Missatge de l’Esperit Sant del 28 de febrer de 2001, dimecres de cendra

Com a fills de Déu i fills de la resurrecció, esteu cridats a travessar la mort i els inferns per vèncer-los tots dos. No us preocupeu de com i quan passarà això;  sigueu senzillament conscients que us ha estat donada la gràcia per una tasca com aquesta, que no sereu vosaltres sols que ho portareu a terme sinó jo, en vosaltres i a través vostre. Desitjo indicar-vos alguns passos.

En primer lloc, us demano que no us preocupeu. Com més se us demana, més se us dóna la gràcia que us cal. Déu no us demana mai que feu passos més enllà de les vostres possibilitats. Per això, mireu d’allunyar de vosaltres totes les preocupacions.

Us recomano que seguiu especialment Jesús. Seguiu-lo com el vostre Mestre i Pastor, seguiu-lo imitant la seva vida. Us invito a igualar cada vegada més la vostra vida a l’Esperit de Crist, a ser cada vegada més semblants a Ell, a transformar-vos a través seu, permetent que Ell regni dins vostre, perquè el regne de Déu és això.

Us demano que tingueu fe en la vida de Déu que reposa en vosaltres, tot i la vostra feblesa. Esforceu-vos a no deixar mai de tenir fe en vosaltres mateixos. Sapigueu atribuir-vos a vosaltres mateixos el valor just, judiqueu-vos dignes del Senyor perquè us ha cridat. Sense considerar-vos ni millors ni pitjors dels altres, sigueu conscients que sou temple de Déu; per això, amb la meva ajuda i sota la meva guia, mireu d’arribar a tenir l’estima justa de vosaltres mateixos.

Mireu d’evitar que les coses, les persones, les situacions us aixafin i us impedeixin descobrir en vosaltres mateixos la dignitat de fills de Déu. El primer objectiu de Satanàs és privar l’home de la seva dignitat de fill de Déu; per això, tingueu confiança en vosaltres mateixos com a fills de Déu, estimats i escollits per ell. Vosaltres sou instruments a les mans de Déu; encara que l’instrument en si mateix pot no ser perfecte, és perfecte Aquell que el fa funcionar. Us demano que tingueu aquesta confiança en Déu, i en vosaltres mateixos com a   instruments de Déu.

Mireu seriosament d’abandonar el vostre pecat. Sé que us esforceu per ser millors, però això no és suficient: és necessari que no us quedeu paralitzats a causa del pecat. Per això us recomano que no us tanqueu en vosaltres mateixos com en una presó; deixeu-me les claus del vostre esperit  perquè jo mateix us obri les portes per retornar-vos la llibertat. La meva tasca és treure-us del pecat i de la mort, però no sempre col·laboreu amb mi, i us quedeu atrapats en el vostre pecat. Permeteu que us alliberi en tot moment perquè el vostre Creador ho desitja, us vol lliures perquè lliures us ha creat.

Sovint cometeu l’error de judicar-vos vosaltres mateixos i això us genera molt sofriment. Compreneu que no us correspon judicar ni a vosaltres mateixos; serà Déu que judicarà cada pecat. Us recomano doncs que no us humilieu més del necessari i que no us culpabilitzeu fins a fer-vos mal, en canvi, sapigueu mirar el vostre pecat i la vostra feblesa per oferir-los a Déu, per tal que Ell us ajudi a superar-los, sense traumes ni forçant inútilment. Tindreu la gràcia per fer això, si ho desitgeu sincerament.

Us convido a ser misericordiosos amb el pròxim, a mirar el pecat i el límit dels altres de la mateixa manera que hauríeu de mirar el vostre: amb caritat, amb serenitat, sense judicis. Deixeu que sigui l’Amo qui judiqui el seu servent, no passeu vosaltres al davant. Mireu de no tancar-vos tampoc en el pecat dels altres, de no quedar-ne escandalitzats, ni de judicar-lo. Deixeu-ho tot a les mans de Déu, a qui pertanyen les claus de l’abisme que hi ha en cada home.

Sapigueu oferir a Déu els pecats de la humanitat, tal com ho ha fet Jesús. Aleshores sereu sacerdots del Regne de Déu juntament amb Crist, instruments de salvació, un pont de llum entre Déu i la humanitat.

Us demano altra vegada que em confieu les claus de la vostra vida, que no poseu resistència a la meva acció. L’home té una mania: tancar amb clau la porta de la seva ànima i guardar les claus a la butxaca. En canvi, us aconsello que em doneu les claus de la vostra ànima, perquè jo mateix pugui obrir o tancar els vostres espais interiors, segons les vostres necessitats que només jo conec a fons. Obro les profunditats per fer-vos sortir de vosaltres mateixos, les tanco per protegir-vos del mal. Efectivament, tot s’ha de mantenir en perfecte equilibri dins vostre: el vostre donar-vos i el vostre tancar-vos quan sigui necessari. No parlo de tancar-se en sentit negatiu, naturalment, sinó de protegir-vos pel maligne. Per això, oblideu-vos de tenir la clau a la butxaca, doneu-me-la a mi.

Els passos que us he indicat són importants; esforceu-vos per posar-los en pràctica!

Si seguiu el Mestre, també vosaltres sereu mestres pels altres, però recordeu: per ser mestres heu de fer-vos primer deixebles. Quan sereu deixebles perfectes, sereu també mestres.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”