Reflexió – Testimoniatge de Sant Josep

A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

18 de març de 2021

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans, estimades germanes, celebrem Sant Josep, el nostre pare en Déu, i hem decidit consagrar la paternitat de tots els homes en Déu, tots aquells que desitgen ser pares en Déu, i tot cristià ho hauria de ser.

Tal com hem dit moltes vegades, la Litúrgia que celebrem nosaltres ja no és qualsevol celebració, sinó la celebració dels Esdeveniments. Avui recordem Moisès que defensa davant Déu el poble infidel i per intercessió seva aplaca la ira de Déu, tal com diu l’Escriptura a la lectura d’avui[1]. A l’Evangeli Jesús es presenta en nom de Déu Pare[2], i diu que en Ell actua el Pare, que Ell fa allò que veu fer al Pare. I Ell ens revela el Pare perquè el puguem conèixer i fer les obres del Pare a través del Fill en l’Esperit Sant.

Rebreu el missatge que Sant Josep ha donat a la Stefania[3]. Aquest missatge ens crida a participar a l’Església de Jesucrist de l’Univers, i explica com s’ha de participar; i moltes coses que ens han estat revelades, estan resumides i precisades en aquest missatge, de manera que puguem entrar-hi amb més profunditat. Algunes coses van ser intuïdes pels Sants, rebudes com a revelacions, però l’Església de Jesucrist de l’Univers que baixa del Cel ha de ser cada vegada més lluminosa i estem destinats a entrar en la llum plena per viure amb la Santíssima Trinitat. Per això els passatges d’aquest missatge són molt importants per a tots nosaltres, sigui individualment com a nivell col·lectiu, dels nuclis, de les Cases-Santuari, i en totes les nostres relacions, inclosa la relació amb tot l’Univers.

Sant Josep resumeix tot allò que hem explicat de la vida de Maria, però ens dóna la certesa com a únic testimoni de la vida, perquè ell és com cap altre, testimoni per la vida de Maria, a més a més de testimoni en l’Esperit Sant des del moment de la seva concepció. “Si voleu arribar a ser creatures noves, us heu d’unir plenament a Jesús i Maria tal com jo he fet. Jesús no podia néixer sense Maria, però tampoc podia morir sense Ella. Tenia necessitat de la participació d’una creatura immaculada que prengués part, en nom de tota la humanitat, al sofriment de la Creu i a la glòria de la resurrecció, i obrís així el camí a una nova humanitat. Ningú altre ho hauria pogut fer, a excepció d’Aquella que li ho havia donat tot i que li pertanyia completament”.

Passem a l’Evangeli per comprendre el paper de la Mare de Déu i de Sant Josep en això. Els jueus no acullen Jesús. Quan diu que Ell ha vingut del Pare, per a ells és un blasfem, però Jesús diu: “Però vosaltres no heu sentit mai la seva veu ni heu vist el seu rostre i no teniu la seva paraula viva en vosaltres; perquè no creieu en aquell que ell ha enviat”. En aquelles persones faltava la base: acollir allò que havien rebut en herència a través de Moisès, a través dels patriarques. Els faltava un sí a Déu Pare en el moment de la concepció. “I com podeu creure, vosaltres que rebeu glòria dels altres i no cerqueu la glòria que ve només de Déu?”. Aquestes paraules de Jesús haurien de fer reflexionar els Jueus, que judiquin ells mateixos perquè volen la glòria dels homes, per petites i grans coses, i no volen la glòria de Déu que es va revelar a través de Moisès, a través dels patriarques.

En aquest punt el missatge de Sant Josep ens introdueix en aquest misteri: “Déu em transformava”. I el text continua: “Tot, dins meu i al meu voltant, era un gran misteri”. No es pot acollir la voluntat del Pare, la paternitat que baixa del Pare si no es passa el misteri. “El meu Fill adoptiu també era el meu Déu i el meu Salvador. La meva esposa terrena, un dia esdevindria la meva Mare, Reina i Corredemptora, igual que per a tota la humanitat de la qual jo formava part”. I diu: “Jo us he obert el camí perquè he acollit plenament la Redempció de Jesús i la Corredempció de Maria. Per això Déu m’ha cridat a ser el Custodi de la seva Església de tot l’Univers, de la mateixa manera que ho vaig ser per a la Sagrada Família, la petita Església de Natzaret”. Sant Josep va ser transformat, diguem que va créixer, en allò que Déu havia imprès en ell en el moment de la concepció. Tot en ell havia crescut, però a través d’aquest misteri. En el misteri no s’hi pot entrar,  si el misteri no es revela a nosaltres. El misteri no es pot dominar ni amb els nostres projectes, desitjos, ambicions, voler ser alguna cosa, algú. La nostra originalitat en Déu neix en la nostra immersió en el misteri. Sant Josep es va immergir en el misteri, aleshores es va immergir en aquella llum en la seva originalitat. Diu: “Jo us he obert el camí”. El punt és aquest, que des del moment de la concepció de cadascú de nosaltres hi ha hagut una Mare Immaculada i un pare adoptiu, Josep, per acompanyar-nos a cada un de nosaltres, i així acompanyaran tots els fills de Déu i seran Mare i pare de tota la humanitat a la creació nova.

Cap de nosaltres pot entrar en el misteri si no entra en una actitud d’humilitat, de despullament complet, com Josep, com Maria. Aleshores el misteri es revela i revela el misteri de la nostra vida, qui som en Déu, i aquesta vida és promoguda, custodiada. Sant Josep diu “custodi”, però no és el custodi només des del moment que ha vist el petit Jesús, sinó que és custodi de Maria des del moment de la concepció, pel seu sí a Déu, perquè en Déu tot és un instant, no hi ha temps. Nosaltres vivim en els temps, en els períodes, i arribarem a l’eternitat i a l’eternitat serem el que som.

Sant Josep diu: “Tal com us he dit, la família de Natzaret va ser la primera cèl·lula de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers”, perquè Jesús és Salvador de tot l’Univers, Maria i Josep són pare i Mare de tot l’Univers. “Jesús estava al centre com a Rei, Salvador i Sacerdot Suprem de la nova Aliança. Maria era la Mare i la Reina, la Corredemptora destinada a participar plenament al Sacrifici del Fill”. I jo? “Jo era el seu poble i portava en mi la fe d’Israel i la fe del poble nou que naixeria pel Sacrifici de la Creu. Dia rere dia, moria en mi l’Israelita vell per deixar lloc al Cristià redimit”. Aquest és el punt de l’Església, de tota l’Església, de cada membre de l’Església.

Maria Immaculada, tal com se’ns ha testimoniat moltes vegades, és l’únic ser irrepetible de l’Univers. Sant Josep és el nostre pare en esperit, i Jesús els ha cridat com dos filtres pel nostre passatge. Què vol dir filtres del passatge? Mireu, Moisès va intervenir al costat de Déu, per què Déu no abandonés el poble d’Israel, però què va passar després de la vinguda de Jesucrist, després que Jesucrist hagués ofert la salvació a tots els homes? Judes i molts altres van trair, els Apòstols van manifestar tota la fragilitat en la seva vida, i aquesta fragilitat la vivim tots nosaltres cada dia, som conscients d’això. Qui ens pot ajudar? Qui pot ajudar-nos a agafar aquest misteri profund, entrar en el misteri profund de sentir la veu del Pare, contemplar el rostre del Pare, si no Maria Santíssima Immaculada i Sant Josep que va entrar en el seu Cor, i diu: “Quan vaig entrar al Cel, al Paradís, i tots aquells que entren al Paradís entren en la immaculadesa”. I ells fan aquest servei per a tota la humanitat. Tota l’Església, si no es confia a ells, no pot fer passos endavant, els farà difícilment. L’Església de tot l’Univers ha acollit aquesta consagració, abandó a través de Sant Josep, Just, amb cor ardent, en el Cor Immaculat de Maria.

Vosaltres recordeu bé l’Evangeli de Joan quan presenta l’escena de les noces a Canà de Galilea[4], quan faltava vi, i la Mare va dir a Jesús: “Falta vi”, i Jesús, amb una actitud força severa: “Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora”, i la Mare de Déu diu als servidors: “Feu tot el que ell us digui”. Ha canviat la seva hora amb la seva actitud, els servidors van omplir aquells recipients, 300 litres, l’aigua es va tornar vi. És molt important que nosaltres entrem en aquesta participació al Redemptor, perquè no podem arribar a la paternitat, el Pare no pot actuar plenament en nosaltres si no passa a través del Fill, i aquí ens prepara Maria Santíssima. Tots nosaltres portem dins nostre límits, errors, debilitats quotidianes. Hi ha un camí segur que ens ha de portar a Jesús. La Mare de Déu va dir als servidors: “Feu tot el que ell us digui”. Aleshores, a través de la Mare Immaculada podem fer el que Jesús ens ha dit, que ens diu contínuament, ho podem fer. L’Església pot fer-ho i l’Església per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant, pot revelar el designi del Pare. Déu no s’amaga perquè vol estar amagat, sinó que Déu es revela a qui vol viure amb Ell. Per això la Mare Corredemptora és necessària per a l’Església, però nosaltres hem de complir allò que diu Jesús, perquè rebem la gràcia a través de la Mare Corredemptora i Sant Josep, tota l’Església, i tota l’Església ha d’unir-se a aquesta veritat, altrament no veurà la llum plena.

Tal com he dit al principi. Molts han intuït certes veritats, altres les han après de memòria, altres han estat inspirats, però l’Església d’aquests temps ha de ser il·luminada per tota la veritat de la vida que hi ha en Déu, altrament no estarà a punt per a la vinguda gloriosa de Crist. Per això, en aquest temps en el qual nosaltres creiem en la presència especial de Jesucrist, la vinguda intermèdia, és molt important el que  ens diu Sant Josep: “Jo us he obert el camí”. Ha obert el camí cap al misteri, cap a Déu i cap a les nostres profunditats, cap aquell misteri de la nostra creació, de la nostra concepció, que ningú ens ha explicat, ningú ens ha aclarit. Per això, ara tota l’Església assumeix la responsabilitat en tot l’Univers per a cada persona concebuda, cada home concebut, rescata juntament amb Jesucrist a través de la Mare Immaculada, aquells que no són redimits. D’aquí en parteix la nostra potent missió, si estem units a Sant Josep i a Maria Santíssima, arribarem a Jesucrist i en la seva vinguda gloriosa Ell ens acollirà, perquè nosaltres l’acollirem.

Per comprendre el misteri, com veiem en l’exemple de Sant Josep, si ho desitgem, actuen els àngels, actuen els instruments de Déu; per a ells més visibles, però també per a nosaltres s’han manifestat visibles. Nosaltres recordem l’inici de tots aquests programes, eren els set grans Arcàngels que ens portaven en el silenci i ens començaven a explicar les coses, però tothom pot acollir-los en la fe, en l’esperança, en la caritat. Tal com Sant Josep els va acollir, més que Maria Santíssima que ben segur que va rebre moltes més explicacions que ell. I aquí és molt important acollir la pròpia originalitat. Ell no podia desitjar ser com Maria. En la vida eterna, en el Cos Místic de Crist ningú viu per a si mateix i tots pertanyen a tothom, en la diversitat, i cadascú és irrepetible i ha de descobrir la seva originalitat, i a través de la Mare Immaculada i Sant Josep, cadascú ha d’entrar en el Cos Místic de Crist, ser vivent. Aleshores comença la missió individual i la de tots nosaltres.

I us beneeixo i desitjo que pugueu celebrar aquesta Solemnitat. A la missa, després de l’ofertori, nosaltres ens consagrem. Consagrarem tots els homes a Déu Pare, igual com per la celebració de l’Anunciació del Senyor consagrarem totes les mares a la Santíssima Trinitat. Contempleu, pregueu, i que Déu us beneeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Ex 32, 7-14

[2] Cfr. Jn 5, 31-47

[3] Missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021, “Maria, la Dona nova”, publicat en aquest web

[4] Cfr. Jn 2, 1-11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s