“Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que DÉU ESCOLTA I COMPRÈN. Escolta les vostres pregàries i compren les vostres necessitats. Vosaltres, però, heu d’aprendre a pregar bé. Us explico com  pregar: presenteu a Déu els problemes i les necessitats que us preocupen i deixeu-les-hi a Ell; deixeu també als seus peus els vostres pecats i els pecats dels altres. Demaneu ajuda a Déu però no li imposeu les vostres solucions. Déu té les seves solucions que sempre són millors que les vostres.

A cada prova, demaneu a Déu, en primer lloc, que us faci comprendre allò que heu de corregir en vosaltres; sempre hi ha alguna cosa per corregir.

Després deixeu-ho tot a les seves mans, deixeu que les coses segueixin el seu curs sense amoïnar-vos més. Així entrareu en la pau de Déu i veureu les coses sota una llum nova. L’Esperit Sant us inspirarà nous propòsits i noves idees; les solucions es mostraran davant dels vostres ulls sense dificultat i sense neguit.

Estigueu segurs que Déu escolta les pregàries de qui té fe. Quan demaneu amb fe l’ajuda de Déu, Ell comença a ajudar-vos des del mateix instant que us adreceu a Ell. Cregueu en això que us dic i les vostres pregàries pujaran al cel i obriran el Cor del meu Fill. Ell demanarà al Pare el que és just per a vosaltres i el Pare us ho donarà en el poder de l’Esperit Sant.

Prego per vosaltres i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

15 febrer 2017

Estimats germanes i germans,

De manera inesperada i amb senzillesa, la Mare de Déu m’ha demanat de fer-me instrument d’un projecte seu per aquests temps. M’ha explicat que te la intenció d’ajudar a tots els seus fills, especialment els que se senten més petits, a caminar en aquests temps difícils. Per aquest motiu, com a Mare de la humanitat, desitja adreçar unes paraules senzilles a tots, el dia 13 de cada mes. La Mare de Déu demana que aquests missatges breus siguin llegits i difosos pel bé de moltes ànimes. Juntament amb tots vosaltres que estimeu la Mare de Déu i desitgeu viure units al seu Cor Immaculat, em poso humilment a disposició de la Mare de la humanitat. Que el seu amor matern pugui arribar a tot home de bona voluntat.

Stefania Caterina

“Estimats fills meus,

Desitjo començar un camí amb vosaltres per guiar-vos en aquests temps difícils. Vinc entre vosaltres com a Mare de la humanitat per elevar els meus fills. Us portaré cap als misteris de Déu amb paraules senzilles, per ajudar-vos a comprendre el que Déu fa en la creació, en cadascú de vosaltres i al voltant vostre.

La primera cosa que vull dir-vos és que DÉU EXISTEIX. És real i podeu sentir-lo viu dintre vostre si el busqueu. Déu existeix per tothom però especialment per aquells que el busquen. Us demano de buscar Déu amb senzillesa, de sentir-lo viu en vosaltres i al costat vostre. Aleshores Ell us guiarà. Us agafarà de la mà i guiarà la vostra vida si el deixeu fer. També jo sóc viva entre vosaltres; no sóc una estàtua sinó una persona viva i vull parlar-vos per ajudar-vos a trobar Déu viu.

Us demano de començar a reflexionar sobre això i a creure seriosament que Déu existeix, és viu i actua  incessantment per cadascú de vosaltres, que és present en cada circumstància de la vostra vida i que si el busqueu amb fe, Ell respon.

Reflexioneu i més endavant  seguirem.

Prego per vosaltres i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

13 d’agost de 2012

“En els últims mesos d’aquest any 2012, Déu està empenyent la humanitat de la terra perquè es decideixi. Quan parlo de la humanitat, em refereixo, en primer lloc, als cristians de la Terra, i també a les persones de bona voluntat, que no pertanyen a Satanàs i no el segueixen, ja que per als seus seguidors, no hi ha gran cosa a fer. Parlem doncs dels fills de Déu a la terra, per als quals s’acosta cada vegada més el moment de la decisió definitiva pel regne de Déu.

Déu demana aquesta decisió perquè ha de fixar un termini a la humanitat de la Terra, la qual, per ella mateixa, no decidiria mai res. La vostra humanitat porta en si mateixa una gran contradicció: d’una banda, és rebel a Déu, de l’altra, és passiva. Qui es rebel·la, no escolta raons; el que no es rebel·la, roman passiu, ho espera tot de Déu, espera que Déu faci allò que ell no vol fer.

Per això, ha arribat el moment en què Déu posa un límit temporal a aquesta humanitat, mesurat segons la vostra concepció del temps i, per tant, segons el vostre calendari. En altres planetes, el temps es calcula d’una altra manera; tanmateix, com us ha estat dit, l’univers espera les decisions de la Terra i s’està adaptant al ritme del vostre temps[1].

Durant aquest any 2012, la vostra humanitat ha de decidir si vol acollir Jesucrist i estar sotmesa a ell. Només així entrarà en una nova dimensió, on operen les lleis de l’esperit pur. Només la decisió de la humanitat d’acollir Jesucrist pot significar el vostre pas cap a una dimensió diferent, que alguns defineixen com a salt de civilització, altres com a eixamplament de la consciència. Jo dic que aquesta humanitat haurà de ser elevada en l’esperit per entrar en una dimensió més espiritual. La que viviu en l’actualitat és una dimensió essencialment material, en la qual les lleis de l’esperit treballen amb dificultat, perquè no són enteses ni acceptades per la major part dels homes. Això comporta un alt grau de corrupció, que afecta els homes i les criatures d’aquest planeta. És tracta d’un salt qualitatiu, que Déu ha previst perquè pugueu progressar vers la nova creació. Continua llegint Missatge de Sant Rafel Arcàngel →

5 d’abril de 2012 – Dijous Sant

Missatge de Jesús

“Us beneeixo, fills! Avui esteu davant una nova etapa, diria que mil·lenària. Avui, de fet, comença l’última fase de preparació cap a la nova creació perquè a partir d’avui, el príncep del mal, Llucifer, és expulsat definitivament del meu poble.

El Maligne s’ha insinuat en tota l’obra de Déu des del principi. Així com s’havia infiltrat en l’obra de la creació, a través de Llucifer, també s’ha infiltrat en l’obra de la redempció, a través de Judes Iscariot, posseït per Llucifer. Judes estava realment posseït per Llucifer, a qui ell mateix s’havia consagrat. Durant un temps, mogut per un interès personal, va estar al meu costat, fins i tot comportant-se com un fanàtic: volia tenir part al meu Regne, guanyant-se un lloc d’honor. Estava embriagat pel poder dels miracles que em veia realitzar, i que ell mateix havia fet quan l’havia enviat a missió juntament amb els altres apòstols i deixebles, per tal que em precedissin als llocs que jo mateix visitaria[1].

Més tard, quan es va adonar que no podia obtenir allò que esperava del Regne de Déu, i de quina era realment la missió d’un apòstol, quan va començar a sentir-me parlar obertament de la meva mort a la creu, es va rebel·lar com ja ho havia fet el seu pare Llucifer. A l’últim sopar li vaig donar el tros de pa com als altres apòstols. Per aquests últims, aquell bocí de pa sucat amb vi, representava el segell de la nova i definitiva aliança amb mi; per Judes va ser el segell de la seva aliança amb Satanàs, contra meu.[2] Judes va rebre el meu cos i la meva sang maleint-me. Molts altres, després d’ell, han fet i encara fan el mateix.

Judes Iscariot ha estat una figura tenebrosa en el cristianisme. La seva ombra s’ha estès sobre l’Església al llarg dels segles: la seva traïció ha obert el camí a la traïció d’altres apòstols i sacerdots després d’ell. Judes ha estat el precursor de l’Anticrist; els hi ha obert el camí dins la meva Església. Després d’ell, molts anticrists s’han manifestat enmig del meu poble, continuant l’obra demolidora iniciada per Judes. Al final es manifestarà l’Anticrist, que vindrà a recollir tot el que els anticrists han sembrat al llarg de la història. Continua llegint Sacerdots nous per a un poble nou →

8 de setembre de 2011

Missatge de Jesús

“Estimats fills, poble meu, pau a vosaltres!

“Estimats fills meus, continuem la conversa sobre el temps en què viviu i sobre els esdeveniments que us esperen. Després d’haver parlat de la meva acció i dels instruments dels quals em serveixo en aquest temps[1], desitjo avui afrontar el tema del futur del meu poble. Vull aclarir tot seguit que no es tracta d’una profecia nova i desconeguda, d’alguna cosa que encara no hagi estat anunciada. Efectivament, quan reseu el Credo, afirmeu que espereu “la vida del món que vindrà” i l’Església professa des de sempre creure en el meu retorn, en la resurrecció dels morts, en el regne de Déu que establiré a la fi dels temps, i lliuraré al Pare, meu i vostre. El que vull indicar avui és un camí de preparació, que us ajudi a ser conscients del que s’esdevindrà, perquè estigueu preparats a respondre i participar, amb la vostra vida, en l’acció de Déu.

El meu poble, com ja us he dit, és un instrument insubstituïble i poderós de la meva acció; per això he fundat la meva Església. L’he fundat sobre la Terra on m’he encarnat, he mort i ressuscitat. L’Església és el meu poble, que he rescatat amb el preu de la meva sang, a través del qual s’encarna la meva paraula i es renova el meu Sacrifici. És justament mitjançant l’Església que el poder de la meva mort i resurrecció es perllonga fins a la fi dels temps i estén els seus beneficis als vius i als difunts de tot temps. Continua llegint El futur del meu poble →

5 de setembre de 2011

Missatge de Jesús

“Estimats fills: aquí estic novament amb vosaltres. Desitjo continuar la conversa sobre el temps en què viviu, aprofundint l’aspecte de la meva acció.

Ja us he dit que tot el que existeix haurà de ser recapitulat en mi, per ser alliberat de la corrupció, transformat i introduït definitivament en la creació nova, al final dels temps. Es tracta d’un procés gradual que no obstant això ja s’ha iniciat, i avança ràpidament, perquè la situació en què es troben diverses humanitats en l’univers, en particular, la humanitat de la Terra, és greu, i el Pare desitja intervenir, a través meu, per salvar els seus fills, on sigui que es trobin. Per això l’acció de la Santíssima Trinitat s’està fent cada vegada més intensa en l’univers, i està destinada a revelar-se cada vegada més als ulls dels que tenen fe, i desitgen cooperar amb aquesta acció.

Déu no actua mai sol per més que sigui l’Omnipotent. Ha triat, doncs, servir-se de la col·laboració de les seves criatures per actuar, i aquest és el senyal de la confiança que té en elles. Déu ha pensat que les seves criatures fossin capaces d’actuar a l’uníson amb Ell, i això hauria de fer-vos comprendre la dignitat que cada un de vosaltres té, no obstant els límits i les fragilitats pròpies de tota criatura. Déu sobrepassa el límit estructural de les seves criatures, fent de tal manera que el seu poder i la seva gràcia sobrepassin tota deficiència, a canvi, però, que cada criatura reconegui el seu límit, i es sotmeti amb amor a la guia divina. La fidelitat absoluta en Déu i la disponibilitat per col·laborar amb Ell, fan a cada criatura capaç de sobrepassar, al seu torn, els límits que troba en si mateixa i al seu voltant.

Déu se serveix per tant de cada un de vosaltres, si esteu disposats a lliurar-vos completament a Ell. Ho fa segons les vostres capacitats, que no són totes iguals, perquè Déu no pretén mai més del que cadascú pot fer. Cada un de vosaltres és com un vas preciós, adequat per contenir la força i la gràcia del seu Creador. Al poble de Déu hi ha vasos més grans i més petits, segons la saviesa d’Aquell que els ha moldejat. Tots, però, estan destinats a ser completament omplerts de l’amor i de la grandesa de Déu i assolir així la plenitud, independentment de la seva mesura. Això pot succeir només si cadascun de vosaltres està disposat a deixar-se omplir. Per això, l’assoliment de la plenitud, ja sigui en l’ésser com en l’obrar, és en vosaltres proporcional a la vostra llibertat, a la resposta en la fe, a la fidelitat i a la disponibilitat davant de Déu, que mai us força ni us obliga a acceptar els seus dons, si no els voleu. Continua llegint Els instruments de Déu en aquests temps →