Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
31 de març de 2023
(Transcripció d’àudio)
Jr 20, 10-13; Sl 17 (18); Jn 10, 31-42
Amb diumenge comença la Setmana Santa. És una setmana en la qual en pocs dies mirarem d’entrar, de comprendre, de viure allò que Déu Pare i, juntament amb Ell, Jesús en l’Esperit Sant, la Trinitat, va pensar, voler i desitjar des de la traïció de Llucifer i del pecat original, després, dels homes. És un misteri que resumim en pocs dies, encara que el vivim a cada Missa. Però, si ho penseu, en el moment que Llucifer traïa, la Trinitat va pensar en com recuperar l’home i l’única manera era que el Fill s’oferís, que un Déu pagués per les creatures. El Fill va dir el seu Sí al Pare a oferir-se.
Llegiu més: V setmana del Temps de QuaresmaTambé és un misteri que Jesús home, fet home, Fill de Déu fet home, es prepara durant trenta anys per viure aquell Tridu. Durant trenta anys aquí a la Terra era Fill de Déu, veritable home. Sabia que havia d’arribar aquest moment per portar a compliment la seva missió. Ho tenia clar i sabem que d’això en parlava amb Maria Santíssima, amb Sant Josep[1], i tots anaven sent preparats per aquest moment. A partir d’aquí comença la corredempció de Maria Santíssima. Després, en Ella es va portar a compliment sota la Creu, però havia començat aquí, parlant amb Jesús, escoltant, compartint.
Jesús va parlar moltes vegades públicament de la seva Passió: en els Evangelis apareix moltes vegades, però mai va ser comprès[2]. En aquests darrers dies, abans del Dijous Sant, Divendres Sant, anuncia moltíssim el Pare, parla del Pare, de la seva relació amb el Pare, d’Ell que està en el Pare, del Pare que està en Ell, el Pare que l’envia[3]. Busca de totes les maneres portar aquesta humanitat cap al Pare, però en això tampoc va ser comprès. És més, va ser un dels motius pels quals van decidir matar-lo: “Tu que et fas Déu. Ets home i et fas Déu”[4].
El misteri del sofriment tanca, tanca l’home, tanca l’ànima. Els apòstols no volien sentir-lo, canviaven el discurs. Davant el Senyor que et presenta allò que serà el teu recorregut prefereixes tapar-te les orelles i girar la mirada. I fixeu-vos que aquesta és la situació de sempre, encara ara de cada home. És normal, però es pot anar més enllà. Per què és normal? Jesús mateix, veritable home, davant d’allò que sabia, d’on havia d’anar, fixeu-vos que -poc abans hi ha la situació de Llàtzer, la mort de Llàtzer[5]-, Ell també plora. Probablement es veu Ell mateix en aquell moment, pensa en la seva Mare en aquell moment, pensa en el que haurà de passar Maria Santíssima en aquell moment. A l’hort de Getsemaní sua sang[6]. Per tant, també Ell, Fill de Déu, Déu veritable, preparat des de sempre, però davant d’aquest misteri no és fàcil, però es pot.
El sofriment és un misteri. Sabem que no és volgut per Déu, de la mateixa manera que no és volguda per Déu la mort. El sofriment i la mort són les armes de Llucifer i a través de la por a la mort, al sofriment i tot això, ell governa la humanitat. Ens fa esclaus[7]. El camí per sortir-ne no és sofrir, absolutament no! El camí per sortir-ne és la fe en Jesucrist, que ha sofert per nosaltres, i a través seu, unint-nos a Ell ens fa passar també a nosaltres a través del sofriment, la mort, per ressuscitar. El sofriment i la mort esdevenen impossible de mirar, si traiem la mirada al després, si traiem l’esperança en el després, si traiem la fe que tot està a les mans de Déu, que Déu no ens posa un pes més gran del que podem portar, sempre és a la nostra mesura. I que tot allò que Ell permet, també les proves grosses, són en vista a una vida nova. Sense aquesta mirada ningú pot fer-ho.
Aleshores, la fe en Déu que ha pagat, la fe en Déu que guia, la fe en la seva presència viva, la fe en Maria Santíssima que ens acompanya, ens permet anar més enllà, perquè si no, el sofriment sol, sense això, només genera angoixa, por. Amb aquesta mirada, cada prova, què porta? Què és el que s’obre de seguida dins nostre amb aquesta mirada? Una acció redemptora, esdevé redemptora. I què fa la redempció? Allibera, allibera també d’allò que tots sols no podem alliberar-nos. Allibera de tot lligam, allibera de tota actitud errònia, allibera de tota malaltia de les espirituals, aquelles que condicionen tota una existència, les que no permeten anar cap al Crist, anar cap a la resurrecció.
Estic parlant de totes les menes de dolors, no només dels físics. El sofriment no només ve generat per un dolor físic. N’hi ha molts de tipus de sofriment, no podem fer-ne una qualificació de quin és el més gran: el sofriment espiritual, moral, n’hi ha de tota mena. I en tots aquests sofriments, en la fe, també a través nostre, Jesús hi passa dins per ressuscitar. És sempre un passatge cap a la vida. Aquesta és la fe: saber que la vida venç sempre, fins i tot quan estan per posar-nos a la tomba. CREURE QUE LA VIDA VENÇ SEMPRE. Com? Ho sap Déu i ho veurem juntament amb Ell, que tot és permès per Déu per a nosaltres només d’acord amb la nostra força. Amb això no estic dient que el sofriment s’hagi de buscar, sinó que, viscut així, pots acollir-lo. Viscut així, comprenent que Déu el permet només per al bé, esdevé un mitjà de transformació, esdevé un passatge.
Diré una cosa grossa, però és veritat: el sofriment té en ell mateix la sacralitat, té alguna cosa de sagrat. El sofriment porta una reialesa, ens porta a viure una actitud reial, com Crist. Contemplar, durant la pròxima setmana, Jesús, Maria, que passen, la veus aquesta sacralitat, reialesa, en tots els passatges, quan plora, quan prega: “Allunya de mi aquest calze”[8], quan demana als deixebles: “Ajudeu-me” i ells dormen[9]. Quan l’escupen a sobre i li donen una bufetada i ell diu: “Per què em pegues?”[10]. Sempre hi ha aquesta reialesa, aquesta sacralitat.
Maria Santíssima no ha buscat mai res, no va demanar ser la Mare de Déu, no va demanar mai res per a ella, sempre va acollir i acompanyar l’acció de Déu. Jo penso que aquesta és l’actitud que cal prendre. No demanar, no buscar, però acollir-ho tot i acompanyar-ho tot contemplant allò que Déu farà. Contemplant en la fe. Més que això no podem fer. Ella, fent-ho així, va esdevenir Corredemptora. Fent-ho així va tenir la força d’estar sota la Creu. No és que era una superdona, eh. Havia sofert com cada un de nosaltres. Va tenir la força de Déu en aquesta acollida.
Us desitjo a tots per la pròxima setmana, ho desitjo també per a mi el primer, que visquem així aquest misteri, de no passar a través d’aquestes festes tan grans… passar sí amb joia perquè, certament, hi ha una alegria, però no passar sense penetrar aquell misteri de la vida, de la vida que venç, perquè, fixeu-vos, el missatge que porta Crist és precisament aquest. No és la Creu, sinó la vida que venç, passant per la creu. Però la vida no pot vèncer, si no passa per aquí. Per tant, aquest món que fuig del sofriment de totes maneres, fuig de la creu, fuig… al final renuncia a la vida perquè no hi passarà mai per dins.
Acollir tot el que arriba, contemplar, passar amb reialesa, amb sacralitat, oferir, és entrar en la vida perquè Déu ens l’ha promès, ens portarà a la vida. Ell ens ha obert el camí. Contemplem això la pròxima setmana, és viure la Pasqua. Després tindrem quaranta dies, i jo dic l’eternitat, que la litúrgia ens proposa quaranta dies en els quals vivim la Pasqua, en els quals deixem la mort i entrem en aquesta dimensió de la vida. Si no passem per aquí, per la creu, no entrarem tampoc a la vida. Saltar-se la Quaresma per viure la Resurrecció no es pot.
Aleshores, mirem de fer això en tota la nostra vida contemplant la setmana vinent, acompanyar l’acció de Déu, acompanyar-la en nosaltres, acompanyar-la al nostre voltant en tot el que mou, el que toca.
I que Maria Santíssima ens ajudi a fer com ha fet Ella, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Missatge de Sant Josep del 19 de març 2020 “Custodiar per viure”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII, anno 2020”, Ed. Luci dell’Esodo, pàg. 54; missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021 “Maria, la Dona Nova”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VIII, anno 2021”, pàg. 38 i al llibre “Riscrivere la Storia – vol. III – La Donna vestita di sole”, pàg. 105; Ed. Luci dell’Esodo. Tots els missatges han estat publicats també en català en aquest web
[2] Cfr. Mt 16, 21-23; Mt 17, 22-23; Mt 20, 17-19; Mc 8, 31-33; Mc 9, 30-32; Lc 9, 22; Lc 9, 43b-45; Lc 18, 31-34
[3] Cfr. Jn 14, 1-24
[4] Cfr. Jn 5, 19-47; Jn 10, 22-39
[5] Cfr. Jn 11, 1-44
[6] Cfr. Lc 22, 39-46
[7] Per aprofondir sobre aquest tema us adrecem al llibre “Oltre la Grande Barriera“, cap. 14 “La morte”, pàgs. 261-274
[8] Cfr. Mt 26, 39; Mc 14, 36; Lc 22, 42
[9] Cfr. Mt 26, 38-46; Mc 14, 37-41; Lc 22, 45-46
[10] Cfr. Jn 18, 19-23
Cap a la Nova Creació 