Reflexió – Participar en el passatge còsmic

A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

28 de juny de 2021

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans, estimades germanes, us desitjo bona festa, bona Solemnitat dels Apòstols Pere i Pau, i que tots reunits al seu voltant puguem celebrar-la amb tota l’Església de l’Univers en el Santuari del cel.

El tema que volem desenvolupar avui és: “Participar al passatge còsmic de la humanitat”. Ara, a l’estiu, tot està en moviment: hi ha qui viatja d’aquí d’allà per les vacances, per pelegrinatges, hi ha qui pensa com pot descansar, etcètera, etcètera. En qualsevol cas, la nostra vida està en continu moviment. Tal com ho veiem en les plantes, com ho veiem en els animals, tot va orientat a donar un fruit abundant. Però en nosaltres poden haver-hi moviments que giren al voltant del nostre jo, de les nostres paraules, dels nostres pensaments, dels nostres desitjos, i això no dóna fruit.

Durant aquests dies hem desenvolupat el tema “La presència del Senyor entre nosaltres”, especialment en aquest temps, per preparar la seva vinguda gloriosa. La Mare de Déu, Reina de la Pau, ens ha dit que la seva presència a Medjugorje tenia l’objectiu de preparar i acompanyar el cristianisme cap a temps nous.[1] Ens aturem en aquest fet i mirem de comprendre el camí a recórrer i la meta a assolir, perquè no quedem en els nostres sentiments, en els nostres desitjos, i tampoc en el nostre amor humà, que acaba amb la nostra mort, si no esdevé aquella caritat de Crist que es manté per tota l’eternitat.

La Solemnitat dels Apòstols Pere i Pau ens ofereix l’ocasió per això. Concretament, en la litúrgia del dia d’avui podem veure les etapes del recorregut dels apòstols i, al mateix temps, veure les etapes que nosaltres hem de recórrer. L’Evangeli de Mateu, capítol 16[2], ens parla de la revelació a Pere, inspiració. Va ser inspirat pel Pare Celeste a professar el Crist, Jesucrist Fill de Déu. I Jesús va dir que això venia del Pare, no de la carn, de l’home. I just quan Jesús volia fer un pas endavant, Pere volia controlar allò, per les seves pors, impedir a Jesús que realitzés allò que el Pare volia d’Ell, i Jesús s’hi va oposar dient: “Fuig Satanàs, això no ve del Pare[3].

Aleshores, partint d’aquell punt, Pere havia de recórrer el camí de deixeble de Crist, aprendre; havia de contemplar la seva Passió i experimentar la seva fragilitat quan va renegar Crist, quan es va culpabilitzar, fins a arribar a una intimitat amb Crist Ressuscitat per acollir el seu amor, quan va professar: “Tu saps que t’estimo, tu ho saps tot[4]. Aquí podem contemplar la resurrecció de Pere dins seu, però tampoc ens podem aturar aquí. Pere havia de rebre l’encàrrec de cap de l’Església, de primer testimoni de Jesucrist, i anant a donar testimoniatge, havia d’actuar, a través de la seva participació al Crist Ressuscitat, per dir-ho d’alguna manera, utilitzant aquella potència que actuava en Crist Ressuscitat, per manifestar Crist tal com és, la seva vida.

El primer punt que trobem en els Actes dels Apòstols, capítol 10, Pere havia de canviar la seva ment. Estava tancat en el judaisme, en les tradicions que es consideraven sacrosantes i havia de deixar-les per entrar, per ser sotmès a les Lleis de l’Esperit Sant. El famós passatge, la visió dels animals que els Jueus no menjaven mai, la veu del cel; “Pere, mata i menja”. És evident, no podia comprendre-ho tot, però el Senyor el va acompanyar amb els senyals i el va enviar a Corneli, oficial romà pagà, però just, que havia tingut l’experiència de l’àngel que li havia dit: “Busca Pere”. Tot just Pere acabava de començar a donar testimoni de Jesucrist, l’Esperit Sant va davallar sobre aquella família, vol dir que la closca que tancava el judaisme al missatge de Crist es va trencar. Però Pere havia de fer un altre pas: afrontar els jueus que havien esdevingut cristians, que s’oposaven a allò que Sant Pere havia fet: entrar a casa d’un pagà. I Pere va donar testimoni davant de tothom i aquells es van calmar, i l’escriptura diu: “I lloaven Déu per la gràcia que havia estat donada als pagans”.[5] El passatge de Pere és l’alliberament d’un punt de vista mental que servia certes lleis del passat -com una preparació per la vinguda del Messies- les quals havien de desaparèixer de la seva ment, ja que Crist Salvador de tots els homes, de tot l’Univers, havia de tenir un instrument obert al seu amor, per portar el seu amor a tots els homes.

A la primera lectura dels Actes dels Apòstols, avui[6], veiem allò que els comentaristes de la Sagrada Escriptura diuen que era la pasqua de Pere. L’Apòstol Jaume mort per Herodes, i Herodes per complaure els Jueus, ha decidit matar també Pere, el posa a la presó, ben vigilat, amb intenció de fer-lo matar després de la festa. Pere estava immòbil, no hi havia sortida, i Déu va enviar un sant àngel a obrir la presó i treure’l fora, i Pere se’n va a predicar.

És una etapa que nosaltres hem de veure en cada un de nosaltres a mesura que arribem a un punt de tancament total. Desapareixen tots els mitjans humans, estem encadenats. No pot haver-hi moviment en la nostra ànima, en el nostre esperit. Si volem participar a l’obra de Crist, Crist ho desbloqueja tot perquè Ell és el Rei de l’Univers, és el Salvador de l’Univers. És molt important que els cristians, els creients, en aquest temps entenguin això, que participin en aquesta potència de Crist Ressuscitat en el seu testimoniatge, en la seva dedicació, en la seva participació i facin servir aquella potència que brolla dins nostre si som partícips de la Pasqua del Senyor.

Finalment arribem a l’última etapa de Pere a Roma, on el Senyor, dit humanament, no l’ha alliberat, però l’ha alliberat per a una vida plena. Allà Pere va expressar: “Tu saps que t’estimo”, i va testimoniar que estima Crist, que és la seva vida, més que viure a la Terra, i el seu martiri no és perdre la vida, sinó que el seu martiri és estar unit a la vida del Crist Ressuscitat, i això s’ha transmès als cristians com Eucaristia vivent, que nodreix l’Església. Sense aquest passatge, nosaltres cristians, no arribem a aquella plenitud dins nostre, en nosaltres no brolla aquella potència del Crist Ressuscitat i no deixem noves energies en herència a les generacions futures, energies divines que nodreixen i acompanyen el poble. Aquest és el testimoniatge del cap dels apòstols Pere.

Però al cap de poc, a la segona carta de Sant Pau a Timoteu, tenim el recorregut de Pau[7]. Tots vosaltres cristians, sabeu que Sant Pau va ser fulminat per la gràcia, i de seguida, després d’aquella experiència, se’n va anar a donar testimoni. És fàcil aturar-se aquí: “Jo també espero ser fulminat”. No, jo rebo la gràcia que és per a mi, però el meu deure és participar en aquella gràcia que tinc dins i que el Senyor cada dia em dóna. Pau no es va aturar en aquell punt, passivament, i diu: “Estimat, pel que fa a mi, estic a punt per donar la meva vida en libació, i ha arribat l’hora de la meva partença”. Pau estava ofert a l’altar amb Crist. També ell era Eucaristia vivent i ens ha deixat aquesta riquesa a l’Església. No es va quedar passiu, va dir. “He combatut la bona batalla, he acabat el meu camí, he conservat la fe”; batalla, camí i ha conservat, ha donat fruit. “Ara em queda la corona de justícia que el Senyor, jutge just, em donarà aquell dia; i no només a mi, sinó també a tots aquells que esperen amb amor la seva manifestació”.  

Sant Pau va viure aquest passatge, per ell era clar i tot manifest, i al final serà manifestat a tothom, però per alguns serà tard. Per tots aquells que han participat en aquest camí serà la glòria. “El Senyor, però, ha estat al meu costat i m’ha donat força”, i ell diu: “M’alegro de les meves febleses[8], en la nostra quotidianitat, però com es pot alegrar en les febleses? Perquè, diu Sant Pau, la gràcia és sobreabundant en nosaltres per afrontar tots els problemes, totes les provocacions de l’enemic. “Perquè per mitjà meu es complís la proclamació del missatge i poguessin sentir-lo tots els Gentils: i així vaig ser alliberat de la boca del lleó”. Un fidel servidor de Crist a fons, va estar protegit i nosaltres som protegits si som partícips de la presència de Crist en aquest temps. “El Senyor m’alliberarà de tot mal i em salvarà pel seu regne etern; a Ell la glòria pels segles dels segles. Amén”.

En conclusió, què escollim? Cristians passius? Quedem tancats en nosaltres mateixos. Cristians que giren al voltant de les seves idees, que busquen adaptar el missatge de Crist per consolar-se a la terra? Queden tancats en ells mateixos i destrueixen el missatge de Crist. Però qui acull el missatge de Crist i vol participar al Crist vivent, vencedor del pecat, de la mort, aquest participarà cada dia a la victòria, experimentarà la presència de Crist victoriós i de la Mare que l’acompanya, Mare Maria. Sense aquesta participació, la humanitat no pot fer el passatge. L’Església de Jesucrist de tot l’Univers està centrada ara a fer aquest passatge, participar plenament a través del Cor Immaculat de Maria en la presència de Crist per manifestar aquesta vida, aquest amor, ser transformats. Tal com diu l’Evangeli: “No tan sols per la glòria de Déu”, sinó també: “Us serà donat cent vegades més en aquesta vida[9]

Els cristians han de comprendre això, que estan en els temps en els quals la tria no es pot ajornar, la tria que vol dir participar activament a la potència del Crist ressuscitat, a través de totes les proves, totes les situacions. Aleshores, podem ser testimonis i a través nostre es manifestaran els signes, miracles, a través nostre Jesucrist actuarà en tot l’Univers.  Aquest és el compromís de l’Església de tot l’Univers, i ningú pot formar part de l’Església de Jesucrist de l’Univers si no decideix participar en això. En el darrer missatge de la Mare de Déu, Reina de la Pau[10], va dir que Ella ha rebut de Déu la missió de preparar aquests temps i d’acompanyar, però, naturalment, aquells que decideixen caminar per estar en l’Església de tot l’Univers i arribar a aquesta meta.

Així, us desitjo bons mesos, bons pelegrinatges, bon descans, bones  vacances. També els pelegrinatges poden ser enganyosos si voleu obtenir algun plaer, algun petit consol. El consol de Déu és abundant si acollim Déu dins nostre, si acollim el seu regne, si anem en pelegrinatge per desvetllar les potències de Crist dins nostre, per ser fidels i transmetre això a tota la humanitat.

Us desitjo bona solemnitat i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Missatge de Maria Santíssima del 24 de juny de 2021 “Quaranta anys caminant en el desert d’aquesta Terra”, publicat en aquest web

[2] Cfr. Mt 16, 13-19

[3] Cfr. Mt 16, 21-23

[4] Cfr. Jn 21, 15-19

[5] Cfr. Ac 11, 1-18

[6] Cfr. Ac 12, 1-11

[7] Cfr. 2Tm 4, 6-8.17-18

[8] Cfr. 2Cor 12, 9

[9] Cfr. Mt 19, 29; Mc 10, 29-30; Lc 18, 29-30

[10] Veure nota 1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s