins nostre? Déu es revela, es comunica. En aquest temps es comunica potentment i nosaltres som testimonis d’aquesta comunió amb Ell.
En la mística, els grans místics presentaven l’experiència de la Santíssima Trinitat, acostumaven a transmetre essencialment això: “No t’ho puc descriure, però em trobo dins i no puc sortir d’aquesta vida, visc dintre”. Nosaltres arribem ara al punt que ja no en tenim prou amb les imatges, les descripcions, certs signes, tenim necessitat d’entrar en aquella vida, com diu Sant Joan: “Estar en Ell, quedar-nos en Ell”. I precisament ell diu: “El Verb de Déu encarnat, l’hem vist, l’hem sentit, l’hem tocat amb les nostres mans, l’hem contemplat”, alguns ho tradueixen “l’hem entès”, “i us donem testimoni de la comunió amb el Pare i el Fill, en la que també vosaltres hi sou”[5]. Aleshores tot aquest procés ara és en nosaltres, procés que demana un procés obligatori de fer la tria en els temps accelerats i en la batalla en la qual ens trobem.
En aquest sentit, aquest fragment del missatge del Pare, “El temps que vindrà”, diu: “Estimats fills meus, aquest any heu decidit renovar la consagració solemne a la Santíssima Trinitat. Aquest és un pas fonamental per a tota la humanitat de l’Univers i és això el que esperava de vosaltres com a signe de la vostra fidelitat. Per això, a partir de la vostra consagració, Jesús vindrà entre vosaltres i començarà una fase totalment nova del vostre camí. Estigueu oberts per acollir la seva presència viva i per ser obedients a Ell i a l’Esperit Sant, per mitjà de Maria Santíssima”. Després de la consagració vindrà Jesús entre vosaltres, la seva vinguda intermèdia.
Però què vol dir consagració? Consagrar-se a una obra? La mare es consagra al petit, el petit està al primer lloc, ho ocupa tot a la casa. Hi ha altres imatges de què vol dir consagrar-se. S’ha repetit diverses vegades que ens han dit: “Sigueu fidels a allò que heu rebut. Esteu a l’Església de tot l’Univers”, que ens va mostrar el Pare en el missatge del gener de l’any passat[6], quan va delinear què ha de viure L’Església de Jesucrist de l’Univers. Què ha de viure? Acollir i presentar Jesús tal com és, no com una imatge falsa. Acollir l’Esperit Sant que ve a través del Fill, participar a l’Eucaristia, que en certs casos és només un ritu. Concretament, aquests dies recordem el missatge de Sant Joan Apòstol i Sant Bernabé, que ens parlaven de l’Eucaristia[7].
Heu notat el cicle que ens ha estat presentat, que diu el Pare: “La meva única confiança de l’aliança amb vosaltres és el Crist”[8], i el Crist diu: “la meva única aliança amb vosaltres és la meva Mare Santíssima en l’Esperit Sant”. Així doncs, acollir, participar a l’acció que passa a través de la Mare Santíssima, l’Esposa de l’Esperit Sant, perquè ha acollit perfectament la vida de Déu dintre seu, ha entrat en la Santíssima Trinitat, ningú altre. Per mitjà seu és l’Esperit Sant que ens guia, com diu Sant Pau a la segona lectura, als Romans[9]. I només per mitjà de Jesucrist, en l’Esperit Sant, podem contemplar el Pare.
La potència trinitària es manifesta a l’Església de Jesucrist que vol netejar l’Església de tot allò que no és la seva Església. Aquesta és la intenció del Pare de l’any passat, del gener[10], recordeu bé. A l’Església de Jesucrist de l’Univers ara actua Jesucrist i prepara la seva vinguda gloriosa. Les conseqüències? Les conseqüències són que els sistemes han de caure. No poden continuar els falsos sistemes que enganyen els fills de Déu. Tot això provoca la crisi de la humanitat, però en tot això el poble de Déu ha de resplendir i manifestar el Rostre de Crist, que ve a salvar qui vulgui ser salvat. I podem dir que aquest Evangeli d’avui val per a nosaltres, tal com hem sentit d’acollir Jesucrist així, que té tota la potència que Li ha estat donada al cel i a la Terra, i Ell ho farà tot.
Aleshores ja veieu, la potència trinitària s’aboca sobre nostre i el coneixement trinitari, dia rere dia, és cada vegada més gran dins nostre, i allò que és misteri per a qui no creu, no vol creure, no vol participar, per a nosaltres esdevé esplendor, la joia. És en aquest sentit la nostra consagració a aquests programes, a aquest camí interior, al camí amb tota l’Església que ara està unida; i aquesta part de l’Església de tot l’Univers de la Terra ara s’adhereix, i va a evangelitzar la Terra en l’Esperit Sant.
No oblidem la conclusió d’allò que ha dit el Pare en aquest fragment del missatge: “Això durarà fins que la vinguda gloriosa del meu Fill serà visible als ulls de tota la humanitat de l’Univers, en el temps establert per mi. Però aleshores serà massa tard per a tots aquells que l’han refusat, no hi haurà temps pel penediment. Us demano doncs que pregueu molt per la conversió dels pecadors, per a tots aquells en els quals encara hi ha una espurna de bona voluntat, abans que arribi el judici final”[11]. I aquí està la missió de tots nosaltres: ara, aquest renovament de la nostra consagració solemne i al mateix temps la crida i de part nostra la resposta i la implicació a participar a la presència viva de Jesús, que el món no pot veure i nosaltres podem veure amb els ulls de la nostra ànima, experimentar-ho, tal com diu Sant Joan que ho ha experimentat. I immersos en Ell, nosaltres manifestem la seva potència i qui és de bona voluntat s’orientarà. Diu: “Arribarà un moment que serà massa tard”. Se’ns ha dit, el temps és cada vegada més ràpid.
Així doncs, amb aquesta consagració ens hem de posar a disposició, per acollir, viure i manifestar, primer de tot en l’esperit i sempre partint de l’esperit, però també en totes les relacions que tenim amb la comunitat de l’Església de la Terra, de la humanitat de la Terra, que sofreix i qui està en dificultats, qui està confós, qui està en crisi. Nosaltres hem de ser lliures dins, sense por, transmetre la veritat de la salvació. I us desitjo que aquesta solemnitat sigui el mateix temps un despertar, que tots els diumenges, totes les festes quan celebrem, entrem solemnement a celebrar-les.
I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Missatge publicat en aquest web
[2] Cfr. Dt 4, 32-34.39-40
[3] Cfr. Mt 28, 16-20
[4] Cfr. Rm 8, 14-17
[5] Cfr. 1 Jn
[6] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener 2020, “Renovo amb vosaltres la meva aliança”, publicat en italià en el llibre “Verso la nuova creazione – vol.7 anno 2020”, pàg. 43; i en català en aquest web
[7] Cfr. Missatges de l’11 de juny 2020 “L‘últim Sopar del Senyor”, publicat en italià al llibre “Verso la nuova creazione – vol.7 anno 2020”, pàgs. 85 i 90; i en català en aquest web
[8] Veure nota 6
[9] Veure nota 4
[10] Veure nota 6
[11] Veure nota 1
Cap a la Nova Creació 