Preparació per la Solemnitat de Tots Sants

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

29 d’octubre de 2022

Setmana XXX del Temps Ordinari – Any II, dissabte

(Transcripció d’àudio)

Estem davant la festa de Tots Sants i just després la festa dels difunts. Avui vull parlar amb vosaltres de la festa de Tots Sants.

Aquesta festa no és només ajuntar tots els que se celebren cada dia -cada dia se celebra algun Sant- sinó que és la festa, el record i, per tant, la comunió amb ells, de tots aquells que durant la seva vida han buscat Jesucrist; desconeguts, que no sabem, però que són recordats per Déu. Tots aquells que al llarg de tota la història han posat Jesucrist al primer lloc, han posat en primer lloc el coneixement del Déu veritable. Tots aquells que a la seva vida, en el que fessin -encara que no hagin estat punts de referència- han viscut, estimat, sofert, s’han alegrat, però sempre en la fe en Déu, en la fe en Jesucrist, en la certesa que hi havia una vida després de la mort, que hi havia una trobada amb el Déu veritable. Tots aquells que han viscut així són sants, són els Sants.

Celebrem també aquells justos, persones íntegres, que a la vida ni tan sols han sentit parlar de Jesucrist. Potser han viscut en altres religions o completament ateus, com alguns diuen, no han trobat mai, potser tampoc han volgut buscar-lo amb la ment, ni Déu ni Crist, però que havent viscut íntegres l’han trobat després de la mort i en aquell moment han demanat de ser batejats. Per tant, en aquest dia celebrem també tots aquells que hem batejat nosaltres mateixos, que cada un de vosaltres ha batejat. Us puc garantir que tots ells us estan molt agraïts, a vosaltres, a nosaltres, per haver rebut aquest do i, per tant, són grans amics que tenim al cel. Els celebrem el dia de Tots Sants.

És una gran solemnitat, de vegades, però, una mica amagada. En general es creu que els Sants ja han arribat al paradís, que ja són a lloc, tranquils, estan a la llum eterna. Crec que durant aquests anys hem entès que els Sants són molt actius. Els Sants estan juntament amb nosaltres en un canvi, una transformació, un camí continu cap a la Nova Creació. La diferència és que ells estan en una llum, veuen les coses d’una altra manera, han entrat en el pensament de Déu, de Crist,  i per això són una gran ajuda. Mai havíem sabut com ara que estan aquí mateix, amb nosaltres, perquè amb la batalla que actualment s’està produint a la Terra ells estan a primera línia. Ens estan donant un cop de mà molt gran per reescriure la història i per construir juntament amb Déu la Creació Nova.

Aquests últims dies hem pregat per la pau i els Sants hi eren tots presents amb la seva pregària, ells saben què demanar. També ells, en vida, com nosaltres ara, moltes vegades deuen haver pregat pel que podien reconèixer, ara, en canvi, la seva pregària és com una fletxa, va directe perquè saben què han de demanar, saben on demanar, a qui demanar.

Per tant, és important per a nosaltres viure aquella comunió dels Sants que sempre hem professat però que potser mai no hem entès del tot. La comunió dels Sants no vol dir pregar-los només quan ho necessitem, vol dir tenir una relació amb ells. Ara ells coneixen Crist, la pregària a la qual responen amb més ganes, i que nosaltres hauríem de fer més sovint, és: “Ajuda’m a conèixer Crist”. Hi ha Sants en especial als quals ens és fàcil adreçar-nos, potser tenim coses semblants, ens agraden, ens…: “Ajuda’m a conèixer Crist, guia’m en el coneixement de Crist”, i no deixaran de fer-ho.

Normalment tenim tendència a pensar en els Sants de la nostra família, els nostres difunts, i està bé, humanament, però no oblideu que som conciutadans de Déu, familiars dels Sants[1], de tots, per tant amb la mateixa confiança amb la que ens adrecem a un parent, adreceu-vos també als Sants. Si la pregària és “Ajuda’m a conèixer Crist”, us escolten segur, certament, i us faran anar endavant.

És la mateixa comunió que he dit moltes vegades, no l’oblideu, amb els nostres àngels de la guarda, amb els Arcàngels. Si agafem aquest hàbit -digueu-ne hàbit, encara que la paraula no sigui la millor- donarà un gran fruit; parlar amb els àngels, parlar amb els Sants, parlar amb Maria Santíssima, amb Sant Josep, amb Jesús. És el camí correcte per entrar per la porta estreta i per ser transformats, és aquest diàleg.

Jo penso que aquesta festa de Tots Sants, com totes les grans Solemnitats, almenys gairebé totes, és també un clar exemple de com l’esperit del món, que és l’esperit de Llucifer, porta confusió; com l’esperit del món busca la manera d’oposar-se. També en aquest sentit, tots pensem en coses grosses, ritus satànics, … cert, malauradament també hi són, però un dels mals potser entre els més grans que fa l’esperit del món és el d’infiltrar-se en la NORMALITAT i de fer que les coses siguin NORMALS, i no ho són. Se celebra Halloween enlloc de Tots Sants. Ho fa tothom, ho fan a les parròquies. Se celebra el Pare Noel enlloc del naixement de Jesucrist i ho fan tots els cristians; Pare Noel aquí, Pare Noel allà. Se celebra una bruixa que va sobre una escombra enlloc de la manifestació del Senyor Jesús el 6 de gener, la bruixa! Com és possible. Se celebra Ferragosto i en canvi la festa és l’Assumpció al Cel.

Totes aquestes coses que podeu dir: “Eh, no hi ha res de mal”, eh! Hi ha molt de mal perquè són infiltrades en la NORMALITAT. Per tant, quan diem que també nosaltres estem barrejats entre l’Esperit de Déu i l’esperit del món, aquest pot ser un exemple. No ho tenim clar. No estic dient que ara esdevinguem com, com… com fariseus que a tota costa mira que malament això, mira que malament allò, però almenys adonar-se de com el món s’ha infiltrat en tots.

Faig una proposta per la nit que ens portarà a la festa dels Sants. Concretament, en aquest període tan particular, hi ha una forta presència d’una energia disgregadora que xoca amb l’energia primària, hi ha aquesta pau a la balança, totes aquestes situacions dolentes que ara no enumeraré. Per què aquesta nit no ens posem tots a pregar, i si algú té, com nosaltres, el Santíssim, per què no cobrir tota la nit en adoració, a l’espera dels Sants, de la festa dels Sants? Adorar amb ells, reparar amb ells, estar amb ells davant de Jesús, juntament amb Maria Santíssima per tots aquells pobres que aniran disfressats d’esperits i a celebrar les carbasses.

La festa de tots Sants. M’he preguntat -i acabo- què és la santedat? La Santedat no és esdevenir persones que s’han de recordar al calendari, eh! La santedat no és posar-se a fer miracles, la santedat no és el nombre de pregàries o de misses, santes misses a les que hem participat. La santedat es pot definir de moltes maneres, però és una manera de ser, és una manera de viure. La santedat és una persona, és Déu, “Sigueu sants com el vostre Pare[2]. La santedat és la transformació del pensament, la santedat és buscar Crist amb totes les forces, amb tota la meva ment, amb tota la meva ànima, amb tot el meu cos[3], buscar Crist, buscar-lo sempre, és santedat.

És l’expressió dels set dons de l’Esperit Sant, la santedat. No és l’expressió de dons extraordinaris, això no és santedat sinó els dons de l’Esperit Sant. És ser homes de pau, la santedat és ser expressió de les benaurances. El primer de novembre tots aquests celebren que en la història han sigut així.  És senzillesa, és plenitud, és equilibri. No és la recerca de ser sants com un fi en ell mateix sinó que és justament fruit d’una vida que busca Crist. De fet, la santedat no és obra dels homes sinó obra de Déu. És Déu que ens fa sants. És Jesucrist que genera la possibilitat amb la seva redempció, Maria Santíssima amb la corredempció, tots els instruments amb la seva acció i el nostre participar amb: “Desitjo, sí, ho vull”. Per tant, l’obra de Déu inicia l’obra de santedat, de glorificació de cada home, de cada un de nosaltres.

Jo diria, la santedat és la fe. És la fe en Déu, és la certesa que Déu tot ho pot, que Déu ho transforma tot, que Déu és tot en tots, és present en tots, obra a través de tots. És obra de Déu que transforma la nostra decisió i ens porta a canviar el pensament, a desvetllar en nosaltres la seva imatge i semblança, la plenitud. És aquesta la santedat.

A nosaltres se’ns demanen moltes vegades dues coses molt senzilles: la fe i la senzillesa, vida senzilla. Vivint així som sants. Sant Pau escriu als Sants que són allà, amb ell. Són persones que estan en camí com nosaltres. Sant Pau, si avui escrivís, ens diria: “Als Sants que són de l’Església de Jesucrist a la Terra”.

Per tant, mirem d’arribar a aquesta festa amb aquesta consciència. És una joia. Conciutadans dels Sants, familiars de Déu, desitjar participar amb ells perquè són amics, no són superhomes o… són amics i vull treballar amb ells, vull pregar amb ells, vull estar content amb ells, plorar, i caminant així ens trobarem allà on estan ells, tots junts per construir la Nova Creació.

Amb això, us desitjo a tots una bonica preparació i la joia de sentir-se Sants entre els Sants. I que Déu us beneeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Ef 2, 19

[2] Cfr. Lv 20, 26

[3] Cfr. Dt 6, 5; Mt 12, 30

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s