Sagrada Família de Natzaret

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

30 de desembre de 2022

Sir 3, 3-7.14-17; Sl 127; Col 3,12-21; Mt 2,13-15.19-23 (ANY A)

(Transcripció d’àudio)

Missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021 “Maria, la Dona nova[1]

Bona festa a tots! Avui celebrem la SantaFamília de Natzaret. La Santa Família de Natzaret sabem que és la primera cèl·lula de l’Església; tenim paraules de Sant Josep que l’expliquen bé: les sentirem després.

Llegiu més: Sagrada Família de Natzaret

Com a primera cèl·lula de l’Església és bonic veure com va ser guiada directament per la mà de Déu a través dels seus Arcàngels. I van ser guiats pas a pas Maria Santíssima i Sant Josep, van ser preparats per la seva pròpia missió, missió a la qual havien donat un sí ja en el moment de la concepció, tant Maria Santíssima com Sant Josep, però que havia de desvetllar-se en ells i es desvetllava guiats pas a pas. El Senyor els va guiar amb somnis, amb la presència dels Arcàngels, de germans fidels. Després el mateix Jesús en persona els instruïa.

Però no oblideu que el Senyor ens guia cada un de nosaltres. No penseu que l’única manera que té el Senyor per guiar-nos puguin ser els somnis. Déu sap com guiar cada un de nosaltres i, segons la missió que tinguem, ens guia. La manera que sempre fa servir, el primer mètode, el que Ell prefereix, el que garanteix no equivocar-se mai, és la comunió. I Sant Pau als Colossencs ho explica molt bé.

Maria i Josep no podien viure aquesta dimensió de la comunió, eren els que obrien el camí, eren els dos primers. La comunió només podia ser entre ells dos, i Déu els uneix guiant-los amb els Arcàngels. I, com a primera cèl·lula que genera altres cèl·lules, la comunió esdevé l’instrument principal, però una comunió de veritat, com diu Sant Pau als Colossencs: “Revestiu-vos doncs, sants i estimats, dels sentiments de misericòrdia, de bondat, d’humilitat, de paciència, de docilitat, suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho”. Vivint així Déu et guia, vivint així et parla, vivint així et transforma.

He de precisar: vivint així, però no com ho feien els fariseus, de paraula, mirant d’esforçar-se humanament per fer veure que ets bo, per fer veure que perdones, perquè és fàcil comprovar si de veritat aculls l’altre o no. És facilíssim. Si sempre has de tornar a dir, sempre has de cridar l’atenció, sempre has de subratllar les coses, això és l’astúcia de la teva ànima que diu de paraula que s’ofereix per l’altre, però no estàs disposat a morir per l’altre, a morir al teu pensament, fins i tot quan tens raó, deixar que mori. Aquesta és la verificació.

Continuo: “Perdoneu també vosaltres com el Senyor us ha perdonat. Però, per damunt de tot, tingueu la caritat que tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist regni en els vostres cors, perquè heu estat cridats a aquesta pau, i estigueu-ne agraïts”. Agraïts de què? Agraïts quan el germà, la germana us posa en dubte, quan posa en dubte la pau simulada. Aleshores Déu us pot guiar, perquè ha de sortir tot de dins nostre, tot! I tot ha de ser canviat, si volem ser transformats. Ho sentirem després. A més a més, Sant Josep va viure el seu temps a la casa de Natzaret deixant-se transformar. El Just per excel·lència! Si algú de nosaltres pensa que no s’ha de deixar transformar per la comunió, que estigui atent.

Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’Ell a Déu Pare. Instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa, cantant a Déu de cor i amb agraïment salms, himnes i càntics espirituals”. I torna a dir encara: “Doneu gràcies cada vegada que se us cridi l’atenció”; doneu gràcies quan us avisin, doneu gràcies quan us fan veure allò que no va.

Us demano una cosa i us l’aconsello: si voleu viure aquest camí de transformació, que tots heu recorregut, que ja heu arribat a un gran nivell, però voleu anar més enllà, ara heu d’entrar veritablement en aquesta dinàmica forta de morir a vosaltres mateixos, i per fer-ho, deixar-vos guiar per Maria Santíssima i Sant Josep, instruments sublims, consagreu-vos a ells amb fe cada dia. Consagrar-los què? Tot. Consagreu els pensaments, consagreu els vostres sentits, perquè sapigueu escoltar de manera justa, sapigueu parlar de manera justa, sapigueu mirar de manera justa. Consagreu els vostres desigs. Consagreu tota la vida, que vol dir els dolors i les alegries. Consagreu-vos vosaltres mateixos i tingueu el coratge amb tot l’amor de consagrar els altres. Consagreu els vostres enemics. Consagreu el vostre passat i el vostre futur, els governants, els màrtirs de cada dia, i n’hi ha cada dia, consagreu tot el bé que es fa a la Terra, també el que no veiem i qui el fa, que no veiem. Consagreu els nens, consagreu els ancians, però feu-ho amb fe, i veureu transformar-vos vosaltres mateixos i el món. Consagrar vol dir que Maria Santíssima i Sant Josep puguin en les realitats que els heu consagrat glorificar Déu partint d’ells mateixos i fent-ho amb els altres.

Us deixo amb les paraules de Sant Josep.

Del missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021 “Maria, la Dona nova[2]

Estimats fills,

M’adreço a vosaltres com un pare amorós. Els fills de Jesús i de Maria són tots fills meus. Jo vetllo per vosaltres i per tota l’Església de l’Univers tal com vetllava per la família de Natzaret.

Precisament la família de Natzaret ha de ser per a vosaltres exemple i model de l’autèntica comunió en Déu. Aquesta família va ser la primera cèl·lula de l’Església de tot l’Univers. Es  va formar en vista de Jesús, va viure per Jesús i va seguir les etapes de la seva vida; va ser preparada i instruïda per Jesús en tot. D’això en sóc testimoni, perquè la meva vida i la meva missió estan indissolublement lligades a la vida i a la missió de Maria i de Jesús. Ni la meva mort prematura va poder separar-me d’ells; el meu esperit va continuar i continua actuant juntament amb Maria i Jesús per tota l’eternitat.

[…] Déu no ens demana mai de realitzar una missió sense haver-nos donat la gràcia ja en el moment de la concepció; com més gran és la missió, més gran és la gràcia. Jo havia dit sí a la meva missió fins i tot abans de venir al món i la gràcia de Déu va desvetllar el meu sí, com passa amb tots aquells que han decidit estimar i servir el Déu veritable des de la concepció.

[…]

Mentre Jesús creixia, els Arcàngels venien contínuament a casa nostra per adorar el Fill de Déu i visitar la primera cèl·lula de la seva Església. El mateix feien els germans fidels a Déu que ens van visitar moltes vegades amb molt amor envers nosaltres. La petita i modesta casa de Natzaret era un veritable santuari del Cel. Tot i això, la nostra vida no va ser fàcil: Déu no ens va estalviar les proves i les persecucions ni les dificultats per ser pobres. Però mai ens va faltar la seva Providència, perquè Déu no abandona mai qui confia en Ell.

Maria i jo sabíem que un dia Jesús marxaria per la seva missió pública i sabíem també allò que li esperava. Durant els anys passats amb nosaltres, Jesús ens parlava de quant hauria de sofrir;  diverses vegades ens havia predit la seva mort i resurrecció. El meu cor s’estremia i sofria només de pensar en el dolor que tocaríem nosaltres dos i sobretot aquell noi, que estimàvem més que la nostra pròpia vida. […]

Tal com us he dit, la família de Natzaret va ser la primera cèl·lula de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers. Jesús estava al centre com a Rei, Salvador i Sacerdot Suprem de la nova Aliança. Maria era la Mare i la Reina, la Corredemptora destinada a participar plenament al Sacrifici del Fill. Jo era el seu poble i portava en mi la fe d’Israel i la fe del poble nou que naixeria pel Sacrifici de la Creu. Dia rere dia, moria en mi l’Israelita vell per deixar lloc al Cristià redimit.

Déu m’estava transformant. Tot, dins meu i al meu voltant, era un gran misteri: el meu Fill putatiu també era el meu Déu i el meu Salvador. La meva esposa terrena, un dia esdevindria la meva Mare, Reina i Corredemptora, igual que per a tota la humanitat de la qual jo en formava part. Jo us he obert el camí perquè he acollit plenament la Redempció de Jesús i la Corredempció de Maria. Per això Déu m’ha cridat a ser el Custodi de la seva Església de tot l’Univers, de la mateixa manera que ho vaig ser per a la Sagrada Família, la petita Església de Natzaret.

Si voleu arribar a ser creatures noves, us heu d’unir plenament a Jesús i Maria tal com jo he fet. Jesús no podia néixer sense Maria, però tampoc podia morir sense Ella. Tenia necessitat de la participació d’una creatura immaculada que prengués part, en nom de tota la humanitat, al sofriment de la Creu i a la glòria de la resurrecció, i obrís així el camí a una nova humanitat. Ningú altre ho hauria pogut fer, a excepció d’Aquella que li ho havia donat tot i que li pertanyia completament.

La participació de Maria al Sacrifici de la Creu va ser d’una intensitat tal que va fer indissoluble per l’eternitat el lligam entre la Mare i el Fill, entre el Rei i la Reina, entre el Redemptor i la Corredemptora. Aquest lligam no és només afectiu, o sigui en l’ordre de la natura, sinó que és espiritual i místic, és a dir en l’ordre de la gràcia. L’amor immaculat i sublim que uneix Jesús i Maria genera contínuament els fills de Déu que acullen i veneren Maria, i reconeixen les seves prerrogatives divines de Mare, Reina i Corredemptora. […]

Fills estimats, mantingueu-vos sempre units al Cor de Maria i el vostre camí serà segur. El temps en el qual viviu és el temps de la VINGUDA INTERMÈDIA DE JESÚS. És un temps preciós, perquè Jesús està entre vosaltres; actua amb potència per sostenir i reforçar el seu poble i preparar-lo per a la seva vinguda gloriosa a la fi dels temps. […]

Estigueu sempre en harmonia amb el voler de Déu, fills, i deixeu-vos portar dolçament per Maria en els braços de la Santíssima Trinitat. Contempleu l’obra de Jesús i de Maria en vosaltres tal com jo feia. Ara la vostra casa és molt més gran que la casa de Natzaret: és l’Univers i la vostra família és l’immens poble de Déu que l’habita. Maria ja no és la humil  dona d’Israel que vivia la vida de cada dia, sinó la Mare de la humanitat que us acull amb amor. És la Corredemptora que incessantment intercedeix per vosaltres i us obté misericòrdia i pau en virtut de la Passió que va compartir amb el Fill. És la Reina de l’Univers que desitja fer-vos partícips de la seva glòria. I per sobre de tot, és la Dona nova que us genera perquè sigueu els fills d’una nova humanitat.

Estic sempre al vostre costat i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.


[1] Missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021 publicat en el llibre “La Donna vestita di sole”, Riscrivere la Storia, vol III, Ed. Luci dell’Esodo, pàg 105, en italià; i en català en aquest web.

[2] Publicat també al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VIII, anno 2021”, pàg. 38, Ed. Luci dell’Esodo, en Italià; i en català en aquest web

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s