Reflexió – Els pobles de l’Esperit

A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

6 de juny de 2021

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans, estimades germanes, tots nosaltres que hem seguit aquest camí, hem viscut un recorregut, guiat per l’Esperit Sant. En aquest recorregut ens hem adonat de les etapes que ens han estat indicades per a nosaltres, de manera especial quan parla Déu Pare. Cada vegada, quan Déu parla, es conclou una cosa i se n’obre una altra.

Partint d’aquest punt, parlem basant-nos en el missatge del Pare, que ens ha donat per aquesta solemnitat: “Els pobles de l’esperit[1], el títol és així. Tots vosaltres heu experimentat, quan feu una consagració solemne, tal com ens ha estat explicada, s’obre un espai dins vostre i davant vostre. En aquest missatge, que està centrat concretament en la solemnitat de Corpus Domini, veiem aclarir-se més la identitat i la missió de l’Església de tot l’Univers, veiem complir-se les promeses de Jesús del 8 de setembre 2011 “El futur de la meva Església[2]. Veiem una intuïció, inspiració del Papa Benet XVI, aleshores era Cardenal, que veia el cristianisme en el futur repartit en dues parts: per una banda, moltes comunitats noves, grups nous, amb una espiritualitat molt intensa; per l’altra banda, una massa de gent que pertany a les religions cristianes. Això també s’està complint.

Tornem a la identitat de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers que el Pare indica com l’única, indivisible. En què consisteix la identitat de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers? És el seu Cos Místic i troba la seva identitat en l’Eucaristia. Després, Déu Pare diu que en aquesta Església hi circula l’amor trinitari que us entrellaça els uns als altres. És sempre l’amor trinitari, no és qualsevol altre amor, que ens introdueix en l’acció de la Santíssima Trinitat. Com ja sabeu, en el cristianisme això es remarca molt, especialment en la confessió catòlica, que la identitat de l’Església es troba en l’Eucaristia i en la Santíssima Trinitat, però, on en la Santíssima Trinitat? La Santíssima Trinitat té tota la confiança en Jesucrist. L’espai, com es diu per l’Església, l’espai és de la presència de la Santíssima Trinitat, l’espai existencial. Quan es parla de l’espai existencial, pensem en el d’aquests temps, pensem en això, en allò. Però no, l’espai existencial per a la Santíssima Trinitat és la persona de Jesucrist en la seva totalitat, i en aquesta persona participem en Maria, amb Maria i per mitjà de Maria, perquè Maria Immaculada va ser alliberada anticipadament del pecat original amb vista a la redempció que passa a través de Jesucrist. En Maria, nosaltres trobem Jesús, concebut i viscut. En Maria i amb Maria caminem per rebre tot allò que Ella, Immaculada, Corredemptora ha absorbit de Jesucrist, fins a unir-se en una unió hipostàtica, a través d’Ell, en Déu en la Santíssima Trinitat.

Aleshores, l’Església ha de continuar en aquest camí i a través de Maria, perquè Ella ha arribat a la perfecció en la Santíssima Trinitat. Ha vingut entre nosaltres per comunicar-nos, per preparar la vinguda intermèdia de Jesucrist, que volia preparar directament a Medjugoje. I Ella és Aquella que ens porta en l’Esperit Sant i genera, ens fa capaços d’unir-nos a Jesucrist.

Així doncs, participem, entrem en aquest espai, l’espai existencial, amb el baptisme, en la persona de Jesucrist. Un representant de la religió, una autoritat humana, una organització humana, ja no pot ser més un punt central d’orientació, sinó, tal com hem pregat avui precisament a la colecta[3], només Déu vivent, Jesucrist vivent. Entrem doncs des d’aquesta òptica, acollint Jesucrist a través de Maria, en aquell espai en el qual l’Esperit de Crist ens porta a Déu Pare, i aleshores circula aquell amor trinitari dins nostre. Tal com diu Sant Pau, que la seva vida és Crist, viure el Crist[4]. Hem arribat a aquest punt en el camí, parlo de tots nosaltres que fem aquest camí, no és una catequesi, sinó que ho hem experimentat, ho hem viscut.

Ara és el moment de passar, entrar plenament en aquest espai existencial, pertànyer plenament a Jesucrist a través de la Mare immaculada, Corredemptora i Reina, que tot allò que professem ens encengui d’aquell amor trinitari, ens ompli. I quan diem Mare, és Mare de Déu, quan diem Corredemptora, és corredemptora meva, de tots nosaltres, amb la seva corredempció perfecta, plena, omnipotent; quan diem Reina, és Reina. I això ens introdueix en aquest moment de copsar la presència de Jesucrist especial, intermèdia.

En aquest punt, llegeixo el resum del missatge: “La comunió entre els membres de la meva única i veritable Església de tot l’Univers està destinada a créixer i a ser cada vegada més visible. Esteu cridats a sentir-vos en comunió amb tots els vostres germans. Quan entre vosaltres us busqueu i us trobeu -físicament, en esperit o amb l’ajuda dels mitjans que avui us ofereix la tecnologia- es crea entre vosaltres una dimensió espiritual que defineixo com un “poble de l’esperit”, un lloc de trobada espiritual, en el qual circula l’amor trinitari que us entrellaça els uns als altres. No és una imaginació de fantasia, perquè les realitats de l’esperit no són imatges virtuals, sinó realitats concretes, que donen fruits igualment concrets per a aquells que creuen”. Una bona part d’aquest missatge parla de desenvolupar aquests pobles en esperit, de la comunió. Això ho deixo per aprofundir als vostres sacerdots, ho deixo a les guies espirituals, ho deixo als nuclis i a cada un de vosaltres. Però vull subratllar que aquest recorregut còsmic ha arribat a un punt en el qual aquesta és una etapa inevitable, obligada.

Us cito, aquests dies heu sentit concretament que el cardenal Marx de Baviera ha presentat la dimissió. És un cardenal que va confiar i donava molt suport al Papa Bergoglio. Va convocar una roda de premsa. Citem el que ha destacat especialment la premsa alemanya, aquesta és la cita: “L’Església ha arribat en un punt mort”, punt mort, ni cap aquí, ni cap allà, ni enrere, ni endavant, estancada. Això no ho he dit jo, ho ha dit el cardenal que confia en el Papa Bergoglio.

Ara, la meva pregunta a tots nosaltres és: mirem-nos interiorment si estem en un punt mort, si en nosaltres no es mou res. Si en nosaltres no es mou res en esperit, vol dir que estem en un punt mort. Si veieu que en les vostres trobades, grups, parròquies no es mou res, és un punt mort, i no tenen cap influència sobre la humanitat, l’Església no compleix la seva missió. I per això he dit que aquests pobles en esperit dels quals parla Déu Pare, són una etapa obligatòria i no es pot tornar enrere, per què? Perquè en una celebració globalitzada s’hi recullen les emocions, les coses superficials. Si en una parròquia, en una comunitat religiosa, no hi ha canvis, es continua a la superfície. En aquests pobles de l’esperit, tal com el Pare els entén, en els nuclis, tal com Jesús va anunciar el 8 de setembre de 2011, hi ha persones, nuclis en els quals les persones s’han decidit, bateguen, són vivents, perquè participen de Déu vivent, tal com hem pregat en la col·lecta d’avui.

En aquests nuclis, en aquesta comunió fraterna, creix cada persona. Cada individu troba la seva originalitat, troba la seva missió, la dinàmica de l’Esperit Sant es mou en aquests grups, entre aquests grups. Aleshores aquests ja no estan en un punt mort, aquests participen de Déu vivent. Ningú pot prendre el lloc, el punt de referència al lloc de Déu vivent, perquè les gràcies potents avui impliquen la Terra i tot l’univers i porten aquesta direcció de participar a l’obra de la redempció, participar a l’obra de Jesucrist, Déu vivent entre nosaltres.

En aquests grups, en aquests nuclis, en aquests pobles, les persones poden viure una contínua elevació en Déu, en contínua elevació que porta al coneixement immediat, del qual hem parlat moltes vegades, de contemplar Déu cara a cara, i Jesús parlava d’això. Sense aquesta participació a la vida de Déu vivent, es mantenen ritus, trobades per obligació, i es gira entorn d’un punt mort.

Això no són expressions i tampoc missatges místics. Recullo alguns paràgrafs de les lectures d’avui. A la carta als Hebreus[5] és presentat el Sacerdot Suprem que entra una vegada per sempre en el Santuari del Cel i fa l’aliança amb nosaltres. Si Ell ha entrat a preparar el lloc per a nosaltres, si ens ha donat el seu Esperit Sant i si nosaltres vivim en aquell espai de la seva persona, espai existencial del qual parlem, estem amb Ell en el Cel, com diu Sant Pau, el nostre esperit és allà. Aleshores les nostres celebracions no són un girar al voltant d’un punt mort, sinó participar a allò que passa en el Santuari del Cel. Aquesta és la Litúrgia celeste, i nosaltres estem en continu creixement, en continu canvi. Si no hi participem així, estem destinats a girar al voltant d’un punt mort. Hem de prendre la decisió, triar, en aquest temps.

La primera lectura, del llibre de l’Èxode[6], presenta el poble a qui parla Moisès, exposa la llei, i tothom diu: “El que el Senyor ha ordenat, ho farem i ho complirem”, i Moisès va aspergir l’altar amb la sang, va espargir aquell poble. Què va fer Moisès? Va marcar amb la sang, com amb aquell anyell immolat que va ser aspergit a Egipte, per protegir el poble, per segellar i protegir aquella decisió del poble. Si el poble no compleix la resposta que va donar, l’expressió bíblica diu: “La sang recaurà sobre ells[7]. Però nosaltres, celebrant l’Eucaristia, som conscients d’això? Allò que hem promès, Jesús ho ha marcat amb la sang davant del Pare: “Jo aspergeixo la meva sang per aquestes persones”, i aquesta sang és potent, capaç de portar-nos al Santuari del Cel. Si no ens hi adherim…, i com s’hi adhereix? Els Hebreus s’hi adherien oferint els animals més bonics, com expressió del seu cor, segons les concepcions de l’època, però en el baptisme Déu ens ha demanat que ens oferim nosaltres mateixos, per ser transformats, modificats, per esdevenir criatures noves.

Ara, hem arribat a un punt de la història en el qual els cristians ja no poden ser superficials. Si volen acollir les gràcies d’aquest temps, que ens porten, ens preparen cap a la vinguda gloriosa de Crist, cap a la nova creació, és necessari participar a la vida de Déu vivent, en Jesucrist. I per això Déu Pare ha posat en aquest missatge que el punt de referència per a nosaltres és l’Eucaristia, on hi ha Déu vivent, on hi és Jesús, on hi és el Pare, on hi és l’Esperit Sant, i nosaltres entrem en aquell cercle d’amor, de la vida que ens eleva contínuament. Si seguim girant al voltant del punt mort, no sé com acabarem. Podem confiar les persones a Déu, a la seva Misericòrdia, però, tal com ens ha estat dit en aquests temps, el temps empeny. L’última gràcia que el Pare ens ha donat, ha enviat el seu Fill en aquest temps intermedi per afrontar tot el mal, donar-nos l’oportunitat de redimir-nos, però sense la nostra participació, la nostra tria, Déu Pare no pot fer res.

Us convido a participar, a participar a les gràcies d’aquest temps, i entrar a l’Església de tot l’Univers que fa aquests programes, participant en cada pregària, en cada celebració a la vida de Déu vivent, per tenir la vida en un mateix i transmetre-la als altres.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Missatge del Pare del 5 de juny 2021, publicat en aquest web

[2] Cfr. Missatge publicat en italià en el llibre “Verso la nuova creazione – vol.II anno 2011”, pàg. 125; i en català en aquest web

[3] Cfr. Colecta de la Solemnitat de Corpus Cristi, any B

[4] Cfr. Fil 1, 21

[5] Cfr. He 9, 11-15

[6] Cfr. Ex 24, 3-8

[7] Cfr. Lv 20, 8-27

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s