Església de Jesucrist de l’Univers
De P. Tomislav Vlašić
18 de gener de 2023
(Transcripció de la vídeo-conferència del 25 de febrer de 2012)
El gir definitiu de la humanitat
(fragment del llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 160, Ed. Luci dell’Esodo)
Bon dia a tothom! Us desitjo una bona rebuda d’aquest vídeo i la clara comprensió dels continguts que us presentaré. Després de la darrera videoconferència que vam fer la Stefania i jo mateix, l’11 de febrer d’aquest any, sentim la necessitat d’aprofundir alguns aspectes, especialment pel que fa al missatge de Sant Miquel Arcàngel, en el qual va indicar sis punts a seguir per tal de ser recapitulats en Crist (els sis punts són: el sacerdoci dels arcàngels, la paternitat i maternitat espiritual, el sacerdoci nou, la immaculadesa, l’oferta de la vida a través de Maria Santíssima, la comunió universal). Tots aquells que desitgen fer el camí de la recapitulació en Crist han de tenir en compte aquests punts.
Llegiu més: El gir definitiu de la humanitatAl cicle de videoconferències que seguiran, del qual aquesta n’és la primera, li hem donat el títol “Progressar en la plenitud” per un motiu que voldria destacar: cada un de nosaltres porta dintre seu la llavor de la plenitud, i cada un de nosaltres està cridat a arribar a la plenitud, és a dir, a la perfecció que serà l’eternitat. La nostra tasca és ajudar-vos a comprendre aquest camí, que és precisament un passatge a través de la plenitud.
Per aquest primer vídeo d’avui he escollit el subtítol “El gir definitiu de la humanitat”. Tal com ja hem dit en altres ocasions[1], hem passat de la fase de preparació i dels missatges d’aquests darrers anys, que prometien una intervenció especial i decidida de Déu, a aquest any 2012, en el qual Déu ha començat a actuar amb força en l’esperit de l’home.
Tal com la Stefania i jo mateix us hem anunciat, a partir de les experiències viscudes, hi ha quatre instruments que actuen en aquest temps. El primer i instrument fonamental és el poble de Déu, que Ell utilitza des de sempre. Però, en un moment com aquest, que és extraordinari per a tota la humanitat de l’univers, Déu ha previst altres instruments, especials i potents, per reforçar el poble de Déu i portar-lo a la plenitud. Aquests instruments són: els àngels que serveixen Déu, el Nucli Central i les humanitats de l’univers fidels a Déu.
Els àngels, que són esperits purs, contemplen el rostre de Déu i reflecteixen sobre el poble de Déu allò que contemplen; són instruments especials en l’acció de Déu. Pel que fa al Nucli Central, no voldria repetir coses que ja s’han dit[2]. Només afegeixo que és un punt de conjunció entre els esperits purs i les humanitats fidels, per una banda, i tota la humanitat en pelegrinatge cap a la meta prevista per Déu per l’altra. Les humanitats fidels a Déu han progressat molt i molt ràpid al llarg de la història. En primer lloc, els homes i les dones d’aquestes humanitats es van desenvolupar en l’esperit, en unió amb l’Esperit de Déu, i després tota la resta, fins al punt que els seus cossos són molt semblants al cos gloriós de Crist.
Aquests instruments actuen principalment en esperit, però al final, tal com ha promès Jesús a través de la Stefania, Déu permetrà que les humanitats fidels es trobin amb la humanitat de la Terra i amb totes les altres humanitats, perquè tot l’univers haurà de ser unit. Hi haurà un sol poble en tot l’univers i un únic pastor: Jesucrist.
Parlant de l’acció en esperit, ens podem preguntar: què és l’esperit? Sovint es fa servir aquesta expressió, però no sé fins a quin punt realment s’entén. La Stefania Caterina va tractar àmpliament sobre l’esperit al llibre “Riscrivere la storia”[3], al qual us adreço per a qui vulgui aprofundir el tema. De tota manera, l’Esperit de Déu és la vida de Déu, sabem que és la Tercera Persona de la Santíssima Trinitat; però què és l’esperit de l’home? Diem que l’esperit és l’espai interior més profund i més íntim de l’home, on l’Esperit Sant imprimeix l’espurna de la vida, i on l’home pot trobar Déu cara a cara. Això és així perquè l’home és creat a imatge i semblança de Déu. Sant Pau, en el capítol segon de la primera carta als Corintis, assegura que l’home, en el seu esperit, pot conèixer la saviesa de Déu, que és en el misteri, perquè li ve revelada per l’Esperit de Déu. “L’Esperit, de fet, coneix bé totes les coses, també les profunditats de Déu”, afirma l’Apòstol[4]. Per això, l’home que rep l’Esperit de Déu és capaç de comprendre i penetrar tota la realitat, només amb l’ajuda de l’Esperit de Déu.
Mirem ara de comprendre el què ha passat en la història de la humanitat. A l’inici, l’home va ser creat per Déu íntegre, perquè el seu esperit estava plenament unit a l’Esperit de Déu; en ell hi havia harmonia entre l’esperit, l’ànima i el cos. Després del pecat original, l’home es va separar de Déu, i el seu esperit es va afeblir. Per això ja no era capaç de viure sense una ajuda, sense entrar en relació amb un esperit més poderós que ell; així es va unir a l’esperit del mal, a Llucifer.
Després d’aquest esdeveniment, va començar una nova fase: l’home havia de tornar a Déu, però el camí seria lent. La ciència sosté que l’home va experimentar una evolució; les nostres experiències ens confirmen que això és cert. L’evolució va començar després de la caiguda del pecat original. Déu va guiar progressivament l’home i tota la humanitat en vista de Jesucrist.
Amb la vinguda de Jesucrist, tot home que ha acceptat el Salvador, ha rebut l’Esperit de Déu, i encara una altra vegada ha començat una nova fase de la història de la humanitat: l’home, per la plenitud rebuda en Crist, podria progressar en la plenitud. La Pentecosta, viscuda per l’Església, va marcar un gran canvi per a tota la humanitat.
Avui també ens trobem vivint una època nova: Déu ha decidit complir les seves promeses, i reconduir tota la humanitat a la unió amb l’Esperit de Déu. La humanitat, tota, i tota la creació hauran de sotmetre’s a les lleis de l’Esperit. És el temps en el qual som cridats a fer aquest camí; per això Déu ha posat a la nostra disposició els seus instruments que ens ajuden. Aquests actuen amb potència, ho puc afirmar i donar-ne testimoni. Així cadascú podrà recórrer el camí cap a la plenitud. Per això he donat el títol de “El gir definitiu de la humanitat”, perquè Jesús ha dit a la Stefania que aquest programa és irreversible i va cap al ple compliment.
Potser us esteu preguntant com entrar en comunió amb aquests instruments potents que Déu ha posat a la nostra disposició. Doncs bé, per respondre a aquesta pregunta, considerem un esdeveniment històric, que ens arriba per la Sagrada Escriptura als Actes dels Apòstols, capítol deu. Un home pagà, Corneli, oficial romà, estava pregant amb la seva família; buscava la salvació. De sobte va veure un àngel que li va dir que fes anar a buscar un tal Simó, anomenat Pere, el qual els parlaria del Salvador del món. Pere es presentà tot seguit a casa de Corneli. Després d’haver escoltat del mateix Corneli l’explicació de l’experiència que havia viscut, Pere va anunciar Jesucrist, Redemptor del món. En aquell moment, l’Esperit de Déu davallà sobre Corneli i tota la seva família. Així es van obrir davant Pere les fronteres cap a tots els homes, i va batejar Corneli i tota la seva família.
Aquest episodi ens aporta alguns elements que voldria subratllar, i que són actuals també per a nosaltres. El primer element és que Corneli era un pagà. Això significa per a nosaltres que aquest anunci és per a tots els homes de bona voluntat, de tot l’univers, i no només per aquells que pertanyem a la religió cristiana. Tindrem sorpreses molt boniques, perquè l’Esperit Sant actuarà en els homes de bona voluntat de totes les categories i de totes les religions. El segon element és l’àngel de Déu. Era necessari que l’àngel de Déu vingués a obrir el camí a l’ànima de Corneli. I per acabar, el tercer element és Sant Pere, el testimoni que anuncia el Salvador i la salvació.
Aleshores ens preguntem: “On està Sant Pere, de quina manera continua actuant?” A partir de les nostres experiències, puc dir que Sant Pere i els apòstols, juntament amb tots els sants, s’ofereixen i Déu i preguen per aquests tres instruments en particular, perquè siguin plens de tota la santedat del poble de Déu, i puguin actuar potentment a favor de tota la humanitat. D’altra banda, tots aquells que han rebut el baptisme són convidats a testimoniar la salvació, tal com va fer l’apòstol Pere. A la llum d’això, en el llibre “Oltre la grande barriera”[5] la Stefania ha presentat el baptisme en Esperit Sant i foc. Aquest baptisme en Esperit Sant davallarà sobre tota la humanitat de l’univers. Tal com se’ns ha explicat, no serà un baptisme com el de la Pentecosta, sinó que serà un baptisme silenciós. Per què silenciós? Perquè requereix una resposta i un camí, el creixement de les persones, ja que moltes gràcies gratis date desapareixeran. L’home haurà de donar una resposta lliure i plena a Déu, i elevar-se a Ell.
Sorgeix una altra pregunta: “Com podem comprendre l’acció de l’Esperit Sant dins nostre?” Ens ho preguntem sobretot en aquests temps, en els quals les interpretacions humanes són moltes, diferents entre elles i sovint equivocades. L’Esperit és considerat a vegades com una energia, altres vegades com alguna cosa que només pot obtenir qui té un carisma, etc., etc. A l’episodi que hem narrat hi ha una cosa important: Corneli i la seva família estaven preparats per acollir Jesucrist, i immediatament l’Esperit Sant va davallar damunt seu. Tots aquells que acullen Jesucrist i són de bona voluntat, tindran les mateixes gràcies, i aquests instruments potents actuaran sobre l’esperit de l’home.
Us poso alguns exemples: si heu llegit el llibre “Oltre la grande barriera”, recordareu segurament l’episodi en el qual Sant Miquel ordena a Llucifer que surti de l’infern, i aquest està obligat a presentar-se de seguida. Després Sant Miquel li ordena, en nom de Déu, que confessi la seva mentida i que digui la veritat tal com és en Déu; de la confessió de Llucifer, n’emergeix tota la patologia de l’esperit del mal i, com en un mirall, en les seves paraules s’hi reflecteix també la patologia de l’home. És interessant observar la potència de Sant Miquel que dóna una ordre a l’esperit del mal i aquest ha d’obeir i declarar la veritat. L’acció dels Arcàngels i dels àngels és concretament aquesta: ajudar totes les persones de bona voluntat que busquen Déu; la seva potència, alhora, genera confusió entre aquells que no volen acceptar ni Jesucrist ni Déu.
Les humanitats fidels a Déu actuen de manera semblant, perquè aquests homes fidels tenen una potència de l’esperit que nosaltres no podem ni imaginar. Més enllà d’un esperit potent, tenen també un cos que els permet actuar amb força sobre la matèria, i això és molt important en l’economia de la salvació i en els programes de Déu. Precisament perquè aquests homes fidels tenen un cos capaç d’actuar sobre la matèria, són indispensables per a nosaltres de la Terra i per a tots aquells de l’univers que són febles en el cos, i que han de ser transformats també físicament. Tots tres instruments actuen en comunió entre ells, plenament units a l’Esperit Sant i Déu actua a través seu.
Hem dit que la humanitat està cridada a caminar fins a sotmetre’s a les lleis de l’Esperit. Quines són aquestes lleis? Són les lleis plenament contingudes a l’Evangeli. Jesús va venir en l’Esperit Sant, i va actuar amb la potència de l’Esperit Sant; si acollim Jesucrist en la potència de l’Esperit Sant, podrem comprendre totes les seves lleis i elevar-nos. El problema és que l’Evangeli sovint es considera com un recull de normes morals i religioses, o com un bon llibre de saviesa i filosofia o, pitjor encara, com el credo que està al servei d’una ideologia. Per comprendre l’Evangeli de veritat, en canvi, és necessari acollir Jesucrist i la potència de l’Esperit Sant; només aleshores entendrem Jesucrist, i Ell, juntament amb l’Esperit Sant, ens conduirà a Déu Pare.
Vull subratllar la llei suprema de Déu que és l’amor. Tots nosaltres estem cridats a elevar-nos, a viure segons aquesta llei. Sobre això, és molt important llegir el capítol tretze de la primera carta als Corintis, on Sant Pau afirma que els carismes, les profecies i el coneixement estan destinats a desaparèixer; quedaran només tres coses: la fe, l’esperança i la caritat, i la caritat és la més gran de totes. Aquestes tres lleis, és a dir la fe, l’esperança i la caritat governen la nostra vida. Es podria preguntar: “Com puc creure? Creure sembla un salt al buit”. Però aquesta concepció és equivocada: creure no vol dir en absolut saltar al buit, des del moment que l’Esperit Sant confirma incessantment la veritat en cada creient. En la fe i en l’esperança s’experimenta i es coneix la vida de Déu, i s’eixampla l’espai de l’esperit, mentre l’amor obre els nostres horitzons; parlo de l’amor de Déu, naturalment.
Estem cridats doncs a adherir-nos, i a caminar en la fe, en l’esperança i en l’amor. Aquests instruments ens ajudaran a recórrer el camí i, tal com Jesús ha promès en els missatges rebuts per la Stefania, els seus àngels ens faran veure, sentir i percebre; estaran presents i actius entre nosaltres. Jesús ha promès també que les humanitats fidels a Déu vindran a la Terra a trobar-nos, perquè hi haurà d’haver un sol poble en tot l’univers, reunit al voltant del seu únic Pastor.
Us donem aquest nostre testimoniatge perquè desitgem sincerament que us dediqueu a buscar Déu; si ho feu, Déu es farà present en cada un de vosaltres. Fareu bé si parleu de tot el que us diem a tots els que teniu propers, per intercanviar amb altres les vostres experiències. Així estareu preparats pel proper vídeo, en el qual començarem a explicar-vos els sis punts dels quals Sant Miquel ens ha parlat[6], i que són les regles fonamentals a seguir per ser recapitulats en Crist.
Pregarem i estarem davant Déu per tots vosaltres. Us beneïm perquè pugueu avançar en aquest camí. Gràcies.
[1] Cfr. Cap 1
[2] Cfr. Cap 1
[3] Cfr. Stefania Caterina “Riscrivere la Storia – Vol I Nel pensiero di Dio” ed. Luci dell’Esodo 2010
[4] Cfr. 1Cor 2, 11
[5] Cfr. Stefania Caterina “Oltre la grande barriera”, Ed. Luci dell’Esodo 2008
[6] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 10 de setembre de 2010, “El Nucli Central”, publicat en aquest web
Cap a la Nova Creació 