Solemne consagració del poble a la Santíssima Trinitat

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

19 de gener de 2023

(Transcripció d’àudio)

Solemne consagració del poble a la Santíssima Trinitat

Missatge de Déu Pare – Renovo la meva aliança amb vosaltres

Del 19 de gener de 2020

Les paraules que Déu Pare ens va adreçar fa tres anys[1], com diu Ell mateix, són un compliment i també un nou inici perquè fan un quadre de com va ser tot fins aleshores, d’on s’ha arribat, de com també, malauradament, els cristians han arribat al punt màxim a través del seu representant, al punt màxim de no haver entès què és ser cristians. Però al mateix temps, aquelles paraules donen una gran esperança, certesa i força. Força i certesa que prové tan sols de la fe, com hauria de ser, de la fe en Jesucrist, Jesucrist que és l’únic Salvador i que obre la porta a la Veritat, amb majúscula, Ell que és el Camí, la Veritat i la Vida[2]. No hi ha alta, tota la resta són paraules, són situacions humanes, gestos humans. Tot passa, només Déu queda.

Llegiu més: Solemne consagració del poble a la Santíssima Trinitat

Consagrar-se a la Santíssima Trinitat vol dir estar totalment dedicats a l’acció del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Vol dir que em consagro a la Trinitat perquè he començat a entendres qui és el Pare, a intuir-ho; he començat a conèixer el Fill, veig l’acció de l’Esperit Sant. L’acció de la Trinitat ja no és per mi com una cosa màgica, estranya, per això em consagro, em dedico, em dono, perquè desitjo entrar en aquell misteri. Sé que amb les meves forces no puc, sé que no depèn de mi, i sé que la Trinitat ho desitja més que jo mateix, si la deixo fer. Aquesta és la consagració.

Deixar lliure l’acció de Déu és consagrar-se, deixar-la lliure de transformar-me. Li dono la meva llibertat, li dono el permís per alliberar-me de tot allò que dins meu i fora de mi no serveix, que no és útil per arribar a la Creació Nova, no serveix per arribar a descobrir què és un fill de Déu, i jo sóc fill de Déu. És sempre obra de Déu, obra de la Trinitat. És Ell que allibera. A vegades pensem: “Hem de deixar”. Repeteixo: hem de permetre que Déu actuï, però és Ell qui allibera, és Ell que ens separa, ens separa de tot allò que ens fa mal. Si ho desitgem, ens separa de tot ídol. Primer ens fa veure què és, i després ho allunya; ens separa de tot allò que no serveix. I el Pare ho fa sempre i només a través del Fill en l’Esperit Sant. És sempre i només obra de la Trinitat.

Caminant així, la nostra capacitat de discernir entre el bé i el mal augmenta cada vegada més, cada vegada s’entén més. Nosaltres, d’una manera natural fem la nostra part separant-nos del mal, precisament per aquesta capacitat que augmenta, però qui després separa i divideix és sempre i només Jesucrist i ho farà cada vegada més en aquest temps. Va ser anunciat per Sant Miquel el 2009,[3] i s’ha repetit diverses vegades, ho dic encara ara a l’inici d’aquest any, Jesús dividirà, separarà cada vegada més.

Déu Pare ens diu: “Recordeu que sou propietat absoluta de la Santíssima Trinitat”. Si ens hi fixem bé, Maria Santíssima a l’Arcàngel Gabriel, per si mateixa va fer aquest pas: “Sóc la serventa del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules[4]. La serventa, propietat del Senyor, a disposició del Senyor. Déu Pare ens diu també: “Heu de creure”, vet aquí la fe, “i posar en pràctica tot això que heu sentit, entès, reconegut”. Jo crec, i ho aconsello, que, si nosaltres, dins nostre, reconeixem això: “ser propietat de la Santíssima Trinitat” com Maria, serventa, però de veritat, si sóc propietat de la Trinitat, no em pertanyo. Si sóc un servent, sóc un servent.

Si sóc així de veritat, en un cert sentit estic obligat a fer tot el que Déu posarà davant meu, estic obligat a seguir-lo. Estic obligat a acollir en la fe tota l’obra que Ell farà en mi i al meu voltant. El fet de ser servent, i propietat, és un passatge més enllà, el “Sí, et vull seguir”. Maria amb aquell “Aquí em teniu” va anar més enllà de voler seguir a Déu, Maria ja seguia Déu: era consagrada al Temple, era… però amb aquell “Serventa del Senyor” va acceptar tot allò que el Senyor obriria davant seu en la seva vida.

Això val també per nosaltres, és més enllà d’un sí. És un aprofundir un dels puntals com és el nostre: l’oferta de la vida, va més enllà. Sóc propietat, pot vendre’m si vol, no?, sóc propietat seva. Pot fer el que vulgui de mi i jo no puc, no tinc cap dret a oposar-me. No tinc cap dret a posar la meva voluntat, el meu jo, les meves idees, els meus pensaments, les meves… Estic tot a disposició de la Trinitat.

Si us hi fixeu, això, que pot semblar “Oh que dolent”, és una cosa que ajuda moltíssim, és ja ser lliures. Jo sóc lliure, faig tot el que se’m diu, no he de preocupar-me més. És un estar en mans de Déu, qui m’arrencarà de les seves mans? És cert, hauré de fer el que em diu, però sé ja d’entrada que el que em diu és pel meu bé, és per la meva alegria, per la meva plenitud. És un camí de llibertat.

Aleshores, si a la meva vida de veritat parteixo amb aquesta consciència, si jo i tot el que em pertany, tot el que sóc, ja no és cosa meva, sinó que sóc propietat de la Trinitat, fixeu-vos que totes les decisions canvien. Ja no farem res com abans, des de les coses senzilles fins a les més grans de la nostra vida. És un passatge de transformació. Tot ha de canviar. Al començament m’ho hauré de recordar, després serà natural, però és un camí.

Caminant així entendré cada vegada més el temps en el qual visc, perquè és important comprendre el temps en el qual vivim. Veuré cada vegada més l’acció de Déu i també l’acció del mal. Es veurà i crec que ja es veu. No em sortirà de dins: ara desesperació, ara exaltació; hi haurà aquella pau de fons fins i tot mirant el mal, perquè sé que Déu està més enllà, sé que Déu és molt més, Déu és omnipotent. Sabré reconèixer clarament l’acció de Déu i dels seus instruments. No em deixaré confondre pel Fals Profeta, pels anticrists, per totes les veus que corren sigui d’on sigui que vinguin, sinó que reconeixeré la veu de l’esperit. Sóc propietat de la Trinitat.

Aleshores, caminant així, partirà el meu testimoniatge, el testimoniatge que serà l’acció de Déu en mi en la vida, en la senzillesa, en la normalitat, en totes les coses que faré, senzilles o no tan senzilles. Aleshores la meva vida serà una vida que flueix, sabent que sóc fill, encara que estigui impacient per saber com serà tot a la Creació Nova, impacient de saber com seré quan el trobaré; però aquella impaciència que ens fa vius, desitjosos, no inactius. Veuré el meu límit, seré limitat, sabré que ho sóc, però també sabré amb certesa que l’amor de Déu em porta sempre més enllà del meu límit, que per a Ell no és un problema el meu límit, ni el meu pecat. Sabré que sóc poc o res, però creatura, necessitada del seu Creador, però estic segur que el meu Creador m’estima i estic segur que el meu Creador, a través del meu límit i el meu no-res, aconsegueix fer coses excepcionals perquè és Déu.

Aquesta fe transforma. No som nosaltres que ens transformem. Aquesta fe transformarà les nostres accions en testimoniança, transformarà tot els nostres pensaments. Ens donarà objectius cada vegada més grans, ens donarà també el coratge de desitjar coses excepcionals, com diu Sant Pau: “Cerqueu els carismes més grans[5]. Ens farà viure de servents de Déu i permetrà, així, a l’acció de Déu fer miracles i glorificar-se, perquè, com va dir en aquestes paraules Déu Pare: “La càtedra de Déu és el seu poble, la glòria de Déu és el seu poble”. Déu vol glorificar-se en el seu poble, pot fer-ho només si som propietat seva. Aquesta és la consagració, no és llegir una fórmula.

I demano a Maria Santíssima que ens ajudi a tots nosaltres, a aquest poble, a viure així aquesta consagració, a esdevenir aquell instrument a les mans de Déu amb el qual Déu pot actuar i transformar-nos a nosaltres, transformar tot el que ens envolta i també la creació, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Renovo la meva aliança amb vosaltres

“Estimats fills,

Heu arribat fins aquest dia, en el que heu decidit consagrar-vos solemnement a la Santíssima Trinitat.[6] És un dia important per vosaltres aquí presents, per a tot el poble unit a vosaltres i per a tots els qui a la Terra se senten part de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers.

Aquest dia és un punt d’arribada i de partença. És un punt d’arribada, perquè avui s’acaba la vostra preparació i és un punt de partença perquè a partir d’avui comença per vosaltres la veritable i pròpia missió. Això no vol dir que ja no tindreu més explicacions, perquè sempre us serà donada la llum. Dic que a partir d’avui comença la vostra missió perquè el que heu rebut, ara ho heu de posar en pràctica i testimoniar-ho. A través vostre, s’ha de manifestar la meva glòria, perquè l’Església està cridada a manifestar la glòria de la Santíssima Trinitat, especialment la meva glòria de Pare. Jo sóc el Pare que estima a tothom i que vol salvar a tothom. Malauradament, no puc salvar a tothom, no perquè no vulgui, sinó perquè no ho volen els homes ni tampoc els esperits del mal.

He enviat el meu Fill Jesucrist a la Terra per alliberar-vos dels dimonis i dels ídols, sota els quals es manifesten sempre els dimonis. Sapigueu que darrere de cada ídol hi ha un dimoni, per això quan serviu els ídols, us sotmeteu als dimonis. He enviat el meu Fill a instituir l’Església a la Terra, que és el meu poble, cridat a manifestar la salvació. Al llarg dels segles, he observat tot el que l’Església ha fet i no ha fet. He observat els cristians de la Terra i he vist coses que no hauria volgut veure mai. Tot i la vinguda del meu Fill en la carn, he de constatar que la Terra encara és pagana; està infestada de dimonis i ídols de tota mena.

Fills, aquests temps són molt greus. El vostre planeta està mig destruït, com podeu veure en la natura. Els elements de la terra, de l’aigua, del foc i de l’aire estan pertorbats, contaminats i profanats. El cor de l’home, també està així. Malauradament, l’Església està dividida en si mateixa, fragmentada des del principi. Els cristians han combatut en una batalla estèril els uns contra els altres, confessions contra confessions, doctrines contra doctrines. Al lloc de l’espasa han utilitzat la paraula de Déu. En nom del meu Fill Jesús han processat, matat, robat i comès accions terribles als meus ulls.

Vull dir-vos, però, que la veritable Església existeix i sempre ha existit. Mai ha sortit de les catacumbes, perquè una altra estructura, que es defineix com a Església, s’ha anat imposant progressivament al llarg de la història. Sempre hi ha hagut dues Esglésies: la de Crist, que em pertany, i la de Llucifer que li pertany a ell. Dues entitats diferents, dues realitats oposades, obligades a conviure en nom d’un sistema jeràrquic.

Fills, ha arribat el moment que jo separi la veritable Església de la falsa. Això, després que s’ha arribat al punt en el qual el Papa, representant dels catòlics, és a dir, de bona part dels cristians de la Terra, va introduir un ídol a l’Església.[7] El va col·locar davant l’altar que hi ha sobre les restes del gloriós apòstol Pere. Va col·locar un ídol davant del meu Fill, present sobre l’altar, en una actitud d’oberta provocació. Això, als meus ulls, ha sobrepassat la mesura i no hi ha marxa enrere. Fins avui, he esperat que aquesta falsa Església es convertís, però no ha estat així. Per això us dic que aquesta no és la meva Església, no ho ha estat mai i mai ho serà.

Avui divideixo l’autèntica Església de la falsa i renovo amb vosaltres l’aliança eterna, que ningú mai podrà trencar. L’aliança amb mi té un sol nom: el meu Fill Jesucrist. Ell és l’aliança vivent, Ell és la garantia que vosaltres sou meus. 

La falsa Església ha actuat durant tots aquests mil·lennis per disminuir la figura del meu Fill i fer-la innòcua, borrosa. Jesús ha estat presentat com a cap d’una religió, un profeta entre d’altres, un mestre espiritual virtuós i res més; però Jesucrist, el meu Fill, és l’únic Salvador de la humanitat. És el Senyor de l’Univers, que governa en nom meu tota la creació. Qui vulgui venir a mi ha de passar a través d’Ell i reconèixer-lo com a Fill de Déu, Senyor i únic Mestre. Sense això no hi pot haver cap aliança amb mi, no hi serà mai. He usat la misericòrdia, però ara usaré la justícia. Cadascú tindrà inexorablement el que ha escollit.

La falsa Església ha treballat també per profanar i devaluar el sagrament de l’Eucaristia, negant que el meu Fill hi sigui present. La falsa Església ha fet per manera que els cristians esdevinguin freds vers l’Eucaristia, insinuant en ells molts dubtes sobre aquest sagrament. Una gran part dels cristians avui no creuen en la presència de Jesús a l’Eucaristia.

La falsa Església també ha intentat anul·lar i fer supèrflua la figura i la presència de Maria Santíssima, que és la meva Filla predilecta, Mare de Déu, Esposa de l’Esperit Sant i Corredemptora de la humanitat. Maria us ha estat donada com a Mare però la falsa Església l’ha fet fora, acollint al seu lloc un ídol que representa la mare terra.[8] Això ja és massa i la mesura ja és plena.

A partir d’ara, la veritable Església serà separada de la falsa i creixerà. Manifestarà el meu poder i la meva glòria. Sapigueu que existeix una sola Església, fundada pel meu Fill Jesucrist a la Terra i present a tot l’Univers. Que reconeix la Santíssima Trinitat i Maria Reina, Mare i Corredemptora de la humanitat. Acull i viu la comunió amb tots els germans de l’Univers, duu a terme la seva missió a tot arreu, per portar la salvació a vius i difunts. No hi ha cap altra Església i no hi serà.

En aquest dia en què us consagreu a la Santíssima Trinitat, us prometo el Cel nou i la Terra nova[9] a vosaltres i a tots els homes i les dones de bona voluntat d’aquest planeta, que desitgen viure en la veritable Església de Jesucrist de tot l’Univers.

Aquest planeta no serà destruït, encara que Lucífer així ho voldria per la seva enveja i maldat. Ell sap que donaré la Terra al meu poble i no vol deixar-vos-en ni una engruna, però no ho permetré. Tindreu Cel nou i Terra nova. Veureu ressorgir el planeta i això s’esdevindrà a través de la transformació dels cors dels homes, per obra meva i de la meva Església. Un poble nou finalment viurà l’ensenyament del meu Fill, els manaments i les lleis divines que he imprès en els vostres cors, tal i com havia de ser des del principi. Això transformarà la Terra.

Aquesta transformació no serà fruit de màgia o per alguna cosa externa a vosaltres, sinó que tindrà lloc en vosaltres i a través vostre. Poc a poc, veureu desvetllar les consciències dels bons, perquè l’Esperit Sant actuarà arreu de la Terra i de l’Univers per desvetllar el record de mi en els fills de Déu, per recordar-los la santedat de les meves lleis.

Quan tot s’haurà acomplert, el meu Fill tornarà a la Terra. Ja no es presentarà com un anyell dòcil, per ser degollat pels fills de Llucifer, sinó com a Rei i Triomfador per reunir el seu poble i expulsar una vegada per totes Llucifer i el seu poble. A la Terra ja no hi haurà lloc per Satanàs o els seus fills. Els que l’han escollit, adorat i desitjat, estaran amb ell per sempre. En canvi, el meu poble triomfarà. Triomfarà el Cor Immaculat de Maria Santíssima, la vostra Mare i Reina, Mare de Déu. El triomf del seu Cor serà el triomf del Cor del meu Fill i el Cor del meu Fill triomfarà per mi, per la meva glòria.

Per això, estimats fills, recordeu bé aquest dia com un dia de renaixement per a tot l’Univers, que espera de fa massa temps els passos de la vostra humanitat.[10] És hora que jo alliberi els presoners i obri els ulls dels cecs[11], a fi que reconeguin la veritable Església, el la qual viu Jesús i que també és la càtedra des de la qual us ensenya. La càtedra de Jesús és el seu poble, no n’hi ha cap altre.[12] Per tant, us demano que tingueu coratge, confiança absoluta en mi i que no tingueu por de res.

La meva aliança amb vosaltres serà irrevocable i ningú la podrà trencar. Si avui em dieu el vostre sí com a poble, jo actuaré enmig vostre. A través vostre, suscitaré sobre la Terra un poble que creixerà cada vegada més i s’unirà a vosaltres en esperit.[13] No haureu de fer grans coses. Només us demano que visqueu amb absoluta fidelitat tot el que heu après i proclamat fins ara. Actuaré, a través vostre, sobre tots els altars, en totes les esglésies i temples, arreu on hi hagi un fill de Déu per arrencar-lo del mal per conduir-lo a la veritable Església. L’Església de Llucifer, al contrari, s’assecarà i es convertirà en un arbre sec.

Això que ha fet el Papa és un acte d’idolatria, similar al del vedell d’or[14]. Per això, és necessari que jo renovi la meva aliança amb un poble nou i així serà. Feu viure aquesta aliança en vosaltres i enmig vostre. Visqueu, testimonieu, serviu, estimeu, perdoneu. Acolliu tots els germans de bona voluntat que vindran a trucar a les vostres portes, siguin les de les vostres cases, siguin les de les vostres ànimes. Immergiu-los en les vostres celebracions, arribeu-hi amb les vostres pregàries. Feu de manera que quan pregueu, sols o tots junts, la vostra pregària ressoni a tots els llocs de l’univers on hi ha necessitat de l’Església, i així serà. Si sou fidels, cap de les vostres pregàries serà infructuosa. Les vostres paraules ressonaran a tot arreu, fins i tot a l’infern, i proclamaran la meva grandesa. Per tant, fills meus, aneu endavant i no tingueu por de res.

A Llucifer i el seu poble els dic que vagin amb compte. Ai de vosaltres si us atreviu a posar un sol dit sobre aquesta Església. Heu desafiat al Déu etern, el Pare de la glòria i ara rebreu a canvi tot el que heu sembrat. Ai de vosaltres, si torneu a tocar el meu poble, si intenteu infiltrar-vos-hi. Ai de vosaltres, si continueu destruint la meva creació. Ara un poble nou i fort, es contraposarà a vosaltres i no podreu fer res. Tot el bé que heu intentat impedir a la Terra, frenant l’Església, s’oposarà a vosaltres. Tot el mal que heu fet i les malediccions amb les que heu omplert la Terra,  retornaran contra vosaltres. Aquesta és la justícia. Per a vosaltres s’ha acabat el temps de la misericòrdia i comença el temps de la justícia, perquè jo he de protegir els meus fills i ho faré. Així ho he decidit i així serà.

I vosaltres, poble meu, visqueu amb fe, coratge i amor i no us faltarà res. Us dono les gràcies per cada pas que fareu amb mi. Recordeu bé que, a partir d’ara, sereu propietat absoluta de la Santíssima Trinitat, de la qual dependreu en tot. No us recolzareu més en la ciència humana, en les doctrines i en les tecnologies humanes, sinó que viureu al servei de la Santíssima Trinitat, que farà de vosaltres una humanitat nova. Us ho prometo i us beneeixo en nom del Pare del Fill de l’Esperit Sant ”.


[1] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020 “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII anno 2020”, pàg. 42 en italià; i en català en aquest web.

[2] Cfr. Jn 14, 6

[3] Cfr. Al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, cap. 1 “L’azione di Dio in questo tempo”, pàg. 19, i missatge de Sant Miquel del 29 de setembre de 2009 “Il Nucleo Centrale“, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. III anno 2012” pàg. 8 i al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 33, Ed. Luci dell’Esodo

[4] Cfr. Lc 1, 26-38

[5] Cfr. 1Co 12, 31

[6] En aquest dia, la Fundació “Fortalesa de la Immaculada” i tot el poble que s’hi uneix, s’han consagrat solemnement a la Santíssima Trinitat. Aquest acte és la culminació d’un llarg camí de recapitular en Crist la vida de cada u i la de tot el poble.

[7] El 7 d’octubre de 2019, en motiu del sínode a l’Amazones, el Papa ha permès que l’ídol de la Pachamama, que abans havia beneït, fos introduït a la basílica de Sant Pere i posada davant de l’altar major.

[8] Es torna a referir a l’estatueta de la Pachamama

[9] Vegeu Ap 21, 1; 2Pe 3, 13

[10] La Fundació “Fortalesa de la Immaculada” es compromet a renovar cada any, en aquest dia, la solemne consagració a la Santíssima Trinitat.

[11] Cfr. Is 42, 6-7

[12] El poble cristià està unit al seu Senyor en l’Esperit Sant, en comunió universal. No coneix en ella faccions ni divisions.

[13] Aquest poble no és una nova estructura a l’Església. És fruit de l’acció de Jesucrist, per renovar la seva Església, anunciada ja en el missatge “El futur del meu poble” del 8 de setembre de 2011, publicat en aquest lloc web.

[14] Cfr. Ex 32

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s