Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
4 de març de 2023
(Transcripció d’àudio)
Dt 26, 16-19; Sl 118 (119); Mt 5, 43-48
A totes les lectures d’avui i també a les de demà, una vegada més, com us deia ahir, se’ns presenta i descriu el poble que Déu s’ha escollit. Es descriu amb claredat com es comporta aquell que ha escollit seguir Déu, que ha decidit que Déu sigui el seu Senyor, Senyor de la seva vida; que sigui el seu premi, que sigui el seu amor, poseu-hi tot el que vulgueu. Ho era ja a l’Antic Testament: poble elegit, poble escollit, però si mireu el recorregut que Déu ha fet amb els homes, com ha simplificat les coses.
Llegiu més: I setmana del Temps de QuaresmaMoisès deia: “Avui, el Senyor, el teu Déu, et mana que compleixis i posis en pràctica aquestes lleis, aleshores el Senyor serà el teu Déu”. Amb la redempció realitzada per Jesucrist no es tracta de posar en pràctica les lleis i aleshores Ell és el teu Déu, es tracta només d’escollir-lo. Com canvien les coses. Ell paga, Ell ha fet, tu l’has d’escollir. Tu has de desitjar seguir-lo, has de desitjar que sigui el teu Déu.
És clar que Ell és el Bé Suprem. Si l’esculls a Ell, només et pot donar el bé. Se sobreentén que si no l’esculls a Ell, les teves accions no seran bones, no seràs ajudat a fer bones accions. Realment és una decisió interior que no es dona per descomptat. Fa dos dies l’Evangeli deia: “Demaneu i se us donarà. Truqueu i se us obrirà”[1]. Tant a l’Evangeli d’ahir[2] com al d’avui, s’entén què hem de demanar, a quina porta hem de trucar perquè se’ns obri. Cap home amb les seves pròpies forces aconsegueix estimar als propis enemics, pregar pels seus perseguidors, donar la vida per als bons i pels dolents. Ningú tot sol aconsegueix superar, com us deia ahir, la justícia dels fariseus[3], però si demanem amb fe al Senyor Jesús, aquest és el camí, aquests són els cristians, aquest és el poble consagrat, consagrat a Déu; consagrat a Déu a través de Maria Santíssima perquè ara sabem que també sense l’ajuda de Maria Santíssima no pots fer res.
Fixeu-vos que quan parlem de lleis de l’esperit, són realment aquí. Les lleis de l’esperit no consisteixen en conèixer o no conèixer certs secrets, en tenir certes fórmules, en ser especialment sants: és comprendre aquesta dimensió que tenim dins nostre i que fa la diferència entre escollir Déu, posar-lo al primer lloc, demanar-li ajuda per viure així, morir a si mateix i progressar endavant o no. I el camí és clar. Demana ajuda per estimar els teus enemics. Això, què fa? Fa el que intentava dir ahir[4], fa que parteixi una energia dins teu que s’anomena energia primària, que rebutja tot allò que, en canvi, aquest món crea, que és l’energia disgregadora[5].
Això transforma el teu pensament, però sense aquests passatges -perdonar: perdonar-se primer un mateix, perdonar els altres; passatge a continuació: estimar, estimar-se primer un mateix, després estimar els altres. No estic dient d’estimar Déu, perdoneu, però ho donava per descomptat- sense aquests passatges no canvia el nostre pensament perquè és bombardejat per una energia disgregadora que no ho permet. No és qüestió que un és bo, un és fantàstic, un és dolent, un és menys dolent: és qüestió de la tria que fas i d’allò que vols, però després hi ha un recorregut. És un camí darrere de Jesús.
I en les lectures de demà aquest camí del qual parlem és clar[6]. Comença amb Abraham: “Surt de la teva terra i ves”. Tots hem de sortir de la nostra terra. Què és això? Sortir de si mateix, de les pròpies seguretats, del propi coneixement. Sortir de tot allò que a nosaltres ens sembla bo, sant, i entrar en aquest camí en el qual Déu t’envia, i hi vas.
Sant Pau demà ens diu: “On vas? Sofreix amb Jesús. Sofreix també tu per l’Evangeli”. És inútil donar voltes sobre un mateix, el camí a recórrer és aquest. “On vas?” “Amb Crist, darrere seu”. “Pren la teva creu, segueix-lo[7]. Surt de la teva terra per seguir el Crist”, que et porta cap a on? Cap a la Creació Nova. L’Evangeli de demà és la transfiguració. On et porta? A ser transfigurat. Però tots aquests passatges tenen un inici, després tenen una fidelitat, tenen dificultats, tenen una transformació.
Mireu, aquest camí així, des de l’inici, com us estic dient, és el camí que dona vida a tots els miracles, a totes les guaricions. Si no guarim de nosaltres mateixos, de perdonar-nos, de perdonar, de pregar pels enemics fins a arribar a veure que d’enemics, on són aquests enemics?, qui és al final aquest enemic? Són fantasmes que ens creem nosaltres mateixos, aquests enemics. És veritat, hi són si tu et mesures amb el món, si tu et mesures segons l’esperit del món és tot un enemic, és tota una batalla, és tota una guerra, que necessita lleis, jutges, advocats, però en Déu, en les lleis de Déu, s’esvaeixen totes aquestes resistències.
Aquest camí porta a un guariment, però jo encara dic més: porta a una resurrecció. Aleshores també tu esdevens com Jesucrist corredemptor, consagrat, ungit, instrument de salvació. No és una fantasia, eh? És la crida a ser cristians. Era la crida del poble jueu, escollit. També a ells els deia: “I el Senyor ha fet que avui tu et comprometis a ser per a Ell el seu poble, la seva heretat escollida”[8]. No ho heu sentit mai per nosaltres, però aquestes paraules valen per a tots els cristians, tots aquells que el segueixen. Val també per a qualsevol forma de confessió cristiana: el seu poble, la seva heretat escollida. Però aleshores deia: “Tal com els havia dit, però només si complia tots els seus manaments”[9]. Avui ha dit: “Però només si t’uneixes a Ell, si el segueixes. Surt de la teva terra i ves. Pren la teva creu i segueix-lo. Segueix-lo pel camí que Ell et portarà. Sofreix també tu juntament amb Ell, alegra’t amb Ell, tot juntament amb Ell”. I encara deia: “Ell et vol posar en dignitat, fama i glòria per sobre totes les nacions que ha creat. Vol que siguis un poble consagrat al Senyor”[10]. No és aquesta la promesa que ens hem sentit dir?
Amb això, tornem sempre al mateix. Disculpeu, em repeteixo. Tot depèn d’escollir, perquè tothom està cridat, tothom! Déu no ha deixat de cridar a ningú, però no només una vegada, contínuament: “Estic a la porta i truco”, contínuament, “si algú m’obre…,”[11]. I en aquest moment ve la resposta i comences a viure juntament amb Ell, a confiar en Ell. A poc a poc, un es va consagrant. És tot un recorregut: guareix, ressuscita, transforma. Aleshores un poble transformat incideix sobre la creació. Pot construir juntament amb Ell la Creació Nova, però si no és transformat no pot res.
Si us mireu també com està estructurada la Terra avui dia, realment, mireu-la una mica globalment, com estem tots empesos també en això… tots els joves que van a buscar treball fora. No dic que facin malfet, s’hi troben, forçats, per com està funcionant la Terra. És un engranatge que què fa, què produeix? Disgrega, allunya, produeix problemes, produeix situacions que després han de ser reparades perquè tu te’n vas, deixes algú. Tot és un disgregar, allunyar, dividir. Tot separa, i nosaltres estem cridats, en canvi, a portar una energia que ho uneix tot, no en un sentit patològic: hem d’estar tots junts, tothom… sinó en el sentit que produeix un món nou que està recolzat per una ajuda, per l’ajuda fraterna; que està clar que només passa en persones que es troben en el mateix esperit, sinó no s’hi arriba. I tornem al mateix que dèiem.
Aquesta guerra que està arribant al punt culminant, entre el mal i el bé, entre Jesús i Llucifer, ve de molt lluny i ha anat endavant d’una manera cada vegada més subtil, i el príncep d’aquest temps ha treballat molt. Cal que ho reconeguem. Llucifer ha creat un món, ho està intentant, a la seva imatge i semblança. Està eliminant tots els valors, està eliminant el sentit de la vida. El que és més greu de tot, que ara ha de destruir, és la creu i Maria Santíssima, si ens hi fixem. Fins a totes aquestes lleis, on quan un sofreix més val que mori, no?, l’eutanàsia, eliminar tot el que és dolent -em refereixo al sofriment- promoure el bé només en l’alegria, les festes, els creuers, els restaurants. Tot el bé només és això. Mireu, el món ha arribat aquí, eh. Crear un món nou continua partint d’aquestes lectures, és per això que estan posades en aquest temps de Quaresma. El que escollim. La Quaresma és cada any un meditar: renovo el meu sí a viure Crist fins al fons?
Una vegada més confio cada un de vosaltres a Maria Santíssima, a Sant Josep, perquè us portin a escollir plenament viure la vida, en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit Sant.
[1] Cfr. Mt 7, 7-12
[2] Cfr. Mt 5, 20-26
[3] Cfr. Mt 5, 20
[4] Veure la reflexió de Mauro del 3 de març de 2023 “I Setmana del Temps de Quaresma” en aquest web
[5] Per aprofundir el tema de l’energia disgregadora i l’energia primària us adrecem al llibre “Riscrivere la Storia – vol. II – L’Universo e i suoi abitanti”, Parte Prima, cap. 3, pàgs. 30-33; Ed. Luci dell’Esodo
[6] Lectures del 2on diumenge de Quaresma – Anno A: Gn 12, 1-4a; Sl 32(33); 2 Tm 1, 8b-10; Mt 17, 1-9
[7] Cfr. Mt 16, 24; Mc 8, 34; Lc 9, 23
[8] Cfr. Dt 26, 18
[9] Veure nota 9
[10] Cfr. Dt 26, 19
[11] Cfr. Ap 3, 20
Cap a la Nova Creació 