A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

14 d’abril de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, el tema de la nostra reflexió és L’home salvat i l’home íntegre. Estem dintre el temps de Pasqua, Jesús va ressuscitar. Com a Déu no tenia necessitat de venir entre nosaltres i ressuscitar, però va ressuscitar per fer-nos ressuscitar. Estem confusos mentre considerem que la nostra salvació és una sobre estructura. La nostra salvació és la plena realització de l’home íntegre en Déu i Jesucrist, que va ressuscitar, es va quedar entre els apòstols per instruir-los durant quaranta dies i al final els va omplir de la potència de l’Esperit Sant per viure ressuscitats i ensenyar a la humanitat com es viu sent ressuscitats. I d’això n’ha parlat la Mare de Déu a l’últim missatge[1] que alguns ja heu rebut, i tots heu sentit la seva introducció que resumeix precisament això.

 “Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que LA VIDA DE DÉU ESTÀ DINS VOSTRE. HEU ESTAT CREATS A IMATGE I SEMBLANÇA DE DÉU I ESTEU FETS D’ESPERIT, ÀNIMA I COS. No tots coneixen la realitat de la que esteu formats i aquest és el motiu de molts desordres i malalties a nivell físic i psíquic. Desitjo ajudar-vos a comprendre això”. Continua llegint Reflexió: L’home salvat i l’home íntegre →

“Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que LA VIDA DE DÉU ESTÀ DINS VOSTRE. HEU ESTAT CREATS A IMATGE I SEMBLANÇA DE DÉU I ESTEU FETS D’ESPERIT, ÀNIMA I COS. No tots coneixen la realitat de la que esteu formats i aquest és el motiu de molts desordres i malalties a nivell físic i psíquic. Desitjo ajudar-vos a comprendre això.

 En el vostre ESPERIT hi viu i actua l’Esperit Sant. Aquest actua incessantment en vosaltres per mantenir-vos en vida, tant físicament com espiritualment. La seva acció conté en si la potència de la Santíssima Trinitat. L’esperit de l’home custodia la presència divina. Des de l’inici de la seva existència, l’home ha de triar si permet a l’Esperit Sant actuar lliurement o no, obrint-se o tancant-se a la seva presència. Aquesta decisió la pren l’esperit.

Si l’esperit acull Déu i s’obre a la seva acció, s’omple del seu poder. Floreixen l’AMOR, LA INTELIGÈNCIA i la FORÇA que fan que l’home participi de la vida i de l’acció de Déu. Les lleis de la vida despleguen tota la seva eficàcia i el desenvolupament existencial és harmoniós. L’esperit de l’home vibra a l’uníson amb les vibracions de Déu i es tanca a l’acció del Mal. El camí de l’home ve dirigit pas a pas cap a la plena identitat de fill de Déu. Així l’esperit esdevé temple de Déu, en el qual l’ésser humà troba el Creador cara a cara i rep d’Ell els impulsos vitals. Continua llegint Missatge de la Mare de la humanitat del 13 d’abril de 2018 a Stefania Caterina →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

1 d’abril de 2018

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, felicitats i Bona Pasqua a tots. Desitjo que puguem viure aquesta Pasqua en comunió amb tots els germans, totes les germanes de l’univers, amb tots els homes de bona voluntat i amb tots els àngels; i hem de viure aquesta Pasqua d’una manera nova, més profunda.

 Partint de la lectura de l’Evangeli de Sant Marc[1] que vam escoltar ahir a la Vetlla, hem entès que la primera trobada amb Crist ressuscitat provocava una timidesa, un temor en els testimonis. Tot i havent rebut el mandat: “Aneu, anuncieu…” la resurrecció de Crist, les dones van fugir i no van dir res a ningú. Avui veiem, escoltem al relat de Sant Joan[2], com dos deixebles, Pere, al cap dels Apòstols, i Joan que era molt proper a Jesús, molt unit a Jesús, es van sorprendre, hi van anar, van veure, i tímidament van anar creient. Per què? Perquè no havien entès les Escriptures. Era evident que no havien robat Jesús perquè el vestit, el sudari, tot era allà. No podien emportar-se’l despullat. Continua llegint Reflexió: Bona Pasqua. Diumenge de Pasqua →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

1 d’abril de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, felicitats i Bona Pasqua a tots. Desitjo que puguem viure aquesta Pasqua en comunió amb tots els germans, totes les germanes de l’univers, amb tots els homes de bona voluntat i amb tots els àngels; i hem de viure aquesta Pasqua d’una manera nova, més profunda.

Partint de la lectura de l’Evangeli de Sant Marc[1] que vam escoltar ahir a la Vetlla, hem entès que la primera trobada amb Crist ressuscitat provocava una timidesa, un temor en els testimonis. Tot i havent rebut el mandat: “Aneu, anuncieu…” la resurrecció de Crist, les dones van fugir i no van dir res a ningú. Avui veiem, escoltem al relat de Sant Joan[2], com dos deixebles, Pere, al cap dels Apòstols, i Joan que era molt proper a Jesús, molt unit a Jesús, es van sorprendre, hi van anar, van veure, i tímidament van anar creient. Per què? Perquè no havien entès les Escriptures. Era evident que no havien robat Jesús perquè el vestit, el sudari, tot era allà. No podien emportar-se’l despullat. Continua llegint Reflexió: Bona Pasqua. Diumenge de Pasqua →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

24 de març de 2018

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, el nostre tema avui és “Ser lliures en Crist”. El Senyor vol fer-nos lliures i vol portar el seu poble a la veritat plena i a la llibertat plena, i observem la nostra actitud, com ens comportem en relació a aquest desig de Déu. Podem veure diverses actituds: l’actitud de criticar-ho tot justificant-nos, adoptant una lògica humana, murmurar, dubtar dels altres, agredir els altres amb les paraules, amb els pensaments o quedar-se passius davant dels esdeveniments. Tot això ens fa partícips de les guerres del món, de la destrucció que veiem davant els nostres ulls.

Jesús és lliure. En el capítol 10 de Joan, versets 17 a 18 Jesús diu que ofereix la seva vida lliurement per tornar-la a prendre i ningú la hi pot prendre. Després el verset s’acaba: “Per això el meu Pare m’estima”. L’última vegada vam parlar seguint les paraules de la Mare de Déu a l’últim missatge donat a través de Stefania Caterina[1] que Déu ens comunica el seu amor, la seva intel·ligència i la seva força. Si aquestes lleis governen el nostre ésser, si governen dins nostre, ningú ens pot treure la vida, ningú pot prendre la nostra vida perquè la nostra vida és en Déu i les lleis sublims de la vida governen la nostra vida, estem plens de la creativitat divina. Aquestes lleis, si nosaltres som partícips de l’acció divina, a través d’aquestes lleis, es retira de nosaltres tot mal. En Jesús també ha eliminat la mort de manera definitiva. En nosaltres almenys podem vèncer la primera mort i vèncer totes les coses que ens molesten dintre nostre. Continua llegint Reflexió: Ser lliures en Crist →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

17 de març de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: Estimats germans i estimades germanes, el tema de la nostra reflexió avui és “La Sobirania a l’univers”. Quan parlem de l’univers, el pensem, davant nostre s’obre un misteri; malgrat el progrés de la ciència segueix sent un misteri, és immens i no som capaços de governar-lo.

 Nosaltres us parlem en aquest període de l’Església de Jesucrist de l’univers, “Un Únic ramat, un Sol Pastor”. El nostre Pastor Jesucrist ha travessat els cels, està assegut a la dreta del Pare i el Pare, per mitjà seu, governa l’univers. Tots els creients, tots, àngels, homes, creatures sublims són cridats a entrar en aquesta acció que governa l’univers, que parteix de la Santíssima Trinitat i, per mitjà de Jesucrist en l’Esperit Sant, governa l’univers.

De nou tornem al fet que l’univers ens sembla misteriós, llunyà. En l’últim missatge de la Mare de Déu tot aquest procés queda simplificat. De la mateixa manera com la creació parteix de l’Esperit, així també parteix de dins nostre -de l’acció trinitària dintre nostre- un procés de ser inserits en la vida i en l’acció de la Santíssima Trinitat. Per tant és un procés vital. Maria, com a Mare nostra, no ens proposa teories sinó que ens transmet aquell fluir de la vida que Ella ha sentit de l’Esperit Sant dintre seu quan ha concebut Jesucrist, en tot el recorregut de la seva vida fins a ser assumpta al cel. Continua llegint Reflexió: La Sobirania a l’univers →

13 març 2018

“Estimats fills meus,

 Avui desitjo dir-vos que LA VIDA DE DÉU CREIX I ES TRANSMET EN LA COMUNIÓ. Creix en la mesura que es dóna. Com més estimeu més us sentiu estimats, com més oferiu més rebeu. Aquesta és una gran llei espiritual que malauradament pocs entenen. De fet, la majoria dels homes no surten de si mateixos, no estimen i, per tant, no reben amor; menys en reben i menys estimen. Així es tanca el cercle i la humanitat llisca més i més cap a la foscor de l’egoisme i la solitud.

 Fills, això no us ha de passar també a vosaltres! Recordeu que esteu cridats a estimar Déu amb tot el vostre ésser i estimar els altres com a vosaltres mateixos. Aquesta és l’ensenyança que el meu Fill us va deixar[1]. Aquesta és la llei més important que pot orientar la vostra vida cap a la veritable felicitat. Desitjo ajudar-vos a entendre millor tot això.

En primer lloc, heu de comprendre que la vida brolla de la Santíssima Trinitat i flueix de forma ininterrompuda entre les Tres Persones Divines. La vida és dinàmica, incontenible, eterna i immutable, però sempre nova. És la Vida que genera la vida. Quan Déu us crea, posa en vosaltres l’alè del seu Esperit que nodreix el vostre esperit, ànima i cos. Creixeu perquè en vosaltres creix la vida; Déu la sosté contínuament. A mesura que esdeveniu adults, en vosaltres floreixen l’AMOR, la INTEL·LIGÈNCIA i la FORÇA que Déu ha posat en vosaltres a la seva imatge i semblança. Així, la vostra existència comença a donar fruits i a incidir sobre la realitat que us envolta. Continua llegint Missatge de la Mare de la humanitat del 13 de març de 2018 a Stefania Caterina →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

10 de març de 2018

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, a la darrera reflexió teníem el títol La llum i les tenebres. Avui tenim el títol El rostre lluminós de la Mare de Déu, parlarem de les aparicions de la Mare de Déu a la Terra.

El que ens ha transmès la Mare de Déu és que totes les seves aparicions tenien un propòsit: conduir a Crist, recapitular en Crist. Naturalment les aparicions de la Mare de Déu podien donar la llum a la humanitat de manera progressiva, segons la capacitat d’acollir, de rebre. Després de l’Eucaristia, el do més gran que Déu ens ha donat és la Mare de Déu, les seves aparicions. Continua llegint Reflexió: El rostre lluminós de la Mare de Déu →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

3 de març de 2018

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, el tema que tractem avui és “La llum i les tenebres”. Seguim sempre el camí cap a “Un sol ramat i un sol Pastor”; totes les nostres reflexions ara van en aquesta direcció.

És lògic que davant nostre es presenti l’Església de Jesucrist de l’univers perquè tot el que hem anunciat porta a recapitular-ho tot en Jesucrist, Rei i Sacerdot de l’univers, i l’Església de Déu és un instrument. Si no funciona aquest instrument per portar-ho tot cap a Jesucrist, tot el que hi ha a l’univers cap a Jesucrist, alguna cosa no va alhora. Així que la nostra reflexió va en aquest sentit.

L’última vegada hem dit que Déu Tri i U està actuant. Avui presentem un fragment del missatge “El futur del meu poble” que Jesús va donar a Stefania Caterina el 2011[1].

“Vull dir-vos el que desitjo del meu poble, i el que faré amb el meu poder. L’Església té encara necessitat que jo la visiti amb el meu poder que ve de dalt i no dels vostres codis. Jo cobriré totes les mancances del meu poble, realitzaré allò que encara no ha estat possible realitzar a causa de les debilitats i dels pecats de la vostra humanitat. Per mitjà d’un poble nou realitzaré les meves promeses del Regne de Déu.” Continua llegint Reflexió: La llum i les tenebres →

Missatge de la Mare de Déu

25 febrer 2018

“Estimats fills meus,

Us saludo a tots vosaltres que heu estat aquí aquests dies, els que sou presents avui aquí i també els que no hi sou, però que estan units a vosaltres en l’esperit. Us dono gràcies pel compromís que heu pres i per la serietat que demostreu en aquest temps.

 Desitjo dir-vos, fills meus, que el poble de Déu ha de ser cada vegada més visible, perquè aquesta és l’única salvació de la humanitat. En aquest poble podran confluir tots els fills de Déu que busquen la vida.

També us dic que sobre la Terra estan per davallar tenebres denses que embolcallaran tota la humanitat. No parlo de tenebres físiques sinó de les de l’esperit: cada vegada més s’apagaran en les ànimes la fe, l’esperança i l’amor. Ja veieu avui que la Terra viu sense fe, esperança i amor. Tot i les boniques xerrades de molts sobre l’amor, no hi ha amor. No hi ha l’amor capaç de prendre la creu per l’altre, capaç de sacrifici, d’altruisme, de generositat. Continua llegint Les tenebres de la Terra i la llum del poble de Déu →