Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

27 de desembre de 2020

(Transcripció d’àudio)

Avui celebrem la Sagrada Família i hem publicat el missatge de Sant Josep que ens va donar l’any 2016[1], que en aquest dia ens ajuda a entrar en el pensament de Déu en relació amb la família.

Estem en aquest camí de contínua transformació, perquè tot, cada un de nosaltres, la Seva Església, la societat, la creació, tot entri en el pensament de Déu, sigui transformat pel pensament de Déu i sigui conforme al pensament de Déu.

En les lectures d’aquests dies tenim les cartes de Sant Joan, Joan apòstol, que dóna testimoni d’allò que havia vist, del que havia tocat, el Verb de la vida, testimoniava la vida[2]. La seva vida va ser aquesta, donar testimoni de la Vida; ell l’havia trobat, l’havia vist en la persona de Jesús. Però es pot dir que l’havia vist, i fins i tot ens ho ha dit[3], també en la persona de Maria Santíssima. Per ell, estar amb Maria i amb Jesús era la mateixa cosa, era estar en la Vida, immersos en la Vida.

Nosaltres també estem cridats tots a portar la Vida, a portar en el nostre rostre el Rostre de la Trinitat, però, a diferència de Joan, nosaltres estem cridats a donar testimoni d’aquesta Vida, estem cridats primer de tot a viure-la, a deixar-nos immergir en aquesta Vida, a fer de manera que aquesta Vida i la seva vibració dins nostre, ens faci ressuscitar, acollint la Vida, que és la redempció, que és Jesucrist, que és la misericòrdia, que és gràcia sobre gràcia.

Però tal com deia, Joan la va veure, la va tocar; nosaltres ho veiem i ho toquem d’una altra manera. És un camí, com diuen les lectures d’avui, en la fe -Abraham, Simeó, Anna-, un camí en la fe.

Abraham, aquesta vida la va reconèixer i va creure en allò que sentia dins seu, diu avui[4] en una visió. Simeó va ser portat per l’Esperit Sant, home just, veu un Nen i dóna gràcies a Déu: “Ara deixa que marxi en pau”[5]. Anna, de la mateixa manera, lloava Déu per aquell Nen, mai vist[6]. Es deixaven portar per la fe.

Hi ha unes paraules a la carta als hebreus[7], que es refereixen a Abraham, que donen testimoni de què és la fe, la que hem de tenir també nosaltres. No només confiar, sinó anar cap allà on no sabem, deixar-se portar, creure contra tota esperança, sobretot ho podrem fer si tenim en nosaltres aquestes paraules: “Ell pensava efectivament que Déu és capaç de fer ressuscitar també els morts”. Abraham no havia entrat encara plenament en la redempció perquè Jesucrist encara no havia vençut la mort, nosaltres sí. Jesucrist ha vençut la mort, l’ha vençut per sempre, però ell ja creia que hauria pogut ressuscitar Isaac, creia en la resurrecció. Si en nosaltres no hi ha aquest passatge, si la nostra fe no té aquests bases sòlides, correm el risc de recolzar-nos en les forces humanes, en els nostres coneixements, en les experiències d’altres, comptar amb les sensacions, emocions, però no és la fe.

El nostre recorregut no és creure en allò que diu el pare Tomislav, o millor, creure en allò que diu, ho reconeixem, sí, però no és tant creure en ell o creure en la Stefania, com a membres del Nucli Central, com a persones perfectes, sinó que és reconèixer i sentir la vida de Déu en allò que porten, sentir la presència de Déu en tot allò que porten. Sentir que aquesta, aquest  anunci, aquesta vida, aquesta fe és nodrida, alimentada, sentir una vibració dins nostre que ens desvetlla a la vida que tenim des de la concepció. Aquí, entengueu que no ens ajuden les seguretats, no ens ajuda la ciència, no ens ajuden els coneixements, i encara menys ens ajuden els nostres pensaments.

Parlem de creació nova, poble nou, Església nova. Estem davant l’any 2021, en el qual se’ns ha dit que serà ric d’esdeveniments[8]. Comencem a veure la formació de pobles, han nascut molts punts llum. Avui, Sagrada Família, parlem de família nova, forma de vida nova, una escola nova, sacerdoci nou, i tot ha de néixer del pensament de Déu. Cal tenir, com deia al principi, la fe, però també cal ser molt oberts, per permetre que aquesta vida broti en la vida de Déu, i no en la que pensem nosaltres.

Jo penso que el perill no és tant no desitjar la vida de Déu, no és no haver-la reconegut, si estem aquí, si seguim aquests programes, l’hem reconeguda, l’hem sentit. Ara, el perill davant nostre és aturar-nos en allò que hem entès, intuït, acontentar-nos amb allò que hem vist i tirar endavant amb això, amb això que podem haver entès, tocat, i posar en això tot el nostre pensament, totes les nostres idees i construir així només sobre una petita visió que hem tingut, no permetent a Déu fer-nos fer tot el camí com va fer Abraham. Li va fer veure sí, les estrelles -li va donar Isaac- però va fer també tot un camí, camí que va continuar amb Isaac, amb Jacob. Nosaltres també estem cridats, com a instruments ordinaris, a fer el tros que ens toca, sempre oberts, sempre disponibles, sempre – amb l’actitud de Maria- meditar en el nostre cor.

A l’Evangeli d’avui[9], Simeó beneeix Maria i Josep. Simeó esdevé instrument per Maria i Josep, per eixamplar la mirada, ells, els pares de Jesús, la Sagrada Família, la primera Església. Simeó, que no ha vist mai, parla a Maria, i Maria ha d’estar oberta a acollir també allò.

Abraham es deixa portar, sempre segueix, no va mai pel seu compte; ell s’encamina, cert, tal com sap, però després sempre està disponible a canviar, fins al punt de deixar-ho tot, també Isaac, també la promesa, també la cosa més gran, el signe més gran que Déu li ha donat, tenir un fill a les seves velleses; també deixa això.

De la mateixa manera Maria Santíssima i Sant Josep sempre deixen, segueixen les indicacions: el somni de l’àngel, agafa el nen, marxa, vés a Egipte, torna d’Egipte; ho segueixen tot, però això només és l’inici del seu recorregut. Penseu també que anar a Egipte: “Agafa el nen i vés”[10], sí, però seguidament, tot allò que ve després? Són guiats en certa manera pels esdeveniments, no que els sofreixen sinó que hi entren amb la fe.

Dic això perquè l’any 2021 nosaltres hem de fer les mateixes coses. Segueixo amb l’exemple de Simeó: s’entén que Déu li havia dit que la promesa d’Israel ja hi era, que no moriria sense veure-la, però després també es deixa guiar per l’Esperit, va al temple precisament en aquell moment preciós, i en aquell moment preciós veu la promesa.

Quan dic “els esdeveniments” vull dir això, vull dir la vida, el fluir de la vida.

Jesús aquests dies ens parla d’esponsalici, esposos[11]. Per ser esposos i entrar en el seu pensament ens demana tenir una consciència recta, neta, sincera. Això és el que tenien Simeó, Anna, Maria Santíssima, Sant Josep, i després Déu que guia, és Déu l’actor principal. Abraham tenia una consciència recta, després és Déu l’actor principal. Consciència recta no vol dir configurar la nostra vida segons la idea que en tenim nosaltres, sobre la nostra consciència.

Tenim una promesa d’aquests dies[12], que és també una garantia, i és que serà elevat el nivell de l’esperit de tothom, també el nostre, per arribar més o menys tots al mateix nivell; Això ens permetrà viure plenament l’esponsalici amb Crist. Aleshores, què ens correspon a nosaltres? Tenir la fe d’Abraham i de tots, la senzillesa. Ens toca ser joiosos, a nosaltres ens correspon tenir el desig de ser com Ell vol. Per fer-ho, què hem de fer? Viure una vida senzilla en la qual l’Esperit Sant pugui ser lliure d’actuar, lliure d’actuar perquè en el primer lloc de la nostra vida no hi ha tot el contorn d’allò que ens hem fet a mida, o que ens volem fer, totes les nostres idees de com servir, de què fer, de què ser, de què construir -avui dic també, les idees de família- sinó que en el nostre primer lloc hi hagi de veritat el desig profund de conèixer-nos nosaltres mateixos. El desig profund de partir de l’esperit, de ser com Ell vol, i quan diem que oferim la vida, i fixeu-vos que és precisament això, sinó, en aquesta paraula oferir la vida… som també una mica hipòcrites:  “L’ofereixo perquè les coses vagin com jo vull”. Sembla un intercanvi: “Te l’ofereixo perquè així després tu em pots donar…”. En canvi el concepte d’oferir és no gestionar-la més, no posseir-la, no tenir-la… si l’he ofert! I després, el següent pas és contemplar, en aquest punt la vida esdevé només una contemplació, contemplar allò que Ell fa, com Maria: meditava, contemplava en el seu Cor. Contemplar la seva acció en totes les coses que passen, contemplar les seves meravelles, meravelles que gairebé mai arriben com pensem nosaltres, meravelles que no són com les voldríem nosaltres, però si estem en aquesta actitud, aconseguim contemplar: és la conseqüència. I després, donar gràcies de totes les coses. Cada cosa, cada situació acollir-la, oferir-la, beneir-la, beneir-ho tot, pensar sempre bé, competir per estimar-vos mútuament.

La Seva Església és un lloc de persones que viuen així, de persones que cada vegada que es troben entre elles passa com entre Maria i Elisabet, com entre Simó, Maria i Josep: l’Esperit Sant que parla, l’Esperit Sant que eixampla, il·lumina, indica. Vivint així, en aquesta simplicitat, Déu construirà la nova creació i ens portarà plenament a ser esposos. És un recorregut, ja que, de fet, fins i tot si volem mirar-nos-ho tocant de peus a terra, un camí entre dos esposos comença amb les esposalles, però és un camí, comença amb un sí i després hi ha tota la vida; així és amb Déu, amb Jesús.

Permetre al Senyor de desenvolupar plenament el seu pensament sobre totes les coses -jo ho dic per mi, però penso que per a cada un és igual- repeteixo, el perill és començar a raonar a la nostra manera, també quan reps una gran il·luminació, pots interpretar-la, aquest és el perill al qual ens enfrontem ara: fer el primer pas, fer una tria, com la d’oferir la vida, i després controlar-la, encara que sigui per fer obres de Déu, però sempre segons el nostre pensament. L’obra de Déu l’ha de desenvolupar Déu, és Ell que ha de glorificar-se en cada un de nosaltres i en tota la seva Església, no és l’Església que s’ha de glorificar, és Déu que es glorifica en la seva Església.

Sant Josep, en el seu missatge[13] parla de família espiritual, d’on tenen origen totes les famílies. No vull repetir-vos quantes promeses hem rebut a propòsit d’això, no vull repetir el recorregut, que em sembla clar davant de cada un de nosaltres, i tots junts, repetir-vos les joies i les belleses que Déu ja ha donat; imagineu-vos per un moment com seran les que encara vol donar-nos en aquest temps en el qual l’Església s’està acostant a la Terra, l’Església de l’Univers, i s’estan escurçant els temps. És cert que explota el mal, però precisament perquè s’acosta el bé; aleshores, de veritat, mantinguem-nos serens, joiosos, i preparem-nos encara una vegada com ja he dit, a deixar-ho tot en el Cor de Maria i viure segons les seves intencions.

Mireu que la nostra acció, ara, les nostres pregàries, les nostres litúrgies tenen un gran abast, no perquè som nosaltres, sinó perquè Déu és present en la seva Església, Jesús cada vegada és més present, dóna aquest gran abast: toca, perdona, salva. Aleshores, mirem d’actuar així en aquesta fe i contemplar les meravelles de Déu.

Us desitjo a tots bon diumenge, bona solemnitat, bona festa de la Sagrada família i us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Sant Josep del 30 de desembre 2016, “Siete membri e custodi del popolo di Dio” (Sigueu membres custodis del poble de Déu), publicat el 27 de desembre a www.versolanuovacreazione.it, versió original en italià

[2] Cfr. 1Jn 1, 1-3

[3] Veure el missatge de Sant Joan apòstol del 27 de desembre 2008, publicat en el llibre “Reescribir la historia – Vol. I – El pensamiento de Diós”, pàg. 82. Versió en espanyol, en pdf, publicada en aquest web

[4] Cfr. Gn 15, 1-6; 21, 1-3

[5] Cfr. Lc 2, 22-40

[6] Veure nota 5

[7] Cfr. He 11, 8.11-12.17-19

[8] Cfr. Missatge de Maria Santissima del 7 de desembre 2020, “El temps messiànic”, i missatge de Jesús del 24 de desembre 2020 “Les ànimes esposes”, publicats en aquest web

[9] Veure nota 5

[10] Cfr. Mt 2, 13

[11] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de desembre 2020, “Les ànimes esposes”, publicat en aquest web

[12] Cfr. Missatge de Maria Santíssima dle 7 de desembre 2020, “El temps messiànic”, publicat en aquest web

[13] Veure

 nota 1