Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
6 d’abril de 2023
(Transcripció d’àudio)
Ex 12, 1-8. 11-14; Sl 115; 1 Co 11, 23-26; Jn 13, 1-15
Estem a l’inici d’aquest Tridu, i Jesús va venir a la Terra precisament per fer aquest Tridu. La Segona Persona de la Santíssima Trinitat, que ens ha estimat des de l’eternitat, per estimar-nos fins al final s’encarnà i de seguida, des del moment que s’encarna, des del moment que toca aquesta Terra, Ell sap que ha vingut a la Terra per aquest Tridu, per fer la voluntat del Pare. Els tres anys de la vida pública el portaven aquí i els trenta anys abans el preparaven per això. Va venir per això.
Llegiu més: Dijous Sant – Missa de la Cena del SenyorDurant la seva vida pública va explicar totes les Escriptures que parlaven d’Ell, tots els profetes. Va mostrar com tot parlava d’Ell i que Ell havia de portar-ho a compliment. Durant aquells tres anys va mirar de mostrar el Rostre del Pare, va portar a compliment la llei, va obrir el camí a tots nosaltres, a cada un dels homes, perquè va ensorrar totes les barreres que ens separaven de Déu i que ens separaven també els uns dels altres. I, després, tal com hem sentit a l’Evangeli avui, va donar l’exemple de què havíem de fer: estimeu-vos els uns als altres[1]. Va donar el manament nou que recull tota la llei. Va donar l’exemple donant la vida, va donar l’exemple quedant-se en l’Eucaristia. Va demostrar què és l’Amor amb majúscula, el que nosaltres anomenem “L’Amor Pur”[2].
Fixeu-vos que en aquest manament nou, “Estimeu-vos els uns als altres”, i ha contingut tota la dimensió de quan Ell diu: “Jo soc el camí, la veritat i la vida”[3], perquè estimar-se els uns als altres és l’únic camí, però també és l’única manera de verificar i veure si estem en la veritat. És l’única manera de verificar si de veritat seguim el Crist o si seguim les nostres idees, si seguim una religió, si seguim una llei. És l’únic camí. És la veritat del nostre ser cristians, del nostre ser fills de Déu. Fixeu-vos que en aquest manament hi ha la vida. Si un no aconsegueix entrar en aquest manament, tampoc aconseguirà viure. Parlo de la vida plena, la vida… un pot caminar, però estar mort. Només ho trobem tot, explicant aquest manament: “Estimeu-vos els uns als altres”.
Sabent que sense Ell, però, no podem fer-ho, perquè és cert que Ell a través d’aquests tres dies ens redimeix, paga per nosaltres, ens dona la possibilitat d’anar més enllà del pecat original, però tot sol, l’home, no pot fer-ho. No pot fer-ho perquè l’energia disgregadora de la Terra és forta, no pot fer-ho sol perquè la carn és feble, tal com diu, ho sentirem demà, als apòstols: “L’esperit de l’home és prompte, però la carn és feble”.[4] No pots. Aleshores, vet aquí el perquè: “Sense mi no podeu fer res”[5], diu, i es queda en l’Eucaristia precisament per quedar-se amb nosaltres, per esdevenir dins nostre, per estar present. Fixeu-vos que menjar la seva carn i beure la seva sang és el passatge a fer per ser una sola cosa amb Ell, és Ell que esdevé viu dins nostre, viu, present. Avui, amb la institució de l’Eucaristia Ell completa allò que havia dit a Cafarnaüm: “Qui no menja la meva carn, no beu la meva sang, no està en mi”[6].
Nosaltres sabem que en aquests temps (precisament per la forta dinàmica) perquè són els últims temps, el Senyor Jesús ha tornat en esperit especialment aquí a la Terra, és un do especial[7]. Crec que és correcte dir: el dia que comprenem -és un passatge que fem moltes vegades- què és l’Eucaristia, què és menjar la Seva carn, què és tenir a veure amb Ell, acollir el seu perdó, acollir-lo a Ell, són un tot u, només en aquell moment comença la vida. Si jo no entenc això i no arribo a entrar en aquesta relació viva amb Jesús, no aconsegueixo viure.
La vida comença en Ell, perquè sense Ell i fora d’Ell no hi ha vida. Potser és precisament per això que ha fet aquest gran acte d’humilitat, d’amor, de quedar-se en el pa, la cosa més senzilla precisament per entrar en nosaltres, per ser consumat, per ser una sola cosa amb nosaltres; acollir el seu Sacrifici, quan Ell diu a Pere: “Si no et deixes rentar els peus, no tindràs part amb mi”[8]. Cal fer aquest passatge d’acollir que el Fill de Déu s’ha sacrificat PER MI, ha rentat els meus peus, no els dels presoners, ha rentat els meus, és part de la meva vida. Si jo no entro en acollir això, no tindré part amb Ell. Acollir-lo a Ell, no puc acollir-lo i continuar sent un estrany per a Ell, un amic, un conegut. He de ser una sola cosa, he de ser… és el meu Espòs. Això val per tothom, no només per qui es diu consagrat, tots els cristians: és el meu Espòs, ha vingut a tornar-me la vida. Aleshores la meva vida pot ser que sigui de moltes maneres, però, si no parteixo d’aquesta unió, no construiré res, no faré res. Estan en això les paraules que diu a Pere. Rentar els peus pot ser un gest, acollir Crist i després fer envers els altres tal com Crist fa envers nosaltres, per a mi, és rentar els peus; no es limita a fer un gest extraordinari un cop l’any. Tots els dies. Que també jo estigui disposat a donar la vida per aquesta humanitat, a donar la vida pels últims, pels petits, unir-me al seu Sacrifici.
Aquest passatge és obligatori per un motiu: perquè nosaltres hem estat previstos per la resurrecció. La mort no ha de tenir la darrera paraula sobre nosaltres, però no podem vèncer la mort si no és unint-nos a Ell. Tots els altres mètodes per vèncer la mort o el mal de viure que poden existir a la Terra, no van sense Ell. Nosaltres estem previstos per la vida eterna, però només si l’acullo. Partint d’Ell, després, clar, la vida està feta de coses pràctiques, està feta de treball, de família. Però perdoneu si em repeteixo, sense Ell no podem fer res. No podem formar una bona família, no podem pensar a fer coses útils, boniques; podem fer moltes coses, però això no serveix de res, no deixa empremta.
Sense Ell no hi ha la vida. Unir-se a Ell, reconèixer que Ell està dins nostre, Ell vol entrar en nosaltres i ho vol fer perquè hem estat creats a la seva imatge i semblança. Ho vol fer perquè dins nostre ja hi és tot, però la clau per obrir aquest tot és l’acollida de Crist, i jo dic també, és l’Eucaristia, perquè sense menjar no vas endavant. Participar en la Missa, participar en el seu Sacrifici, creure, pregar, desitjar fer la seva voluntat, si no participes també rebent el seu cos, la seva sang, sabent que menges el cos i la sang, no pots fer res. Ell ho ha previst així.
Aleshores, el passatge fonamental és acollir Jesús, acollir-lo com a Senyor de la nostra vida i, després, imitar-lo, i l’Eucaristia que celebrem cada diumenge, fixeu-vos, indica precisament això: acollir el perdó, reconèixer en les Escriptures que Ell és el Rostre del Pare, enviat del Pare, oferir la vida i, després, permetre que la seva força a través de l’Eucaristia entri dins nostre i després de la Missa posar-se en camí i portar-la als altres, “Estimeu-vos com jo us he estimat”. La Missa és això. És un memorial. Ell es queda en el pa, però es queda en el pa precisament perquè vol entrar dins nostre; es queda en el pa perquè entrant en nosaltres vol ajudar-nos a penetrar el misteri, el memorial en aquest sentit.
Aleshores, avui m’ho dic a mi, però penso que pot valer també per a cada un de vosaltres, tenir la consciència que quan prenem la comunió estem menjant el Cor de Jesús, perquè en la comunió hi ha el seu Cor. És un passatge obligat. No n’hi ha prou en acollir la seva persona perquè diu coses bones. Això seria acollir el profeta, però no acollir-lo totalment a Ell. No n’hi ha prou en reconèixer que és un gran home, que ha marcat la història, això ho veu tothom. Nosaltres hem de ser conscients que mengem el seu Cor, que l’acollim en tot. D’altra manera, també nosaltres ens quedaríem veient-lo com un profeta, com una cosa gran, però no Aquell que dona la vida per mi, Aquell que desitja entrar en mi, Ell que desitja unir-se místicament a mi per començar a viure, perquè la vida comença només en aquest punt. Després, cadascú de nosaltres tindrà una missió particular, diferent, però que comença sempre i només en aquest punt.
La sang, la seva sang renta el pecat original, però, fixeu-vos que la seva sang desvetlla en nosaltres la imatge de Déu, com deia abans, la semblança amb Déu. No n’hi ha prou en llegir tota la Bíblia, saber de memòria tots els salms, Sant Pau. Si no és Ell que des del nostre interior ens explica la Bíblia, ens la fa veure, ens la fa viure, la Bíblia queda com un llibre, en alguns passatges fins i tot una mica estrany. Algunes pàgines semblen el contrari de les altres. És només la seva presència viva en nosaltres que s’ha de cultivar, desitjar, nodrir. Ell, la seva part la fa. Es posa a disposició cada dia . Fixeu-vos que això per a nosaltres, que ens definim, millor, que Ell ens ha definit una mica la seva Església en aquest temps, el poble nou que desitja juntament amb Ell arribar a tothom, si no aconseguim fer això, no farem massa res. Si no aconseguim unir-nos a Ell i permetre que Ell sigui lliure dins nostre, on volem anar?
Quan aculls la seva mort, aculls el seu donar-se tot, entres en la resurrecció, perquè així ha sigut el seu passatge. Aleshores comences a viure ja aquí de ressuscitat. Cada Missa, i de Missa en Missa, et renoves, renoves el teu pensament, renoves la teva manera de veure, la teva manera d’actuar, de fer. És un recorregut de resurrecció que ens portarà a la fi dels temps a ressuscitar seriosament. Però, el passatge està tot en aquests tres dies: Ell que es dona, ha estimat els seus, els ha estimat fins al final; i a la creu.
Però, a mi em sembla que també quedar-se en l’Eucaristia no deu haver sigut un sacrifici senzill: tancat en un tabernacle, Aquell que ha creat l’Univers posat allà dins. Qualsevol que passi pot saludar-lo o dir-li un renec. Fins fa alguns anys, ara sabem que ja no ho permet, robaven les hòsties i ja sabeu què en feien. És amor això també, eh?, i ho ha fet per nosaltres.
Aleshores, si volem entrar en la vida eterna ja des d’ara a la Terra, i nosaltres ho hem de fer per nosaltres i ho hem de fer per a tota la humanitat, el pas és aquest d’aquest vespre: estimeu-vos els uns als altres, i per fer-ho hem de ser part en Jesús de ple; acollir el fet que ha donat la vida per mi, per nosaltres, l’ha donada, que m’ha rentat els peus, que ha anat fins al més profund de les meves misèries, que no li ha fet fàstic entrar en els meus pecats, límits i després, però, sortir juntament amb Ell. Fer això a favor de tota la humanitat.
Hi ha un altre passatge que em toca, disculpeu si m’allargo: Ell, com a home, en aquells darrers dies sabia el que l’esperava i crec que com a home això es copsa quan en el Getsemaní sua sang[9], no li era per descomptat. Va demanar ajuda a Maria Santíssima per fer aquell passatge. N’havia demanat també als apòstols, però s’adormien[10]. Maria Santíssima prega, prega, perquè aconseguís fer aquell passatge. Cadascú de nosaltres és cridat a viure d’una manera o altra aquella dimensió, però, a diferència d’Ell, nosaltres no sabem com ni quan. Estic convençut que si nosaltres sabéssim com Ell sabia, que en acollir plenament la seva vida ens espera una prova, una persecució, una malaltia, ens espera… no podríem fer-ho. Vet aquí el perquè sense Ell no podem fer res. Però, en canvi, juntament amb Ell podem passar, passar per tot arreu, passar en els inferns, passar juntament amb Ell, i de veritat transformar-ho tot, transformar el mal en bé, igual com Ell es transforma en un tros de pa.
Demano a Maria Santíssima que ens ajudi en aquests dies a penetrar cada cop més aquest misteri, tol com l’ha penetrat Ella, com Ella ha aconseguit acompanyar el Fill Jesús com a Corredemptora en aquests dies, contemplant l’amor de Déu que demanava aquest sacrifici al Fill i també a Ella per a tota la humanitat. Demano a Maria Santíssima que l’Eucaristia en nosaltres pugui tenir l’efecte que va tenir en Ella quan la va rebre en el Darrer Sopar. També Ella va rebre força per poder donar força a Jesús, aquesta comunió entre ells dos que eren un sol cor i que la vida fluïa entre ells dos a benefici de tots nosaltres. Maria, ajuda’ns a comprendre aquest misteri d’amor, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Jn 13, 34
[2] Veure també el missatge de Sant Frances del 17 de setembre de 2012 “L’amore puro di Dio”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. III, anno 2012”, pàg. 98; Ed. Luci dell’Esodo
[3] Cfr. Jn 14, 6
[4] Cfr. Mt 26, 36-46
[5] Cfr. Jn 15, 1-8
[6] Cfr. Jn 6, 46-58
[7] Fa referència a la VINGUDA INTERMÈDIA de Jesucrist a la Terra de la qual parla Maria Santíssima per primera vegada en el missatge del 7 de desembre de 2020 “El temps messiànic”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII, anno 2020”, pàg. 135;,Ed. Luci dell’Esodo, en italià; i en català en aquest web
[8] Cfr. Jn 13, 1-15
[9] Cfr. Lc 22, 39-44
[10] Cfr. Mt 26, 36-46; Mc 14, 32-42; Lc 22, 39-46
Cap a la Nova Creació 