Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
5 de gener de 2023
(Transcripció d’àudio)
IV Setmana del Temps Ordinari – Any I
He 12, 4-7.11-15; Sl 102; Mc 6, 1-6
Amb la carta als Hebreus estem fent un camí en la fe i també les dues lectures d’avui, tant la primera com l’Evangeli, ens parlen precisament dels aspectes de la fe. La fe, si és veritable, és oberta a la novetat de Déu. La fe és quan en nosaltres viu l’abandó en Déu, viu la certesa en Déu, viu una confiança total en Déu, en la seva obra i en la seva guia.
I precisament perquè aquestes coses s’han d’enfortir, la fe, després d’un primer desvetllament, ha de ser provada. Hi ha la prova en la fe i avui la primera lectura ens parla d’això. La fe ha de ser provada, purificada, verificada, perquè caiguin totes les actituds que vegades pensem que són fe, però que no són fe sinó religiositat; perquè caiguin els lligams, les idees que volen enquadrar la fe, que la volen encasellar; les idees que pensem que poden entendre la fe, explicar-la; que busquen que la fe els doni signes, que creuen, però només perquè les coses vagin com ells pensen, que creuen per obtenir, que creuen si passa això, i si no passa, no creuen. Això no és fe. Pot ser una llavor, però ha de créixer i és provada. És una fe feta encara de càlculs, feta de raonaments, feta de mirades humanes, de les nostres mirades, aquella mirada i aquella saviesa humana, que després, al final és també una mica d’orgull, que sempre pensa que sap com han d’anar les coses, el que ha de succeir.
Que bé que Déu ens prova en la fe! Perquè amb aquella fe tots acabaríem dient, com a l’Evangeli d’avui: “D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut?”, queden escandalitzats d’Ell. No estan oberts a l’acció de la fe, i la volen encasellar. I Jesús, amb el que fa i el que diu, no és acollit. En canvi, quan la fe és provada contínuament -penseu en els grans sants, o si volem agafar la Bíblia, agafeu Job- aquella fe provada, purificada, purificada pel foc -hi ha fragments de l’Escriptura on diu: “La fe esdevé amor”- la fe provada produeix Amor, Amor amb majúscula. Aleshores aquest Amor, contínuament en la prova perquè la prova no et deixa, creix i esdevé coneixement i el coneixement augmenta l’Amor, i l’Amor augmenta el desig de conèixer i el coneixement augmenta l’Amor. I aquest és el foc de l’Esperit Sant, és el vòrtex trinitari[1], la Santíssima Trinitat.
Aquest Amor en aquest vòrtex esdevé amor pur, com ens ha dit Sant Francesc[2]. Ens diu: “Si no arribeu a aquest amor pur en la vida espiritual, no haureu fet res”. Quan Jesús ens posa a prova, quan Jesús ens porta a la prova o la permet -digueu-ho com vulgueu- i en aquella prova tu vius la fe, fixeu-vos si no és un acte d’amor, si no és la seva manera de construir juntament amb tu, juntament amb nosaltres aquella relació que et porta a l’amor pur, aquella dimensió que et porta a ser una sola cosa amb Ell. “Ja no sóc jo qui visc; és Crist que viu en mi”[3], en aquell coneixement immediat. Passa de la unió mística al coneixement immediat a través d’aquests passatges de fe purificada.
Sant Francesc ens l’ha explicat bé l’amor pur, però, si per nosaltres aquelles paraules no passen a ser la nostra vida, preguem el Senyor que continuï purificant la nostra fe, que l’augmenti. Però, fixeu-vos que és el mateix. La frase: “Jesús augmenta la nostra fe” equival a dir: “Posa’m a prova”. És el mateix. L’única manera que té el Senyor per augmentar la fe no és obrint una aixeta i omplint-te, és posant-te a prova. És així en tot. “Senyor, fes-me humil”, “De veritat!”. Et dona bones proves sobre l’orgull que et facin humil. Aquesta és la manera que Déu té per fer-te créixer, no n’hi ha cap altre. No és qüestió de gràcies gratis date, de carismes, aquí estem parlant de la Gràcia, amb majúscula, l’Amor. I l’Amor més gran és aquell sacrificat a la Creu.
Sant Francesc ens ha dit: “L’amor pur no guarda res per si mateix”. No calcula mai res, mai es posa a fer raonaments: em convé, no em convé, és just, no és just. “L’amor pur estima, l’amor pur és desinteressat”. Si és desinteressat, no només no jutja, no sap jutjar, deixa de jutjar. Jesús mateix diu: “No he vingut a judicar”[4]. Ell, l’Amor pur, no ha vingut a judicar, deixa el judici al Pare. Deixa el judici. Estima sempre! Tot ho espera, tot ho suporta, tot ho perdona[5], Sant Pau. Sant Pau i Sant Francesc vivien el mateix esperit: “L’himne a la caritat”[6]
L’Amor pur: què fas quan estàs caminant en l’amor pur? Què et passa? Quina és l’única cosa que et ve de fer? Prega. Maria Santíssima agenollada davant del Pare que prega, intercedeix, eleva, s’ofereix, suplica. L’amor, quan és amor, no pot expressar un judici, només prega, suplica. Repeteixo: Maria Santíssima, jo me l’imagino així, i és així com Ella ha dit que és. I tot ho fa segons el pensament de Déu, no posa mai les seves intencions, tot ho fa segons el pensament de Déu, “Que es compleixi en mi la teva voluntat”[7]; “que es compleixi en ell, en ella, la teva voluntat”, si està pregant per un altre.
L’amor, quan és amor, no s’imposa mai. Si s’imposa, no és amor. No mana, Déu no mana. L’amor no ensenya, en el sentit que entenem nosaltres per “ensenyar”. L’amor es fa càrrec, l’amor escolta, eleva, consola, encoratja, promou, però no ensenya. Si ens dirigim a l’Amor, jo no veig que et digui: “Fes així, fes així, fes així”; et consola, t’abraça, et mira, et perdona, et promou i de dins teu surt el que has de fer. L’Amor indica el camí, certament, Jesús ens l’indica, però com? “Jo soc el camí, la veritat i la vida”[8], Ell el fa primer. No et diu “Fes així, fes així”, et diu: “Jo faig així, tu fes com ho vegis. Jo ho faig així”. Jesús, el camí, l’amor, l’indica fent-lo i quan el camí és la creu no envia els altres a la creu, hi ha anat Ell mateix.
A nosaltres se’ns demana viure de pares i de mares en cada servei de la nostra vida[9], ser pares i mares l’un de l’altre en la vida. Pares i mares així, en aquesta dimensió, pares i mares que viuen l’amor, que viuen la fe que esdevé amor. Aleshores, tu pots ser mestre, pots ser cuiner, pots ser un sacerdot servidor, pots ser un obrer senzillíssim, però que viu així, tu ets un instrument de Déu, tu portes energia primària, tu allunyes el mal, esdevens exorcista i tens tots els carismes, ho tens tot, perquè vivint així tu ets com diu Sant Pau: “Aquell que cerca els carismes més grans i us mostraré el camí”[10], “himne a la caritat”. I no és una cosa només per a un consagrat, un sacerdot…, per tothom, des del més petit al més gran, en qualsevol servei que facis.
Si vivim així, estem oberts a la novetat. La fe t’obre a la novetat. Si vius així, Déu et pot obrir les coses noves, aquelles a les quals estàs cridat. Si vius així, reconeixes la veu de Déu, no acabes com aquells de Natzaret amb mil preguntes: “Qui és aquest, què fa, per què ho fa?”[11], perquè ho reconeixes en el teu interior, però has de viure en aquest camí. No és qüestió de religiositat, de ser, en el cas dels natzarens, hebreus, d’anar a la sinagoga, perquè això va passar en una sinagoga, i tampoc és qüestió d’anar a l’església, d’escoltar les lectures, de fer tot el que vulguis, es tracta d’estar obert a la dimensió de la fe.
Qui no accepta un testimoniatge portat així, de la manera com el portava Jesús, i com podrem portar-lo i espero que el podrem portar cada un de nosaltres, qui no l’accepta és per un sol motiu: no accepta la vida de Déu, perquè si no acceptes això, és perquè no vols acceptar la vida de Déu.
Per això, demano a Maria per mi, per tots vosaltres, per tota l’Església de Jesucrist, que intensifiqui aquests passatges de fe fins a portar-nos a ser persones madures i que ens porti a viure l’amor pur. I que la benedicció de Maria, de Sant Josep davalli en tots nosaltres, davalli sobre tots els homes de bona voluntat, davalli sobre els seus petits, davalli també en aquells llocs on no ho pensen, però estan vivint de veritat aquest camí cap a l’amor pur, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Per aprofondir sobre el vòrtex trinitari veure el llibre “Oltre la Grande Barriera“, cap. 1 “Il vortice trinitario e la sua azione”, pàg. 23; Ed. Luci dell’Esodo
[2] Cfr. Missatge de Sant Francesc del 17 de setembre 2012, “L’amor pur de Déu”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. III anno 2012”, pàg. 98
[3] Cfr. Ga 2, 20
[4] Cfr. Jn 12, 47
[5] Cfr. 1Cor 13
[6] Veure nota 5
[7] Cfr. Lc 1, 26-38
[8] Cfr. Jn 14, 6
[9] Per aprofodir aquest tema podeu veure el llibre “La scelta decisiva dell’umanità”, Parte III, cap. 4 “La paternità e la maternità in Dio”, pàg. 184; Ed. Luci dell’Esodo
[10] Cfr. 1Cor 12, 31
[11] Cfr. Mc 6, 1-6
Cap a la Nova Creació 