La Dona vestida de sol

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

23 de juliol de 2022

(Transcripció d’àudio)

Ha passat gairebé un any d’ençà que Maria Santíssima va entrar en el silenci; va entrar, tal com ens va dir, en allò que li és propi: estar en la Trinitat[1]. Durant aquest any de silenci podem dir, però, que en cada un de nosaltres, crec que també en cada un de vosaltres, hi ha treballat Maria Santíssima, l’Esperit Sant i tots els instruments de Déu.

Aquest any, hem decidit escriure el llibre que haureu vist anunciat en el web aquests dies[2], hem decidit fer-lo per donar gràcies a Maria i dedicar-li; un agraïment per l’acompanyament que ens ha donat, per la seva presència viva també en aquest temps, un agraïment per qui és: Maria Santíssima, ‘La Mare’. El llibre és fruit del recorregut que Maria Santíssima ens ha fet fer, és el fruit de les seves pregàries, de la seva oferta, de la seva presència.

El llibre -qui el llegeixi se n’adonarà- és la realitat escrita dins de cada un de nosaltres, aquella realitat que a nosaltres ens costa veure en el seu conjunt, en la seva plenitud, però que acollim cada vegada que escoltem les paraules de Maria, cada vegada que entrem en una litúrgia, que preguem, que entrem en contacte amb Ella.

En nosaltres tot està fragmentat. Estem caminant cap a la plenitud. Tenim molts impulsos, però penso que podem dir que aquest camí lineal, aquest camí de contínua elevació, d’ascens continu, de reescriure la història contínuament, és alguna cosa que veiem només quan ho trobem, per exemple, en un llibre. Ens reconeixem en aquest llibre, som nosaltres. No dic que som persones sense límits, sense pecats, però veiem tota la nostra vida, la dificultat. És el camí d’un poble, un poble que Maria ha preparat amb la seva presència a Medjugorje. L’any passat, amb motiu del seu aniversari, ja havia tornat a dir el que havia vingut a fer a Medjugorje: a preparar un poble, un poble que hauria estat capaç d’afrontar els esdeveniments[3]. Els esdeveniments els tenim davant els nostres ulls. L’Esdeveniment, en majúscula, és el retorn gloriós del Senyor Jesús; ja estem dins la seva segona vinguda intermèdia i preparem el retorn gloriós. Maria Santíssima volia preparar la humanitat per això.

Al llibre hi ha totes les etapes d’aquest camí, el camí que Ella ha fet amb nosaltres i amb molts instruments; instruments extraordinaris, instruments sublims, sants, germans fidels. Podem dir que ha estat el camí de l’Església, l’Església que després, finalment, el 2018 -ha estat dit[4]– també està a la Terra. En el llibre totes aquestes etapes estan ben ressaltades.

Al llibre també hi trobareu diàlegs que no heu vist mai al web, entre el pare Tomislav, la Stefania i Maria Santíssima; diàlegs on ells fan preguntes i Ella respon. Trobareu missatges de Sant Joan, de Sant Pere, i tots expliquen la seva experiència de la seva relació amb Maria Santíssima, què és la seva vida amb Maria Santíssima, encara ara, no només mentre eren vius a la Terra, sinó també ara.

Què significa això per a nosaltres? Com per Sant Pere, per Sant Joan, que van viure amb Ella -Sant Joan especialment fins a la seva ascensió-, es va fer un camí en la relació amb Maria, en la comunió amb Maria, i per a nosaltres també és així. Si us fixeu en aquests anys, veureu com en certa manera el nostre caminar amb Ella ens ha portat a conèixer-la com a Corredemptora, com a Mare de la humanitat; ens ha portat a conèixer-la més, com la Mare. Ens ha portat, veritablement, a una relació amb Ella en la qual cada vegada l’hem vist més en la seva veritable llum, i no és una cosa que pots deixar de banda. Maria Santíssima no és un plus, com es pretén dir.

Hem entès que Maria Santíssima és la Mare i, sense la Mare, ni tan sols hi ha l’Església. Jo dic: Maria Santíssima és l’Església. Si no hi ha qui genera els fills, no hi ha ni fills, però Maria Santíssima és l’Església, i la nostra relació amb Ella precisament ha de madurar en aquesta dimensió, en aquesta certesa, seguretat. No es tracta de fer pregàries, consagracions, devocions (tot això és bo), es tracta precisament d’arribar en la fe, en la certesa a saber que Maria és l’Església, que Maria ens genera, que Maria és Mare, que Maria ho és tot. És Aquella que em porta a Jesús, que sense Maria no vaig ni a Jesús. En aquesta veritat visc la meva relació amb Ella, tots i cada un de nosaltres vivim la nostra relació amb Ella.

Al llibre hem mirat de destacar la seva maternitat, d’expressar cada cop millor la seva humilitat, el seu amor infinit, que veritablement no és més però tampoc menys que el de Jesucrist. Jo penso que en aquesta coneixença de Maria s’hi veuen molts flaixos que Ella ha donat a Medjugorje durant aquests quaranta-un anys. S’entén el perquè s’ha quedat amb nosaltres quaranta-un anys. Es comença a comprendre el seu pensament, en aquella bondat infinita que s’ha quedat malgrat que els cristians l’hagin rebutjada. Ella s’ha quedat malgrat no haver estat acollida, s’ha quedat malgrat haver estat manipulada, malgrat haver estat portada al nivell humà, i no acceptada per qui realment és Maria. Ara, Maria diu (ho havia promès): “Quan s’acabin les meves aparicions em quedaré a la meva casa, el Rostre de Maria[5], enmig del meu poble”. O sigui, Maria en la Trinitat, Maria enmig del seu poble.

Si ens aturem a reflexionar un moment, què vol dir això? Vol dir que entre nosaltres, poble que ens definim Església de Jesucrist, tenint Maria entre nosaltres, automàticament hi és tota la Trinitat. Això és la Jerusalem que davalla del cel, aquesta és l’Apocalipsi[6]. Si hi és Maria Santíssima, hi és l’Església, hi és la Trinitat, Déu entre nosaltres. És això el nostre Santuari de Medjugorje. Això són les profecies que es realitzen, són totes les promeses de Déu que arriben a compliment. Això és anar endavant cap a la Creació Nova i reescriure la història. És una acció de Déu a la qual nosaltres només podem participar.

Repeteixo: podem participar i creure-hi, participar i estimar a qui fa aquesta acció: Maria i Déu; participar i fer la nostra tria, decidir, a partir d’aquests temps, d’aquests moments, d’aquestes coses que sabem. Si hi creiem, no podem dir que no les sabem. I en aquest punt ens trobem sempre davant d’aquella tria: “Avui et proposo d’escollir entre la vida i la mort, entre el bé i el mal”[7].

He dit que Maria és l’Església, que Maria genera. No podem dir que ara ha deixat de generar perquè no parla més. Ara està entre nosaltres perquè comencem també nosaltres a generar. Ens ha generat, ens ha fet com el seu Fill; i ara, què hem de fer? Comportar-nos com el Fill, comportar-nos com a fills de Maria Santíssima. És una responsabilitat ben bonica.

En la preparació que ens ha donat ho hem rebut tot. Ho hem rebut tot per afrontar els esdeveniments. Som ni més ni menys com Sant Pere, Sant Joan, Sant Mateu, Sant Bartomeu: som apòstols amb Maria, al voltant de Maria. Aquesta és l’Església.

Seguir el Fill vol dir actuar com Ell, el cor és: “Estimeu-vos com jo us he estimat”[8], donar la vida pels propis amics, donar la vida pels propis enemics. El cor continuen sent els nostres punts principals, el cor és allò que hem sentit al llarg dels anys que fa que ens seguiu (per alguns en són vint, per altres deu, per altres cinc), els pilars són sempre els mateixos: oferta, integritat, comunió, renunciar a un mateix, deixar l’home vell. I això serà així fins a la fi dels temps. I el fet que això sigui el cor, si us hi fixeu, és la prova, la garantia que anem pel bon camí, més enllà de tot el que es pugui dir de nosaltres. Quan el cor és estar al voltant de Maria Santíssima, deixar-se generar per Ella, esdevenir com el Fill, Jesucrist, donar la vida, donar-la pels altres, donar-la pels bons i dolents, morir a nosaltres mateixos, estigueu tranquils que aquí no hi ha cap heretge, es viu això: ofert, íntegre, en comunió. Hi haurà originalitats, però no heretgies.

Al llibre també hem explicat com hem estat aconduïts a través dels esdeveniments. Penseu al de la pandèmia del coronavirus, se’ns ha dit què fer[9]. L’oferta que hem fet rebent la vacuna era precisament en aquesta òptica: oferts, oferts amb el Fill pel bé de la humanitat, oferts perquè nosaltres creiem que Déu és més potent que tot el mal que pot fer Llucifer; oferts perquè hem après de Jesús com ha vençut el dimoni, com ha vençut el món: l’ha vençut a la Creu, l’ha vençut deixant-se clavar a la Creu. No l’ha vençut amb una força humana, no l’ha vençut combatent-lo amb paraules, l’ha vençut oferint la vida en el silenci i s’ha deixat clavar. Amb la vacuna hem fet el mateix.

Ara estem amb aquesta guerra; n’hi ha tantes, però aquesta és a Europa, entre cristians. També en això se’ns ha dit què fer: recollir totes les víctimes, presentar-les a l’altar, oferir-nos per tothom, anar a tots els altars a recollir qui és de bona voluntat, elevar el dolor, tots els màrtirs. Tenim el camí marcat.

Aleshores, Maria entre nosaltres no està en el silenci. Entre nosaltres, Maria actua més que abans, juntament amb Jesús, en la segona vinguda, perquè ara la seva Església bategui, vibri i actuï. La nostra actitud, em surt de dir, la trobareu també a les primeres pàgines del llibre, és l’actitud que va tenir Sant Pere, que va tenir Job i que jo aconsello que també tingueu tots vosaltres.

Llegeixo: “El nostre Déu ens demana la disponibilitat de Job: obrir-nos a Ell per ser transformats i, com Job, dir: «Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls. Per això ara em retracto, penedit sobre la pols i la cendra»[10]. I, com Pere, ser il·luminats per Déu per tal que brolli en nosaltres el pensament diví i, com Pere, dir: «Tu ets el Messies, el Crist, el Fill del Déu vivent»[11]. Obrir-nos a Crist per ser transformats pel seu amor en l’AMOR. Seguim amb Pere: «Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo»[12]. Amb Sant Pere, disponibles a ser guiats on el Senyor vol, com vol i quan vol. Primer de tot en el recorregut interior que ens porta a una actitud vital. Aleshores sentirem la paraula de Déu que ens diu: «Segueix-me!»[13]. El Senyor ens guiarà en la seva glòria que comparteix amb el Pare en l’Esperit Sant”.Amb aquestes paraules us deixo i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de

[1] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 14 d’agost de 2021 “Us ho he dit tot”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – Vol. VIII Anno 2021”, pàg. 83 en italià; i en català en aquest web

[2] Es tracta del llibre “Riscrivere la Storia – Vol. III – La Donna vestita di sole – Maria Santissima nella “Chiesa di Gesù Cristo dell’Universo”, Ed. Luci dell’Esodo, en italià.

[3] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 24 de juny 2021 “Quaranta anys amb mi en el desert d’aquesta Terra”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – Vol. VIII Anno 2021”, pàg. 68, en italià; i en català en aquest web

[4] Cfr. Missatge de l’Esperit Sant del 19 de maig de 2018 “El segell de la Santíssima Trinitat”, publicat al llibre “Verso la nuova creazione – Messaggi e riflessioni 2018-2019 Vol. VI”, pàg. 35.

[5] Es refereix a la Casa-Santuari de Medjugorje

[6] Cfr. Ap 21, 2.10

[7] Cfr. Dt 30, 15-16

[8] Cfr. Jn 15, 12-17

[9] Cfr. Missatge de Sant Josep del 19 de març 2020 “Custodiar per viure”; missatge de Maria Santíssima del 24 de març 2020 “La presència de Jesús”; missatge de Sant Miquel Arcàngel del 2 d’abril 2020 “Crida a la humanitat de la Terra”; missatge de Jesús del 12 d’abril 2020 “Us confio tot el bé que es fa a la Terra”; missatge de l’Esperit Sant del 30 de maig 2020 “El coneixement és amor”; missatge de Maria Santíssima del 24 de juny 2020 “Reconstruir la humanitat de la Terra” i el de l’1 d’agost 2020 “Camineu cap el perdó”; missatge de Déu Pare del 7 d’agost 2020 “Que aquesta solemnitat sigui l’inici del vostre any litúrgic”; missatge de Jesús del 21 de novembre 2020 “Estigueu a punt per la batalla”; missatge de Déu Pare del 16 de gener 2021 “El temps que vindrà”; missatge de Maria Santíssima del 21 de febrer 2021 “Jesús és aquí, entre vosaltres”, missatge de Maria Santíssima del 12 de maig 2021 “Deixeu que el meu Cor triomfi en vosaltres”. Tots els missatges han estat publicats en italià als llibres “Verso la Nuova Creazione – vol. VII anno 2020 i vol. VIII 2021”, i en català en aquest web.