Reflexió –  Maria, Reina de l’Univers

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

25 de novembre de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, hem rebut el missatge de Jesús sobre la seva reialesa[1] i sobre quines són les seves intencions per l’Església de Jesucrist de tot l’Univers. Avui hem rebut el missatge de la Mare de Déu[2] que ens parla novament de la reialesa i subratlla que el Regne de Déu ha de ser en nosaltres, entre nosaltres, perquè el Senyor pugui venir a regnar i expandir el seu Regne.

Ara, en aquesta reflexió, voldria seguir amb vosaltres el missatge de Jesús d’ahir i el de la Mare de Déu. On es troba el fonament del Regne de Déu en nosaltres, que hem decidit viure segons els ensenyaments de Jesús? El fonament és que Ell ha donat la seva vida en el moment de la nostra concepció, quan hem dit sí. Des d’aquell moment ja ha començat a actuar la potència de la seva sang que és el signe de la seva reialesa, la sang que ens allibera del pecat, la sang marcada en nosaltres com a signe que Satanàs no ens pot tocar si la nostra resposta ha sigut sí, o bé si avui sentim que volem donar la resposta plena, dir sí, aleshores, en aquest moment comença la potència de la seva reialesa, la potència de la seva sang i la protecció, i tota mena de por pot desaparèixer dins nostre.

L’altre aspecte és la reialesa de la Mare. En el moment de la concepció, tal com hem escoltat, Déu Pare ha confiat al Fill cada un de nosaltres que ha dit sí a Déu i el Fill ens ha confiat a la Mare, a la Mare Immaculada i ens ha estat explicat que nosaltres estem íntimament units en la Immaculadesa de Maria. Així, si avui el nostre sí es renova, independentment del sí que hem dit en el moment de la concepció, si avui el nostre sí és total, vivim la mateixa relació amb Maria Santíssima que ha viscut Elisabet: el nostre esperit comença a vibrar, a desvetllar-se, a ressuscitar. També nosaltres arribem a ser alliberats per mitjà de Maria; mitjançant Maria perquè en Maria s’ha presentat el Salvador del món.

No oblideu que Maria, Mare, ha dit sí per cada un de nosaltres i el seu sí està també davant de les nostres creus, allà on veu sofrir Jesús, s’uneix amb Ell i amb Ell, com a Mare, és Ella que renova la paternitat del Pare, que porta endavant. Aquest és el fonament de la nostra fe, de la nostra obertura.

Us demano de ser raonables segons Jesucrist, no raonables segons el món.  En això cada un de vosaltres ha de discernir dintre seu. Hi ha un discerniment molt subtil, en quin sentit? En el sentit que l’home que fa un discerniment, veu una cosa bona, una cosa dolenta, judica! El seu discerniment esdevé un judici, malauradament això també ho hem viscut en l’Església, en els nostres pares. Això és absurd. Jesús és el Rei, és el Jutge just perquè estima fins al fons i el seu judici no fereix, porta a l’infinit, fins a set vegades set, a la mil·lèsima vegada perdona, fins a la fi, i nosaltres ens hem d’immergir en aquesta sensatesa.

Podem trobar mil exemples dins nostre. Quan algú ens ofèn o pensem que ens ha ofès, en cada un de nosaltres queda un rastre de judici de l’altre, o si ens hem equivocat, hem comès un pecat greu, una experiència greu, en nosaltres ha quedat un judici de nosaltres mateixos, pot ser mortal aquest judici. Però el Senyor vol que ens alliberem del judici, comencem a caminar amb la veritat de Déu i amb el seu amor, que a cadascú arribi aquell amor perquè “Jo no he vingut per judicar sinó per salvar”[3], i aleshores ens alliberem dels judicis que no tan sols fereixen els altres sinó que ens fereixen a nosaltres. Això és molt important. Els homes diuen: “No vull perdonar perquè tinc raó”, però quina raó! Porta a destruir l’altre i a destruir-te tu mateix. I avui la justícia que es demana en el món és la venjança, si no fos així no estaríem a la vora de la destrucció atòmica. Tot és fruit de la venjança, del domini sobre l’altre.

Busqueu d’entrar dins vostre per alliberar-vos de tots els judicis que heu fet cap a vosaltres mateixos i vers els altres. Aquests us fan esclaus dels mateixos judicis. Això és raonable per aquest món, per la carn però no és raonable segons el comportament de Jesús que també prega a la Creu: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”[4].

Desitjo que pugueu comprendre també el signe de la sang del Salvador que ha baixat sobre vostre. En aquesta sang us són perdonats els pecats i aquest perdó podeu i heu de respirar-lo sempre quan us arriba de cometre un disbarat, una debilitat, etc., etc., respirar això. La pertinença a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers és la pertinença al Crist vivent, Crist vivent dins nostre. El passatge pasqual dóna dues gràcies: una gràcia és que nosaltres morim i l’altra que ressuscitem. Sabeu que no es pot ressuscitar si no estem morts. Per nosaltres el problema és morir a un mateix. Morir a si mateix. El que hem rebut, la gràcia en el moment del baptisme, és una gràcia. Morir a què? A les pors, a les enveges, a les gelosies, a les patologies dins nostre. Tot allò que és corrupte dins nostre, ha de callar, i aleshores l’enemic no pot desvetllar dins nostre aquests sentiments, ho enteneu? Per tant, mireu en la vostra vida, on s’ha aturat la vida, on la vida està morta, heu tingut problemes en la família, en el matrimoni, en la societat, en el treball, en l’Església, on us heu aturat perquè no heu mort a vosaltres mateixos, no heu estat raonables segons Crist, éreu raonables segons l’home.

En aquesta Terra, quan entrem en una trampa per culpa de qualsevol persona o per culpa nostra, si no morim del fruit del nostre intent acrobàtic de sortir, de dominar, de resoldre,… hem de morir amb Crist, acceptar aquella mort, ho enteneu? Si no acceptem aquella mort com a gràcia, no ressuscitem. No sé si enteneu això. El Regne de Déu no pot entrar en nosaltres.

Estem en un planeta on regna la injustícia. Qui ho ha experimentat de manera particular són els sants, els apòstols, però tots els sacrificats són apòstols, són sants perquè han mort a ells mateixos  igual com va morir Jesús, per ser vivents i portar la vida als altres. Tots nosaltres quan sofrim, quan tenim algun problema, volem fugir de la mort. Ho noteu això, dins vostre? Tenir les solucions i buscar la manera de sortir-ne, sovint amb fantasies, amb projeccions també en la vida espiritual, escapada cap al futur, amagant… però hem de morir allà on som, on hem estat colpejats, moro, vull ser enterrat. En l’Evangeli de Lluc, Jesús acaba la vida: “A les teves mans, Pare, confio la meva vida”[5]. Morir confiat en Déu i la vida neix. En el sepulcre de Jesús es va desprendre la potència més gran de l’univers i aquesta potència en nosaltres actua i ens eleva contínuament fins a elevar-nos, transformats també en el cos.

Heu fet un camí llarg i ara ja no podeu reflexionar de manera superficial sinó que heu de baixar amarats amb la sang de Crist fins a les arrels de la vostra vida. Les arrels de la vostra vida van fins a les portes de l’infern. Hi ha lligams amb les ànimes de l’infern quan les persones s’uneixen a elles fins que Jesús no talla aquesta relació, però nosaltres, com a testimonis de la vida hem de baixar fins a les portes de l’infern a reconciliar en nom de Crist, perquè Crist baixa amb nosaltres en els nostres inferns, en el nostre inconscient, diguem-li com vulgueu, en el que hem viscut, perquè l’Església de Jesucrist de tot l’Univers amb Sant Miquel al capdavant ha de baixar a tancar la porta de l’infern. Hi esteu d’acord? I aquest és el passatge a través nostre, a través de la seva Església, el poble, en el qual Ell regna i en el qual es manifesta el seu Regne.

En aquest sentit podem entendre a Sant Pau en la carta als Romans, capítol 12, 9-16. “Que l’amor no sigui fingit: fugiu del mal amb horror, abraceu-vos al bé; estimeu-vos els uns als altres”, beneïu, no maleïu. Aquesta és l’explosió de la vida, del Regne de Déu, amb Jesucrist que s’ofereix, i nosaltres participem en la seva oferta en tots els tabernacles, sobre tots els altars, amb la nostra proclamació que Ell ha donat la vida ja en el moment de la concepció, una vida que batega; amb la nostra fe que la nostra Mare Immaculada ens ha acollit com la Mare Immaculada, i nosaltres ara tenim totes les possibilitats d’emergir immaculats perquè Ella genera immaculats. Aleshores tots els nostres moviments, pensaments, paraules, obres, testimoniatges són la vida que vibra dins nostre, heus ací, el que volia dir Sant Pau en la carta als Romans.

Desitjo i prego que tots nosaltres ara puguem prosseguir des de baix, desvetllar també els inferns, que també Llucifer senti que ha acabat, que tots aquells que volen infiltrar-se sentin que s’ha acabat.

Vull dir-vos encara una altra cosa: no espereu a quan estigueu plens del Regne de Déu, feu-ho de seguida, us ho demano. Hi ha moltes expectatives, quan vindran els germans fidels, qui ens ajudarà, … Són expectatives, si em faig així, si serè així, si estaré aquí o allà, triomfaré, però avui la Mare ens ha visitat com va visitar a Elisabet. Avui jo he de morir a mi mateix i ressuscitar. Demà es presentarà com un altre pas, però el meu avui porta tot el meu passat i obre el futur. Hi ha moltes fugides de la mort dins nostre i cada fugida es transforma en la racionalitat, en les projeccions. “Avui ha entrat la salvació en aquesta família”[6], diu Jesús a Zaqueu; al lladre li diu: “Avui seràs amb mi en el Regne de Déu”[7]. Feu-ho així, visquem així i manifestem així l’Església de Jesucrist de tot l’univers.

Us beneeixo amb tota l’Església de tot l’Univers, amb els sants, amb els germans fidels, amb tots els membres del Nucli Central, amb tots els Arcàngels, àngels, amb totes les ànimes del Purgatori, amb tots els justos de totes les religions, del cristianisme, de tots els planetes, perquè us embolcalli l’amor misericordiós de Crist i l’amor immaculat de Maria, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Missatge de Maria Santíssima – El Regne de Crist en vosaltres i enmig vostre

25 de novembre 2019, Solemnitat de Maria Santíssima, Reina de l’Univers

“Estimats fills,

Us dono gràcies perquè avui celebreu la meva reialesa. Estic contenta d’estar entre vosaltres com a Mare i Reina. Però el Rei i la Reina tenen necessitat d’un regne, tenen necessitat del Regne de Déu.

Fills, què és el Regne de Déu? No és una imatge llunyana, abstracta o poètica: el Regne de Déu és el Regne de Crist en vosaltres i enmig vostre. Perquè tarda a venir el seu Regne? Perquè el Senyor no pot regnar plenament en els homes d’aquesta Terra. Només quan permetreu a Jesús regnar en vosaltres, el Regne de Déu es manifestarà entre vosaltres.

Malauradament, els cristians de la Terra han entès poca cosa de tot això. Esperen el Regne de Déu com alguna cosa que ha de venir del cel, de manera sobtada, màgicament, però no és així. El meu Fill us ha dit que el Regne de Déu està enmig vostre.[8] Això vol dir que quan esteu immersos en l’amor de Déu i viviu plenament oferts a Ell, en la integritat i en la comunió entre vosaltres i amb tot l’univers, el Rei pot regnar en vosaltres. Quan el meu Fill Jesús és el sobirà en vosaltres, aleshores el Regne de Déu està també enmig vostre.

Jo també puc regnar en vosaltres només si m’obriu la porta del vostre esperit. En canvi, molts fills em tanquen la porta a la cara; tenen por que els vingui a prendre alguna cosa. Al contrari, jo vinc  amb les mans plenes de les gràcies de Déu, no vull donar-vos altra cosa que el meu amor.

Fills, necessito que el Regne de Déu sigui visible enmig vostre i als ulls del món. Hi ha molts reis i molts regnes a la Terra. Tots són regnes de mort. El Regne de Déu, en canvi, és el regne de la vida, de l’amor i de la pau. Desitjo que l’Església del meu Fill en tot l’Univers sigui el seu Regne; que Ell pugui entrar lliurement en vosaltres i portar-vos on Ell vol, tal com us va dir ahir.[9]

Ha arribat el moment en què el Regne de Déu ha de ser visible. Si no fos així, si el Regne de Déu no es manifestés en vosaltres i entre vosaltres, hauria estat en va el sacrifici del meu Fill. Però amb la seva Sang, Jesús ha obtingut el regne en el qual ara vol introduir-vos. El Regne de Déu, avui ja despunta enmig vostre, entre els que viviu segons l’ensenyament del meu Fill. Serà perfectament visible en la nova creació, on resplendirà com l’únic Regne de l’Univers, el Regne de la vida.[10]

Us demano, fills, que entreu cada vegada més en les profunditats del vostre esperit, per descobrir en vosaltres la presència del Rei i obrir-li la porta, sempre i en tot moment. Busqueu de pertànyer cada vegada més al meu Fill i a mi, per tal que jo pugui guiar-vos cap a Ell i Ell pugui conduir-vos al Pare, en la potència de l’Esperit Sant.

Deixeu que el Senyor Jesús regni en vosaltres i entre vosaltres. Així el món veurà el Regne de Déu. El veuran tots aquells que el busquen, per ara de manera imperfecta i després de manera perfecta en la creació nova, allà on es realitzaran les promeses de Déu.[11] També aquells que refusen el meu Fill veuran venir el seu Regne, però per la seva perdició. Vosaltres, en canvi, veureu venir el Regne de Déu amb potència enmig vostre pel vostre bé i per l’eterna felicitat. Ajudeu-me, doncs, per tal que el meu Fill sigui vivent entre vosaltres i el seu Regne s’expandeixi. Així jo també podré regnar en vosaltres i entre vosaltres, juntament amb el meu Fill.

Us beneeixo amb tota la meva potència de Reina, en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.

---

[1] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de novembre 2019 amb títol El segell del Rei, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià, i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/ en català.  .

[2] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 25 de novembre 2019 amb títol el Regne de Crist en vosaltres i enmig vostre, publicat al web www.versolanuovacreazione.it en italià, i a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/ en català. 

[3] Cfr. Jn 3, 17

[4] Cfr. Lc 23, 34

[5] Cfr. Lc  23, 46

[6] Cfr. Lc 19, 9

[7] Cfr. Lc 23, 43

[8] Cfr. Lc 17, 20-21

[9] Es refereix al missatge de Jesús del 24 de novembre 2019 amb títol “El segell del Rei”

[10] Cfr. Dt 2, 31-45

[11] Cfr 1 Jn 3, 2