Missatge de Maria Santíssima de l’1 de novembre 2019, Solemnitat de Tots sants
(del llibre Verso la Nuova Creazione, anys 2018-2019, Ed. Luci dell’Esodo)
“Estimats fills,
Primer de tot us dono gràcies pel vostre camí i per la responsabilitat que heu assumit en l’Església del meu Fill. Avui em presento a vosaltres com la Mare dels vivents. Sóc Reina i Mare de la humanitat, dels sants i també dels difunts del Purgatori, perquè sóc la Mare dels vivents.
Heu de diferenciar bé entre vius i vivents. No tots els vius són vivents: avui, malauradament, molts fills, tot i ser vius, en realitat semblen morts.
Els difunts del Purgatori, que commemoreu en aquests dies, són vivents. El seu cos és mort però el seu esperit és viu. Aquests germans vostres ja estan segurs que entraran un dia a la creació nova, ja estan salvats i us miren amb els ulls dels vivents, d’aquells que han trobat la vida en Déu. El vivent és aquell que ha trobat la vida de la Santíssima Trinitat, que la viu i la comunica. Tots vosaltres esteu cridats a ser vivents i a buscar la vida de Déu en la vostra comunió. Heu de buscar-la no només en la comunió amb aquells que viuen a la Terra sinó també amb els vostres germans fidels i amb els vostres germans del Purgatori. Aquests també són part de l’Església de Jesucrist de l’Univers.
Fills, desitjo que visqueu la comunió entre els vivents. Que sentiu tota la potència de la comunió amb aquells que viuen la vida de la Santíssima Trinitat en tot l’Univers, sigui allà on sigui que hi hagi un fill de Déu que busca i viu aquesta mateixa vida. La comunió dels vivents és la força més gran que es mou a l’Univers. És la força que omple el vòrtex trinitari i es comunica a vosaltres, perquè d’esperit a esperit passa una potència enorme. El vostre esperit és alimentat profundament de la força i de la comunió presents en el vòrtex trinitari, on actua Déu i actuen els sants, els vivents.
També vosaltres sou sants i vivents si viviu en Crist. Qui és el sant? És aquell que viu per Crist, amb Crist i en Crist. Se us ha presentat una imatge de santedat que no és la justa. La santedat no és imitar un sant, ni realitzar moltes pràctiques religioses: la santedat és donar la vida a Crist, a través del meu Cor, i en Crist donar la vida pels germans. Per això, fills, esteu cridats a viure no només la comunió entre vosaltres, sinó també la potent comunió dels vivents, present a tot l’Univers. Aquesta és una força semblant a l’espurna que corre d’aquí d’allà en un rostoll, de la que ens parla l’Escriptura[1]. Aquesta comunió és així: és la força dels vivents, la força dels fills de Déu. Desitjo que visqueu immersos en aquesta força, perquè l’Església de Jesucrist ha de portar aquesta potència i no la potència humana, feta d’estructures, de sistemes i de normes. Ha de portar la potència de la vida.
Fills, us demano de ser un poble de vivents, altrament, no podreu afrontar la mort amb la qual Llucifer regna en aquesta Terra, l’últim planeta per ser evangelitzat, el més perillós, el més hostil. A la Terra regna la mort, però en el caos i en l‘immens sofriment de la Terra, l’Església de Jesucrist ha de resplendir com a font de vida. Aleshores els altres veuran en vosaltres no persones religioses o fanàtiques sinó persones vivents.
Beneeixo avui la vida i la comunió que flueixen entre vosaltres. No us acontenteu de ser vius, sigueu vivents en Crist, units a tots els vivents de l’Univers, mitjançant l’Esperit d’Aquell que va ressuscitar d’entre els morts perquè ha vençut la mort.
Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
[1] Cfr. Sv 3, 7