A càrrec de Pare Tomislav Vlašić
26 de juliol de 2021
(Transcripció d’àudio)
Estimats germans, estimades germanes, estic molt content de celebrar el meu cinquanta aniversari del sacerdoci en aquest temps de la presència intermèdia de Jesús, que nosaltres aquí vivim de manera especial. Crec que tots vosaltres que sou aquí presents ho viviu, i per això és just compartir-ho, intercanviar i viure-ho tot junts.
Molts es pregunten Què vol dir viure la presència del Senyor en aquest temps. La resposta es troba a la Bíblia: estar davant el Senyor vivent i participar en la seva vida per esdevenir vivents. Aquest és el punt de la nostra reflexió, de la nostra meditació, que ens porta a la profunditat del misteri, ens porta al nostre passat, al nostre futur, al nostre avui. Això ho podem viure molt bé a les lectures que són apropiades per la festa de Sant Joaquim i Anna, que il·luminen el passat[1], l’Evangeli il·lumina el present etern[2], el salm il·lumina perquè totes les promeses de Déu es compleixin[3], i tot el que neix de Déu i que vol estar en Déu, viure per Déu, reneix. La presència intermèdia de Jesucrist ha estat anunciada com a preparació, preludi de la darrera etapa: la seva manifestació gloriosa, quan tots els fills de Déu han de resplendir igual que Ell, ser transformats, introduïts a la creació nova. Aleshores, torno a dir que participar a la presència intermèdia de Jesucrist vol dir estar davant Déu vivent, i deixar-se implicar, transformar, per ser vivents.
Heu de comprendre aquest moment històric a la Terra, passa per a tots els fills de Déu, per a tots els que desitgen ser fills de Déu, allò que va passar per als Apòstols a la primera vinguda de Jesucrist: van ser portats a experimentar Crist Ressuscitat i a viure dins seu la vida ressuscitada. I damunt seu va baixar l’Esperit Sant i va iniciar la vida redimida i va anunciar el futur gloriós dels fills de Déu.
El punt en què m’he concentrat és aquest: “Feliços els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten”[4]. Això és actual en aquest moment, en nosaltres, però d’aquestes paraules s’entén que certes persones tenen ulls, miren i no hi veuen, perquè els ulls interiors no estan oberts, els sentits interiors no estan oberts, qui acull està obert. Així, la lectura ens empeny cap al santuari intern, íntim, en l’esperit de cadascú de nosaltres que s’ha obert a Crist Ressuscitat i Vencedor, a l’Esperit Sant, perquè l’Esperit Sant ens fa capaços de percebre la presència del Crist Ressuscitat. De la mateixa manera com Jesucrist Ressuscitat visitava els germans fidels com el seu Pastor, després, amb l’evangelització de l’Univers, Crist Ressuscitat va començar a visitar els germans i les germanes de l’Univers Mitjà. Ara ha avançat per entrar, i ha entrat, amb la potència de la seva resurrecció al Baix Univers, especialment a la Terra, per fer vives i operants les Lleis de Déu en cada un de nosaltres per experimentar la resurrecció.
Sé què heu viscut aquestes setmanes, en aquest temps en el qual us hem anunciat que el passat ha passat, que cal deixar-lo; que el futur és la novetat a la qual ens hem d’obrir sota la guia del Senyor present entre nosaltres. Jo he viscut que tot el meu passat ha estat il·luminat, no en el sentit perfecte, sinó en el sentit que el Senyor ho vivifica tot, fins a l’inconscient. Aquell inconscient que està lligat al moment de la concepció, perquè estic obert i crec que Déu Pare m’ha confiat al Fill, el Fill ha garantit al Pare de salvar-me, l’Esperit Sant ha confirmat això, i després el Fill m’ha confiat a la Mare Corredemptora, Reina, Esposa de l’Esperit Sant per portar-me en el seu Cor. Crec i participo, i la vida rep un sentit ple, tot canvia en el passat. En el passat es veu només la presència de Déu, i puc dir que la meva vida és un miracle de Déu. Tot sol no podia ni tan sols ser concebut, ni generat, i en tot el recorregut de la meva vida veig la mà amorosa de Déu que ha guiat, aconduït pacientment, i portat a aquest moment.
Al mateix temps, això em fa present davant el Senyor per percebre’l, i obre tot el futur, ja que Ell promet complir allò que ha dit, perquè Déu no pot mentir. Si jo adhereixo serà realitzat, encara que s’hi oposi tot l’infern.
Però aquesta és la veritat que crec que viu cada un de vosaltres, que intercanvieu entre vosaltres, i aquesta és la veritat que ha de ser cada vegada més lluminosa, que fa ressuscitar el passat. Jesús diu: “En veritat us dic: molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren”[5]. Però en aquesta Església de tot l’Univers tot ressuscita. De la mateixa manera que Jesús va baixar als inferns per alliberar els presoners, els justos, els va portar amb ell, ara ho recull tot de la Terra, de l’Univers, porta a terme de manera definitiva, i en cada un de nosaltres que es deixa il·luminar per la presència del Senyor, il·lumina tot el passat en nosaltres i molts justos, impedits a causa de les mentides, de les falsedats d’aquest món, portats a la confusió, es desvetllen.
L’acció de Crist en l’Esperit Sant sobrepassa totes les fronteres de la lògica humana, dels sistemes humans, del poder humà. Tot s’esllavissa com es va esllavissar aquella gran pedra davant la seva tomba, i simultàniament obre el camí. En aquest sentit la nostra vida desvetlla també el Paradís, en quin sentit? Perquè ells esperen finalment la creació nova, canten perquè a la Terra han començat a créixer aquells brots, han començat a avançar les persones i s’ha compromès en la comunió de l’Església de tot l’Univers, i tot l’Univers es mou, s’alegra el Cel, s’alegra el Purgatori, s’alegra el Cor del Senyor, de la Mare Celeste, i aquesta és la Litúrgia del Cel.
Tot està concentrat en aquest impuls de la nostra participació al Crist Ressuscitat dins nostre, qui viu la seva presència, no en sentit visionari sinó en sentit real. Com sabem que és en sentit real? Perquè ens canvia, perquè ens transforma, i veiem que dia a dia no som iguals, som més feliços, no tenim dificultats per comprendre, per perdonar, per intercanviar una joia que davalla del cel. Tot canvia en la nostra vida, i aquesta és la realitat. Llavors podem incidir sobre tota la Terra, i el Senyor anuncia que amb els esdeveniments incidirà sobre tota la Terra perquè vol atreure tots els seus fills, tots; fins a l’últim que desitja tornar al Pare, el portarà endavant. Aleshores, aquesta és la nostra joia sacerdotal de tot el poble. Aquesta és la joia profètica, perquè a través nostre passa la llum, el Rostre de Crist que ens il·lumina, a través nostre Déu regna.
Deia, que aquests no són sentits del nostre cos, la nostra vista que si mirem no veiem, sinó que és un procés interior. Malauradament el món no vol comprendre, també els cristians no ho entenen. Us presento un episodi, senzill, dels ànecs: els pares preparaven el niu en un forat, deu metres sobre l’arbre. Aquest episodi el mirava aquests dies i reflexionava sobre això que dic. Lluny del perill, però el perill hi és sempre. Hi ha serps que es mouen, tenen l’instint. I després van néixer els aneguets. Un ou havia desaparegut perquè una cobra se l’havia empassat, però també la cobra havia de viure. Deien que aquella cobra va poder viure així durant una setmana, alimentada. Pocs dies després del naixement dels aneguets, la mare no es presenta, estava a l’aigua i nedava cap aquí, cap allà, perquè els aneguets han de saltar més de deu metres. El primer, fort, valent, va mirar cap a fora i es va llançar avall, i es va posar a nedar. Després els altres, al final un indecís, no, no, sí, no, al final es va llançar, va baixar i es va reunir amb la seva mare. Però, és possible que els animals entenguin amb pocs dies? Els cadells dels cérvols, en només dos o tres dies després de néixer ja comencen a caminar mil kilòmetres amb el ramat. Però és possible que nosaltres hàgim desplaçat tots els coneixements en les teories i hàgim deixat de banda l’Esperit Sant? Creats a imatge de Déu, previstos per governar amb Crist totes les creatures, perquè tot l’Univers visqui en harmonia amb les Lleis de l’Esperit Sant. Malauradament, ens precedeixen els animals.
Aleshores, què és, què vol dir percebre Jesucrist present? Ha dit: “Seré present en esperit, invisible per a qui em refusa, visible per a qui m’acull”[6], no per a qui m’acull superficialment. Sento vives les paraules de Jesús que hem sentit de Sant Mateu aquests dies[7]: la mare de Jaume i Joan va presentar els fills, perquè volia obtenir els ministeris, que en el regne de Déu, l’un segués al costat de Jesús a la dreta i l’altre a l’esquerra. La resposta de Jesús: “No sabeu què demaneu!” Però, quantes pregàries es diuen en les quals les persones no saben el que volen, és més, desitgen al contrari; recitades, buides, polèmiques, plenes de crítiques. I després la pregunta: “Sou capaços de veure el calze que jo beuré?”. “Sí”. “El beureu, per obligació, tots. Qui vol passar i beure l’aigua viva ha de passar, beure amb el meu calze”. Però participar a l’Eucaristia no és una nit de festa, sinó beure la Sang de Crist, menjar la seva Vida per tenir la seva Vida. Si la nostra participació és així, amb fe profunda, unida a aquell baptisme, que vol dir beure el calze, afrontant amb Crist totes les etapes de la nostra vida, també les dolentes, fins i tot la mort, processos, aleshores nosaltres participem a la victòria de Crist, al Crist Ressuscitat.
Després, ja sabeu que Jesús al final diu: “El beureu, però no és cosa meva, correspon al meu Pare”[8]. Mireu, aquí és molt senzill, i profund: quantes guerres hi ha dins nostre perquè volem això, perquè volem allò, volem ser com els altres, millors, més bons, més rics. Tota la dinàmica de l’esperit del mal. És el Pare que us ha pensat, i es complirà en cada un de vosaltres aquell pensament del Pare i en aquell pensament trobareu la vostra plenitud, i a partir d’aquest pensament podeu desbordar la vida ressuscitada als altres. I, com ja sabeu, just després els altres Apòstols es van indignar, indignar perquè són iguals als altres dos, i Jesús va dir això: “No podeu ser com els fills d’aquest món, caps, emperadors, més aviat, qui vol ser servidor, que ocupi el darrer lloc”[9]. I tots els problemes socials, tots els conflictes interiors, entre les persones, en el matrimoni, dins les comunitats religioses, en l’Església, tot desapareix, si ens hi immergim.
Per això, en aquesta presència del Senyor, presència especial, reviu en nosaltres tota paraula i el Senyor ens comunica el sentit de les Escriptures, de la mateixa manera que ho va comunicar als dos deixebles d’Emmaús[10], a tots els Apòstols, ens ho ha comunicat l’Esperit Sant, que fa vives les potències de l’ànima: la memòria, la intel·ligència i la voluntat. Tota la nostra ànima, tot el nostre cos amb l’esperit ho perceben, i aleshores canviem.
Hi ha una cosa fonamental per a la nostra vida: quan estem davant Déu vivent, hem d’apropar-nos-hi conscients que Ell no és allò que pensem, perquè nosaltres som limitats i dolents. Ell és perfectament bo envers nosaltres, just, generós, amable, actua en tot moment segons el nostre creixement, i ho porta tot a compliment. I nosaltres entrem en una fase, l’última, de la història de la humanitat. Ens ha estat dit que ens acostem al punt culminant del progrés de la humanitat, aquell moment decisiu, ens acostem a les seves promeses. La nostra honestedat, correcció, davant Déu vivent és reconèixer que Ell és bo per mi, sempre ha sigut bo. En aquell moment, fins i tot si estava ofès, la seva bondat resplendia, jo no la vaig veure. Avui, si nosaltres ens immergim en el seu Rostre tal com és i amb aquesta presència de Crist intermèdia en la humanitat, el seu Rostre resplendirà cada vegada més en tots aquells que vulguin veure’l tal com Ell és, i serem transformats. Qui el rebutja quedarà fora, segons la seva tria, o millor, s’allunyarà ell mateix, tancarà els seus ulls per no veure’l.
Així, en aquest moment en el qual jo també celebro un passatge sacerdotal, desitjo que tot el poble visqui un seu passatge, aleshores desapareixeran totes les discussions, desapareixerà el coneixement fragmentat, parcial. Cadascú de nosaltres és preciós per a Ell i Ell desitja que siguem formats segons el seu pensament, i ens il·lumina i ens dóna un coneixement i un pensament íntegre. I a partir d’aquí desapareixeran tots els falsos profetes, falsos místics, falsos vidents, perquè tot serà sotmès a Aquell que és. Si entrem en una escolta interior en això, a aquesta veritat, davant el Crist, en nosaltres canvia el món, resplendeix el passat no només nostre, sinó de tots els justos, innocents, sofrents. En totes les persones, ànimes que desitgen la salvació de Déu veritable, s’obre la joia envers el cel i se celebra la Litúrgia de tot l’Univers. Us invito a entrar en aquesta actitud, altrament, serà tard. Ara els temps seran no ràpids, rapidíssims.
I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] 1a lectura: Sir 44, 1.10-15
[2] Mt 13, 16-17
[3] Ps 131 (132)
[4] Mt 13, 16
[5] Mt 13, 17
[6] Missatge de Jesús del 5 de gener 2021, “En el meu Nom, vencereu”, publicat en aquest web
[7] Cfr. Festa de Sant Jaume, el 25 de juliol: Mt 20, 20-28
[8] Cfr. Mt 20, 23
[9] Cfr. Mt 20, 25-28
[10] Cfr. Lc 24, 13-35
Cap a la Nova Creació 