Missatge de l’Esperit Sant del 29 de febrer de 2012
“Us saludo i us beneeixo. Desitjo continuar amb vosaltres la conversa sobre la vida humana que és de gran importància per a cada un de vosaltres.[1]
Us he explicat que la vostra existència té origen en la gran vibració de la vida, que Déu imprimeix en vosaltres en el moment en el qual us crea. En aquesta vibració hi ha continguda la potència divina creadora de la Santíssima Trinitat. És l’impuls primari que dóna el començament a l’existència de tot ésser vivent; com a tal, comprèn en ella l’acció de les Tres Persones divines. A partir d’aquest instant, comencen a operar en vosaltres les tres grans lleis de l’Univers: la llei de la LLUM, del SO o VIBRACIÓ i de la CALOR. Són lleis espirituals i naturals al mateix temps, i sostenen tota la creació.[2]
La vibració de la vida no acaba la seva acció en el moment de la creació, sinó que es renova a cada instant de la vida; cal, doncs, que sigui contínuament alimentada, perquè cap ésser vivent podria prescindir-ne. Així, després del primer impuls, semblant a una gran sacsejada que dóna origen a l’ésser, la vibració de la vida es renova incessantment, mitjançant l’acció específica de cada una de les Tres Persones divines.
El Fill de Déu, Jesucrist, segona Persona de la SS. Trinitat, manté constant la intensitat de la vibració de la vida. Jesús, Verb de Déu, amb la seva Paraula que omple l’Univers, imprimeix contínuament a cada ser creat la VIBRACIÓ del seu amor. L’amor de Crist regenera perquè redimeix i venç el mal en les creatures; sosté tot ésser vivent, àngels, homes i totes les creatures. La vibració que emana del Fill de Déu, i que és transmesa a tota la creació, és l’expressió més sublim de l’amor del Pare, perquè el Fill vibra a l’uníson amb el Pare en l’Esperit Sant. Si Jesús no comuniqués més el seu amor a l’Univers, aquest deixaria de viure.
L’amor de Jesús vibra a tots els punts de l’Univers i arriba a tots i cada un dels éssers vivents; conté tota la potència necessària per alimentar l’esperit, l’ànima i el cos de l’ésser humà. La seva intensitat és proporcionada a l’estructura de cada home individual, però també a la seva resposta en el moment de la creació, així com a les decisions que pren durant la vida. Això significa que l’home que pronuncia un sí convençut a Déu a l’inici, acull Jesucrist i es manté fidel a Ell, rebrà una vibració d’intensitat més gran que el sostindrà en la realització de la seva missió. Al contrari, l’home que no acull ni Déu ni Jesucrist rebrà una vibració més feble; no perquè Déu el castigui sinó perquè el seu esperit estarà més tancat i, per tant, serà incapaç de rebre una vibració massa potent. Serà com un recipient petit, que corre el risc de trencar-se si està massa ple.
Sapigueu, però, que l’ús de la llibertat té un preu i heu de ser conscients de les conseqüències de cada una de les vostres decisions. Sovint, en canvi, feu tries equivocades perquè voleu ser lliures i independents de Déu; i després en patiu les conseqüències i murmureu contra Déu, com si fos Ell el culpable de les vostres decisions, i no és així, i ho sabeu prou bé. Per això, no sigueu hipòcrites i assumiu la responsabilitat de les vostres decisions i de les conseqüències que en deriven, altrament, romandreu immadurs i indecisos.
En les vibracions de la vida, hi ha compresa la CALOR que emana de mi, l’Esperit Sant, Tercera Persona de la SS. Trinitat. La calor és l’element que permet a la vida descloure’s i mantenir-se ininterrompuda. Sabeu prou bé que sense la calor del sol, s’acabaria la vida a la Terra. El mateix passa en el vostre esperit, en l’ànima i en el cos: sense la meva calor, que transmet amor, intel·ligència i força, seríeu com titelles inanimats. La meva calor us embolcalla i guia cada un dels processos biològics del vostre ser, des dels primers instants de vida. Alimenta la vostra intel·ligència i us adreça cap a Déu, us obre el coneixement del misteri de la vida tal com és en Déu i us protegeix del mal.
I també, la calor que rebeu de mi, és proporcionada a les vostres decisions, sigui en el moment de la creació, sigui durant l’existència terrena. Com més units esteu a Jesús, més puc actuar en vosaltres, perquè la meva obra no està mai separada de la del Fill de Déu. Per això, quan oferiu la vida a Jesucrist, a través del Cor Immaculat de Maria, em permeteu actuar plenament en vosaltres, i jo us oriento contínuament a Crist, perquè sigueu omplerts del seu amor. Al seu torn, Jesús m’envia a vosaltres incessantment, i junts, Jesús i jo, oferim la vostra vida al Pare perquè us doni la seva llum.
Desitjo aturar-me, especialment, sobre la LLUM de la vida que emana del Pare. Aquesta llum és el seu segell, posat en cada un de vosaltres, i us acompanya en la vida terrena i per l’eternitat. També la llum del Pare és impresa en vosaltres en el moment de la creació, mitjançant la gran vibració de la vida, i és proporcional a les vostres decisions. Si heu escollit Déu, tindreu més llum, si no en tindreu menys. Què és la llum? És intel·ligència, consciència de l’ésser fills de Déu; és veritat i santedat, és la percepció clara de la imatge de Déu en vosaltres. I també potència espiritual que us fa superar les forces del mal i us fa victoriosos en les proves; és joia i pau.
La llum de la qual us parlo és també una realitat física, present en l’Univers i és d’això que està feta la gran barrera del cel.[3] Sí, la gran barrera no és altra cosa que una immensa capa de llum d’una potència enorme. Només els esperits purs la travessen, i les ànimes dels difunts. Les forces fosques del mal, en canvi, no la poden travessar, i tampoc les creatures, excepte quan excepcionalment Déu ho permet, com és el cas de les humanitats de l’univers fidels a Déu.
De seguida, després d’haver rebut la primera gran vibració que us crida a la vida, la llum comença a actuar en el vostre esperit. La seva acció és indispensable, perquè esteu cridats a decidir, ja en el moment de la creació, si servir o no a Déu; per això us és donada la llum des del primer instant, per tal que s’obri la vostra intel·ligència i pugueu escollir. Després d’haver fet la vostra tria, Déu us posa en la realitat en la qual viureu. Per això, heu de passar a través de la gran barrera: així, de la dimensió del pur esperit, baixeu a la realitat material en la qual inicia la fase de la vida en el cos, a la Terra o on sigui. “Un cos m’has preparat…”, està escrit, i és així.
Ara no intenteu comprendre racionalment si Déu crea primer l’esperit o el cos, perquè no ho aconseguireu. No us perdeu en les vostres filosofies abstractes, perquè el pensament de Déu no té res a veure amb el vostre, i Ell té el poder de pensar i crear en un mateix instant tot el que vol. Déu, en pensar, crea, en Ell no existeixen esquemes definits,[4] el seu pensament és lliure.
El passatge a través de la gran barrera és un gran pas en la llum, perquè tot el vostre ser és il·luminat. Així, Déu us mostra amb claredat el que heu escollit en el moment de la creació, el que us espera a la vida en conseqüència de la vostra tria inicial, i us indica clarament el camí de Crist com l’únic camí que pot corregir les decisions equivocades, i que un dia us permetrà tornar a viure en plenitud en la dimensió espiritual. És una ajuda més de Déu, que és donada a tothom indistintament, tant a aquells que han escollit Déu com a aquells que l’han refusat.
El mateix passatge per la llum us espera al final de la vida terrena, perquè les ànimes dels difunts ultrapassen la gran barrera, per entrar en la dimensió de l’esperit pur. D’aquesta manera, així com a l’inici us és mostrat el que us espera, de la mateixa manera, al final us és mostrat el que heu fet. Això també és molt important perquè, d’aquesta manera, Déu dona a cada un la possibilitat de reconsiderar el seu comportament, i d’acollir plenament la salvació que Jesucrist li ofereix. També els qui a la vida han rebutjat Déu i actuat de forma contrària a les seves lleis, tenen la possibilitat de penedir-se. La llum de la barrera posa totes les coses al descobert, i mostra allò que cadascú és d’avant Déu; aquí no serveixen més les discussions ni les justificacions, perquè la llum de Déu us mostra el que realment sou, i tot allò que heu fet en vida.
Així us ve a trobar la misericòrdia de Déu i us prepara per allò que us espera en la dimensió de l’esperit, en el paradís o en el purgatori, i busca de totes maneres evitar-vos l’infern; també aquí tot depèn de la vostra tria i del judici particular que us espera. Us parlaré de tot això ben aviat, perquè hi ha molta confusió també entre els cristians. Per ara és suficient que comprengueu bé això: amb la mort es tanca només una fase de la vida, la del cos, i se n’obre una de nova en la dimensió de l’esperit, que és la dimensió eterna.
Mentre viviu en el cos, si teniu fe en Déu i en Jesucrist, i si progresseu en el camí de la fe, la llum que heu rebut de Déu i que està dins vostre, podrà augmentar. De fet, la llum és directament proporcional a la fe. Com més creieu, més esteu envoltats per la llum. En conseqüència, també la vibració de l’amor de Jesús augmentarà i així també la calor de l’Esperit Sant. Tot depèn, com sempre, de la vostra fe.
Les lleis de la llum, de la vibració i de la calor estan doncs impreses en vosaltres des de la concepció. La vostra fe i la sincera adhesió a Crist, mitjançant l’oferta de la vida a Ell, determinen el funcionament correcte i eficaç d’aquestes tres lleis, que són les lleis de la vida. Aquestes despleguen els seus efectes no només a nivell natural sinó també espiritual: aleshores la llum esdevé saviesa i intel·ligència, les vibracions esdevenen paraula i acció, la calor esdevé amor i santedat. Així creixen la fe, l’esperança i la caritat, el vostre esperit és alimentat constantment, l’ànima enfortida, el cos és sa i harmoniós. Esdeveniu així veritables fills de Déu.
Tot això, us sembla potser una utopia, llunyana de la trista realitat de la Terra? Us dic que no és així. Encara que sembla que el mal prevalgui en el vostre planeta, l’acció de Déu és constant i silenciosa en el vostre esperit. Si doneu la vida a Jesús, a través del Cor Immaculat de Maria, confiant-li tot el vostre ésser, Ell farà de manera que les lleis de la vida funcionin en vosaltres, més enllà del que podeu comprendre. No us toca a vosaltres fer funcionar les tres lleis de les quals us parlo, no en seríeu tampoc capaços. A vosaltres us toca només obrir les portes a Jesús, per tal que compleixi en vosaltres la seva obra juntament amb mi, l’Esperit Sant. Sereu protegits i ajudats en tot, i ja ara experimentareu la pertinença a una dimensió nova, la de l’esperit, que us espera en acabar la vida terrena.
No resoldreu els vostres problemes espirituals i físics fins que no us confieu totalment a Déu! Només així podreu vèncer el mal, que tempta de totes les maneres alterar en vosaltres l’harmonia de les lleis divines. Quan Déu serà el Senyor de la vostra vida, aleshores també vosaltres podreu dominar les forces adverses, i regnar amb Crist ja aquí a la Terra, elevant a Ell tot el que us pertany i us envolta. No oblideu que sou un poble reial i sacerdotal, perquè, units a Crist, participeu plenament a la glòria de Déu, la Glòria que Ell ha posat en els seus fills.
Us beneeixo en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
[1] En el missatge “M’has fet com un prodigi” publicat en aquest web, l’Esperit Sant ha parlat de la creació de l’home i de la tria que és cridat a fer en aquell moment.
[2] He parlat a fons d’aquestes tres lleis en el llibre “Oltre la grande Barriera”, al capítol 12.
[3] Cfr .“Oltre la grande barriera” cap. 12 i 15.
[4] He parlat extensament del pensament de Déu i de les seves prerrogatives en el llibre “Riscrivere la storia – Vol I Nel pensiero di Dio”
Cap a la Nova Creació 