(Missatge tret del llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. IV, anno 2013”, pàg. 116, Ed. Luci dell’Esodo)

Missatge de Sant Joan Baptista del 12 de setembre de 2013

“Estimats germans i germanes de la Terra, us saludo! Avui us parlo en nom de Déu Altíssim per cridar la vostra atenció sobre alguns aspectes fonamentals en aquest temps.

Com ja sabeu, vaig ser el Precursor de la vinguda de Jesucrist a la Terra: li vaig preparar el camí enmig del poble d’Israel, poble escollit que esperava la vinguda del Messies, el Salvador. Per això vaig cridar els fills d’Israel a la conversió, perquè només així podrien comprendre el gran esdeveniment que els esperava: el Fill de Déu s’havia de fer home entre ells per la salvació de tota la humanitat present a l’univers. Sabeu el que va passar: Jesucrist va néixer, morir a la creu, ressuscitar i pujar al cel.

Llegiu més: “Convertiu-vos, perquè el Regne del cel és a prop!” (Mt 3, 1-2)

Jesús tornarà altra vegada a la fi dels temps, gloriós i potent, per judicar la humanitat i recollir els fruits de la seva vinya, és a dir, del seu poble que s’ha format en tot l’univers. Tothom el veurà i tot el gènere humà serà cridat davant el Fill de l’home; cada home i tota la humanitat seran jutjats per Jesucrist. També els morts ressuscitaran pel judici, qui serà trobat digne, entrarà amb Jesús a la Nova creació, qui no serà digne quedarà per sota la gran Barrera, en companyia de Llucifer i dels seus dimonis. D’aquesta manera seran separats per sempre el Bé del Mal, els fills de la llum dels de les tenebres.

Per tant, el Senyor tornarà en l’esplendor de la seva glòria. Us dic que el temps s’acosta. Jo no soc el Precursor de la vinguda gloriosa de Crist, com vaig ser-ho per la seva vinguda a la Terra. Aquesta missió correspon al gloriós arcàngel Sant Miquel: va ser ell qui va lliurar i guanyar la primera gran batalla contra Llucifer al principi de la creació; a ell li correspon lliurar la darrera, gran batalla contra Llucifer, al capdavant dels àngels i del poble de Déu.

Sant Miquel està actuant potentment en tot l’univers, acompanyat dels tres instruments extraordinaris d’aquest temps: àngels, Nucli central i germans de l’univers fidels a Déu. Està cridant a recollir els fills de Déu de tots els angles de l’univers, per tal que tot sigui possible recapitulat en Crist el més aviat. Al final d’aquesta acció, Sant Miquel presentarà el poble a Jesús i renovarà la seva total submissió a ell; el mateix faran els tres instruments extraordinaris. S’aturarà tota acció i tot serà posat a les mans de Crist a qui correspon l’últim i definitiu judici. Ell conduirà el poble considerat digne a la nova creació i se sotmetrà, juntament amb el poble, al Pare en l’Esperit Sant. Serà l’inici d’una creació completament nova, el regne de Déu tan esperat. “Aleshores els justos resplendiran com el sol en el regne del seu Pare” (Mt 13, 43).

El Senyor em confia avui aquestes paraules per a vosaltres de la Terra, per tal que sigueu conscients del temps en el qual us trobeu i de la responsabilitat que teniu com a fills de Déu. M’adreço, primer de tot, als cristians i després a tots els homes i les dones de bona voluntat. Us deixo amb alguns punts sobre els quals fareu bé de reflexionar per prendre les vostres decisions. Sapigueu que Déu no us força mai; us considera capaços d’escollir entre el bé i el mal perquè us ha creat a la seva imatge i semblança. Com a Pare, però, us posa en guàrdia dels perills i us indica el camí principal que porta al bé i a la felicitat. Els seus manaments no són constriccions sinó indicacions segures per a una vida sana i digna. Però, sou lliures d’acceptar-los o no. De la mateixa manera, aquestes paraules que us adreço en nom de Déu, no són ordres sinó consells sincers; no són tampoc judicis de condemna sinó exhortacions fraternes per a la vostra felicitat. Aquests són, doncs, els punts.

1) La primera cosa que Déu us demana en aquest temps és la conversió. La conversió no és un fet extraordinari i rar, reservat als grans sants, sinó que és per a tot home de bona voluntat i és el primer deure dels cristians. No és altra cosa que un procés interior, mitjançant el qual l’home es posa davant Déu sense hipocresia; es reconeix feble i pecador i es penedeix del mal comès. Després demana la intervenció de Déu perquè la seva vida canviï. Demanant això, accepta que Déu el transformi fins a fer-lo criatura nova. Així l’home es confia ell mateix a Déu per retrobar-se a si mateix en Déu. D’això en parla l’apòstol Sant Pau: “No us emmotlleu a la mentalitat d’aquest món, sinó deixeu-vos transformar per Déu amb un canvi complet de la vostra ment. Així podreu comprendre quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte” (Rm 12, 2).

Sense conversió no hi ha transformació i tampoc comprensió. De fet, l’home pot comprendre les coses de Déu només si s’adreça a Déu i no a si mateix o a qualsevol ídol dels quals el vostre món n’és ple: poder, diners, carrera, etc. Si voleu comprendre l’acció de Déu en aquest temps i si voleu participar-hi, heu de canviar necessàriament la vostra vida: cal que sortiu de la mentalitat corrupta i destructiva que domina la Terra i que decidiu viure com a fills de Déu que refusen tota hipocresia, engany, avidesa, lligams no saludables i trastorns afectius. Esteu disposats a fer-ho? Si la vostra resposta és negativa, podeu prescindir de llegir els altres punts, perquè aquest missatge no us servirà de res. Si, en canvi, la vostra resposta és afirmativa, us esperen altres passos.

Sense conversió no hi ha tampoc una fe sòlida. La conversió és el primer pas de la fe: l’home intueix l’existència de Déu i es confronta amb ell. Acull la presència divina en ell mateix i al seu voltant, i decideix creure, fiar-se de Déu. Tot això és obra de l’Esperit Sant que desvetlla l’esperit de l’home i l’encamina cap a Jesús. Jesús es fa present a l’esperit de l’home i espera que l’home es decideixi a acollir-lo: “Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell i ell amb mi” (Ap 3, 20). L’home ha d’acceptar la presència activa de Déu en ell, altrament, la seva fe és feble i es redueix a una sèrie d’hàbits religiosos que no incideixen sobre l’existència.

Us trobeu en temps especials, en els quals es desplega la potència de Déu que està actuant a l’univers; però també es desvetlla la ira de Llucifer que sent que s’acosta el temps del judici i del cara a cara final amb Jesucrist. Ara més que mai necessiteu un íntim i profund coneixement de Déu, mitjançant el qual podreu discernir allò que és el bé i allò que és el mal. Si no us convertiu, si no permeteu a l’Esperit Sant actuar en vosaltres i transformar-vos, no sabreu orientar-vos i dependreu sempre del judici d’altres. Per això, convertiu-vos i permeteu a Déu que us transformi!

2) El segon pas és tan important com el primer: se us demana oferir la vostra vida a Déu. Aquest és el primer fruit de la sincera conversió. Sense donació a Déu no podeu progressar en el camí de la salvació. Acabeu per refugiar-vos en la religiositat, creient que ho heu entès tot i que esteu salvats en virtut de les vostres bones pràctiques religioses; aquestes també són necessàries, però per si soles no són suficient si no us oferiu a Déu. Què vol dir oferir-vos a Déu? Vol dir deixar-li mans lliures en la vostra vida, per tal que adreci i corregeixi tot allò que no funciona en vosaltres. Significa obrir-li la porta de la vostra ànima i acceptar viure amb ell, i veure les coses tal com ell les veu i no tal com les veieu vosaltres. Significa deixar morir el vostre egoisme. Tot això està ben resumit en les paraules del Senyor: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi” (Lc 9, 23). Jesús es va oferir ell mateix al Pare per tots vosaltres; també a vosaltres se us demana oferir-vos a Jesús, per tal d’esdevenir instruments de salvació a les seves mans. Esteu disposats a fer-ho?

Oferir-se un mateix no significa necessàriament morir de manera cruenta o de malaltia; significa només posar-se a disposició del que el Senyor voldrà, sense hipocresies, sense compromisos, sense dubtar. Déu us custodiarà de tot mal i si heu de sofrir a causa de la duresa de la vida a la Terra, tindreu ajuda i consol de Déu i superareu totes les proves.

A la Terra us ha estat donat un mitjà sublim per oferir la vida a Déu: unint-vos a Jesús en el sacrifici de la santa Missa; en aquell moment, si sou sincers i ho desitgeu, sou elevats al Pare juntament amb Jesús i renoveu la vostra aliança amb Déu per mitjà de Jesucrist. Així, per mitjà de Jesús, participeu plenament a la vida de la Santíssima Trinitat i sou reforçats i renovats interiorment. L’oferta de la vostra vida a Déu és la pregària més gran que l’home pugui elevar a Déu. Recordeu les paraules de Sant Pau: “Germans, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos a Déu com a sacrifici vivent, sant i agradable a Déu. És aquest el veritable culte que li heu de fer” (Rm 12, 1)

Déu us ha fet també un altre do: Maria Santíssima, Mare nostra i Mare de tots els homes de l’univers, i Sant Josep. Confieu-vos a ells per ser conduïts cap a Jesucrist i no us equivocareu. La consagració a Maria Santíssima i a Sant Josep és un mitjà formidable per accedir a la vida de Déu. No us priveu d’una ajuda així!

3) El tercer pas és la integritat. Convertir-se i creure en Déu significa decidir viure íntegres davant Déu. L’home íntegre no compromet la Veritat, i la Veritat és Jesucrist. Per tant, accepteu l’Evangeli i contrasteu la vostra conducta amb tot el que el Senyor us ha indicat. Si us adoneu que hi ha alguna cosa en vosaltres que no va d’acord amb l’ensenyament de Jesús, convertiu la vostra conducta i repareu els vostres errors, demanant a Déu la llum i la força per fer-ho, i permetent-li actuar en vosaltres per transformar-vos. Com veieu, la conversió és una actitud constant del creient, perquè cada dia se us demana modificar alguna cosa en vosaltres i posar-vos humilment davant Déu. D’aquesta manera, sobre sempre davant vostre una etapa nova del camí; així Déu us transforma dia a dia, d’instant en instant, sempre que estigueu disposats a la conversió contínua.

L’home lliure no deixa espai per a la hipocresia dins seu, perquè estima Déu que és Veritat. Rebutgeu la hipocresia i comporteu-vos com aquells que saben que estant constantment sota la mirada de Déu. La hipocresia ofèn la mirada de Déu i enganya un mateix. Quan assumiu una actitud correcta exteriorment, però que no correspon a l’actitud interior, sou hipòcrites; penseu una cosa i en feu una altra. La hipocresia és un pecat greu als ulls de Déu i, malauradament, és molt freqüent entre els cristians, els quals volen mostrar-se justos davant els homes, però no tenen cura de mostrar-se justos als ulls de Déu. Es mostren obedients a l’Evangeli, però en el seu cor nodreixen sentiments d’odi, de gelosia, de rivalitat que el corrompen. Així, prediquen la justícia i cometen injustícies, fan grans obres de caritat, però no suporten el propi veí i no perdonen els mals que pateixen; citen la Sagrada Escriptura, però viuen de manera oposada al que està escrit. Els hipòcrites són un cuc que corromp des de l’interior el poble cristià. No oblideu que Jesús va condemnar amb força la hipocresia dels fariseus.

L’home íntegre no coneix l’astúcia i no es fia de la ciència humana. Allibereu-vos de l’astúcia i de la falsa ciència! Totes dues deriven de la manca de fe en Déu que us porta a fiar-vos només dels vostres mitjans, de les vostres capacitats i del coneixement que us arriba de l’exterior. Feu atenció, perquè així us deixeu portar per l’esperit del món que viu d’astúcia, d’engany i d’una ciència superficial que no neix del desig de veritat sinó de la curiositat i del desig de dominar. Mireu com el món celebra els homes astuts, embriagats d’arrogància i de falsa ciència, els considera exemples virtuosos, i així precipita en el vòrtex de Llucifer que domina la Terra mitjançant els astuts i els arrogants que ignoren i deprecien les lleis de Déu. Sou el que sou davant Déu, no busqueu de millorar-vos per vosaltres mateixos, no podeu. Deixeu-vos, en canvi, transformar per Déu. Encara una altra vegada us dic: convertiu-vos!

4) El quart pas és la comunió amb els germans. Qui vol pertànyer a Crist no pot prescindir d’estimar el seu pròxim: Jesús estima el Pare i estima cada un dels homes com a germà seu; el cristià ha d’estimar Déu i ha d’estimar cada home som a germà seu. Jesús va dir als seus apòstols: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Estimeu-vos tal com jo us he estimat! En això tothom sabrà que sou deixebles meus: si us estimeu els uns als altres” (Jn 13, 34-35).

Al llarg dels segles, els cristians de la Terra han comès mancances greus pel que fa al manament de l’amor. Això ha afeblit el seu testimoniatge davant del món. Els cristians no han estat sempre creïbles perquè s’ha dividit entre ells, sovint s’han odiat i combatut, i encara estan dividits.  No em refereixo només a les divisions entre catòlics, ortodoxes i protestants perquè aquestes són el fruit d’una divisió més profunda i subtil: la divisió entre germà i germà. Us poso l’exemple dels catòlics: estan dividits entre ells dins d’una mateixa parròquia, dins d’un mateix grup de pregària i fins i tot dins d’un mateix convent. No passa res millor a les Esglésies ortodoxes i protestants. Aquesta falta de caritat i de pau no permet als cristians presentar-se com un cos únic i potent davant l’esperit del món.  Per això els cristians no són plenament eficaços en el seu testimoniatge i no aconsegueixen aturar l’odi i les guerres: perquè l’odi i les guerres els porten dins seu. Aleshores, amb quina veu poden parlar al món?

Qui vol entrar a la creació nova ha de viure en comunió: a la creació nova no hi entrarà un conjunt d’individus sinó un poble unit pel vincle de l’amor fratern. Per això us crido a la comunió fraterna que és condició essencial per ser recapitulats en Crist, per ser part del poble nou que s’està formant a l’univers i a la Terra. Feu fora del vostre interior tot sentiment de rancor, tot judici de condemna, tota calúmnia contra el vostre pròxim. Sigueu benèvols i misericordiosos envers tothom, perdoneu i deixeu en mans de Déu els mals soferts i les ferides de l’ànima. Gireu pàgina i estigueu sempre a punt per recomençar el diàleg fratern; no permeteu que Llucifer sembri discòrdia entre vosaltres i els germans. Us sembla difícil això? Ho és si penseu fer-ho sols. Però vosaltres no esteu sols perquè Déu actua en vosaltres: quan decidiu estimar, perdonar, socórrer els germans és Jesús mateix que estima en vosaltres, que perdona, que socorre. Vosaltres participeu en la seva acció guaridora, posant-li a disposició el vostre ser, com l’apòstol Pere posava a disposició la seva barca des de la qual Jesús parlava a la multitud. Vosaltres sou com la barca de Pere: us allunyeu de la terra, és a dir, de la mentalitat del món, per deixar lliure Jesús de parlar al vostre pròxim. Aleshores comencen els miracles en la vostra vida: es guareixen les relacions i guareix el món al voltant vostre. Cap home, per molt hàbil i potent que sigui, pot guarir la humanitat; només Jesucrist, Salvador i Redemptor, pot fer-ho.  Jesús busca col·laboradors humils i sincers per tocar amb el seu amor tota la creació. Mireu-vos dins vostre i afanyeu-vos a estimar i a reconciliar-vos amb el vostre pròxim; feu-ho abans que sigui massa tard!

5) La comunió entre els homes de la Terra no és suficient. La comunió ha d’abraçar tots els homes que viuen en altres plantes de l’univers. Aquest és un punt molt delicat per vosaltres de la Terra, especialment pels cristians, però és una realitat de la qual cap de vosaltres podrà escapar. Déu, fins ara s’ha mantingut pacient en mostrar-vos clarament aquest aspecte de la seva creació, tot i haver-ne donat molts senyals. Això és perquè els pobles de la Terra s’han mantingut a les fosques sobre aquesta realitat, a causa dels silencis conscients i de les mentides dels poderosos i de molts caps de les religions, inclosa la cristiana.

Ara és el temps en el qual la vida de l’univers s’ha de manifestar plenament als homes de la Terra, perquè es tracta d’un graó insubstituïble del gran mosaic de la creació. Què se us demana aleshores? Segur que no se us demana de demostrar l’existència de la vida a l’univers ni convèncer els altres d’aquesta realitat; d’això se n’ocuparà el Senyor que té saviesa i mitjans per fer-ho en el moment adequat. Se us demana senzillament que no tanqueu el vostre cor i la vostra intel·ligència a aquesta veritat, sinó que l’acolliu com un do de Déu. Allò que no entengueu, deixeu-ho de banda i entreu en l’actitud humil i d’escolta, demanant a Déu la gràcia de comprendre. És sempre la gràcia divina que us obre a la comprensió del misteri, no la vostra racionalitat ni la vostra cultura o les vostres creences, fins i tot religioses. Parlem d’una realitat còsmica que Déu desitja revelar a partir de l’esperit dels individus; després vindran els signes exteriors. Això no pot succeir si els homes rebutgen la mateixa idea que existeixin altres homes a l’univers, altres fills de Déu com vosaltres.

La comunió amb els altres germans de l’univers és indispensable per a vosaltres: no entrareu sols a la nova creació. Tot el ramat de Déu, de la Terra i de l’univers, haurà de ser reunit en Crist que és el Pastor de tota la humanitat, que estima tothom amb el mateix amor, que ha salvat tothom amb el seu sacrifici. Per què penseu que sou els únics a l’univers? Potser perquè us considereu millors? Penediu-vos per la vostra supèrbia! No sou de cap manera els millors i vindrà el dia que us n’adonareu. Més aviat, pregueu el Senyor que us faci estimar els vostres germans allà on siguin de l’univers i que un dia els pugueu acollir com a veritables fills de Déu.

A vosaltres cristians us dic, especialment als sacerdots i consagrats: que no us passi que us comporteu com els sacerdots d’Israel que no acceptaven que Jesús fos el Fill de Déu, fins al punt de considerar-lo un blasfem. No aconseguien canviar de cap manera les pròpies conviccions, basades en la seva interpretació de la llei i de la realitat de Déu. Cap convicció, per molt arrelada que estigui en vosaltres, pot ser un criteri de discerniment: les coses de Déu es comprenen només amb la llum de l’Esperit Sant, que cal demanar amb humilitat. No us és lícit judicar i condemnar basant-vos en el que vosaltres penseu o en la vostra doctrina. Déu és més gran que la vostra doctrina. Si Déu no revela immediatament una realitat és perquè té bons motius per no fer-ho, però no per això es pot negar l’existència de tal realitat; Déu la revela en el moment adequat, quan sou capaços de portar-ne el pes (Jn 16, 12).

La Santíssima Trinitat es va revelar només en Jesucrist i no abans. El rebuig d’aquesta realitat va condemnar Jesucrist a mort. No hauria sigut millor demanar humilment l’ajuda de Déu, abans d’enrocar-se en les pròpies conviccions i portar la Veritat a la creu? Voleu fer el mateix també vosaltres? Quantes vegades encara voleu crucificar la Veritat? Penediu-vos i humilieu-vos davant Déu! Només així podreu comprendre i judicar.

6) Esteu també cridats a entrar en comunió amb els tres grans instruments extraordinaris d’aquest temps. Us torno a dir quins són: àngels, Nucli central i germans fidels a Déu. La comunió amb ells us permetrà caminar més de pressa i més segurs. També en aquest cas se us demana que us obriu a aquesta realitat més enllà del que aconseguiu comprendre. Pregueu en comunió amb aquests instruments i confieu en Déu. En el temps oportú, també l’acció d’aquests instruments serà plenament revelada; però si ara no els accepteu, després podria ser massa tard per a vosaltres i potser ja no ho comprendríeu. Atenció! La paciència de Déu és gran, però no és bo aprofitar-se’n massa.

En  conclusió, us repeteixo les paraules clau d’aquest temps, que són per a vosaltres passatges obligatoris i camins principals per participar plenament a l’acció de Déu:

• Conversió
• Oferta de vosaltres mateixos a Déu
• Consagració a Maria Santíssima i a Sant Josep
• Integritat
• Comunió amb tota la humanitat de l’univers
• Comunió amb els instruments extraordinaris de Déu

Us convido a demorar la vostra decisió de pertànyer a Déu. No espereu a ser prefectes per creure, cregueu i sereu perfectes. La vostra perfecció davant Déu no és la que pensen els homes: la perfecció davant Déu consisteix en la veritable fe i en la sincera humilitat.

Us repeteixo que el regne de Déu s’acosta. Pregueu molt i estigueu atents. El maligne està pressionant, però no pot res contra qui s’ofereix a Déu.

Prego per vosaltres i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.