A càrrec de Pare Tomislav Vlašić

5 de gener de 2022

(Transcripció d’àudio)

Estimats germans, estimades germanes, hem viscut un any de l’inici dels temps messiànics[1], i era necessari aquest any passat per entrar en la consciència de la presència de Jesucrist entre nosaltres, anomenada la presència intermèdia de la vinguda de Jesucrist. Qui ha pres seriosament aquest camí durant l’any que ens precedeix, podia verificar la presència del Senyor nostre Jesucrist, i hem arribat al moment de prendre plena consciència de la seva presència, i amb Ell entrar conscients en una missió de la Terra, de l’Univers. A la Terra li ha estat deixada l’evangelització de la Terra, a l’Església de la Terra, aquella Església que s’ha unit a l’Església de tot l’Univers, i de l’Església de tot l’Univers en ve l’ajuda a aquesta Església de portar amb Crist l’evangelització a la Terra.

Celebrem l’Epifania del Senyor, la manifestació del Senyor. Celebrem la seva manifestació al llarg de la història, com ho testimonia la primera lectura, Isaïes, que anuncia la vinguda dels temps messiànics[2]. Hi ha el testimoniatge que els sacerdots de la religió jueva sabien les profecies, i sabien on havia de néixer Jesús. Sabem per l’Evangeli que el rei Herodes també sabia exactament on havia nascut Jesús, i això marca la divisió de la humanitat davant la presència de Jesús: el poble que l’acull i el poble que el rebutja, és més, el vol matar. Aleshores surt el pecat original. No n’hi ha prou amb els ritus, no n’hi ha prou amb les pregàries superficials: ha arribat el moment en el qual cada home de la Terra, de l’Univers, i tot el poble s’haurà de trobar amb el Senyor Jesús.

Analitzant el text, és fàcil entendre que Maria Santíssima i Sant Josep van acollir Jesús, el van custodiar, i es van dedicar completament a Ell, i van ser defensats, custodiats per Déu Altíssim. Sabem també que Herodes volia matar el nen, i sabem que els caps dels sacerdots de la religió jueva van condemnar Jesús a la mort infame de la creu. Les veritats han de ser manifestades davant el Crist present en nosaltres, entre nosaltres, totes les actituds que l’home ha escollit. En aquesta presència del Senyor Jesús, intermèdia, entre nosaltres, es manifestarà la llum, i cada vegada més la llum, i es manifestarà cada rostre tal com és davant Déu.

Sant Pau a la carta als Efesis diu: “Segurament heu sentit parlar del do que Déu m’ha confiat a favor vostre: per una revelació m’ha fet conèixer el misteri. Aquest misteri no havia estat manifestat a les generacions precedents tal com ara ha estat revelat als seus sants apòstols i profetes per mitjà de l’Esperit Sant: que tots els homes són cridats, en Jesucrist, a participar en la mateixa herència, a formar el mateix cos i a ser partícips de la promesa per mitjà de l’Evangeli”[3]. Això ho deia Sant Pau per aquest temps, i nosaltres sabem a què es referia.

La darrera vegada, a la vigília de Nadal, vam parlar de celebrar el memorial[4], què vol dir? Vol dir: avui aquesta veritat es manifesta encara més, aquesta gràcia, i avui es manifesten les gràcies que ens acompanyen en l’última fase de la recapitulació en Crist de tot l’Univers. No acollir aquestes gràcies és com parlar d’una història fugaç, com parlar d’una font d’aigua llunyana de nosaltres i nosaltres continuem assedegats; continuem afamats i parlem dels miracles del desert on Jesús ha alimentat el poble.

Celebrar el memorial d’aquests temps és celebrar la gràcia de la presència de Jesucrist en aquests temps, i per això el poble ha d’entrar en la consciència d’aquesta gràcia i prendre’n la responsabilitat. Hi ha moltes justificacions: és difícil entendre aquesta gràcia, és difícil entendre la presència intermèdia de Jesús. Als germans fidels no els era difícil conèixer que a la Terra havia nascut Jesús, no tenien necessitat de logaritmes. Estaven oberts a la gràcia, i no només es van presentar a adorar-lo, acabat de néixer, sinó que, com ens va explicar Sant Josep l’any passat, a la vigília de la seva solemnitat[5], sovint venien amb els àngels, mentre Jesús creixia en el ventre de la mare Maria, i l’ajudaven.

Avui tots els instruments estan a disposició d’aquesta Església que adhereix al pla de recapitulació en Crist de tot l’Univers, i qui és de bona voluntat el pot conèixer. Jo no vull, nosaltres no volem criticar ningú, però volem veure la veritat, perquè també vosaltres pugueu veure la veritat. Porto exemples recents. Les aparicions de la Mare de Déu de Fàtima van indicar el camí de salvació. Certes veritats que van ser comunicades, han estat silenciades per part de l’Església, i no s’han dit mai. Deixem a part aquestes, però sabem que la Mare de Déu demanava que el representant de l’Església, el Papa juntament amb tots els bisbes, consagrés tot el món a Maria. No ho van fer, perquè hi havia oposició entre els bisbes, feien càlculs. Es va demanar la consagració de Rússia. No es va fer fins a la vinguda de Joan Pau II, que va fer la consagració unit amb el Cos Místic de Crist. Va deixar de banda els bisbes que hi estaven en contra. Allí es va dividir l’Església. La Mare de Déu demanava la consagració del món i la conversió per evitar la segona guerra mundial. La guerra es va produir, i va ser un desastre.

Som testimonis d’una altra cosa: de les aparicions de Medjugorje, almenys jo personalment, en sóc un testimoni. Des de l’inici fins ara l’Església s’ha oposat a les aparicions de la Mare de Déu. L’autoritat de l’Església s’ha mantingut muda, no ha reconegut la presència de la gràcia, ho heu entès? Aleshores, la conclusió que Déu ha fet és -tal com hem rebut també a través dels missatges i els aclariments- convocar i formar els instruments extraordinaris per atraure aquella Església que adhereix, que vol fer, formar el cos de l’Església de tot l’Univers. I estem en aquests temps, quan podem rebre la gràcia i l’ajuda dels germans fidels, dels àngels, dels Arcàngels, de tots els sants, si sincerament acollim Jesucrist per mitjà de Maria, amb l’ajuda de Sant Josep, i així podem entrar en la consciència d’aquesta gràcia.

Arribats a aquest punt podem preguntar-nos: però no és fàcil creure a totes aquestes coses. Voldria, amb vosaltres, tornar de nou a Sant Josep, al missatge de l’any passat a la vigília de la seva solemnitat, que explica que des de l’inici de la vida, en el ventre de la mare, Déu revela a cada un de nosaltres el seu pla en l’esperit i acompanya a qui està decidit a servir Déu. I aquestes etapes les veiem perfectament en Maria Santíssima, les veiem en Sant Josep: en el moment oportú Déu revela l’etapa del camí, del servei. Allò que veiem en la Mare Santíssima i Sant Josep el just, val per a cada un de nosaltres. Precisament aquestes persones, les ànimes perla, són un exemple per a nosaltres, un mirall net, en el qual podem veure que també per a nosaltres està previst, segons la nostra originalitat, de ser desvetllats, acompanyats, portats a la plena llum. Aquest és el sentit perquè puguem entendre la presència de Jesús només en esperit, perquè el nostre esperit s’obri en les profunditats a allò que Déu ha imprès en nosaltres, i a nosaltres se’ns demana l’honestedat, als ulls de Déu, per arribar per mitjà del Cor Immaculat de Maria, a esdevenir immaculats per entrar en la creació nova.

És important veure i acollir aquest quadre per concloure: pertànyer a l’Església de Jesucrist de l’Univers no és una invitació opcional, no hi ha un altre camí; o adherir a les lleis de l’Esperit pur per entrar a la glòria de Déu, en la nova creació, o bé relliscar, anar avall. Aquesta és la tria d’aquest moment.

El que hi ha en el camí de cada un de nosaltres que ha acollit la invitació del Senyor, ha acollit aquesta gràcia de pertànyer a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, està marcat per la generositat del nostre amor. Déu, en la generositat del seu Amor, tal com les Tres Persones Divines s’estimen entre elles, ens estimen a nosaltres, però aquest amor el podem acollir només amb la mateixa generositat d’estimar aquell Amor, i aquell Amor s’encarna en nosaltres, i esdevenim estimats i amants de l’Amor. Aquí no es tracta només d’escollir pertànyer a una altra estructura, no, sinó d’escollir la vida de Déu. I tal com la gràcia de cada temps ens demana a cada un de nosaltres adaptar-se a viure segons la gràcia, així tots aquells que volen adherir a aquesta gràcia, han d’acceptar aquests programes. És natural i espontani que aquestes persones es coneguin més, que s’apropin, que es comuniquin més, com els germans fidels que van venir a l’inici, després del naixement de Jesús, a adorar-lo.

Aquest any porta una dinàmica de gràcia més gran. Demana a tots els que han acollit aquest pla de Déu que es moguin amb tota la força de la gràcia, a viure i manifestar la presència del Senyor Jesús.

Es pot fer una pregunta: per què un nen concebut que ha dit sí a Déu, no es desenvolupa perfectament? Perquè falta una Església, quina Església? Falten els pares immersos en la immaculadesa de Maria, en la gràcia de Sant Josep que veia Crist en la seva muller, i la seva Esposa que servia a Crist. Si fos així, aleshores, els pares podrien acompanyar el nen en la direcció justa. Si al seu voltant hi hagués una Església així, podria acompanyar aquests fills. Teniu arguments? Vosaltres que sou aquí, heu experimentat que heu canviat, que les proves no us deixaran, però us han enfortit, us han purificat, us han elevat, us han custodiat, que la comunió entre vosaltres és una protecció, ho heu experimentat això? I ara això s’ha d’expressar en la vostra vida, en la vida de tots aquells que pertanyen a l’Església; que aquesta Església que es mou, avui de manera especial, en la dimensió de l’esperit, on els dimonis no poden entrar, ni impedir, ha de créixer en aquest any, s’ha de manifestar el Crist present entre nosaltres.

Això no ho podeu aprendre en els llibres, en les teories. Fins i tot allò que ha estat revelat per Déu al llarg dels mil·lennis, no ho entendreu sense la presència de Jesucrist en l’Esperit Sant. Ell està, aquí entre nosaltres, per dissipar totes les tenebres de les ànimes que l’escullin en esperit, i comunica en esperit tota la potència de la Trinitat. Entrem en aquesta consciència, coneixement, aquest any, i portem aquesta gràcia a tots aquells que són de bona voluntat. Tot allò que farem amb aquest esperit, arribarà a les ànimes.

I us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Veure el missatge de Maria Santíssima del 7 de desembre 2020, “El temps messiànic”, publicat en aquest web, i en italià al llibre “Verso la nuova creazione – vol. VII anno 2020”, pàg. 135

[2] Cfr. Is 60, 1-6

[3] Ef 3, 2-3a.5-6

[4] Veure la Reflexió del Pare Tomislav del 24 de desembre de 2021, “Bon Nadal”, publicada en aquest web.

[5] Cfr. Missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021, “Maria, la Dona nova”, publicat en català en aquest web; i en italià al llibre “Verso la nuova creazione – vol. VIII anno 2021”, pàg. 38