M’HAS FET COM UN PRODIGI

Missatge de l’Esperit Sant del 28 de gener de 2012

Estimats fills, començo un col·loqui amb vosaltres que serà fructuós pel vostre camí, i a través del qual us acompanyaré en la descoberta de la vostra vida, però també de la realitat que us domina i que us envolta. Començo concretament pel misteri més gran, és a dir, amb la vostra vida, i que és fonamental.  Només si enteneu el prodigi de la vostra vida, us podré ajudar a penetrar els altres misteris, altrament, cada una de les meves paraules us podria resultar difícil.

Són pocs els que consideren la pròpia existència com el do més gran de Déu, és més, per massa de vosaltres la vida és només un pes. Moltes persones invoquen els miracles i busquen signes extraordinaris, però no s’adonen que és precisament la vida el signe més gran de la potència i de la bondat del Creador. L’home, de fet, està creat a imatge i semblança de Déu, i és una criatura sublim, perquè és capaç d’acollir en ella mateixa la vida i el pensament de l’Omnipotent.

Què és, doncs, la vida de cada un de vosaltres? És una peça fonamental i insubstituïble del pla de Déu, i no el resultat casual d’una combinació de cèl·lules. Vosaltres sou aquí perquè Déu ha previst la vostra presència en aquest espai i en aquest temps, per tal que participeu en la seva obra i difongueu la seva vida, allà on us trobeu. No sou fruit de la casualitat, sinó de l’Amor Trinitari que està per sobre de tots vosaltres. Mentre no comprengueu això no podreu donar un sentit al vostre viure. Molts entre vosaltres afirmen que no saben per què viuen, i el mal fosc de la depressió afligeix bona part de la humanitat. Les proves i les dificultats que trobeu en el vostre planeta, advers a Déu, no fan més que augmentar la sensació de buit que habita en molts cors.

Què és, doncs, la vida i on neix? La vida és la irradiació directa de la potència divina creadora, i neix en la dimensió sublim del pur esperit. Déu és Esperit i sou creats del seu Esperit: la seva vida es transmet del seu Esperit al vostre esperit. La dimensió espiritual està per sobre de tota altra dimensió. Cada esdeveniment que es produeix en la dimensió real ha estat preparat en la dimensió espiritual; els esdeveniments espirituals precedeixen els reals.

En el moment de crear-vos, Déu imprimeix una potent vibració en el vostre esperit, i aquest comença a vibrar al seu torn. Aquesta és la VIBRACIÓ INICIAL DE LA VIDA, de la qual inicia la vostra existència. A partir d’aquest moment, i per tota la durada de la vostra vida, Déu continuarà transmetent-vos ininterrompudament les vibracions del seu amor, que us mantindran en vida. La vibració inicial de la vida conté totes les informacions de naturalesa biològica, física, química que sostindran el vostre ser, i també les lleis espirituals que us permetran cercar Déu i viure en harmonia amb Ell. Aquestes lleis són transmeses al vostre esperit i allà queden dipositades; com més visqueu units a Déu, el vostre esperit funcionarà bé i serà capaç de fer aflorar correctament totes aquestes informacions, transmetent-les a l’ànima i aquesta al cos[1]. Aquest flux de vibracions que contínuament flueix de Déu cap al vostre esperit, no s’interromp ni després de la mort física, perquè el vostre esperit continua vivint en la dimensió de l’eternitat. De la vida després de la mort en parlarem en una altra ocasió. Tornem, ara, al moment de la vostra creació.

En el moment de crear-vos, Déu us crida; la creació i la crida van unides. De fet, no sou creats per casualitat, sinó que a cadascú de vosaltres li és confiada una missió, establerta des de l’eternitat i prevista pel pensament diví. Per això, en el moment en què sou creats, sou també cridats. En aquest moment, el vostre esperit està cara a cara amb el creador. Déu us manifesta la seva voluntat, us dóna la llum i la gràcia per comprendre allò que se us demana, us posa en les condicions més favorables perquè pugueu respondre.

Déu desitja que accepteu lliurement i conscient la vostra existència i la vostra missió personal. Per això és de fonamental importància aquesta tria inicial: Déu no us imposa la vida, ni us imposa autoritàriament el que sereu o fareu. Us proposa el que és millor per a vosaltres, segons la seva saviesa, però deixa que vosaltres ho accepteu en llibertat; i sou realment lliures d’adherir el seu designi o no, amb totes les conseqüències que en deriven. Si decidiu viure en harmonia amb el voler de Déu, tindreu tota l’ajuda per fer-ho i, malgrat les proves de la vida, sereu sempre capaços de realitzar la missió que heu escollit. Si, en canvi, refuseu, us trobareu febles, i estareu obligats a substituir el projecte de Déu amb un projecte vostre. Déu no us abandonarà, perquè us estima, però us deixarà actuar segons els vostres plans, perquè respecta la vostra llibertat. Us he de dir que el projecte de Déu és sempre superior al vostre, i que molts dels vostres fracassos neixen dels projectes humans, privats de la llum i de la força de Déu.

A la crida de Déu segueix la vostra resposta, i Déu us posa en condicions per veure tota la realitat tal com és. Déu és sempre lleial amb vosaltres, no us amaga res i quan us demana que decidiu, us proveeix de tots els elements útils per formar-vos un judici. El Creador us veu capaços de discernir, per això us posa davant la veritat i se us revela. En aquest moment, el vostre esperit està perfectament en capacitat per veure Déu tal com és, i vosaltres esteu cara a cara amb Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. Per això, si decidiu servir Déu Veritable, heu d’acceptar i estimar les Tres Persones divines. De manera especial, heu d’acollir Jesucrist com a Déu i Salvador, seguir-ne el camí, per passar juntament amb ell, en cada prova, de la mort a la vida.

Sabeu bé que Llucifer també actua a l’Univers, l’adversari de Déu i dels fills de Déu. També la realitat del mal s’ha de mostrar al vostre esperit en el moment de la creació, perquè pugueu escollir. Amb aquestes dues realitats, el bé i el mal, sempre us hi haureu de confrontar, i Déu us demana que escolliu entre l’una i l’altra ja des de l’inici de la vostra existència. A cada pas que fareu en la vida, us trobareu inexorablement davant el bé i el mal, i haureu d’escollir.

En aquesta fase, Déu permet a Llucifer de presentar-se per temptar el vostre esperit, i ell intenta portar-lo lluny de Déu. Us promet beneficis i favors, a canvi de la rebel·lió contra Déu. El seu odi va dirigit especialment contra Jesucrist, i busca de totes maneres mostrar-vos una falsa imatge de Jesús, la idea distorsionada de la Creu, fent-vos creure que servir Crist significa només sofrir per ser humiliats. Al contrari, Llucifer us promet llibertat, saciar els plaers, satisfacció dels desitjos egoistes, coneixement i poder que us farien semblants a Déu i superiors als altres. Sobre aquesta elecció entre Jesucrist i Llucifer, molts esperits vacil·len, es mantenen indecisos o rebutgen Déu. L’escàndol de la Creu esdevé un obstacle que molts no volen superar. De fet, no n’hi ha prou en creure en Déu; cal creure també que Jesucrist és Déu i és l’únic Salvador, l’únic Mediador entre Déu i els homes. Molts ensopeguen amb aquesta veritat, i es refugien en falsos Déus.

En aquest primer cara a cara entre el Bé i el Mal, com us he dit, s’expressa plenament la llibertat del vostre esperit. La llibertat us serà sempre respectada per Déu, davant de totes les decisions que haureu d’assumir a la vida; la llibertat és inviolable, i és la veritable prerrogativa dels fills de Déu. La llibertat té com a conseqüència la responsabilitat: com que sou lliures, sou també perfectament responsables de les vostres decisions. De fet, Déu us fa conèixer les seves lleis, des del moment de la creació les imprimeix en vosaltres, per tal que pugueu orientar-vos cap al bé, però la decisió és només vostra. Ell no interfereix amb la vostra llibertat, ni us condiciona, perquè sou fills i no esclaus. Per tant, sou lliures d’escollir, i heu estat posats en condicions d’entendre les conseqüències de la vostra decisió, sigui quina sigui. Els mals que afligeixen la vostra humanitat no venen de Déu, sinó del mal ús de la vostra llibertat.

Déu, però, no us abandona mai, encara que l’hàgiu refusat en el moment en què vau ser creats. Fins i tot, encara que hàgiu menyspreat el seu projecte per vosaltres, Déu busca redreçar de totes les maneres els vostres camins distorsionats: us envia l’ajuda necessària, continua oferint-vos constantment noves oportunitats per donar-vos la manera de corregir-ho. Això significa que cap de vosaltres està obligat a sofrir irremeiablement les conseqüències de la seva decisió inicial, perquè sou lliures en tot moment i per tota l’eternitat. És més difícil recuperar si heu dit no a l’inici, perquè sou més febles, però no és impossible, si accepteu Déu, si li demaneu sincerament ajuda, si us esforceu a canviar. Res és impossible a Déu.

Els homes de la Terra no han entès què significa la decisió de l’esperit en el moment en el qual són creats. La teologia ignora aquest aspecte, tot i que la Bíblia parla de l’experiència dels profetes, cridats ja des del ventre matern[2]. Impregnats com esteu de racionalitat, no podeu admetre que el vostre esperit sigui capaç de pensar i d’escollir, abans que el vostre cervell. Però si no fos així, què hauria sigut l’home abans d’haver desenvolupat plenament el pensament racional? Un ésser desvalgut, privat de capacitat i de dignitat? I d’on neix el pensament de l’home? És de l’esperit de l’home que aflora la vida: l’esperit, dirigit per l’Esperit de Déu, guia tots els processos de creixement i de desenvolupament de la vida, espiritual i física. Sapigueu doncs que la intel·ligència, la dignitat, la capacitat d’escollir de l’home neix en el moment en el qual es forma la vida, perquè l’esperit ve abans que la carn i sobreviu a la carn.

El fet de no haver entès això, ha portat bona part de la vostra humanitat a menysprear la vida en el ventre matern, amb el convenciment que un fetus no és altra cosa que un grumoll de cèl·lules. Així, el terrible pecat de l’avortament pesa com una roca sobre la Terra, i és la causa de molts mals. Us dic que en el ventre d’una dona embarassada, hi viu una persona que ja ha fet una tria concreta, i que té dret a viure lliurement la seva vida. Déu us respecta encara que el rebutgeu, mentre molts de vosaltres rebutgen sense cap respecte. Reflexioneu sobre tot el que us estic dient, perquè és de vital importància per la vostra humanitat! La vida no és obra vostra, per això no us ha estat donat de crear-la o de destruir-la, a vosaltres us correspon acollir-la i ajudar-la a créixer, sense egoismes ni pretensions, sense crueltats inútils.

El Creador ha posat en l’esperit de cada home una espurna de la seva vida i de la seva intel·ligència, i escollir Déu, en el moment de la creació, fa que aquesta espurna estigui plenament activa, permetent-li encendre el foc de la vida. Al contrari, en l’home que rebutja Déu, l’espurna divina queda latent, i l’home viu molt per sota del seu potencial.

De la decisió de l’esperit en depèn la persona en la seva totalitat, ja que l’ànima i el cos reben l’estructura més adequada per la tria que ha fet i la missió que ha de realitzar. Com més plena sigui la decisió per Déu, més estable i forta serà la persona, i com més s’allunyi de Déu, serà més fràgil. De fet, escollir Déu de manera inequívoca, fa l’home capaç de comprendre les lleis espirituals de la vida, els desitjos de Déu, l’obre a rebre els seus dons, fa créixer la seva intel·ligència. Això és especialment evident en les humanitats que s’han mantingut fidels a Déu des del principi, en les quals els individus escullen Déu incondicionalment des de la seva creació, i són sans, equilibrats, intel·ligents, forts espiritualment i física.

No es pot dir el mateix dels qui rebutgen Déu i decideixen seguir les promeses del dimoni: l’individu no serà equilibrat i tampoc sa, perquè tendirà a no tenir en compte la vida que ha rebut, exposant-la contínuament al perill; teniu molts exemples d’aquesta conducta en aquells que deprecien Déu i les seves lleis.

Entre aquells que es decideixen per Déu i aquells que es decideixen per Llucifer, hi ha una tercera categoria de persones: els indecisos, que no escullen ni Déu ni el dimoni. Ho voldrien tot i res, són atrets per Déu, però estan espantats per la responsabilitat que comporta servir-lo fidelment, estan atemorits per Llucifer però fascinats per les seves promeses. Es mantenen en una situació ambigua que els porta a una vida incerta, sempre fent equilibris entre el sí i el no. Davant de cada tria important, reviuen el drama inicial de la seva indecisió. Són moltes les persones d’aquest tipus en tot l’univers; hi ha humanitats senceres a diversos planetes, els progenitors de les quals van escollir no escollir. Aquests homes llisquen en un egoisme que els fa apàtics; no fan ni el bé ni el mal.

De la decisió inicial en depèn també la col·locació de l’individu en les diferents humanitats de l’univers. Qui escull Déu sense vacil·lacions i accepta plenament la seva missió, està destinat a formar part d’una humanitat fidel, enmig de la qual podrà actuar el millor per realitzar la missió rebuda per Déu. Qui es manté indecís formarà part d’una humanitat indecisa, qui refusa Déu viurà entre aquells que són com ell, i aquesta és una conseqüència lògica de la tria feta per l’home en el moment en què és creat. Tot i això, Déu supera tota lògica perquè estima l’home també quan l’home no estima Déu; l’amor de Déu està per sobre de tota altra llei de l’univers.

En realitat passa, i passa des de sempre, que molts homes els quals, en el moment de la seva creació, van pronunciar un sí ple a Déu, han viscut entre les humanitats rebels. Això és evident sobretot a la Terra, el planeta més hostil a Déu, però també l’únic en el qual Jesucrist es va encarnar, va morir i va ressuscitar, i on va fundar la seva Església, el seu poble cridat a testimoniar la vida de la SS. Trinitat. Homes i dones d’esperit alt i noble, han acceptat de Déu la missió de viure a la Terra, per mostrar als germans el camí cap a Déu. Amb la seva vida, han preparat la vinguda de Jesucrist, i testimoniat després la seva vinguda i la seva obra de salvació. Generacions senceres de sants, de màrtirs i profetes, sovint desconeguts i sempre perseguits, han recorregut els camins de la Terra, sembrant una llavor d’esperança i mantenint viu el record de l’amor de Déu. Han sigut les llums sempre enceses de Déu en la foscor, sovint profunda, de la vostra humanitat rebel.

Encara avui viuen entre vosaltres i la seva testimoniança és sempre viva. Estan units a Crist que es va immolar a la Terra per vosaltres, i en segueixen el camí: s’immolen també ells per cada un de vosaltres. I, tanmateix, aquesta humanitat vostra de cor dur, ni tan sols els veu, és més, els menysprea, considerant-los no-res; però aquests són la llum de Déu que il·lumina els vostres passos, i la seva descendència heretarà la Terra. No els grans d’aquest món, ni els rics i els poderosos, sinó els pobres de Déu, aquells que Li pertanyen i que no tenen res fora de Déu, precisament aquests regnaran amb el seu Senyor en tot l’univers.

Uniu-vos als sants i formeu el poble de Déu, perquè la Terra no està abandonada a si mateixa! Vindrà el temps, i és aquest, en el qual Déu no estarà en silenci, sinó que suscitarà sants i profetes. Aquests aixecaran ben alt la veu entre el seu poble i vosaltres la sentireu, forta i clara, si de veritat esteu decidits a viure segons les lleis de Déu, abandonant el vostre egoisme una vegada per sempre.

Aquesta és la meva obra en aquest temps: unir entre ells els fills de Déu de tot l’univers, per formar un poble sant, el poble reial i sacerdotal que serà immens i invencible. Serà la veritable comunió dels sants, que no necessitarà mitjans humans, perquè la meva acció poderosa passarà d’esperit a esperit; us faré capaços de percebre’n tot l’abast. Tot això, sempre que estigueu disposats a deixar-vos transformar per Déu, posant tota la vostra vida a les seves mans, creient fermament en el seu amor i en la seva força.

Només la potència de la fe i de la pregària, unides a l’oferta sincera de vosaltres mateixos a Jesús a través de Maria Santíssima, desclourà el vostre esperit a la meva acció. Us portaré a Crist, i Crist us oferirà al Pare, el qual us acollirà i us farà creatures noves. Qualsevol altre esforç serà inútil. No seran les paraules boniques, les teories fascinants, i tampoc les cites erudites o les accions esclatants que us introduiran a la vida de Déu, sinó la fe, l’esperança, l’amor, l’oferta incondicional de vosaltres mateixos a Déu, la sincera i desinteressada entrega a Ell.

Per ara m’aturo aquí, però continuarem el discurs sobre la vida, que tan sols he començat i que desitjo aprofundir. Com que us conec bé, us dic: no us poseu de seguida a analitzar-vos vosaltres mateixos, per descobrir quina ha sigut la vostra resposta en el moment en què vau ser creats. No és important ara, perquè sigui quina sigui la vostra tria, sou lliures en tot moment, i podeu decidir ara immediatament pertànyer a Déu. D’això en continuarem parlant.

Per això, deixeu les vostres interpretacions i els vostres judicis, i poseu davant Déu Tri i U tota la vostra vida, des del moment de la concepció fins avui. Oferiu-li totes les tries que heu fet a la vida, siguin justes o equivocades, i demaneu-li que el seu amor passi per tota la vostra existència, i la regeneri. Digueu-li que l’estimeu i que confieu en Ell, que desitgeu viure sota la seva mirada. La seva llum us envairà i res us podrà torbar. Jo us ajudaré a comprendre els passos que haureu de fer per ser creatures noves, us ho prometo. Tingueu fe i veureu el miracle d’una existència nova, perquè la vida de cada un de vosaltres és un prodigi, i com a tal s’ha de mostrar a tot l’univers.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.


[1] Vaig parlar a fons de la relació entre esperit, ànima i cos en el llibre “Oltre la grande barriera” cap. 13, en italià, i també editat en castellà “Más allà de la gran barrera

[2] Cfr. Jt. 13, 2-5; Jr. 1, 4-10; Lc 1, 5-25. 57-66

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s