Església de Jesucrist de l’Univers
De P. Tomislav Vlašić i Stefania Caterina
1 de febrer de 2023
(Transcripció de la vídeoconferència del 4 de juny de 2012)
Viure la plenitud
(fragment publicat al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 256, Ed. Luci dell’Esodo)
Tomislav Vlašić (T.V.): Bon dia, estimats oients, us desitgem bona rebuda d’aquest programa. Continuem encara la nostra conversa en l’àmbit del tema “Progressar en la plenitud”. El títol d’aquesta trobada és “Viure la plenitud” i amb aquesta tancarem aquest cicle de videoconferències.
Què vol dir la plenitud? Tal com hem dit altres vegades, Déu no disgrega res, crea totes les coses íntegres, i quan l’home, per les seves tries equivocades es disgrega, Déu intervé per salvar-lo i portar-lo cap a la integritat, cap a la plenitud. En totes les etapes de la nostra vida i del nostre desenvolupament, podem viure íntegres, viure en la plenitud, caminant per tal d’arribar a la perfecció que, a la fi dels temps, aconseguirem cada un i tots junts; naturalment, a això hi arribarem en Déu. Us parlem de com viure la plenitud en aquests temps, i comencem amb un missatge que us llegirà la Stefania.
Stefania Caterina (S.C.): El missatge és de la Mare de Déu i ens el va donar el 8 d’abril de 2012, dia de Pasqua. Us el llegeixo:
“Fills, us beneeixo amb la benedicció de Crist Ressuscitat, i amb la meva benedicció de Mare del Ressuscitat. Jo no vaig portar en mi només el Crist destinat a ser crucificat, sinó també el Crist destinat a viure en la glòria i a seure a la dreta de Déu. Tots nosaltres estem destinats a això. Jo ja he fet el passatge cap a la nova creació, que és el pas a fer per a cada un de vosaltres. Avui, mireu de centrar la mirada en la gloriosa resurrecció de Jesús, en la infinita potència que brolla d’ell, inesgotablement per a tot el seu poble.
Desitjo dir-vos això: estem entrant en els temps nous. Els temps de Déu, però, no són tal com els podeu percebre a la terra. Quan parlo de “temps nous” vull dir que ja heu fet alguns passos cap a la nova creació, i que aquesta ha de ser generada pel poble de Déu. Efectivament, la creació nova no és quelcom màgic que baixa del cel. La creació nova serà realitzada per Déu en el seu poble, és a dir, quan el poble de Déu haurà escollit viure d’una manera nova. Mireu, si la humanitat de la terra demanés unànimement a Déu de ser renovada, si acollís Jesucrist, el Pare ho refaria tot nou. El mateix val també per altres humanitats de l’univers. Cal arribar al punt en el qual tota la humanitat fidel a Déu, unida d’un planeta a l’altre, demanarà unànimement a Déu Pare que ho refaci tot nou, perquè tot esdevingui creació nova. Aleshores la nova creació es realitzarà.
Vosaltres penseu que la creació nova deu ser alguna cosa que ja està a punt, en la qual simplement entrareu. Jo us dic que no és així. Tampoc la dimensió que està més enllà de la gran barrera és la nova creació; és la dimensió de l’esperit pur i aquesta mateixa dimensió espera ser absorbida completament per la nova creació. Quan això passi, la dimensió de l’infern serà separada de tota la resta, i no entrarà a la nova creació.
Déu espera que el seu poble respongui, que demani la nova creació. Aleshores es produirà la nova creació. A la fi dels temps, serà tot refet nou. Per això és important la resposta de cada un de vosaltres. Com més ràpid sigui el poble de Déu a respondre i a caminar, més s’acceleraran els temps.
Entre la humanitat hi ha diferents nivells. Hi ha un nivell en què les persones estan disposades, són generoses, i realment desitgen que passi alguna cosa nova. Hi ha un altre nivell en què les persones volen una realitat nova, però prefereixen viure en la vella, en allò que és segur, que tenen per la mà, en l’statu quo, en l’immobilisme. I finalment, hi ha un nivell en què les persones han rebutjat definitivament Déu; per aquests no hi ha gaire més a fer, Déu no podrà fer més que deixar-los amb el que escullen.
Ara Déu ja no dona gratuïtament; només dona a qui sap fer fructificar els talents. Sembla un llenguatge dur, però és la justícia de Déu. Si Déu no fes això, ell mateix no seria just, perquè privaria d’ajuda a aquells fills que li ho demanen.
Juntament amb Sant Josep, us beneeixo i estic al vostre costat, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
Quan em parlen els instruments de Déu, dins meu passa una potència que és original segons qui em parla. En aquest missatge, vaig notar una clara fermesa en les paraules de la Mare de Déu; la Mare de Déu normalment és dolça, la seva presència és serena, tranquil·la, no sacseja mai. Però aquestes paraules seves són fortes, com si es tractés d’un discurs definitiu, que arriba com a conclusió de tantes paraules dites fins ara, també per part de la Mare de Déu. Pel seu to de veu, m’ha semblat comprendre que ha arribat el moment en què no es pot fer broma, perquè Déu està actuant amb molta determinació. Diria, per concloure, que la Mare de Déu s’ha presentat com la Mare que reclama serietat als fills, dient-los que ja no hi ha temps per dubtar, que cal posar-se a caminar.
T.V.: Seguint aquest missatge, parlem de la plenitud com una dimensió a viure cada dia, però també de la plenitud a la qual estem cridats a participar en aquests temps. L’home és una criatura amb els seus límits, no pot ser com Déu, no pot ventar-se; és Satanàs que es venta i s’infla pensant que pot sortir dels seus propis límits de criatura. Però l’home unit a l’Esperit de Déu, ja no és limitat perquè participa de la vida divina que és realitat infinita. D’aquesta manera, cada un de nosaltres, participant en aquesta vida infinita, troba la seva plenitud i, al mateix temps es desvetlla i surt de si mateix per generar aquella vida de Déu en els altres. D’aquesta manera, estem destinats a progressar, des de la plenitud cap a la plenitud, i prenem part en la vida amb Déu en la mesura que cada un de nosaltres realitza en ell la plenitud. Aquesta plenitud sobreïx de les persones i genera la plenitud en els altres. Podeu doncs imaginar quina dinàmica trobarem en l’eternitat, quan tots participaran a la creació divina, a la realització de tot allò que Déu ha previst.
Ja ara, podem viure en nosaltres la plenitud. Un gra sa, íntegre, si es posa a la terra, es prepara, es fertilitza, viu en ell la integritat, viu la plenitud. Quan brota i floreix porta la seva plenitud, fins a arribar el moment en què dona fruit. Així, passant per les etapes del seu desenvolupament, una planta creix partint de la plenitud per arribar a la plenitud. Estem convidats a descobrir la nostra relació amb Déu que ens dona la plenitud. Sense aquesta relació, que ens omple, es forma en nosaltres un buit que genera una reacció que corromp i destrueix. Jesús, a l’Evangeli, ens ha ensenyat a viure les benaurances: vol dir que a cada prova podem ser omplerts de vida i vèncer i superar totes les proves; per això estem cridats en aquest temps a viure la plenitud.
La Mare de Déu diu, a través de la Stefania, que estem en els temps nous. L’Esperit Sant ens dona testimoni que ara comença pel poble de Déu un camí fort cap a la nova creació. Al mateix temps, aquesta fase inicial del camí és la preparació per a la vinguda gloriosa de Jesús, perquè sense la vinguda de Jesús entre el seu poble, no es pot realitzar la creació nova. Tot són veritats de la nostra fe, que hem d’acollir per trobar la plenitud de la nostra vida ja aquí, i manifestar a la humanitat aquella esperança que no decep. Tal com deia, nosaltres som criatures limitades, però el nostre esperit, unit a l’Esperit de Déu, no és limitat. Per això, la nostra participació ha de partir del desvetllament del nostre esperit i Déu, en aquests temps, actua fortament per desvetllar l’esperit de l’home, per tal que pugui progressar i arribar a la plenitud en la nova creació.
S.C.: Tornem un moment a allò que diu la Mare de Déu, que la creació nova no serà una cosa màgica que baixa del cel, o alguna cosa ja feta i preparada en la qual simplement serem introduïts. Des de fa temps, en les revelacions que rebo, molts instruments em parlen dels temps nous; però la novetat de la qual parlen està sempre estretament lligada a la nostra transformació. Això vol dir que els temps són nous en la mesura que la humanitat està anant cap a una transformació per esdevenir part de la creació nova, i l’home està destinat a esdevenir una criatura nova. Per tant, tal com hem repetit sovint, sempre és necessària la nostra decisió d’oferir-nos nosaltres mateixos a Déu, perquè ell prengui la nostra vida a les seves mans i ens guiï, per mitjà de l’Esperit Sant, cap allà on ens vol portar.
El poble de Déu, tal com afirmava fa poc en Tomislav, està cridat a preparar la vinguda gloriosa de Crist. Parlem poc de la vinguda gloriosa de Jesús, mentre que era ben present en la predicació dels apòstols que esperaven el retorn gloriós de Crist, encara que no ho sabien col·locar en el temps. Nosaltres no sabem quan vindrà el Senyor, però sabem que vindrà, i sabem també que tot tendeix cap aquest esdeveniment, perquè si Jesús no retorna en la seva glòria, moltes coses no es poden arreglar; especialment en relació amb el mal.
Hi ha un altre punt molt important que hem de comprendre en el que diu la Mare de Déu: Déu ja no dona les gràcies gratuïtament. Fins a un cert punt de la història de la humanitat, Déu va actuar així, va donar gràcies a tothom, gratuïtament, en un intent de realçar la humanitat. Malauradament, sabem que molta part de la humanitat ha rebutjat i continua rebutjant els dons de Déu. Així, aquest riu de gràcies abocades sobre tothom, sovint s’ha dispersat en molts rierols sense donar fruit. Ara Déu està recuperant totes les gràcies que no han estat acollides i que aparentment, semblarien desaprofitades. En realitat, en Déu res es perd. Déu recupera aquestes gràcies i les aboca en aquells que caminen. El mateix passarà en el futur: Déu ha preparat grans gràcies per la humanitat, però no seran donades a qui rebutja Déu. No seran donades ni a aquelles persones que estan perpètuament indecises entre Déu i Satanàs, entre el sí i el no, entre el propi egoisme i la recerca de Déu. Si Déu no fes això, tal com diu la Mare de Déu, privaria part de les gràcies al seu poble, en aquest temps tan exigent. Al contrari, Déu treu les gràcies a qui no les vol, per donar-les a qui les busca.
T.V.: Parlem de la plenitud i de la creació nova. Hi ha un puntal que hem de veure en tota claredat. Estem cridats a entrar a la vida de Déu Tri i U. Només així arribarem a la plenitud. També aquí a la Terra, hem d’acollir la presència del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i participar en aquesta plenitud, perquè Déu Tri i U es reveli en nosaltres i es manifesti a través nostre. Sovint es diu: “Jo crec en Déu”. Jo us dic, però, que també Llucifer creu en Déu, també els condemnats creuen en Déu, tremolen davant seu com fulles al vent. Però no n’hi ha prou en creure en Déu, no n’hi ha prou tampoc en creure en un Únic Déu. Déu s’ha revelat a l’home i s’ha revelat a la plenitud dels temps en Jesucrist, és present en nosaltres, és partícip de la nostra vida, i nosaltres podem participar plenament a la seva vida. A la vida en Déu Tri i U no s’hi arriba si no s’acull Jesucrist. I aquí enllaço amb tot el que hem dit pel que fa a l’oferta de la vida: l’oferta de la nostra vida a Déu ens porta al punt culminant de la plenitud en totes les proves. Fa de manera que es manifesti plenament en nosaltres la potència de l’Esperit Sant, que Jesucrist ens ha donat per vèncer el mal, la mort, les forces infernals. El nostre passatge interior consisteix a entrar a la glòria de Déu, a la glòria de Crist Ressuscitat. Per això la Mare de Déu diu: “Mantingueu la mirada fixa en el rostre de Crist Ressuscitat”.
Els apòstols, després de la resurrecció de Crist i amb la vinguda de l’Esperit Sant, van viure una gran experiència: van desaparèixer totes les tenebres dels seus cors. La vinguda gloriosa de Crist farà caure definitivament les nostres dificultats i ens portarà a la vida de Déu Tri i U. No hi ha altre camí fora d’aquest passatge a través de Jesucrist, que ens porti a la glòria. Es poden trobar certs aspectes també en altres camins, perquè Déu dona raigs de llum i es comunica a tots els homes, en tots els corrents religiosos, en tots els moviments. Tot i això, la llum plena, la veritat plena, s’han manifestat només en Jesucrist. En la llum de Crist ens elevem i ens unim a la font de la llum, al Pare en l’Esperit Sant.
Vam dir que els nuclis preparen un poble nou, un poble que serà únic en tot l’univers. No és possible assolir això si no és en la Santíssima Trinitat, que és el model i el fonament de tota comunió harmoniosa, perfecte i que ens porta a la plenitud. Fora de la comunió de Déu Tri i U, no s’arriba a la plenitud, ni a la llibertat de l’home, i encara menys a la llibertat de tots els homes en concòrdia entre ells. Per això, totes les formes d’agregació a la Terra i a l’univers que estan fora de Déu Tri i U, coixegen, perquè són obres humanes. En aquests temps Déu ens dona la gràcia de descobrir aquest camí interior, vencent tota prova amb la potència de l’Esperit Sant que se’ns dona per Jesucrist, entrant a la glòria de Déu per manifestar aquesta glòria, i donar la possibilitat a tots els homes d’accedir al ple coneixement de la vida en Déu.
S.C.: Sabem que Jesucrist ha vingut a la Terra per reconduir-nos cap a Déu; per fer això, Jesús ens havia de fer conèixer també Déu, i ens l’ha fet conèixer, tal com ell mateix afirma a l’Evangeli de Joan[1]. Ha fet conèixer Déu no només perquè, en la seva persona, Déu s’ha manifestat a la Terra i s’ha encarnat entre nosaltres, sinó també perquè ha obert als homes la visió de la Trinitat, de la presència del Pare, del Fill, de l’Esperit Sant. Sabeu bé que és sobre la base d’aquesta revelació que Jesús va ser condemnat, per haver-se proclamat Fill de Déu. Sigui qui sigui que es presenti i actuï en el nom de Crist, no pot sinó revelar en si mateix el misteri trinitari, perquè el coneixement de Déu és per a nosaltres el coneixement de Déu Tri i U, que ens ve donat per mitjà de Jesucrist. Avui més que mai, tenim la missió de manifestar la vida de Déu que és coneixement de Déu. És un gran compromís, i Jesús va enviar els seus apòstols en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant a batejar la gent. És això, doncs, el que toca a cada un de nosaltres: manifestar la vida de Déu Tri dins nostre i, així, portar a Déu Tri i U tots els planys, tots els desitjos profunds de bé que hi ha a la humanitat; suplicar Déu perquè acceleri els temps de la vinguda gloriosa de Jesús, perquè tinguem necessitat que Jesús torni.
No tenim necessitat que Jesús torni simplement per arreglar les coses. Més aviat tenim necessitat d’unir-nos plenament a ell per accedir a la creació nova. Hem de desitjar la plenitud de la vida a través de Jesús, però també unir-nos als instruments extraordinaris que Déu avui posa al servei de tota la humanitat. Us hem parlat dels àngels, del Nucli Central, dels germans fidels a Déu de l’univers; aquests instruments estan en acció per ajudar la humanitat en aquest temps delicat de canvi. En tot això no hi ha res d’extraordinari, perquè en cada època Déu ha utilitzat instruments extraordinaris: ho eren els profetes, ho eren els sants. No hi ha motiu per preocupar-se o escandalitzar-se per l’existència d’aquests instruments, que són el Nucli Central o els àngels, etc. Déu sempre ha actuat així en tots els temps: ha previst les ajudes extraordinàries en temps extraordinaris. Una vegada més, cal el nostre sí per unir-nos a l’acció de Déu. Així aquesta acció passarà en nosaltres i a través nostre, i Déu complirà tot allò que ha promès.
T.V.: Estem tots cridats, doncs, a participar a l’acció de Déu. Déu és l’Esperit pur i la seva acció és sempre pura, està plena de la potència de l’Esperit Sant, també quan entra en els nostres límits, en les nostres categories humanes. L’acció de Déu es comunica primer de tot al nostre esperit. També la nostra participació ha de partir del nostre esperit. On viu en nosaltres Déu Tri i U? En el nostre esperit, en la part més profunda de nosaltres mateixos que actua semblantment a Déu, i en la nostra ànima que porta en ella la imatge de Déu.
En els temps que estem travessant, estem vivint una crisi de creixement, de transformació de la humanitat; per això, mai com ara és necessària la nostra participació en esperit. El poble que decideix pertànyer completament a Jesucrist, i a través de Jesucrist, a Déu tri i U, viurà la pau, la joia, la llibertat constructiva, creativa, la llibertat en la qual es mou Déu, portarà l’amor de Déu que és el màxim de la creativitat divina. Efectivament, totes les accions de Déu s’expressen a través del seu amor. D’altra banda, hem d’acollir, acceptar, de vegades amb dolor, que aquells que no acullen la vida de Déu, en aquesta crisi entrin en la inquietud, en la desesperació.
S.C.: Amb l’explicació d’avui, conclou aquest cicle de videoconferències que hem titulat: “Progressar en la plenitud”. En conclusió, podem dir-vos que estem cridats no només a decidir-nos, i a implicar-nos, tal com us hem explicat en totes aquestes xerrades, sinó també afegiria que estem cridats a llegir els signes dels temps. Tal com sabeu, Jesús ca reprendre el poble i els fariseus dient-los: “Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint? Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que convé fer?”[2] Per tant, estem cridats a llegir, en Jesucrist, els signes dels temps, a abandonar aquella mirada superficial que sovint tenim sobre la humanitat. Sembla gairebé que molts visquin en un estat d’inconsciència, tots presos per necessitats materials, per les crisis financeres, per les coses més o menys tristes que li passen a aquesta humanitat. Se’ns ha demanat una mirada de fe, una mirada centrada en la vida de Déu, en el coneixement de Déu.
A partir de moltes experiències viscudes, us podem dir que a l’univers hi ha un gran moviment, una forta acció per part de Déu com també per part de Satanàs. Tot això està portant a una clara polarització de les forces, a una oposició cada vegada més marcada i evident entre el bé i el mal. Aquesta polarització obliga el mal a desemmascarar-se. Emergirà cada vegada més en tot el seu dramatisme, serà evident per qui ho sabrà veure, per qui sabrà llegir aquests signes. També serà cada vegada més visible el bé que Déu ha sembrat, emergiran figures de grans sants i de persones dedicades a Satanàs.
Hi haurà esdeveniments grandiosos, amb els quals Déu confirmarà tots aquells que s’hauran decidit per ell i que s’hauran adherit al seu projecte de recapitulació en Crist. Però no hem de prendre aquests esdeveniments com a signes essent fi en si mateixos. Esforcem-nos, en canvi, a enquadrar-los en la pedagogia de Déu, que confirma sempre la fe del seu poble. Ho sabem també per les Escriptures: Jesús confirmava amb signes i prodigis les predicacions dels apòstols.
Som l’any 2012, del qual tothom en parla d’una manera o altra. Pel que se’ns ha dit, sabem que aquest és un any crucial per la humanitat, no en el sentit que siguin previstes catàstrofes o la fi del món, sinó perquè està prevista una concreció per part de Déu. Significa que Déu, al final d’aquest any, veurà què està passant d’una part i de l’altra; qui ha dit sí, qui ha dit no. Els esdeveniments començaran a succeir el pròxim any, també esdeveniments grans. Hem d’estar preparats. El que se’ns demana és que responguem amb plena consciència, amb plena responsabilitat. Aquesta és la part que s’espera de nosaltres, tota la resta ho faran Déu i els seus instruments.
T.V.: En conclusió, tot això de què us hem parlat en aquest cicle de videoconferències, és simplement el nostre testimoniatge, la nostra aportació. És el que Déu ens ha demanat de revelar-vos per ser-vos una ajuda. Podem testimoniar que tota persona de bona voluntat que busca Déu, el trobarà al seu costat, en el seu propi camí. Recordem, a l’Evangeli, Maria de Magdala, Zaqueu, i molts altres que van trobar Jesús. Observem els apòstols dispersos després de la Passió de Jesús: era Jesús mateix que els anava a trobar, a reunir-los. Això ens fa entendre que Déu ens ve a trobar i ens troba en els nostres camins, en la nostra originalitat, en les nostres situacions.
Qui és creient i vol seguir Déu, d’ara endavant haurà de seguir Déu en els camins de Déu, i no intentar portar-lo al camí dels seus desitjos personals. Això vol dir marxar, sortir de la pròpia terra, del propi jo i encaminar-se cap a la plenitud que és en Déu. Amb aquest nostre testimoniatge no hem volgut presentar-vos una nova ideologia, religió, etc., sinó comunicar-vos amb senzillesa la vida que Déu ens dona, a la seva llum, per tal que cada un de vosaltres, en les pròpies vides, es mogui per buscar el Déu veritable i així rebi la llum. Heu de verificar si camineu pels camins que us agraden a vosaltres, o si seguiu Déu.
Acabant aquesta xerrada, no volem omplir-vos dels nostres arguments. Per això us deixem per reflexionar, perquè es revifi en vosaltres aquella espurna que Déu ha posat per desvetllar la vida i el desig de trobar Déu. L’Esperit Sant us guiarà; nosaltres no volem guiar ningú, volem donar testimoni i donar el millor de nosaltres. Tornarem a parlar quan Déu ens ho digui, quan sigui necessari donar llum per enfortir i encoratjar el seu poble. Amb el material que teniu a disposició, podeu viure i donar testimoni de tot això als altres, perquè es desvetlli en vosaltres la creativitat que Déu ha imprès en cadascun de vosaltres. Us donem gràcies per la vostra participació.
[1] Cfr Jn 17, 6
[2] Cfr Lc 12, 56-57
Cap a la Nova Creació 