A càrrec de Pare Tomislav Vlašić
19 de juny de 2021
(Transcripció d’àudio)
Estimats germans, estimades germanes, estem dins la novena que ens prepara per al quaranta aniversari de les aparicions de la Mare, Reina de la Pau, a Medjugorje. Ara és important que siguem conscients de què ha passat durant aquest període i de què ens espera davant nostre, i en particular, de quina actitud hem de prendre per agafar les gràcies d’aquests temps, amb tota la responsabilitat.
A la vigília del dotzè diumenge de l’any, hem escollit el fragment de l’Evangeli de Joan, capítol 2, verset de l’1 al 12. Estem a Canà de Galilea, són les noces, la Mare del Senyor ha notat que falta vi. “No tenen més vi”, diu a Jesús. I Jesús respon: “Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora”, i la Mare diu als servidors “Feu tot el que Ell us digui”. Les interpretacions d’aquestes paraules de Jesús són diverses, a més a més del fet que ha tingut un menyspreu cap a la Mare, però la veritat és que la Mare del Senyor ha obert el temps messiànic, la vida pública del Senyor.
La Mare de Déu no es va imposar al lloc de Jesús, però va desvetllar l’Esperit Sant en el Fill davant la situació que es viu a la Terra. Observeu bé aquesta pregària en el Cor de la Mare de Déu, d’una Dona perfecta, que té una sensibilitat perfecta per les coses de Déu, i la seva autoritat materna ha commogut Déu. Com és possible? Però això és normal, si la Mare de Déu no commou amb les seves pregàries, si ningú de la Terra s’adreça a Déu, tot queda passiu, tot és desert, tot mort, perquè Déu no força la humanitat. Déu espera la iniciativa de l’home per conèixer la presència del Salvador enmig del món.
Així, aquesta actitud de la Mare del Senyor ha obert la vida pública del Senyor, i tal com ens explica Sant Joan, el Senyor va fer el primer signe i va manifestar la seva glòria. Hem de partir d’aquest punt de l’Evangeli per comprendre l’anunci de la Mare de Déu, que ens va donar el 7 de desembre de l’any passat a la vigília de la Immaculada: “Estic contenta perquè el Senyor m’envia a donar-vos el joiós anunci de gràcia i de pau, i del combat dur contra les potències de les tenebres, i m’ha concedit anunciar-vos l’inici dels temps messiànics”.[1]
Aleshores, quaranta anys de la presència de les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje, eren una preparació per aquests esdeveniments, i quin és el fil conductor d’aquesta preparació durant aquests quaranta anys, a través del Cor Immaculat de Maria? És una preparació en la pregària, tal com deia diverses vegades citant la Mare de Déu, que va dir en el grup de pregària: “Molts preguen i són poquíssims els qui entren en la pregària”, i la Mare de Déu ens va ensenyar com entrar en la pregària en esperit. En la presència intermèdia de Jesús, en aquest inici del temps messiànic, Jesús es presenta silenciós, amagat, actua en l’Esperit Sant. Aleshores, nosaltres tenim accés a Jesucrist present, amagat, però igualment present com ho és físicament, a través del Cor Immaculat de Maria, que ens acompanya per entrar en la pregària en esperit. Això és indispensable perquè puguem acollir allò que Déu vol comunicar-nos, amb l’ajuda de la Mare Immaculada, Corredemptora i Reina, l’Esposa de l’Esperit Sant. És indispensable entrar en els temps que ens esperen per viure la nostra vida plenament, i comunicar als altres les gràcies que Déu dóna i vol donar a la humanitat.
La pregària en esperit no s’identifica amb cap moviment carismàtic, renovament carismàtic, moviment eclesial. Es col·loca dins nostre, en el nostre esperit que es deixa obrir a l’Esperit Sant, acollir l’acció de l’Esperit Sant i transmetre-la als altres, no amb paraules, sinó amb una vida nova. En la seva explicació, la que ens va donar la Mare de Déu sobre la pregària en esperit en el primer volum “Riscrivere la storia – Nel pensiero di Dio”[2], pàgines 41-42, la Mare de Déu diu que la pregària senzillament és un flux de la vida de Déu i reflux per part nostra, un fluir i tornar a fluir de la vida de Déu en nosaltres, tota la seva vida amb tota l’omnipotència.
Per entrar més en aquesta pregària, vull subratllar una cita de part de la Mare de Déu: “La pregària de l’esperit, en canvi, no parteix mai d’una necessitat estretament personal, sinó del projecte de Déu, que l’Esperit Sant revela a l’esperit de l’home de bona voluntat, el qual el comprèn i al qual respon”[3]. Això ara és fonamental pel nostre procedir endavant i per comprendre i construir de veritat la vida d’un creient en la Santíssima Trinitat: que Déu comunica en el projecte de la meva vida, en el projecte de cada un de nosaltres, en el projecte de la vida d’un nucli, d’un poble del Pare, de tot el poble que continua en aquesta actitud, comunica la seva vida així tal com és, i nosaltres l’entenem, la comprenem i la reflectim sobre els altres.
En aquesta capacitat l’individu, en comunió amb tota l’Església de l’Univers, en un nucli, en un poble del Pare, inclou totes les veritats dins seu, la veritat de Déu, no ha de buscar enlloc més, en els llibres. En aquesta comprensió ell veu la seva col·locació en aquest temps, el seu perfum, la seva bellesa, el seu valor total, com una flor, resplendeix. I aquesta actitud ens porta més enllà de tota organització religiosa, que té els seus valors, més enllà de tota estructura, més enllà de tot sistema. Ens immergeix en una relació personal amb la Santíssima Trinitat, en la vida de la Santíssima Trinitat que flueix del Pare per mitjà del Fill en l’Esperit Sant, i amb la Mare de Déu que ens ajuda a agafar l’Esperit Sant perquè és l’esposa per excel·lència, i nosaltres trobem la nostra vida. La nostra vida esclata, manifesta el seu perfum, la seva bellesa i porta els fruits a tota la humanitat, a tot l’Univers.
La Mare de Déu diu que no partim de les necessitats personals. Aquestes necessitats personals es refereixen a allò que diu l’Evangeli: “Cerqueu primer de tot el Regne de Déu, la resta us serà donada de més a més”.[4] I podeu comprendre, si agafem aquesta actitud, les nostres preocupacions per les coses, pels esdeveniments, desapareixen, i ens alliberem d’un gran malestar interior, d’una inquietud, tensió, preocupació, i aquí se situa el fruit de la Reina de la Pau que davalla en nosaltres la pau.
En el nostre camí del grup de pregària a Medjugorje, la Mare de Déu va indicar els passos a fer: separar-se de les coses externes, asseure’s còmodament, de la manera com us sentiu millor, confiar els vostres pecats a Déu, penedir-vos, confiar els vostres problemes a Déu. Déu escolta, recull, i vosaltres arribeu al punt de pau, i aleshores invoqueu l’Esperit Sant i podeu acollir la seva acció per a vosaltres i a través vostre. Aleshores, llegiu l’Evangeli. Al final, doneu gràcies al Pare, pregueu al Pare. Un camí senzill que us introdueix en una relació personal amb Déu, i la vida flueix. És molt important entendre això. No podeu aprendre-ho llegint llibres, sinó exercitant la pregària. En aquest camí interior, des del vostre interior surten les coses, les preocupacions, errors, pecats i tot allò, per mitjà del Cor Immaculat de Maria, ho podeu confiar al Senyor, i el Senyor us regenera, canvia la vostra vida, esteu dins un canvi continu.
Aleshores, hem arribat al temps en el qual Jesús està present amb la potència de l’Esperit Sant. Està amagat a les persones que el refusen, que no s’hi interessen. Si volem acollir la Mare de Déu en la seva vinguda, no podem ser superficials en la pregària, recitant senzillament i dispensar-nos nosaltres mateixos de veure, d’escoltar, de sentir, de comprendre, ho enteneu? Nosaltres ens eximim de la nostra responsabilitat i volem que els altres ens diguin quines pregàries fer, com fer-ho, recitar. Continuem cecs, sords, insensibles. Estem en el temps en el qual tot serà desvetllat, i aquest aniversari incidirà molt en aquest sentit, perquè posarà en crisi totes les falsedats en l’actitud envers Déu. I nosaltres estem cridats a entrar en aquesta actitud perquè la nostra vida floreixi, doni els fruits i manifesti els fruits a tota la humanitat.
També us vull recordar que el 7 de desembre de l’any passat, la Mare de Déu va confiar el signe[5] a tota la humanitat de la Terra, signe que tots els membres de l’Església de l’Univers porten, en tot l’Univers, i desitja que aquell signe sigui portat al pit. I qui no pot tenir aquest signe material, si acull aquests programes, aquest signe serà imprès dins seu, en el seu esperit. I això és obligat, perquè a través del Cor Immaculat de Maria, la Dona perfecta, la Mare, l’Esposa de l’Esperit Sant, la humanitat ha d’elevar-se al Crist que actua en l’Esperit Sant. Per què a través de la Mare de Déu? Perquè està en la Santíssima Trinitat amb l’ànima i amb el cos. És Mare sensibilíssima per totes les necessitats dels fills, i la seva sensibilitat és de gran ajuda per a cada un de nosaltres, de tal manera que no podem prescindir d’Ella.
Així doncs, us invito aquests dies a entrar en la comprensió d’aquestes coses, i preparar-vos per l’aniversari de la Mare de Déu, perquè quaranta anys de la presència de les aparicions de la Mare de Déu no és per casualitat que siguin tan llargues, tan freqüents, perquè la Mare de Déu volia donar encara més a la humanitat si hagués donat la resposta. Però tots vosaltres que creieu en la Mare de Déu, Immaculada, Mare, Esposa de l’Esperit Sant, Corredemptora, Reina de l’Univers, moveu-vos en aquesta direcció i entreu en la responsabilitat per la vida de Déu en vosaltres i per la vida de Déu també pels altres.
I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Missatge de Maria Santíssima, “El temps messiànic”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – vol. VII, anno 2020”, pàg. 135, en italià; i en català en aquest web
[2] Original en italià i versió en espanyol “Reescribir la historia – En el pensamiento de Dios”, Edizioni Luci dell‘Esodo
[3] Veure nota anterior
[4] Cfr. Mt 6, 33
[5] Veure nota 1 i l’enllaç “El signe és una creu”, en aquest web
Cap a la Nova Creació 