Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
7 d’abril de 2023
(Transcripció d’àudio)
Is 52, 13 – 53, 12; Sl 30; He 4, 14-16; 5, 7-9; Jn 18, 1-19, 42
Avui hem llegit la lectura de la Passió segons Joan. També, de la primera lectura del profeta Isaïes, hem sentit perfectament descrit tot el que Jesús va fer per demostrar l’amor que tenia per nosaltres. Abans de morir diu: “Tot s’ha acomplert”[1]. Va venir a fer allò que el Pare li havia ordenat, allò pel que Ell havia respost al Pare: “Aquí em tens”, fins a dir: “Tot s’ha acomplert”; s’havia de complir tot tal com hem sentit.
Llegiu més: Divendres SantNosaltres l’adorem a la creu. Sabeu que és un escàndol per moltes altres religions adorar un Déu a la creu, un Déu que mor a la creu. En canvi per a cada un de nosaltres el passatge d’adorar-lo a la creu és obligatori. Si no aconseguim acollir aquest amor que arriba a tant, no l’acollim plenament. No aconseguim comprendre com en som d’importants per a Déu, nosaltres per a Ell, si Ell ha arribat a estimar-nos fins a aquest punt. És un passatge obligatori. No entres en la resurrecció, si no passes per la creu. És natural no poder acollir un amor com aquest, que arriba fins a aquest punt, a anul·lar-se fins a aquest punt, però és precisament acollint això que aculls l’amor de Déu.
Sabem que la vida és el do més gran que hem rebut, però Ell la vida l’ofereix, la vida la dona. Sap que la perd, sap que lliurant-se, el mataran. Estava segur, tenia clar que deixant-se agafar, no obrint la boca, no reaccionant, sabia que acabaria a la creu, que moriria. Humanament podria semblar normal: defensa, defensa la vida, escapa’t. Penso que també a nosaltres, sovint, davant de certs passatges difícils, dolorosos, ens bé de manera natural pensar: “Però ningú vol que jo perdi la vida, ningú vol que em passi això, ningú voldria que agafés mai una malaltia”, i, en canvi, és precisament en aquest passatge d’obediència al Pare, conscient que aquell era el passatge per entrar a la vida.
Aquí no ho hem sentit a l’Escriptura, però hi ha un fragment en el qual els apòstols li diuen: “Escapa’t, salva’t!” i Ell els respon: “Sí, em salvo”. Els apòstols es tranquil·litzen, diuen: “Menys mal, s’escaparà”; diu: “No, em salvo, i precisament perquè em vull salvar vaig a la creu. Si no anés a la creu, no em salvaria”. Aquest és el passatge. La creu mostra l’amor més gran que la Terra hagi vist mai, i mai en veurà un altre de tan gran.
Per nosaltres, humans, penso que l’amor ens porta sempre a la dolcesa, a la tendresa, i diria que és tot això. Jesús va demostrar tot això durant els seus anys a la Terra, però el seu veritable amor, més gran, l’ha demostrat anant a la creu, donant la vida per nosaltres, donar la vida per les creatures, donar la vida pels qui s’han equivocat, Ell que no s’havia equivocat. Sé que tot són coses que sabem, però proveu de deixar-les entrar dins vostre per comprendre la grandesa d’aquesta oferta. Ho dic perquè enllaço amb allò que vaig dir ahir[2], si no abracem plenament així Jesús, podem ser batejats, cristians, podem pregar, podeu fer tot el que vulgueu, però no trobareu la Vida amb majúscula. Per trobar la Vida, per acollir Jesús, és necessari conèixer-lo i la creu és part integrant d’Ell. No hi ha Jesús sense creu, i quan penses en Jesús no hi ha creu sense resurrecció. No ens podem aturar a la creu, ho veurem demà. Però, tots aquests són passos que s’han de fer. No puc passar directament a la resurrecció.
L’amor de la creu és un amor pur[3], és un amor que només sap estimar, només sap donar. És un amor que no demana res a canvi, és un amor que no té res a veure amb allò que veiem nosaltres, a allò que estem acostumats, on hi ha sempre alguna cosa a canvi, que sempre ha de ser correspost. Jesús no necessita ni això, estima i prou. Assumeix els nostres pecats i prou. Ens posa en condicions de ser lliures d’escollir. Això és amor. Et deixa lliure, però et posa en la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal, entre la vida i la mort.
Hem sentit, ho sabem, que a la seva creu hi ha tots els nostres pecats i els nostres límits. Aleshores us demano, demano a Déu també per mi: fixeu-vos que això ho hem de creure, creure que hi són tots clavats, que no he d’estar lluitant amb els meus límits, tampoc amb els meus pecats perquè Jesús els ha assumit sobre seu. Creient en això faig partir la dinàmica de la resurrecció. Continuant lluitant amb els meus límits, intentant ser millor, esforçant-me, hi ha la possibilitat d’estar tota la vida donant voltes sobre mi mateix, i no vaig més enllà. En canvi, creure en aquest amor que ha assumit els meus límits, tots els meus pecats, que ha mort per mi que ha mort per nosaltres.
Quan vivia ens va demanar que estiméssim els nostres enemics, que preguéssim pels que ens persegueixen[4], aleshores, ara mireu el vostre límit i el dels altres com un enemic, i el manament que hem rebut és: “Estimeu-lo”. No us baralleu amb el límit, ni amb el vostre ni amb el dels altres, senzillament estimeu-lo tal com en sou capaços. Jo us dic que fent això, creixerem fins a arribar a estimar com Ell ha estimat: donar la vida pel límit de l’altre, estar disposat a assumir el límit de l’altre. Aleshores hauré caminat en l’amor. En comptes de mirar tant els límits, penso que aniríem molt més de pressa endavant cap a la plenitud, si féssim servir la nostra energia per escoltar-lo, féssim servir el nostre temps per intercanviar amb Ell, per intentar dirigir-ho tot cap a Ell, per prendre cada decisió partint d’Ell, a través d’Ell. Passar el temps més amb Ell que amb el nostre jo, que ens fa veure els límits, els límits dels altres, ens fa somniar en un món més bonic, millor. Però passem sempre per Ell. És una garantia per anar més enllà, per ser transformats.
Ell avui baixa als inferns. Baixa als inferns i separa, divideix el bé del mal. Fins a la seva mort tot estava barrejat. Baixa als inferns i fa el primer do enorme per nosaltres, homes, que és el Purgatori. Separa l’infern i qui és de l’infern, porta més enllà de la Gran Barrera aquells que són cridats a anar més enllà, al Purgatori qui ha de passar un temps d’expiació, i al cel els beats. És un do d’avui. Així doncs, en aquest moment en el qual hi ha silenci, es diu que Jesús està a la tomba, però no ha estat aturat ni a la tomba. Encara no havia ressuscitat, però ja havia davallat als inferns; no va estar aturat ni un segon ni allà dins. Sempre va treballar per l’home, sempre ha pensat en l’home. Davalla també en els nostres inferns.
Visquem-la així aquesta nit fins demà: amb la consciència que una vegada més Ell davalli també dins nostre a separar el bé del mal. Ens allibera on encara som presoners, on encara no som completament lliures per escollir, on encara ens barallem amb el nostre límit, amb els nostres pensaments, amb les nostres idees. On encara estem allà amb desitjos de voler alguna cosa diferent. Ell ens allibera de tota aquesta dimensió aquesta nit, si ho volem, i ens prepara per entrar a la vida ressuscitada de demà.
Sé que segons la vostra edat em podeu dir: “He passat moltes Pasqües, però ressuscitat? Soc sempre el mateix”. I no és veritat. Si a cada Pasqua, a cada Missa visquéssim així, perquè cada Missa és una Pasqua, alguna cosa ressuscita en nosaltres, cada vegada sortim millors. És un camí, és un recorregut i ens prepara, per quan vulguis o no vulguis, cada un de nosaltres l’haurà de fer definitivament, perquè sé que és una profecia que sovint faig a tothom: morireu tots, us ho garanteixo. I aquest passatge, si no us prepareu, serà veritablement un desastre, un espant.
Preparem-nos per la resurrecció amb la pau profunda que sap que Déu és tan gran que ha escollit pagar per nosaltres. Ens estima tant que no ens deixarà. No ho dic per aprofitar-nos-en d’aquest amor, sinó per ser-ne conquistats. Com ho fas per deixar algú que t’estima així? Com ho fas per decidir tractar amb Ell només de tant en tant, només quan ho necessites o només quan… i no tractar amb Ell sempre, en tot? Vol dir que no l’has trobat.
Estiguem amb Maria Santíssima també aquesta nit, Ella que va saber esperar per tots nosaltres la Seva resurrecció, Ella que amb la seva pregària era l’única que va creure fins al final. Unim-nos també nosaltres a creure per nosaltres i per tota la humanitat que també en aquest moment Déu està actuant i allibera els presoners, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Jn 19, 30
[2] Veure reflexió del 6 d’abril de 2023 “Dijous Sant – Missa de la Cena del Senyor“, publicat en aquest web
[3] Veure el Missatgge de Sant Francesc del 17 de setembre de 2012, “L’amor pur de Déu”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. III anno 2012” pàg. 98
[4] Cfr. Mt 5, 44; Lc 6, 27-28
Cap a la Nova Creació 