11 de juny de 2020 – Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist[1]

Missatge de Sant Joan Apòstol

“Germans estimats,

Us beneeixo en aquest dia tan gran per l’Església de Déu estesa per tot l’Univers. A la Terra, recordeu sobretot la institució de l’Eucaristia en l’últim sopar. Es veneren el Cos i la Sang de Crist, sota l’aparença de l’Hòstia.

Però, més enllà de la institució de l’Eucaristia, que en si mateix ja és un esdeveniment immens, en l’últim Sopar va passar alguna cosa igualment gran: l’inici de la Passió de Jesús. És concretament aleshores que Jesús es va donar ell mateix, abans que en el Calvari. Va transformar en el seu Cos i Sang el pa i el vi que hi havia a la taula. Els va oferir a nosaltres, apòstols, abans que ens disperséssim i fóssim presa de les nostres pors d’homes. A l’últim Sopar, Jesús es va oferir ell mateix i va afrontar Llucifer que ja estava present en Judes Iscariot. Li va donar permís per fer allò que tenia intenció de fer. Amb les paraules que llegiu en l’Evangeli: “Allò que vols fer, fes-ho de pressa”,[2] Jesús va donar permís a Llucifer, sense el qual el dimoni no hauria pogut actuar mai contra Déu.

En aquell Sopar dramàtic, durant el qual Jesús va anunciar la traïció d’un de nosaltres i ens va fer beure la seva Sang, dient expressament que era vessada per nosaltres i per tots, nosaltres tremolàvem. Començàvem a comprendre que allò que Jesús ens havia anunciat sobre la seva Passió, s’estava fent realitat. Rentant-nos els peus, el Senyor ens va mostrar fins a quin punt l’amor de Déu es va abaixar per servir l’home i, al mateix temps, ens va mostrar que també nosaltres havíem de servir els altres, com Ell ens havia servit a nosaltres.[3]

Va ser una nit dramàtica, en la qual tremolàvem de sorpresa i de por per tot el que estava passant i pel que encara havia de passar; encara no havíem rebut l’Esperit Sant i tot ens omplia de terror. Quan al Getsemaní vam veure arribar la guàrdia, vam comprendre que l’aventura humana de Jesús s’estava acabant. Jo, però, en el meu esperit, copsava que alguna cosa encara més gran estava començant. En l’últim Sopar, Jesús ens va demanar de renovar en memòria seva la transformació del pa i del vi en el seu Cos i Sang, tal com Ell havia fet. Dient això, ens donava poder a nosaltres i als sacerdots de tots els temps de fer igual, constantment, fins a la fi dels temps.

Després del sopar, abans d’anar al Getsemaní, Jesús em va demanar d’anar a buscar a la seva Mare i d’estar al seu costat fins que Ell fos mort. Jo sabia que Jesús seria mort, encara que humanament refusava aquesta realitat, i que tot el que havia dit s’havia de realitzar. Vaig anar a buscar a la Mare i per mi va ser un moment de dolor profund. Les nostres mirades es van creuar en un silenci profund. Tots dos sabíem el que estava passant. La nostra Mare sofria igual com sofria Jesús i jo no sabia com consolar-la, no tenia recursos humans per confortar-la. I va ser Ella, amb la seva potència, que em consolava a mi. Era sempre Ella que ens consolava a cada prova.

En aquella nit tràgica i grandiosa, Jesús ens va deixar el seu Cos i la seva Sang, que avui venereu en l’Eucaristia. Aquesta és venerada també en el Cel, pels àngels i pels Sants.

 Cada vegada que celebreu l’Eucaristia, continueu allò que nosaltres els apòstols vam començar, i renoveu l’immens prodigi de la transformació del pa i del vi en Cos i Sang de Crist. Aquests són l’únic, veritable nodriment donat als homes d’aquesta Terra. Encara no heu entès del tot el que això significa. No sabeu quant sofreixen els fills de Déu dels planetes en els quals Llucifer actua i on no hi ha l’Eucaristia. Per gràcia de Déu, però, els Set grans Arcàngels, sacerdots del Nucli Central i els sacerdots nous omplen aquest gran buit.

Quan eleveu l’Hòstia i el calze en les vostres celebracions, nodriu espiritualment molts germans, també en els planetes del baix Univers on l’Eucaristia no hi és present. Per això, us demano que sigueu conscients que vosaltres perpetueu en el temps allò que Jesús va fer a l’últim Sopar i que nosaltres els Apòstols vam fer després d’Ell. Cada vegada que celebràvem el Sacrifici de Crist, en les primeres comunitats cristianes, els Apòstols revivíem el mateix esdeveniment de l’últim Sopar i sentíem una profunda alegria i agraïment envers Crist. Sentíem en nosaltres la potència de la seva Resurrecció. Cada celebració vostra hauria de ser no només la participació en el Sacrifici de Jesús, sinó també a la potència de la seva Resurrecció, a favor de moltes ànimes.

A cada santa Missa, oferiu i anticipeu els esdeveniments, perquè en el Sacrifici de Jesús es consuma tot allò que ha estat, que és i que serà. Es consuma el mal i és treu la força al dimoni. Per això Llucifer odia l’Eucaristia i sempre ha buscat totes les maneres possibles de profanar-la. Coneix la potència d’aquest Sagrament i la força de la participació del poble al Sacrifici eucarístic. La vostra participació és l’única possibilitat que teniu de vèncer el mal. Sense l’ajuda de Jesús, que entra en vosaltres físicament, a través de l’Eucaristia, no tindríeu la possibilitat de travessar aquest horrible desert, àrid i ple de serps i d’escorpins, que és la vida a la Terra. Quina ajuda tindríeu sense l’Eucaristia?

Sense la veritable participació del sacerdot i del poble al Sacrifici de Crist, l’Eucaristia no pot desplegar plenament els seus efectes, una mica com passa pel Baptisme, quan falta l’oferta de la vida a Déu. I això val per tots els sagraments. La participació a la santa Missa és important, però és igualment important rebre l’Eucaristia en vosaltres. La sola participació no us dóna la mateixa potència que en deriva de rebre en vosaltres a Crist vivent.

Enteneu què vol dir acollir Crist en vosaltres, amb la potència trinitària i l’energia primària de l’Univers, que Ell porta en si mateix? Com que les persones s’acosten a l’Eucaristia fredament, distrets, amb presses, no poden accedir a aquesta potència. És com si hi hagués un vel, com el vel del temple de Jerusalem que impedia al poble veure el Sant dels Sants. Tot això és degut en part als sacerdots, que no celebren la santa Missa com l’haurien de celebrar, perquè no s’ofereixen ells mateixos, i en part al poble que es comporta de la mateixa manera.

En canvi, vosaltres esteu cridats a comprendre bé què vol dir participar en la santa Missa i rebre l’Eucaristia. No és un ritu, una formalitat i tampoc un precepte: és la vostra mateixa vida, el nodriment que Déu us dóna, “veritable menjar i veritable beguda”, com va dir Jesús.[4]

Heu d’esdevenir Eucaristia vivent, altrament la vostra missió fracassa. Si no sou això a la Terra, què sou? Xerraires, predicadors, fanàtics, membres d’una confessió religiosa? Què sou?

En moltes esglésies, convents i monestirs, l’Eucaristia és profanada sobretot per la fredor de les persones que participen en les celebracions. Això és greu. Molts religiosos ja estan esdevenint ara simplement membres de qualsevol Congregació, que ho fan tot per a la Congregació a la qual pertanyen més que pel Senyor. Viuen més per una estructura que per Jesús. Això no us ha de passar també a vosaltres. L’Església de Jesucrist de l’Univers és important, és un instrument fonamental, però és un instrument. Primer és Déu i després el seu instrument. No cometeu l’error de col·locar l’Església més amunt de Déu.

 Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

*********

 Després de les paraules de Sant Joan, també l’apòstol Sant Bernabé, de qui avui és la festa, va voler afegir el seu testimoni.

Missatge de l’apòstol Sant Bernabé

“Afegeixo la meva experiència al que s’ha dit fins aquí. No vaig participar en l’últim Sopar, com tampoc Sant Pau, amb qui vaig col·laborar durant molt de temps. Tot i això, en les celebracions eucarístiques de les nostres primeres comunitats cristianes, la nostra fe i la del poble feien present el Sacrifici de Crist. Sentíem el que els apòstols havien sentit a l’últim Sopar: el dolor per la traïció humana, el sofriment de Jesús a la Creu, la potència de la Resurrecció. Això ha de passar també en vosaltres. També vosaltres teniu la possibilitat de sentir, en cada celebració vostra, la potència de la primera celebració de Crist en l’últim Sopar.

L’Església de Jesucrist de l’Univers hauria de perpetuar aquella potència i no repetir un ritu. Hauria de fer viva la presència de Jesús, perquè és Ell qui actua a cada santa Missa, renovant l’immens prodigi de la transformació del pa i del vi en el seu Cos i Sang.

Aquesta és la feina de l’Església, més enllà de tota obra de caritat. El fonament de tota l’acció de l’Església consisteix a fer present a cada santa Missa el gran prodigi de la transsubstanciació.[5] Aquest poderós prodigi nodreix tot l’Univers i no només la Terra, perquè ni una sola gota de la Sang de Crist, vessada en els vostres altars es perd.

Quan us reuniu per celebrar la santa Missa, sentiu-vos en el Cenacle on Jesús va celebrar el seu últim Sopar, de la mateixa manera que ens hi sentíem nosaltres, Apòstols de segona generació. Això ho havíem experimentat, també a través de l’experiència de Joan, de Pere i dels altres Apòstols, que sabien transmetre’ns a tots l’amor envers Crist vivent. El mateix us demano també a vosaltres, en nom de molts pobres que no tenen la gràcia que teniu vosaltres de poder celebrar cada dia la santa Missa. La vostra responsabilitat és gran però també ha de ser gran la vostra joia.

A cada santa Missa sentiu el sofriment de Crist a la Creu, que es renova a cada celebració, i la traïció, que no va ser només el de Judes Iscariot sinó la de molta part de la humanitat. No permeteu però que el sofriment de la Creu sigui més gran que la joia de la Resurrecció. El Sacrifici de la Creu es completa amb la potència de la Resurrecció, altrament, queda com un sofriment patològic.

La Sang de Crist va ser vessada per la remissió de tots els pecats i no només pel pecat original. Jesús ha pagat pel pecat dels progenitors i ha restablert la relació entre Déu i la humanitat, però va vessar la seva Sang també pels vostres pecats personals. Us ha estimat personalment i ha donat la vida per cada un i per tots. Podeu estar segurs que la Sang vessada per Jesús a la Creu i a cada altar, elimina tots els vostres pecats. Això us fa comprendre què és la resurrecció: la victòria sobre la mort i sobre el pecat que causa la mort. Per això us he dit que la força de la Resurrecció de Crist ha d’estar sempre present com a culminació del Sacrifici de la Creu. La Creu no ha de prevaldre sobre la Resurrecció i viceversa, sinó que hi ha d’haver un equilibri. Quan Jesús entra en vosaltres amb el seu Cos i Sang, hauríeu de sentir-vos immersos en un bany de regeneració i percebre en vosaltres la potència de l’acció trinitària. No oblideu que no és només Jesús qui entra en vosaltres, a través de l’Eucaristia, sinó que és tota la Santíssima Trinitat.

Recordeu també que Maria Santíssima és model i instrument per l’Església, perquè cap ésser humà ha participat mai ni participarà en el Sacrifici del Fill com Ella. La Mare, amb la seva omnipotència, pot comunicar-vos la veritable participació en el sacrifici eucarístic. Aprenent d’Ella i amb Ella, també vosaltres participareu en el Sacrifici i a la Resurrecció de Crist.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

*******

En acabar la nostra conversa amb sant Joan i sant Bernabé, vam demanar a la Mare de Déu que ens beneís.

 Benedicció de Maria Santíssima

“Estic sempre al vostre costat. La meva missió de Mare, Reina i Corredemptora és la d’ajudar-vos a experimentar, en totes les vostres proves i sofriments, la victòria de la Resurrecció de Jesús. Us beneeixo juntament amb tota l’Església de Jesucrist de l’Univers, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Encara que a Itàlia la solemnitat de Corpus se celebra el diumenge, hem decidit celebrar-la també en aquest dia, com es fa en molts països que la celebren el dijous després de la Santíssima Trinitat, en record del Dijous Sant.

[2] Cfr. Jn 13, 27

[3] Cfr. Jn, 13

[4] Cfr. Jn 6, 55

[5] La transsubstanciació indica la presència real de Crist en el sagrament eucarístic, a través del pas complet de la substància del pa i del vi a la del Cos i la Sang de Crist, en virtut de les paraules de la consagració pronunciades pel sacerdot durant la Missa (definició d’Oxford Languages)