Missatge de l’Esperit Sant del 22 de maig de 1999, vigília de Pentecosta

“Us beneeixo aquest vespre, voldria recordar-vos que cada un dels vostres esforços en la vida espiritual és inútil si no viviu la intimitat amb Déu. Són poques les ànimes que han descobert Déu, també entre aquelles que diuen que li pertanyen.  Són poques les ànimes que han descobert Déu com amic i encara menys les que l’han descobert com a Pare.

En gairebé tots vosaltres no hi ha la intimitat amb Déu, falta la capacitat d’entrar en el silenci i de sentir Déu com a part de la vostra pròpia vida. I en realitat, tots vosaltres esteu cridats a sentir el contacte íntim amb mi; en teniu la possibilitat si m’estimeu i si sou capaços de retirar-vos en vosaltres mateixos, en el lloc més profund del vostre ser, tan misteriós, secret i inviolable, allà on jo visc. Hauríeu de percebre aquest contacte com una cosa que us fa fecunds, perquè jo sóc l’Esperit de Déu, l’Esperit de la Vida. De la mateixa manera com es concep la vida en la intimitat entre els cònjuges, així també en la intimitat amb Déu l’ànima concep la vida de Déu. Us convido a aquesta intimitat sense la qual no podeu trobar-me. No podem trobar-me en fenòmens extraordinaris, i tampoc on hi ha aldarull i confusió, on hi ha massa paraules. Només podeu trobar-me en la intimitat de l’ànima i de la vostra vida.

Us prego que no permeteu a ningú violar la vostra intimitat amb Déu, de manera que el vostre espai interior pertanyi només a Ell i a vosaltres, i a ningú altre. No permeteu que el verí del món, allò que és brut i baix penetri dins vostre a profanar aquella intimitat que és també el vostre santuari. És aquí, en el santuari de la vostra ànima, que heu d’estar en silenci, agenollats i adorar Déu.

Us demano també que respecteu la intimitat de totes les ànimes, que la respecteu sempre. Us demano sobretot als sacerdots: ajudeu totes les ànimes que us són confiades a trobar dins seu l’espai d’intimitat amb Déu, ensenyeu-les a respectar-lo en els altres. Així creix una comunitat sana, quan un ajuda l’altre a trobar i viure la intimitat amb Déu i a respectar-lo en tothom. En aquest respecte neix l’Església, la veritable, que és el santuari de l’amor.

Respectar la intimitat de la persona no vol dir que no s’hagi de corregir la persona. Ara m’adreço als sacerdots, i també als pares i als educadors: deixeu que la persona maduri, per tal que sigui lliure de créixer davant Déu. No lliure de fer el que vulgui, sinó lliure perquè escolta i respecta en la seva llibertat per créixer i per decidir. Així és com Déu actua, respectant sempre la vostra llibertat. Deixeu sempre que l’última paraula sigui la de Déu i mai la vostra, encara que sigueu sacerdots o educadors. Deixeu que sigui Déu qui compleixi la seva obra en cada un. A vosaltres us toca preparar el terreny, com el jardiner que  prepara el terreny per a la llavor, però no és ell qui la fa créixer. Per això us suggereixo que digueu les coses amb delicadesa però clarament. Ajudeu les persones que us són confiades a arribar a una clara tria existencial; de vegades en les ànimes hi ha més ignorància del veritable bé que no pas egoisme. Després deixeu que cadascú esculli en la llibertat, i res més.

A tots vosaltres us dic: la vostra feina és mostrar la veritat als vostres germans i portar-los a la veritat en el que depengui de vosaltres. Però respecteu sempre la tria dels altres, encara que sigui dolorosa, tal com jo la respecto de vosaltres encara que vegi que molts es perden. Molts de vosaltres arriben davant el santuari de la veritat i no hi entren. És horrible! És com morir de gana al llindar de la sala del banquet, allà on la taula és plena de tot i bo. Així viuen i s’apaguen moltes ànimes.

L’educació i la formació que no respecten la persona en la seva intimitat, especialment en la intimitat amb Déu, són una autèntica forma de violència. D’aquesta manera l’ànima d’una persona no és ajudada a madurar ni a créixer, sinó que se l’inculca la disciplina. El seu espai d’intimitat queda ocupat per la norma, per la forma i per la llei; així s’arriba a creure que una persona és bona i santa perquè respecta les normes, i no sempre és cert. Certament, cal una disciplina i el respecte de les normes, però això s’ha de fer sense coaccions, imposicions i sense cap violència. La persona ajudada a créixer en la fe en Déu i en el respecte al pròxim, s’orienta de forma natural cap a la veritable disciplina interior, la que prové de la llei de Déu escrita en cada un de vosaltres. Sovint, en canvi, es produeix un gran drama en la fase de creixement, perquè la guia de les ànimes no ha estat deixada a les meves mans sinó a la ment humana, a la ciència humana, a la por humana; i la por genera por.

En la relació amb la SS. Trinitat hi ha contingut el fonament de tota la vida espiritual i de tota la teologia; no hi ha res més important que això. L’home s’apressa per estudiar qui és Déu, com trobar Déu, què fa Déu, quines qualitats té Déu; no ha entès que el que realment compta és la seva relació amb Déu, perquè és en la relació íntima amb Déu Tri i U que hi ha l’essència de la vida, i tot allò que cal per a la vida i més enllà de la vida. En el nostre viure en Déu i amb Déu es regeneren i troben la seva justa dimensió, el vostre ser, la vostra intel·ligència i totes les vostres capacitats. Tot això, però, ho heu de desitjar sincerament i buscar-ho amb humilitat, perquè Déu no us imposa res, ni el seu amor. Us busca contínuament, però no us obliga, us estima, però no us oprimeix, us desitja, però no us posseeix, us deixa lliures d’escollir i de comprendre on està la vida.

Avui us beneeixo perquè tingueu sempre en vosaltres el desig de Déu; si és un desig sincer, net, lliure d’ambicions i compromisos, aleshores no deixaré de portar-vos on us he de portar, és a dir, al Pare a través del Fill. Jesús i jo actuem incessantment per tal que cada un de vosaltres arribi a la plenitud i tot el que fem és per la vostra vida. Tot passa a través de les nostres vides per portar-vos a la vida del Pare.

Us estimo molt i us protegeixo; us dono la gràcia per obrir en vosaltres i en les ànimes dels vostres germans un espai cada vegada més gran, l’espai de la vida que flueix entre la creatura i el Creador, l’espai d’amor infinit que contínuament us regenera.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.